Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1352

Índex 1352

Sense descripció.

234 les relacions: Abdalwadites, Abu Hammu II, Abu Taixufín II, Abu-Ishaq Ibrahim II, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Abu-Thàbit I, Al-Hàkim II (abbàssida del Caire), Al-Mútadid I (abbàssida del Caire), Ala al-Din Eretna, Albalat dels Sorells, Albert della Scala, Albert II della Scala, Ali ibn Raixid, Almàssera, Almussafes, Alonso Fernández Coronel, Amir kabir, Angelo Acciaiuoli (bisbe), Ankara, Anoia, Antoni Canals, Aq Qoyunlu, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Brindisi-Ostuni, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Ava (abadessa), Awlad Mandil, Şemseddin Bey, Šašová, Štiavnické Bane, Barcaix, Bardejov, Baronia de Bellera, Batalla de Marino, Batalla naval de Port del Comte, Batalla naval de Zonklon, Batalla naval del Bòsfor, Bàcul del Papa Luna, Beatriu della Scala, Beňadiková, Bejaïa, ..., Bengala, Bernabé Visconti, Bernat II de Cabrera, Bernat IV de Cabrera, Bertrand du Pouget, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Comenge, Bisbat de Como, Bisbat de Graz-Seckau, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lombez, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Reval, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Treviso, Bisbat de Valença, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Vic, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bona de Luxemburg, Bonanat Descoll, Budjak, Cagli, Caiguda de Gal·lípoli, Califat abbàssida, Campoo-Los Valles, Cangrande II della Scala, Cantó de Glarus, Cantó de Zug, Cantons de Suïssa, Cardenal Protodiaca, Casal de Rohan, Castell de Palau-sator, Catedral d'Anvers, Catedral de Palerm, Cisma d'Occident, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Noyon, Comtat de Vaud, Constança de Sicília i de Caríntia, Corts del Regne d'Aragó, Delfinat del Vienès, Della Scala, Demòtica, Dinastia marínida, Districte d'Hisar, Districte de Mymensingh, Dol (Bretanya), Ducat de Bar, Ducat de Ferrara, Edigu, Eduard II de Bar, Elisabet de Tirol, Elisenda d'Alguer, Enric Montefeltro, Eretnaoğulları, Escut de Catí, Església del Santíssim Sacrament (Almàssera), Estats de Bretanya, Fakhr al-Din Mubarakxah, Feltrino Montefeltro, Ferrandino Novello Malatesta, Fiesole, Francesc de Finestres, Francesco Acciaiuoli, Gabès, Gal·lípoli, Gao, Gastó I de Foix, Gaur, Gijón, Giustiniani, Guerra venecianogenovesa, Hacı Sûfi Burhâneddin Musa Bey, Hajji Bayram-i Walí, Història d'Àfrica, Història d'Hongria, Història de Cantàbria, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Marràqueix, Història de Roma, Història de Suïssa, Horňany, Humbert II del Vienès, Imperi de Kanem, Jakubovany (Žilina), Jalšové, Jaume Conesa, Jaume I Appiani, Joan de Prades, Joan II de França, Joan II Malatesta de Sogliano, Joan Visconti, Joana d'Alvèrnia, Josep della Scala, Jovice, Karli-Ili, Kàmianets-Podilski, Kšinná, Lèucada, Lleonard I Tocco, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Japó, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de califes abbàssides del Caire, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants de Mònaco, Llista de governants de Moldàvia, Llista de papes de Roma, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís I de Tàrent, Luchino Adorno, Maghrawa, Malatesta I Malatestino de Sogliano, Maria de Padilla, Mariscal de França, Marquesat de Ceva, Mateu Mercer, Mehmed ibn Eretna, Menteşeli İbrahim, Miracle dels peixets, Montefeltro, Muhàmmad Xah II Tughluk, Niccolò Pissani, Nicolau Eimeric, Obizzo III d'Este, Orde de Sant Pau Primer Eremita, País de Valkenburg, Palau dels Papes, Papa Climent VI, Papa Innocenci VI, Papa Urbà V, Papat d'Avinyó, Període Nanboku-chō, Pere de Prades, Pere Llobet, Pesta negra, Plouhinec (Ar Mor-Bihan), Podhradie (Trenčín), Primera Guerra Civil castellana, Principat de Galítsia-Volínia, Protodiaca, Pušovce, Pusté Sady, Reginald Cobham, Renaixement del segle XII, Revolta de Sardenya (1353-1355), Riambau de Corbera, Robert d'Alemanya, Robert I de Bar, Roger Bernat II de Castellbò, Ružindol, Schlüsselburg, Segell de Millau, Senyoria de Mercoeur, Setge d'Oreoi, Setge de Pera, Seyfeddin Süleyman Bey, Siginolf I Montefeltro, Simeó I de Moscou, Starina, Tlemcen, Torre Racef, Vall d'Aran, Verona, Vescomtat de Manhoac, Vescomtat de Melun, Vescomtat de Pallars, Vilamalla, Volínia, Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir, Zlaté Klasy, 13 de febrer, 14 de febrer, 18 de desembre, 6 de desembre. Ampliar l'índex (184 més) »

Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites —en àrab بنو عبد الواد, Banū ʿAbd al-Wād, بنو زيان, Banū Zayyān, o الزيانيون, az-zayyāniyyūn—, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: 1352 і Abdalwadites · Veure més »

Abu Hammu II

Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.

Nou!!: 1352 і Abu Hammu II · Veure més »

Abu Taixufín II

Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).

Nou!!: 1352 і Abu Taixufín II · Veure més »

Abu-Ishaq Ibrahim II

Abu-Ishaq Ibrahim II o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abu-Bakr (? - 1369) fou emir hàfsida de Tunis del 1350 al 1369.

Nou!!: 1352 і Abu-Ishaq Ibrahim II · Veure més »

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud d'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.

Nou!!: 1352 і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »

Abu-Thàbit I

Abu-Thàbit I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Saïd Uthman II.

Nou!!: 1352 і Abu-Thàbit I · Veure més »

Al-Hàkim II (abbàssida del Caire)

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Hàkim bi-amr Al·lah, més conegut pel seu làqab com a al-Hàkim II —en àrab أبو العباس أحمد الحاكم بأمر الله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Ḥākim bi-amr Allāh— (?-1352), fou califa abbàssida del Caire (1342-1352), sota la tutela dels mamelucs d’Egipte.

Nou!!: 1352 і Al-Hàkim II (abbàssida del Caire) · Veure més »

Al-Mútadid I (abbàssida del Caire)

Abu-l-Fath Abu-Bakr al-Mútadid bi-L·lah, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid I —en àrab أبو الفتح أبو بكر المعتضد بالله, Abū l-Fatḥ Abū Bakr al-Muʿtaḍid bi-Llāh— (?-1362), fou califa abbàssida del Caire (1352-1362), sota la tutela dels mamelucs d’Egipte.

Nou!!: 1352 і Al-Mútadid I (abbàssida del Caire) · Veure més »

Ala al-Din Eretna

Alà-ad-Din Eretna (? - 1352) fou un oficial ilkhànida d'ètnia uigur al servei d'Amir Coban i després sultà.

Nou!!: 1352 і Ala al-Din Eretna · Veure més »

Albalat dels Sorells

Albalat dels Sorells és un municipi a la comarca valenciana de l'Horta Nord.

Nou!!: 1352 і Albalat dels Sorells · Veure més »

Albert della Scala

Albert della Scala fou fill natural de Josep della Scala.

Nou!!: 1352 і Albert della Scala · Veure més »

Albert II della Scala

Albert II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala, i va néixer el 1306.

Nou!!: 1352 і Albert II della Scala · Veure més »

Ali ibn Raixid

Alí ibn Ràixid fou emir Awlad Mandil dels maghrawes del Chelif.

Nou!!: 1352 і Ali ibn Raixid · Veure més »

Almàssera

Almàssera és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1352 і Almàssera · Veure més »

Almussafes

Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: 1352 і Almussafes · Veure més »

Alonso Fernández Coronel

Castell d'Aguilar on es féu fort Fernández Coronel Alonso Fernández Coronel (Sevilla segle XIV - Castell d'Aguilar, 1353) fou un personatge dels temps dels reis Alfons XI i Pere I de Castella dit «El Cruel».

Nou!!: 1352 і Alonso Fernández Coronel · Veure més »

Amir kabir

Amir kabir ('gran emir') fou un títol mameluc que es donava a tots els que havien servit molts anys a l'estat.

Nou!!: 1352 і Amir kabir · Veure més »

Angelo Acciaiuoli (bisbe)

Angelo Acciaiuoli (Florència 1298-Nàpols 1357) fou monjo de l'ordre dels Predicadors que va professar els vots el 1314 i altra vegada al monestir de Santa Maria Novella de Florència el 1317.

Nou!!: 1352 і Angelo Acciaiuoli (bisbe) · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: 1352 і Ankara · Veure més »

Anoia

L'Anoia és un comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: 1352 і Anoia · Veure més »

Antoni Canals

Antoni Canals (1352-1419) fou un frare dominic, orador i escriptor.

Nou!!: 1352 і Antoni Canals · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: 1352 і Aq Qoyunlu · Veure més »

Armada Reial del senyor rei d'Aragó

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses, sinó la que més, de l'edat mitjana.

Nou!!: 1352 і Armada Reial del senyor rei d'Aragó · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

concatedral de San Valentino a Bitonto Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Pulla.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Brindisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano El Papa Benet XVI durant la Celebració eucarística a Brindisi amb els paraments donats per l'arxidiòcesi Larquebisbat de Brindisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Brindisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de París

La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. església Abacial de Saint-Germain-des-Prés, del segle XI. sant Dionís. Fundada a inicis del segle VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de París · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Reims

Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Reims · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1352 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Ava (abadessa)

Ava fou abadessa de Sant Nicolau de Camprodon (1350-1354) i successora dels priorats d'Esclarmonda Molina i de Bernarda, va succeir-los el d'Ava.

Nou!!: 1352 і Ava (abadessa) · Veure més »

Awlad Mandil

Awlad Mandil o Banu Mandil van ser una família dels Maghrawa que va dominar algunes regions del Magrib central en el període comprès aproximadament entre el 1160 i el 1372.

Nou!!: 1352 і Awlad Mandil · Veure més »

Şemseddin Bey

Şemseddin Bey o Xams al-Din Beg fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.

Nou!!: 1352 і Şemseddin Bey · Veure més »

Šašová

Šašová és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Šašová · Veure més »

Štiavnické Bane

Štiavnické Bane és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Štiavnické Bane · Veure més »

Barcaix

Barcaix era una antiga possessió mallorquina que es trobava als límits dels actuals termes municipals d'Algaida (antiga parròquia de Castellitx) i Llucmajor, just a baix del puig de Randa.

Nou!!: 1352 і Barcaix · Veure més »

Bardejov

Bardejov és una ciutat al nord-est d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Bardejov · Veure més »

Baronia de Bellera

Escut dels barons de Bellera La Baronia de Bellera, juntament amb les baronies d'Abella, Erill i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà, amb extensió cap a una part del Pallars Sobirà.

Nou!!: 1352 і Baronia de Bellera · Veure més »

Batalla de Marino

La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.

Nou!!: 1352 і Batalla de Marino · Veure més »

Batalla naval de Port del Comte

La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra venecianogenovesa.

Nou!!: 1352 і Batalla naval de Port del Comte · Veure més »

Batalla naval de Zonklon

La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra venecianogenovesa.

Nou!!: 1352 і Batalla naval de Zonklon · Veure més »

Batalla naval del Bòsfor

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa.

Nou!!: 1352 і Batalla naval del Bòsfor · Veure més »

Bàcul del Papa Luna

Detall del bàcul. El Bàcul del Papa Luna és un bàcul pastoral de plata i esmalt que s'exposa al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (MAN) amb l'inventari número 52160.

Nou!!: 1352 і Bàcul del Papa Luna · Veure més »

Beatriu della Scala

Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.

Nou!!: 1352 і Beatriu della Scala · Veure més »

Beňadiková

Beňadiková és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Beňadiková · Veure més »

Bejaïa

Vista general. Vista del front marítim. Bejaïa o Bidjaya (en català antic també Bogia, en amazic Bejaïa en amazic / Vgaiet, pronunciat; en àrab بجاية, Bijāya) és una ciutat de situada al golf de Bejaïa, i és la capital de la província de Bejaïa, al nord d'Algèria.

Nou!!: 1352 і Bejaïa · Veure més »

Bengala

Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangla Desh.

Nou!!: 1352 і Bengala · Veure més »

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1354, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Nou!!: 1352 і Bernabé Visconti · Veure més »

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (Calataiud, Regne d'Aragó, 1298 - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Nou!!: 1352 і Bernat II de Cabrera · Veure més »

Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), de vescomte de Bas (1381) i de comte de Mòdica (1393).

Nou!!: 1352 і Bernat IV de Cabrera · Veure més »

Bertrand du Pouget

Bertrand du Pouget —Bertrando del Poggetto — (1280 – 3 de febrer de 1352) va ser un diplomàtic papal i cardenal francès.

Nou!!: 1352 і Bertrand du Pouget · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1352 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi

El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.

Nou!!: 1352 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Châlons-en-Champagne

El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »

Bisbat de Comenge

El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comminges, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Como

El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Como · Veure més »

Bisbat de Graz-Seckau

Escut de la diòcesi El bisbat de Graz-Seckau (alemany: Bistum Graz-Seckau; llatí: Dioecesis Graecensis-Seccoviensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salzburg.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Graz-Seckau · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Lombez

El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Lombez · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Reval

La diòcesi de Reval (estonià: Tallinna piiskopkond; llatí: Dioecesis Revaliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia La diòcesi s'estenia a la regió septentrional de l'actual Estònia.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Reval · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Thérouanne

El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Thérouanne · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bisbat de Valença

El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Valença · Veure més »

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: 1352 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Òstia

El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1352 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Roma.

Nou!!: 1352 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Bona de Luxemburg

saltiri Bona de Luxemburg - en francès Bonne de Luxembourg, a vegades dita Bonna de Luxemburg, en llatí Bona; en alemany Jutta - o Guta - von Luxemburg, per això també esmentada com a Juta/Guta/Jutta o Judit de Luxemburg - (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) va ser l'esposa de Joan de França dit el Bo, futur rei de França.

Nou!!: 1352 і Bona de Luxemburg · Veure més »

Bonanat Descoll

Bonanat Descoll fou un almirall de la Corona d'Aragó del segle XIV.

Nou!!: 1352 і Bonanat Descoll · Veure més »

Budjak

Mapa del Budjak el segle XX Fortalesa de Bílhorod-Dnistrovski (Akkerman/Cetatea Albă) a Budjak, del segle XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).

Nou!!: 1352 і Budjak · Veure més »

Cagli

Cagli és una ciutat de les Marques a Itàlia, província de Pesaro i Urbino amb uns 10.000 habitants.

Nou!!: 1352 і Cagli · Veure més »

Caiguda de Gal·lípoli

La caiguda de Gal·lípoli, conquerida pels otomans, va ocórrer el març de 1354.

Nou!!: 1352 і Caiguda de Gal·lípoli · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: 1352 і Califat abbàssida · Veure més »

Campoo-Los Valles

Campoo-Los Valles és una comarca històrica de Cantàbria, situada a l'Alt Ebre de poc més de 1.000 km².

Nou!!: 1352 і Campoo-Los Valles · Veure més »

Cangrande II della Scala

Cangrande II della Scala (Verona, 8 de juny de 1332 - 14 de desembre de 1359) fou fill de Mastino II della Scala.

Nou!!: 1352 і Cangrande II della Scala · Veure més »

Cantó de Glarus

Glarus (en francès, Glaris) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: 1352 і Cantó de Glarus · Veure més »

Cantó de Zug

Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: 1352 і Cantó de Zug · Veure més »

Cantons de Suïssa

Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la derrota suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.

Nou!!: 1352 і Cantons de Suïssa · Veure més »

Cardenal Protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: 1352 і Cardenal Protodiaca · Veure més »

Casal de Rohan

El Casal de Rohan és el nom d'una família noble que va estar relacionada amb els reis de França i amb el ducat de Bretanya.

Nou!!: 1352 і Casal de Rohan · Veure més »

Castell de Palau-sator

El castell de Palau-sator, situat a sobre d'un repetjó en ple centre de la població de Palau-sator, al Baix Empordà, és un antic castell pre-romànic construït als segles X i XI.

Nou!!: 1352 і Castell de Palau-sator · Veure més »

Catedral d'Anvers

La catedral d'Anvers és una església gòtica a Anvers, Bèlgica.

Nou!!: 1352 і Catedral d'Anvers · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: 1352 і Catedral de Palerm · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: 1352 і Cisma d'Occident · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: 1352 і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

Nou!!: 1352 і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Noyon

El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1352 і Comtat de Noyon · Veure més »

Comtat de Vaud

El comtat de Vaud fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, avui a Suïssa activa entre principis del s. XI fins al s. XIV quan passa a constituir una baronia sota domini dels Savoia al qual s'acabà integrant el El primer comte conegut fou Teudó que subscrivia una carta de donació a l'abadia de Sant Maurici d'Agaune el 1002.

Nou!!: 1352 і Comtat de Vaud · Veure més »

Constança de Sicília i de Caríntia

Constança de Sicília (1324 - 1355), infanta de Sicília i regent de Sicília (1352-1354).

Nou!!: 1352 і Constança de Sicília i de Caríntia · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: 1352 і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Delfinat del Vienès

El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.

Nou!!: 1352 і Delfinat del Vienès · Veure més »

Della Scala

Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.

Nou!!: 1352 і Della Scala · Veure més »

Demòtica

Demòtica (en grec Didymoteicho o Didimoteixo o Didimoticho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didymoteicho i de la municipalitat de Didymoteicho.

Nou!!: 1352 і Demòtica · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab بنو مرين, Banū Marīn o المرينيون, al-marīniyyūn) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan segle XIII a principis del XV.

Nou!!: 1352 і Dinastia marínida · Veure més »

Districte d'Hisar

El districte d'Hissar o Hisar és una divisió administrativa de l'estat d'Haryana a l'Índia, a la divisió d'Hisar.

Nou!!: 1352 і Districte d'Hisar · Veure més »

Districte de Mymensingh

El districte de Maimansingh o districte de Mymensingh (bengalí ময়মনসিংহ) és una divisió administrativa de Bangla Desh a la divisió de Dacca (Dhaka), amb capital a Mymensingh.

Nou!!: 1352 і Districte de Mymensingh · Veure més »

Dol (Bretanya)

Dol fou una senyoria de Bretanya centrada a Dol-de-Bretagne.

Nou!!: 1352 і Dol (Bretanya) · Veure més »

Ducat de Bar

Blasó dels comtes de Bar;d'azur sembrat de creuetes d'or i dos barres d'or El comtat de Bar o Barrois i després ducat de Bar fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1352 і Ducat de Bar · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: 1352 і Ducat de Ferrara · Veure més »

Edigu

Miniatura medieval de la invasió de Rússia per Edigu. Edigu, Edigey, İdegäy, Idiku, Edege Mangit i altres nombroses variacions (1352-1419) fou un emir mongol de l'Horda d'Or que va fundar una nova entitat política que va ser coneguda sota el nom d'Horda Nogaï.

Nou!!: 1352 і Edigu · Veure més »

Eduard II de Bar

Eduard II de Bar, nascut el 1339, mort el maig 1352, va ser comte de Bar de 1344 a 1352.

Nou!!: 1352 і Eduard II de Bar · Veure més »

Elisabet de Tirol

Elisabet de Tirol (o de Gorízia-Tirol) o Elisabet de Caríntia (vers 1262-28 d'octubre de 1312) de la casa dels meinardins de Tirol o sigui de la dinastia de Gorízia-Tirol, fou reina dels Romans, reina d'Alemanya i duquessa d'Àustria per matrimoni.

Nou!!: 1352 і Elisabet de Tirol · Veure més »

Elisenda d'Alguer

Elisenda d'Alguer fou abadessa del Monestir de Sant Daniel de Girona els anys (1345 - 1363) portà a terme l'estricta observança del sepulcre de Sant Daniel.

Nou!!: 1352 і Elisenda d'Alguer · Veure més »

Enric Montefeltro

Enric Montefeltro va ser fill de Frederic I Montefeltro.

Nou!!: 1352 і Enric Montefeltro · Veure més »

Eretnaoğulları

Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors ilkhànides (1326-1337) i després com a sobirans.

Nou!!: 1352 і Eretnaoğulları · Veure més »

Escut de Catí

L'escut de Catí és el símbol representatiu oficial del municipi valencià de Catí (Alt Maestrat).

Nou!!: 1352 і Escut de Catí · Veure més »

Església del Santíssim Sacrament (Almàssera)

L'Església del Santíssim Sacrament és un temple catòlic situat a la vora de la plaça Major d'Almàssera (Horta Nord, País Valencià).

Nou!!: 1352 і Església del Santíssim Sacrament (Almàssera) · Veure més »

Estats de Bretanya

Els Estats de Bretanya eren una assemblea provincial de la Bretanya.

Nou!!: 1352 і Estats de Bretanya · Veure més »

Fakhr al-Din Mubarakxah

Fakhr al-Din Mubarakxah conegut com a Fakhra, fou un sobirà de Bengala.

Nou!!: 1352 і Fakhr al-Din Mubarakxah · Veure més »

Feltrino Montefeltro

Feltrino Montefeltro o Feltrano Montefeltro era el fill de Frederic I Montefeltro.

Nou!!: 1352 і Feltrino Montefeltro · Veure més »

Ferrandino Novello Malatesta

Ferrandino Novello Malatesta fou el fill de Malatestino Novello Malatesta.

Nou!!: 1352 і Ferrandino Novello Malatesta · Veure més »

Fiesole

Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.

Nou!!: 1352 і Fiesole · Veure més »

Francesc de Finestres

Francesc de Finestres fou un militar de la Corona d'Aragó durant el segle XIV.

Nou!!: 1352 і Francesc de Finestres · Veure més »

Francesco Acciaiuoli

Francesco Acciaiuoli fou un noble florentí que fou prior de la llibertat de Florència el 1319, 1331 i 1336, i gonfanoner de la República el 1326, el 1328, el 1342 i el 1352, membre de la Magistratura dels XII Bonshomes el 1330, 1332, 1337 i 1341, capità del poble de Pistoia el 1333 i 1335.

Nou!!: 1352 і Francesco Acciaiuoli · Veure més »

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (en àrab: قابس, Qābis, pronunciat en àrab clàssic Qabis i en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia a la governació de Gabès amb una població de 116.323 habitants (2004).

Nou!!: 1352 і Gabès · Veure més »

Gal·lípoli

El port de Gelibolu Gal·lípoli (en turc Gelibolu; en grec Cal·lípolis o Καλλίπολις, Kallípolis, literalment 'ciutat bella', d'on prové el nom amb què ha estat coneguda tradicionalment en català, Gal·lípoli) és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un distrite de la província de Çanakkale.

Nou!!: 1352 і Gal·lípoli · Veure més »

Gao

Tomba de Muhammad Askya Gao és una ciutat de Mali, capçalera de la regió de Gao de Mali i del cercle de Gao (2007), a la riba esquerra del riu Níger.

Nou!!: 1352 і Gao · Veure més »

Gastó I de Foix

Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.

Nou!!: 1352 і Gastó I de Foix · Veure més »

Gaur

Gaur o Lakhnawthi modernament anomenada sovint Gour, és una ciutat en ruïnes al districte de Malda a Bengala Occidental, a 16 km al sud-oest de Malda.

Nou!!: 1352 і Gaur · Veure més »

Gijón

Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i consell de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).

Nou!!: 1352 і Gijón · Veure més »

Giustiniani

Els Giustiniani foren una Societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.

Nou!!: 1352 і Giustiniani · Veure més »

Guerra venecianogenovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Nou!!: 1352 і Guerra venecianogenovesa · Veure més »

Hacı Sûfi Burhâneddin Musa Bey

Hacı Sûfi Burhâneddin Musa Bey (Hadjdji Sufi Burhan al-Din Musa Beg) fou emir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğlu.

Nou!!: 1352 і Hacı Sûfi Burhâneddin Musa Bey · Veure més »

Hajji Bayram-i Walí

Hacı Bayram-ı Veli, també conegut pel nom en àrab com al-Hajj Bàyram Walí —en àrab الحاج بيرم ولي, al-Hājj Bayram Walī— (1352-1430), fou un poeta sufí turc, fundador de la tariqa (confraria) anomenada dels bayramiyya.

Nou!!: 1352 і Hajji Bayram-i Walí · Veure més »

Història d'Àfrica

Estats de l'Àfrica precolonial. L'Àfrica és un continent amb una història que es pot dividir en tres períodes principals: el corresponent a la prehistòria i les primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència.

Nou!!: 1352 і Història d'Àfrica · Veure més »

Història d'Hongria

Escut d'armes d'Hongria La història d'Hongria comença a partir de l'arribada dels magiars a Europa.

Nou!!: 1352 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Cantàbria

Els menhirs del municipi de Valdeolea, al sud de Cantàbria, daten de fa 5.000 anys. Es creu que van ser aixecats a finals del neolític per les primeres comunitats sedentàries que es van assentar a les ribes del riu Camesa i a les muntanyes del voltant. La història de Cantàbria és rica i molt antiga, posseeix una dilatada història que va des dels primers assentaments humans, amb proves com les pintures de la cova d'Altamira, fins als nostres dies, passant per ser peça fonamental per Espanya en diverses ocasions, com per exemple durant la Reconquesta o en les relacions comercials amb el Nou Món gràcies al port de Santander.

Nou!!: 1352 і Història de Cantàbria · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: 1352 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: 1352 і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjans del segle VIII aC.

Nou!!: 1352 і Història de Roma · Veure més »

Història de Suïssa

La història de Suïssa comença amb Juli Cèsar i els seus Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: 1352 і Història de Suïssa · Veure més »

Horňany

Horňany és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Horňany · Veure més »

Humbert II del Vienès

Humbert II de la Tour-du-Pin, nascut el 1312, mort el 22 de maig de 1355, va ser l'últim delfí de Vienès de 1333 a 1349.

Nou!!: 1352 і Humbert II del Vienès · Veure més »

Imperi de Kanem

LImperi de Kanem (700 - 1376) fou un antic estat africà situat al que avui són el Txad i Líbia (Fezzan) i algunes zones orientals del Níger i nord-est de Nigèria.

Nou!!: 1352 і Imperi de Kanem · Veure més »

Jakubovany (Žilina)

Jakubovany és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Jakubovany (Žilina) · Veure més »

Jalšové

Jalšové és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Jalšové · Veure més »

Jaume Conesa

Jaume Conesa (Montblanc, Conca de Barberà, 1320 - Barcelona, 1390) fou un escrivent i traductor membre de la Cancelleria Reial i un dels membres culturalment més actius d'aquesta institució en temps del rei Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: 1352 і Jaume Conesa · Veure més »

Jaume I Appiani

Jaume I Appiani (vers 1322 - Pisa, 5 de setembre de 1398) fou notari de Pisa, actiu en l'administració de la ciutat-estat de pisa.

Nou!!: 1352 і Jaume I Appiani · Veure més »

Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

Nou!!: 1352 і Joan de Prades · Veure més »

Joan II de França

Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).

Nou!!: 1352 і Joan II de França · Veure més »

Joan II Malatesta de Sogliano

Joan II Malatesta de Sogliano fou fill de Malatesta I Malatestino de Sogliano i fou comte sobirà de Sogliano i senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell’Uso, Montebello, Montepetra i Strigara vers el 1352.

Nou!!: 1352 і Joan II Malatesta de Sogliano · Veure més »

Joan Visconti

Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.

Nou!!: 1352 і Joan Visconti · Veure més »

Joana d'Alvèrnia

Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).

Nou!!: 1352 і Joana d'Alvèrnia · Veure més »

Josep della Scala

Josep della Scala fou fill d'Albert I della Scala.

Nou!!: 1352 і Josep della Scala · Veure més »

Jovice

Jovice és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Jovice · Veure més »

Karli-Ili

Karli-Ili (País de Carles) fou un territori otomà que va existir al segle XV.

Nou!!: 1352 і Karli-Ili · Veure més »

Kàmianets-Podilski

Escut històric Kàmianets-Podilski (ucrainès: Ка́м'янець-Поді́льський, Kàmianets-Podilski; rus: Каменец-Подольский, Kàmienets-Podolsky, armeni: Կամիանեց-Պոդոլսկ, polonès: Kamieniec Podolski) és una ciutat d'Ucraïna a la vora del riu Smótrytx, afluent del Dnièster.

Nou!!: 1352 і Kàmianets-Podilski · Veure més »

Kšinná

Kšinná és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Kšinná · Veure més »

Lèucada

Lèucada (en grec Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag pertanyent a Grècia.

Nou!!: 1352 і Lèucada · Veure més »

Lleonard I Tocco

Lleonard I Tocco, senyor de Tocco era fill de Guillem II Tocco i de Margarita Orsini, i nét de Ricard I Orsini per via femenina.

Nou!!: 1352 і Lleonard I Tocco · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1352 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Nou!!: 1352 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1352 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1352 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de califes abbàssides del Caire

Llista dels califes abbàssides del Caire des del trasllat de la seu califal en aquesta ciutat pels mamelucs, després del saqueig de Bagdad pels mongols, fins a l'adopció del títol califal pels soldans otomans d'Istanbul.

Nou!!: 1352 і Llista de califes abbàssides del Caire · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1352 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governants de Mònaco

La següent és una llista cronològica dels governants de Mònaco.

Nou!!: 1352 і Llista de governants de Mònaco · Veure més »

Llista de governants de Moldàvia

Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).

Nou!!: 1352 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de San Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: 1352 і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: 1352 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís I de Tàrent

Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).

Nou!!: 1352 і Lluís I de Tàrent · Veure més »

Luchino Adorno

Luchino Adorno fou un patrici genovès vicari general de l'Església a Roma del 1352 al 1362.

Nou!!: 1352 і Luchino Adorno · Veure més »

Maghrawa

Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.

Nou!!: 1352 і Maghrawa · Veure més »

Malatesta I Malatestino de Sogliano

Malatesta I Malatesta de Sogliano conegut per Malatestino de Sogliano (per la seva estatura), fou fill de Joan I Malatesta de Sogliano i comte sobirà de Sogliano associat a son germans Guglielmo I Malatesta de Sogliano, i Rambert I Malatesta de Sogliano el 1199.

Nou!!: 1352 і Malatesta I Malatestino de Sogliano · Veure més »

Maria de Padilla

Maria de Padilla (vers el 1334 - Sevilla, juliol de 1361) fou la dama favorita del rei Pere I de Castella.

Nou!!: 1352 і Maria de Padilla · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1352 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat de Ceva

El marquesat de Ceva va ser un antic estat de la família del aleramici a la Itàlia medieval, constituït com a resultat del desmembrament dels territoris que pertanyien a Bonifaci, marquès del Vasto.

Nou!!: 1352 і Marquesat de Ceva · Veure més »

Mateu Mercer

Mateu Mercer fou almirall de la Corona d'Aragó i majordom de la reina Elionor de Sicília.

Nou!!: 1352 і Mateu Mercer · Veure més »

Mehmed ibn Eretna

Mehmed ibn Eretna fou emir d'Eretna a Kayseri.

Nou!!: 1352 і Mehmed ibn Eretna · Veure més »

Menteşeli İbrahim

Menteşeli İbrahim fou amir i beg dels menteşeoğulları del beylik de Menteşe-oğlu.

Nou!!: 1352 і Menteşeli İbrahim · Veure més »

Miracle dels peixets

Capelleta dels Peixets, a la vora del Carraixet, a Almàssera, molt a prop del límit amb Alboraia El miracle dels peixets fou un esdeveniment religiós que, segons la tradició, tingué lloc el juliol del 1348 entre els actuals municipis d'Alboraia i Almàssera (Horta Nord, País Valencià).

Nou!!: 1352 і Miracle dels peixets · Veure més »

Montefeltro

Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

Nou!!: 1352 і Montefeltro · Veure més »

Muhàmmad Xah II Tughluk

Muhàmmad Xah II Tughluk o també Muhàmmad ibn Tughluq o Muhàmmad Xah II (urdú: محمد بن تغلق) (c. 1300 - 20 març 1351) va ser el soldà de Delhi 1325 - 1351.

Nou!!: 1352 і Muhàmmad Xah II Tughluk · Veure més »

Niccolò Pissani

Niccolò Pissani (segle XIV) fou un almirall de la república de Venècia.

Nou!!: 1352 і Niccolò Pissani · Veure més »

Nicolau Eimeric

Nicolau Eimeric (Girona, ca. 1316 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV.

Nou!!: 1352 і Nicolau Eimeric · Veure més »

Obizzo III d'Este

Obizzo III d'Este (14 de juliol de 1294- 20 de març de 1352).

Nou!!: 1352 і Obizzo III d'Este · Veure més »

Orde de Sant Pau Primer Eremita

LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el segle XIII a Hongria per Eusebi d'Esztergom.

Nou!!: 1352 і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »

País de Valkenburg

Ruïnes de la sala major del castell de ValkenburgthumbEl País de Valkenburg és un antic comtat.

Nou!!: 1352 і País de Valkenburg · Veure més »

Palau dels Papes

El Palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.

Nou!!: 1352 і Palau dels Papes · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, 1291 - Avinyó, † 6 de desembre de 1352) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: 1352 і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: 1352 і Papa Innocenci VI · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: 1352 і Papa Urbà V · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: 1352 і Papat d'Avinyó · Veure més »

Període Nanboku-chō

Capitals de les Corts durant l'era Nanobukchō (Kioto al Nord, Yoshino al Sud). El és un període de la història del Japó, que abastà des de 1336 fins a 1392, en els primers anys de l'era Muromachi.

Nou!!: 1352 і Període Nanboku-chō · Veure més »

Pere de Prades

Escut d'Armes de Pere de Prades Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), baró d'Entença.

Nou!!: 1352 і Pere de Prades · Veure més »

Pere Llobet

Llotja de Mar de Barcelona. Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Pere Llobet.

Nou!!: 1352 і Pere Llobet · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: 1352 і Pesta negra · Veure més »

Plouhinec (Ar Mor-Bihan)

Plouhinec (en bretó Pleheneg) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ar Mor-Bihan.

Nou!!: 1352 і Plouhinec (Ar Mor-Bihan) · Veure més »

Podhradie (Trenčín)

Podhradie és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Podhradie (Trenčín) · Veure més »

Primera Guerra Civil castellana

La Primera Guerra Civil castellana va ser un conflicte que es va produir el segle XIV entre els partidaris del rei Pere I de Castella, i els partidaris d'Enric II de Castella.

Nou!!: 1352 і Primera Guerra Civil castellana · Veure més »

Principat de Galítsia-Volínia

El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al segle XII de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímyr, que seran units en un sol estat a finals del segle XII.

Nou!!: 1352 і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »

Protodiaca

Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: 1352 і Protodiaca · Veure més »

Pušovce

Pušovce és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Pušovce · Veure més »

Pusté Sady

Pusté Sady és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Pusté Sady · Veure més »

Reginald Cobham

Reginald Cobham KG (1300 - 1361) fou un militar anglès.

Nou!!: 1352 і Reginald Cobham · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del segle XII és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: 1352 і Renaixement del segle XII · Veure més »

Revolta de Sardenya (1353-1355)

La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra venecianogenovesa.

Nou!!: 1352 і Revolta de Sardenya (1353-1355) · Veure més »

Riambau de Corbera

Riambau de Corbera (?, Barcelona - 1354, l'Alguer, Sardenya), militar i darrer governador general de Sardenya (1348-54).

Nou!!: 1352 і Riambau de Corbera · Veure més »

Robert d'Alemanya

Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.

Nou!!: 1352 і Robert d'Alemanya · Veure més »

Robert I de Bar

Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411.

Nou!!: 1352 і Robert I de Bar · Veure més »

Roger Bernat II de Castellbò

Roger Bernat II de Castellbò (? - 1381), senyor de Montcada, vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes (1352-1381).

Nou!!: 1352 і Roger Bernat II de Castellbò · Veure més »

Ružindol

Ružindol és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Ružindol · Veure més »

Schlüsselburg

Schlüsselburg (Шлиссельбург transcrit Xlisselburg) és una ciutat de la província de Leningrad, Rússia, situada al cap del riu Nevà al llac Ladoga, a 35 quilòmetres a l'est de Sant Petersburg.

Nou!!: 1352 і Schlüsselburg · Veure més »

Segell de Millau

Revers del segell de Millau. El 1187 Alfons II d'Aragó concedí a la vila el privilegi d'usar un segell comú «''Concedimus namque sigillum comune consulibus et comuni sub subscriptione nostra et sua''», i també l'ús de la seva bandera «et etiam vexillum nostrum». La llegenda del segell en detalla el titular: ''Segell del rey d'Aragó comte de Barcelona i marquès de Provença'' «+SIGILLU(M) R(EGIS) ARAGON(ENSIS) COMITIS BARCHINONENSIS ET MARCHIONIS PROVINCIE» Per a confeccionar la cara amb el segell reial, els cònsols de Millau prengueren com a model, no un escut palat sense bloca com els apareixen als segells d'Alfons II d'Aragó, sinó que copiaren un ''escut palat amb bloca'', mostra inequívoca que varen prendre com a model els anteriors segells de Ramon Berenguer IV o els seus fills menors El segell de Millau és un segell confeccionat per la vila de Millau (França) el c.1187 on hi apareix la representació més antiga conservada en la història del senyal dels Quatre Pals no ja com una arma defensiva que porta el dignatari a cavall, sinó com un emblema identificatiu per si sol.

Nou!!: 1352 і Segell de Millau · Veure més »

Senyoria de Mercoeur

La senyoria de Mercoeur (Mercœur) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mercœur (Haute-Loire).

Nou!!: 1352 і Senyoria de Mercoeur · Veure més »

Setge d'Oreoi

El setge d'Oreoi, del 15 d'agost al 20 d'octubre de 1351 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa.

Nou!!: 1352 і Setge d'Oreoi · Veure més »

Setge de Pera

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa.

Nou!!: 1352 і Setge de Pera · Veure més »

Seyfeddin Süleyman Bey

Seyfeddin Süleyman Bey o Sayf al-Din Sulayman Beg fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.

Nou!!: 1352 і Seyfeddin Süleyman Bey · Veure més »

Siginolf I Montefeltro

Siginolf I Montefeltro (Sighinolfo conegut per Nolfo) (1290-1364) va ser fill de Frederic I Montefeltro.

Nou!!: 1352 і Siginolf I Montefeltro · Veure més »

Simeó I de Moscou

Imatge del príncep de Moscòvia Simeó I Simeó o Semen I Ivanovich Gordyi (Moscou, 7 de novembre de 1316 - Moscou, 27 d'abril de 1353).

Nou!!: 1352 і Simeó I de Moscou · Veure més »

Starina

Starina és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Starina · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen (en àrab تلمسان, Tilimsān; en amazic ⵜⵍⴻⵎⵙⴰⵏ, Tlemsan) és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: 1352 і Tlemcen · Veure més »

Torre Racef

La Torre Racef és una torre d'origen hispanomusulmà a Almussafes (Ribera Baixa, País Valencià).

Nou!!: 1352 і Torre Racef · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: 1352 і Vall d'Aran · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: 1352 і Verona · Veure més »

Vescomtat de Manhoac

El vescomtat de Manhoac (en francès Magnoac) fou una jurisdicció feudal de França a Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord.

Nou!!: 1352 і Vescomtat de Manhoac · Veure més »

Vescomtat de Melun

El vescomtat de Melun fou una jurisdicció feudal de França sorgida de l'antic comtat de Melun.

Nou!!: 1352 і Vescomtat de Melun · Veure més »

Vescomtat de Pallars

El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.

Nou!!: 1352 і Vescomtat de Pallars · Veure més »

Vilamalla

Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: 1352 і Vilamalla · Veure més »

Volínia

Situació geogràfica de Volínia El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia (en ucraïnès: Волинь, Volýn; en bielorús: Валы́нь, Valýn; en lituà: Voluinė; en polonès: Wołyń, en rus: Волынь, Volýn, també anomenada Volynia o Volhynia i, en certs moments de la història: Lodomeria) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).

Nou!!: 1352 і Volínia · Veure més »

Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir

Zayn-ad-Din Karaja ibn Dhu-l-Qadr fou un cap d'un grup de turcmans establerts a la Petita Armènia el 1335, format per uns 5000 cavallers.

Nou!!: 1352 і Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir · Veure més »

Zlaté Klasy

Zlaté Klasy és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1352 і Zlaté Klasy · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el tretzè dia de l'any en el calendari actual i és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1352 і 13 de febrer · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1352 і 14 de febrer · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1352 і 18 de desembre · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1352 і 6 de desembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »