Accés més ràpid que el navegador!
288 les relacions: Abadia de Vadstena, Abadia territorial de Montecassino, Abd Allah ibn Qazaghan, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Abu-l-Abbàs Àhmad (I), Abu-Yahya Abu-Bakr II, Aceh, Al-Kàmil Xaban, Al-Mudhàffar Hajjí, Alâeddin Halil Mirza Bey, Alfons el Benigne, Alió, Almansa, Almussafes, Alta Lusàcia, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Andreu d'Hongria, Arnau Bassa, Arnau de Llordat, Arnau de Mont-rodon, Arnau Sescomes, Arquebisbat d'Armagh, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Malta, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arquebisbat de Veszprém, Arxidiòcesi de Nidaros, Ay Timur, Basílica de Sant Joan i Sant Pau, Batalla de Blanchetaque, Batalla de Caen (1346), Batalla de Crécy, Batalla naval de Sluis, Beilicat de Tin, Bernabé Visconti, Bernardí I Polentani, Bernat de Santcliment, Bernat Metge, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, ..., Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Betlem, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Dorpat, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Màntua, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Patti, Bisbat de Pomesània, Bisbat de Reval, Bisbat de Rieti, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Trieste, Bisbat de Tulle, Bisbat de Vic, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bolesławiec, Briesen (Spreewald), Buyan Suldus, Bydgoszcz, Caen, Cançoneret de Ripoll, Capella de Sant Marc (Catedral de Barcelona), Cardenal protodiaca, Carles I de Valois, Carles II el Magnànim, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de Nemanjić, Castell de Castelnaud, Castell de Himeji, Catedral de Barcelona, Catedral de Tortosa, Caterina de Valois-Courtenay, Cocentaina, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Comtat d'Alençon, Comtat d'Harcourt, Comtat de Boulogne, Comtat de Chartres, Comtat de Joigny, Comtat de Luxemburg, Comtat de Montpensier, Comtat de Nevers, Comtat de Perche, Comtat de Rethel, Comtat de Roucy, Comtat de Soissons, Comtat de Tours, Comtat de Vaudémont, Constança d'Aragó i d'Entença, Convent de Sant Agustí d'Alcoi, Correggio, Cronologia d'invents i descobertes, Damasc, Danixmendji, David IX de Geòrgia, Dieudonné de Gozon, Dinastia bahrita, Dinastia jalayírida, Districte de Sholapur, Dughlat, Eduard de Woodstock, Eduard III d'Anglaterra, Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405), Elisabet de Burgh, Els burgesos de Calais, Encunyació, Enric IV d'Avaugour, Era japonesa, Església Ortodoxa Búlgara, Església Ortodoxa Sèrbia, Esmirna, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Eudes IV de Borgonya, Fahreddin Ahmed Bey, Felip I de Borgonya, Felip Monsieur, Felip VI de França, Ferrer Bassa, Ferrer de Gualbes i de Terrades, Fira, Fira de Tots Sants de Cocentaina, Florí d'or d'Aragó, Focea, Focs artificials, Francesc d'Aranda, Francesc de Gualbes i de Terrades, Francesco d'Oberto, Francesco Petrarca, Gabès, Gastó de Montcada i de Lloria, Giovanni da Milano, Giustiniani, Guerra de la Independència d'Escòcia, Guerra de Successió Bretona, Guerra dels Cent Anys, Guerres romano-otomanes, Guillaume de Machaut, Guillem d'Occam, Hélion de Villeneuve, Hildesheim, Història d'Anglaterra, Història d'Hongria, Història de la cirurgia, Història de les Maldives, Història de Mònaco, Història de Tunísia, Història de Txèquia, Humbert II del Vienès, Ibn-i Yamin, Il-kanat, Imperi Serbi, Ioànnina, Jamník (Žilina), Jaume I de La Marca, Joan el Cec, Joan IV de Rappolstein, Joan VI Cantacuzè, Joana d'Alvèrnia, Joana d'Arc, Joana d'Empúries, Joana I de Nàpols, Joana III de Borgonya, Joaquim de Fiore, Johan Ferrández d'Heredia, Jordi, Jordi V de Geòrgia, Juditha triumphans, Kamenz, Kanat de Txagatai, Kremlin de Moscou, Kutjuk Muhammad, L'assedio di Calais, La Flagel·lació (Huguet), Lambert II Polentani, Laristan, Löbau, Leżajsk, Lesbos, Lionel d'Anvers, Litto II Alidosi, Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, Llibre del Repartiment, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llista d'anys, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de ciutats de Finlàndia, Llista de comtes de Provença, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de reis germànics, Llotja de la Seda, Lluís I de Flandes, Lluís I de Tàrent, Lluís II de Flandes, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluc Visconti, Lo somni, Lorena, Madrid, Maldives, Malik Taj al-Din ibn Qutb al-Din, Margarida, comtessa d'Anjou, Markina-Xemein, Mateu II Visconti, Melikats del Karabagh, Mesquita d'Aqsunqur, Mina de Montclar, Miquel de Trebisonda, Moneda catalana, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Nicolau Cabasiles, Normandia, Okhrida, Olona, Orde del Santíssim Salvador, Orde Livonià, Ostasi I Polentani, Otó V de Wittelsbach, Oye-Plage, Pandulf Polentani, Parma, Pasai, Pere de Gualbes i de Terrades, Pere el Cerimoniós, Pere I de Portugal, Perpinyà, Petrova Lehota, Polentani, Prínceps de Lori-Somkhètia, Principat d'Acaia, Protodiaca, Quios, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Reginald Cobham, Regne de Sèrbia (medieval), Reial d'or de Mallorca, Retaule de Sant Marc (Bassa), Riu Millars, Robert II de Tàrent, Sambhal, Süleyman Paixà (fill d'Orhan), Senyoria d'Avesnes, Senyoria de Dampierre, Senyoria de Sonnois, Senyoriu d'Irlanda, Setge de Calais (1346), Setge de Zadar (1345-1346), Silivri, Skopje, Soldanat Mameluc, Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan), Teresa d'Entença, Txèquia, Uixer (vaixell), Valencià, Valladolid, Vescomtat de Châteaudun, Vescomtat de Châtellerault, Vilaplana, Viveiro, Yússuf I, 11 d'octubre, 26 d'agost. Ampliar l'índex (238 més) »
Abadia de Vadstena
L'abadia El pati interior de l'abadia Làpides sepulcrals de les reines Felipa d'Anglaterra i Katarina Karlsdotter Labadia de Nostra Senyora i Santa Brígida (en llatí Monasterium sanctarum Mariæ Virgìnis et Brigidæ in Vatzstena i en suec Vadstena kloster), també coneguda com a abadia de Vadstena, és un monestir situat a la població de Vadstena, a la riba del llac Vättern, a la Diòcesi de Linköping, Suècia.
Nou!!: 1346 і Abadia de Vadstena · Veure més »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1346 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abd Allah ibn Qazaghan
Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.
Nou!!: 1346 і Abd Allah ibn Qazaghan · Veure més »
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Nou!!: 1346 і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »
Abu-l-Abbàs Àhmad (I)
Abu-l-Abbàs Àhmad (I) fou emir hàfsida del 1346 al 1347, fill i successor d'Abu-Yahya Abu-Bakr (II).
Nou!!: 1346 і Abu-l-Abbàs Àhmad (I) · Veure més »
Abu-Yahya Abu-Bakr II
Abu-Yahya Abu-Bakr (II) al-Mutawàkkil fou emir hàfsida del 1318 al 1346.
Nou!!: 1346 і Abu-Yahya Abu-Bakr II · Veure més »
Aceh
Aceh (transcripció fonètica:, pronunciat aproximadament atgè) o Atjeh és una província d'Indonèsia (daerah istimewa), situada a l'extrem septentrional de l'illa de Sumatra.
Nou!!: 1346 і Aceh · Veure més »
Al-Kàmil Xaban
Al-Màlik al-Kàmil Sayf-ad-Din Xaban ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com al-Kàmil Xaban, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1345-1346).
Nou!!: 1346 і Al-Kàmil Xaban · Veure més »
Al-Mudhàffar Hajjí
Al-Màlik al-Mudhàffar Zayn-ad-Din Hajjí ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Hajjí o com Hajjí I, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1346-1347).
Nou!!: 1346 і Al-Mudhàffar Hajjí · Veure més »
Alâeddin Halil Mirza Bey
Alâeddin Halil Mirza Bey també anomenat Khalil Beg (? - v. 1348) fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1346 і Alâeddin Halil Mirza Bey · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: 1346 і Alfons el Benigne · Veure més »
Alió
Alió és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: 1346 і Alió · Veure més »
Almansa
Almansa és un municipi de la província d'Albacete.
Nou!!: 1346 і Almansa · Veure més »
Almussafes
Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: 1346 і Almussafes · Veure més »
Alta Lusàcia
L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.
Nou!!: 1346 і Alta Lusàcia · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: 1346 і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Andreu d'Hongria
Escut heràldic d'Andreu d'Hongria Andreu d'Hongria o Andreu I de Nàpols (Aversa 30 d'octubre de 1327 - Aversa 18 de setembre de 1345), príncep d'Hongria, comte consort de Provença i rei consort de Nàpols (1343-1345).
Nou!!: 1346 і Andreu d'Hongria · Veure més »
Arnau Bassa
Retaule de Sant Marc, 1346, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa Arnau Bassa, també anomenat mestre de Sant Marc, (c. 1320La data de naixement es dedueix de la signatura d'uns contractes i poders amb el seu pare l'any 1345. La majoria d'edat, obligatòria per signar documents, era 25 anys, la qual cosa situa entorn de 1320 el seu naixement. (- Barcelona, 1348).
Nou!!: 1346 і Arnau Bassa · Veure més »
Arnau de Llordat
Arnau de Llordat, Arnau de Llordà o complet: Arnau Guillem de Llordà (? – Tortosa, 5 de maig de 1346) fou un religiós que arribà a bisbe d'Urgell i quart copríncep d'Andorra (1326-1341) i posteriorment bisbe de Tortosa (1341-1346).
Nou!!: 1346 і Arnau de Llordat · Veure més »
Arnau de Mont-rodon
fou bisbe de Girona.
Nou!!: 1346 і Arnau de Mont-rodon · Veure més »
Arnau Sescomes
Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.
Nou!!: 1346 і Arnau Sescomes · Veure més »
Arquebisbat d'Armagh
L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat d'Armagh · Veure més »
Arquebisbat d'Esmirna
Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »
Arquebisbat de Foggia-Bovino
La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »
Arquebisbat de l'Aquila
LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »
Arquebisbat de Malta
cocatedral de Sant Joan Baptista a La Valletta Larquebisbat de Malta és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Malta. Al 2020 tenia 361.372 batejats d'un total de 428.091 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Charles Jude Scicluna.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Malta · Veure més »
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »
Arquebisbat de Spoleto-Norcia
Sense descripció.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »
Arquebisbat de Veszprém
El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1346 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »
Arxidiòcesi de Nidaros
Larxidiòcesi de Nidaros fou l'antic districte catòlic que englobava Noruega a l'acabament de l'edat mitjana.
Nou!!: 1346 і Arxidiòcesi de Nidaros · Veure més »
Ay Timur
Ay Timur Muhammad (o Muhammad Ay Teymur) fou un cap dels sabardar i governant de Sabzawar.
Nou!!: 1346 і Ay Timur · Veure més »
Basílica de Sant Joan i Sant Pau
Basílica de Sant Joan i Sant Pau Façana exterior de l'església Interior de l'església La basílica de Sant Joan i Sant Pau (en italià: Basilica dei Santi Giovanni e Paolo) és una de les esglésies més grans de Venècia (Itàlia) i té l'estatus de basílica menor.
Nou!!: 1346 і Basílica de Sant Joan i Sant Pau · Veure més »
Batalla de Blanchetaque
La Batalla de Blanchetaque o Blanchetacque es va produir a 1346, sent la segona de les tres batalles de la campanya de Crécy d'Eduard III d'Anglaterra, després de la captura de Normandia i l'acostament de l'exèrcit anglès a París, durant els primers anys de la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: 1346 і Batalla de Blanchetaque · Veure més »
Batalla de Caen (1346)
La batalla de Caen, coneguda també com el setge de Caen, es va lliurar en els camps que circumdaven la ciutat normanda, i fins i tot en els seus carrers, durant la invasió de Normandia d'Eduard III d'Anglaterra el juliol de 1346.
Nou!!: 1346 і Batalla de Caen (1346) · Veure més »
Batalla de Crécy
La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.
Nou!!: 1346 і Batalla de Crécy · Veure més »
Batalla naval de Sluis
La batalla naval de Sluis (24 de juny de 1340) va ser el primer gran enfrontament armat entre anglesos i francesos en el marc de la interminable Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: 1346 і Batalla naval de Sluis · Veure més »
Beilicat de Tin
Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.
Nou!!: 1346 і Beilicat de Tin · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: 1346 і Bernabé Visconti · Veure més »
Bernardí I Polentani
Bernardí I Polentani fou fill i successor de Ostasi I Polentani com a senyor de Ravenna el 1346.
Nou!!: 1346 і Bernardí I Polentani · Veure més »
Bernat de Santcliment
Bernat de Santcliment és el nom de diversos ciutadans honrats del llinatge dels Santcliment, alguns d'ells senyors de Badalona.
Nou!!: 1346 і Bernat de Santcliment · Veure més »
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Nou!!: 1346 і Bernat Metge · Veure més »
Bisbat d'Alife-Caiazzo
El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1346 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1346 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1346 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1346 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Betlem
La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Betlem · Veure més »
Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo
El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »
Bisbat de Còrdova
El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Còrdova · Veure més »
Bisbat de Chioggia
El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Chioggia · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Coutances i Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »
Bisbat de Dorpat
Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Dorpat · Veure més »
Bisbat de Frejús i Toló
cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Gubbio · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Patti
L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Patti · Veure més »
Bisbat de Pomesània
La diòcesi de Pomesània (polonès: Diecezja pomezańska; llatí: Dioecesis Pomesaniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Polònia.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Pomesània · Veure més »
Bisbat de Reval
La diòcesi de Reval (estonià: Tallinna piiskopkond; llatí: Dioecesis Revaliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia La diòcesi s'estenia a la regió septentrional de l'actual Estònia.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Reval · Veure més »
Bisbat de Rieti
Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Rieti · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Trieste · Veure més »
Bisbat de Tulle
El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Tulle · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: 1346 і Bisbat de Vic · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1346 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Bolesławiec
Bolesławiec és una ciutat polonesa que es troba a la vora del riu Bóbr, al voivodat de Baixa Silèsia.
Nou!!: 1346 і Bolesławiec · Veure més »
Briesen (Spreewald)
Briesen (baix sòrab: Brjazyna) és una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Brandenburg.
Nou!!: 1346 і Briesen (Spreewald) · Veure més »
Buyan Suldus
Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del i va dominar el kanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359.
Nou!!: 1346 і Buyan Suldus · Veure més »
Bydgoszcz
Bydgoszcz és una ciutat al nord de Polònia, capital del voivodat de Cuiàvia-Pomerània, a les coordenades geogràfiques 53° 07′N i 18° 00′ E, a prop dels rius Brda i Vístula.
Nou!!: 1346 і Bydgoszcz · Veure més »
Caen
Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia, situat vora els marges del riu Orne.
Nou!!: 1346 і Caen · Veure més »
Cançoneret de Ripoll
El Cançoneret de Ripoll (en llatí: Carmina Riuipullensa), és un breu cançoner en català i occità datat a mitjans del, en tot cas després del 1346, quan Pere III el Cerimoniós organitzà una trobada poètica, la qual és esmentada en el mateix cançoner.
Nou!!: 1346 і Cançoneret de Ripoll · Veure més »
Capella de Sant Marc (Catedral de Barcelona)
La Capella de Sant Marc és una capella promoguda pel gremi dels sabaters, situada als peus de la nau de l'Evangeli de la Catedral de Barcelona.
Nou!!: 1346 і Capella de Sant Marc (Catedral de Barcelona) · Veure més »
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Nou!!: 1346 і Cardenal protodiaca · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: 1346 і Carles I de Valois · Veure més »
Carles II el Magnànim
Carles II d'Alençon.
Nou!!: 1346 і Carles II el Magnànim · Veure més »
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Nou!!: 1346 і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: 1346 і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Casa de Nemanjić
Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.
Nou!!: 1346 і Casa de Nemanjić · Veure més »
Castell de Castelnaud
El castell de Castelnaud, al departament de la Dordonya, Aquitània, apareix en la història en el context enterbolit de la croada albigesa.
Nou!!: 1346 і Castell de Castelnaud · Veure més »
Castell de Himeji
El és un castell japonès localitzat a la ciutat costanera de Himeji, a la Prefectura de Hyōgo, a uns 47 km a l'oest de Kobe.
Nou!!: 1346 і Castell de Himeji · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1346 і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Nou!!: 1346 і Catedral de Tortosa · Veure més »
Caterina de Valois-Courtenay
Caterina de Valois-Courtenay (1303 - 20 setembre del 1346), fou emperadriu titular de Constantinoble.
Nou!!: 1346 і Caterina de Valois-Courtenay · Veure més »
Cocentaina
Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.
Nou!!: 1346 і Cocentaina · Veure més »
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.
Nou!!: 1346 і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa · Veure més »
Comtat d'Alençon
El comtat d'Alençon més tard Ducat d'Alençon fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Alençon; que va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap a l'any 1000.
Nou!!: 1346 і Comtat d'Alençon · Veure més »
Comtat d'Harcourt
El comtat (abans senyoria) d'Harcourt (sense relació amb els títols de duc i marquès) fou una jurisdicció feudal de França a Normandia, sorgit pel repartiment de terres fet a la primera meitat del segle X pel duc Rol·ló entre els seus fidels, després de l'adquisició de Normandia al tractat de Saint-Clair-sur-Epte del 911.
Nou!!: 1346 і Comtat d'Harcourt · Veure més »
Comtat de Boulogne
El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).
Nou!!: 1346 і Comtat de Boulogne · Veure més »
Comtat de Chartres
El comtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França centrada a Chartres.
Nou!!: 1346 і Comtat de Chartres · Veure més »
Comtat de Joigny
El comtat de Joigny (llatí evolucionat Jauviaco, Joviniaci, Joniaci i altres variacions) fou una jurisdicció feudal de França sorgida al a l'enton del castell de Joigny, fundat per Renard I, vescomte de Sens, mort el 6 de gener del 996 o 999.
Nou!!: 1346 і Comtat de Joigny · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1346 і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Comtat de Montpensier
El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.
Nou!!: 1346 і Comtat de Montpensier · Veure més »
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Nou!!: 1346 і Comtat de Nevers · Veure més »
Comtat de Perche
El comtat de Perche o comtat del Perche fou una jurisdicció feudal de França a la regió del Perche (Sylva Pertica).
Nou!!: 1346 і Comtat de Perche · Veure més »
Comtat de Rethel
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.
Nou!!: 1346 і Comtat de Rethel · Veure més »
Comtat de Roucy
El comtat de Roucy fou una jurisdicció feudal del nord de França, centrada a Roucy, departament de l'Aisne (Picardia).
Nou!!: 1346 і Comtat de Roucy · Veure més »
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Nou!!: 1346 і Comtat de Soissons · Veure més »
Comtat de Tours
El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.
Nou!!: 1346 і Comtat de Tours · Veure més »
Comtat de Vaudémont
Vaudémont fou un comtat feudal a Lorena, Regne de França.
Nou!!: 1346 і Comtat de Vaudémont · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Nou!!: 1346 і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »
Convent de Sant Agustí d'Alcoi
Sant Agustí va ser un convent de l'orde de Sant Agustí que estava ubicat a la localitat d'Alcoi, al País Valencià.
Nou!!: 1346 і Convent de Sant Agustí d'Alcoi · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1346 і Correggio · Veure més »
Cronologia d'invents i descobertes
Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.
Nou!!: 1346 і Cronologia d'invents i descobertes · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: 1346 і Damasc · Veure més »
Danixmendji
Danixmendji (+ 1348) fou kan nominal del Kanat de Txagatai del 1346 al 1348.
Nou!!: 1346 і Danixmendji · Veure més »
David IX de Geòrgia
David IX fou rei de Geòrgia del 1346 al 1360.
Nou!!: 1346 і David IX de Geòrgia · Veure més »
Dieudonné de Gozon
Dieudonné de Gozon fou el 27è Mestre de l'Hospital.
Nou!!: 1346 і Dieudonné de Gozon · Veure més »
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Nou!!: 1346 і Dinastia bahrita · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: 1346 і Dinastia jalayírida · Veure més »
Districte de Sholapur
El districte de Sholapur o Solapur és una divisió administrativa de Maharashtra a l'Índia amb capital a Sholapur o Solapur, format per les conques del Bhima i el Seena o Sina.
Nou!!: 1346 і Districte de Sholapur · Veure més »
Dughlat
Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai.
Nou!!: 1346 і Dughlat · Veure més »
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Nou!!: 1346 і Eduard de Woodstock · Veure més »
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Nou!!: 1346 і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »
Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405)
Elionor d'Aragó (1346 – Giuliana, 1405) fou una noble de la família reial catalana i aragonesa dels Aragó (Casal d'Aragó) que fou comtessa de Caltabellotta (Catalabellota, en català) durant el domini de l'illa de Sicília per part dels catalans.
Nou!!: 1346 і Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405) · Veure més »
Elisabet de Burgh
El rei Robert Bruce i Elisabet de Burgh, del Seton Armorial Elisabet de Burgh (en anglès Elizabeth de Burgh, Dunfermline, 1289 – Cullen, 27 d'octubre de 1327) va ser la segona esposa de Robert I d'Escòcia (Robert Bruce).
Nou!!: 1346 і Elisabet de Burgh · Veure més »
Els burgesos de Calais
Els burgesos de Calais (en francès, Les Bourgeois de Calais) és una escultura que representa sis burgesos que el 1347, al principi de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453), decidiren d'oferir llur vida per salvar els habitants de la ciutat francesa, assetjada, de Calais.
Nou!!: 1346 і Els burgesos de Calais · Veure més »
Encunyació
Baix relleu a Rostock (Alemanya) que representa l'encunyació a martell o de picPremsa d'encunyar del 1818 a la Seca Reial del Regne Unit Lencunyació és l'operació d'imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la en moneda.
Nou!!: 1346 і Encunyació · Veure més »
Enric IV d'Avaugour
Enric IV d'Avaugour (~1280 - 1 de febrer de 1334) fou senyor d'Avaugour a l'antic comtat de Goëlo.
Nou!!: 1346 і Enric IV d'Avaugour · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1346 і Era japonesa · Veure més »
Església Ortodoxa Búlgara
L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.
Nou!!: 1346 і Església Ortodoxa Búlgara · Veure més »
Església Ortodoxa Sèrbia
L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: 1346 і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: 1346 і Esmirna · Veure més »
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.
Nou!!: 1346 і Esteve Uroš IV de Sèrbia · Veure més »
Eudes IV de Borgonya
Escut d'armes d'Eudes IV de Borgonya, utilitzant les armes del seu oncle Eudes de Nevers Eudes IV de Borgonya-ducat i Eudes I de Borgonya-comtat (1295 - Sens 1350), duc de Borgonya (1315-1349) pel seu propi dret i comte de Borgonya i Artois (1330-1347) per dret de la seva esposa.
Nou!!: 1346 і Eudes IV de Borgonya · Veure més »
Fahreddin Ahmed Bey
Fahreddin Ahmed Bey o Kakhr al-Din Ahmad Beg (? - 1349) fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1346 і Fahreddin Ahmed Bey · Veure més »
Felip I de Borgonya
Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).
Nou!!: 1346 і Felip I de Borgonya · Veure més »
Felip Monsieur
Felip de Borgonya dit Felip Monsieur (10 de novembre de 1323 - Agulhon, 10 d'agost de 1346) fou infant del Ducat de Borgonya i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1338-1346).
Nou!!: 1346 і Felip Monsieur · Veure més »
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Nou!!: 1346 і Felip VI de França · Veure més »
Ferrer Bassa
Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
Nou!!: 1346 і Ferrer Bassa · Veure més »
Ferrer de Gualbes i de Terrades
Ferrer de Gualbes i de Terrades (segle XIV) va ser un mercader dedicat a la draperia membre de la família Gualbes.
Nou!!: 1346 і Ferrer de Gualbes i de Terrades · Veure més »
Fira
Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.
Nou!!: 1346 і Fira · Veure més »
Fira de Tots Sants de Cocentaina
La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.
Nou!!: 1346 і Fira de Tots Sants de Cocentaina · Veure més »
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Nou!!: 1346 і Florí d'or d'Aragó · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: 1346 і Focea · Veure més »
Focs artificials
Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.
Nou!!: 1346 і Focs artificials · Veure més »
Francesc d'Aranda
Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.
Nou!!: 1346 і Francesc d'Aranda · Veure més »
Francesc de Gualbes i de Terrades
Francesc de Gualbes i de Terrades (m. ca. 1346), conegut pel sobrenom de «Dirga», va ser un mercader i ciutadà de Barcelona.
Nou!!: 1346 і Francesc de Gualbes i de Terrades · Veure més »
Francesco d'Oberto
Nau central de la catedral de Tortosa amb l'Altar Major, les pintures són atribuïdes a Francesco d'Oberto Francesco d'Oberto (1346-1408) fou un poeta provençal.
Nou!!: 1346 і Francesco d'Oberto · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: 1346 і Francesco Petrarca · Veure més »
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).
Nou!!: 1346 і Gabès · Veure més »
Gastó de Montcada i de Lloria
Gastó de Montcada i de Lloria (1346- 1395/1397) va ser el primer baró de Llagostera (1375).
Nou!!: 1346 і Gastó de Montcada i de Lloria · Veure més »
Giovanni da Milano
''Naixement de la Mare de Déu'', Capella Rinuccini, Florència. Giovanni da Milano (Giovanni di Jacopo di Guido da Caversaccio) va ser un pintor italià, actiu a Florència i Roma entre 1346 i 1369.
Nou!!: 1346 і Giovanni da Milano · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: 1346 і Giustiniani · Veure més »
Guerra de la Independència d'Escòcia
Hom coneix amb el nom de guerres d'independència d'Escòcia un conjunt de campanyes militars que van enfrontar a Escòcia i Anglaterra des de finals del fins a mitjans del.
Nou!!: 1346 і Guerra de la Independència d'Escòcia · Veure més »
Guerra de Successió Bretona
La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.
Nou!!: 1346 і Guerra de Successió Bretona · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: 1346 і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1346 і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Guillaume de Machaut
La Natura ofereix a '''Machaut''' (el de la dreta) tres infants: Sentit, Retòrica i Música(Miniatura del segle XIV). Guillaume de Machaut (c. 1300-1377), de vegades escrit Machault, va ser el més cèlebre escriptor i compositor francès del.
Nou!!: 1346 і Guillaume de Machaut · Veure més »
Guillem d'Occam
fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.
Nou!!: 1346 і Guillem d'Occam · Veure més »
Hélion de Villeneuve
Hélion (o Elion) de Villeneuve (nascut al voltant del 1270 a Provença i mort el 1346 a Rodes), va esdevenir el 26è Orde de l'Hospital el 1325, per bé que en el llistat de l'orde i de manera oficial ho va ser abans, el 1319.
Nou!!: 1346 і Hélion de Villeneuve · Veure més »
Hildesheim
Hildesheim és una ciutat, fundada l'any 815 com a seu episcopal, al sud de l'estat federat de Baixa Saxònia (Alemanya) i constitueix una de les vuit localitats més grans de la regió.
Nou!!: 1346 і Hildesheim · Veure més »
Història d'Anglaterra
Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.
Nou!!: 1346 і Història d'Anglaterra · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1346 і Història d'Hongria · Veure més »
Història de la cirurgia
La història de la cirurgia és la branca de la història de la ciència que estudia la cirurgia.
Nou!!: 1346 і Història de la cirurgia · Veure més »
Història de les Maldives
Aquest article tracta sobre la història de les Maldives.
Nou!!: 1346 і Història de les Maldives · Veure més »
Història de Mònaco
Mònaco és actualment un principat independent.
Nou!!: 1346 і Història de Mònaco · Veure més »
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Nou!!: 1346 і Història de Tunísia · Veure més »
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.
Nou!!: 1346 і Història de Txèquia · Veure més »
Humbert II del Vienès
Humbert II de la Tour-du-Pin, nascut el 1312, mort el 22 de maig de 1355, va ser l'últim delfí de Vienès de 1333 a 1349.
Nou!!: 1346 і Humbert II del Vienès · Veure més »
Ibn-i Yamin
Ibn-i Yamin (nom complet Amir Fakhr al-Din Mahmud ibn Amir Yamin al-Din Tughrai Mustawfi Faryumadi), fou un poeta persa, el principal autor de les anomenades kitas (fragments) és a dir els epigrames o poemes de circumstància.
Nou!!: 1346 і Ibn-i Yamin · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: 1346 і Il-kanat · Veure més »
Imperi Serbi
L'Imperi Serbi (en serbi: Srpsko Carstvo, ciríl·lic serbi: Српско Царство) va ser un efímer imperi medieval en els Balcans que va sorgir del Regne de Sèrbia.
Nou!!: 1346 і Imperi Serbi · Veure més »
Ioànnina
Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.
Nou!!: 1346 і Ioànnina · Veure més »
Jamník (Žilina)
Jamník és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: 1346 і Jamník (Žilina) · Veure més »
Jaume I de La Marca
Jaume de Borbó (1319 - Lió; 1362), noble francès, fill de Lluís I de Borbó i Maria d'Hainaut.
Nou!!: 1346 і Jaume I de La Marca · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: 1346 і Joan el Cec · Veure més »
Joan IV de Rappolstein
Joan IV de Rappolstein dit el Vell fou fill d'Enric IV de Rappolstein i va governar en indivisió amb el seu pare en els dominis de Rappolstein de les dues branques el 1338.
Nou!!: 1346 і Joan IV de Rappolstein · Veure més »
Joan VI Cantacuzè
Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador romà d'Orient de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.
Nou!!: 1346 і Joan VI Cantacuzè · Veure més »
Joana d'Alvèrnia
Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).
Nou!!: 1346 і Joana d'Alvèrnia · Veure més »
Joana d'Arc
Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1346 і Joana d'Arc · Veure més »
Joana d'Empúries
Joana d'Aragó i de Tàrent (1330 - Toledo 1395), infanta d'Empúries.
Nou!!: 1346 і Joana d'Empúries · Veure més »
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Nou!!: 1346 і Joana I de Nàpols · Veure més »
Joana III de Borgonya
Escut dels Comtes de Borgonya a partir de 1280 Joana III de Borgonya (1308 - 1347), comtessa de Borgonya i Artois (1330-1347) i duquessa consort de Borgonya (1318-1347).
Nou!!: 1346 і Joana III de Borgonya · Veure més »
Joaquim de Fiore
Joaquim de Fiore (Celico, Calàbria, 1130 - Monestir de San Martino di Canale, Calàbria, 1202) fou un teòleg, escriptor i filòsof calabrès.
Nou!!: 1346 і Joaquim de Fiore · Veure més »
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: 1346 і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »
Jordi
Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).
Nou!!: 1346 і Jordi · Veure més »
Jordi V de Geòrgia
Jordi V de Geòrgia conegut com l'Il·lustre o el Brillant (georgià: გიორგი V ბრწყინვალე, Jordi V Brtskinvale), fou rei de Geòrgia del 1314 fins al 1346.
Nou!!: 1346 і Jordi V de Geòrgia · Veure més »
Juditha triumphans
Juditha triumphans devicta Holofernis barbàrie, RV 644, (en català, 'Judit triomfa sobre la barbàrie d'Holofernes'), és un oratori, subtitulat pel seu propi autor com a Sacrum militare oratorium (oratori sacre militar), compost per Antonio Vivaldi a Venècia l'any 1716.
Nou!!: 1346 і Juditha triumphans · Veure més »
Kamenz
Kamenz (alt sòrab: Kamjenc) és un municipi alemany que pertany a l'estat de Saxònia.
Nou!!: 1346 і Kamenz · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: 1346 і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kremlin de Moscou
El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat que es troba al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.
Nou!!: 1346 і Kremlin de Moscou · Veure més »
Kutjuk Muhammad
Kutjuk Muhammad (Kučuk Muhammad, que vol dir Petit Muhammad en oposició a Ulugh Muhammad que vol dir Gran Muhammad) fou kan de l'Horda d'Or.
Nou!!: 1346 і Kutjuk Muhammad · Veure més »
L'assedio di Calais
L'assedio di Calais (en català, El setge de Calais) és un melodramma lirico, o òpera, en tres actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Salvatore Cammarano, basat en l'obra de Luigi Marchionni i, secundàriament, el ballet de Luigi Henry (1827), les quals, al seu torn, es basen l'obra de Pierre Laurent Buirette de Belloy titulada Le siège de Calais (1765).
Nou!!: 1346 і L'assedio di Calais · Veure més »
La Flagel·lació (Huguet)
La Flagel·lació és una predel·la obra de l'artista del gòtic català Jaume Huguet datada entre 1462-1475.
Nou!!: 1346 і La Flagel·lació (Huguet) · Veure més »
Lambert II Polentani
Lambert II Polentani fou fill i successor de Ostasi I Polentani el 14 de novembre de 1346 a la senyoria de Ravenna.
Nou!!: 1346 і Lambert II Polentani · Veure més »
Laristan
Laristan és una regió històrica de l'Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar.
Nou!!: 1346 і Laristan · Veure més »
Löbau
Löbau (alt sòrab: Lubij) és un municipi alemany que pertany a l'estat de Saxònia, fent frontera amb Brandenburg.
Nou!!: 1346 і Löbau · Veure més »
Leżajsk
Leżajsk (en polonès: Leżajsk) (en yidis: ליזענסק, Lizhensk) (en ucraïnès: Лежайськ, Lezháisk) és una ciutat del sud-est de Polònia, en el nord del voivodat de subcarpàcia, la capital del powiat de Leżajsk. Es troba a la vall del riu San a prop del bosc de Sandomierz.
Nou!!: 1346 і Leżajsk · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: 1346 і Lesbos · Veure més »
Lionel d'Anvers
Escut d'armes de '''Lionel d'Anvers''' Lionel d'Anvers (29 de novembre de 1338 - 7 d'octubre de 1368), Duc de Clarence, va ser el tercer fill (però el segon a sobre viure la infantesa) d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Nou!!: 1346 і Lionel d'Anvers · Veure més »
Litto II Alidosi
Litto II Alidosi (o Lippo Alidosi) fou capità del poble d'Imola el 1334, i podestà de Bolonya el 1334.
Nou!!: 1346 і Litto II Alidosi · Veure més »
Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra
El Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet a Barcelona per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós vers 1339-1345, com a regal de noces de la seva primera esposa, Maria de Navarra.
Nou!!: 1346 і Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra · Veure més »
Llibre del Repartiment
Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.
Nou!!: 1346 і Llibre del Repartiment · Veure més »
Llibre del Repartiment de Mallorca
El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.
Nou!!: 1346 і Llibre del Repartiment de Mallorca · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1346 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'escriptors en llengua catalana
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.
Nou!!: 1346 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Nou!!: 1346 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1346 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1346 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: 1346 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de ciutats de Finlàndia
finlandesa Les ciutats de Finlàndia, en finlandès, kaupunki, en suec stad, són 113 municipis de Finlàndia que tenen un estatus administratiu especial, en finlandès kunta, en suec komun.
Nou!!: 1346 і Llista de ciutats de Finlàndia · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: 1346 і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1346 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: 1346 і Llista de reis germànics · Veure més »
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Nou!!: 1346 і Llotja de la Seda · Veure més »
Lluís I de Flandes
Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.
Nou!!: 1346 і Lluís I de Flandes · Veure més »
Lluís I de Tàrent
Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).
Nou!!: 1346 і Lluís I de Tàrent · Veure més »
Lluís II de Flandes
Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.
Nou!!: 1346 і Lluís II de Flandes · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: 1346 і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lluc Visconti
Lluc Visconti (en llombard: Luchin Viscont) (1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.
Nou!!: 1346 і Lluc Visconti · Veure més »
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Nou!!: 1346 і Lo somni · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: 1346 і Lorena · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: 1346 і Madrid · Veure més »
Maldives
La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia.
Nou!!: 1346 і Maldives · Veure més »
Malik Taj al-Din ibn Qutb al-Din
Taj al-Din (+ 1351) fou malik mihrabànida de Sistan de 1346 a 1350.
Nou!!: 1346 і Malik Taj al-Din ibn Qutb al-Din · Veure més »
Margarida, comtessa d'Anjou
Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).
Nou!!: 1346 і Margarida, comtessa d'Anjou · Veure més »
Markina-Xemein
Markina-Xemein és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Lea-Artibai.
Nou!!: 1346 і Markina-Xemein · Veure més »
Mateu II Visconti
Mateu II Visconti (1319 - Milà, Senyoriu de Milà, 1355) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1355, juntament amb els seus germans Galeàs II i Bernabé Visconti.
Nou!!: 1346 і Mateu II Visconti · Veure més »
Melikats del Karabagh
XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.
Nou!!: 1346 і Melikats del Karabagh · Veure més »
Mesquita d'Aqsunqur
El pati de la '''mesquita d'Aqsunqur''' La mesquita d'Àqsunqur, també coneguda com a Mesquita Blava i com a mesquita d'Ibrahim Agà, és un dels monuments islàmics d'època mameluca de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectònic conegut com a Caire Històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 1346 і Mesquita d'Aqsunqur · Veure més »
Mina de Montclar
La Mina de Montclar és un túnel de 4.917 metres de llargada construït el a Montclar d'Urgell per permetre que les aigües del Canal d'Urgell passin des d'Artesa de Segre cap a Agramunt, salvant la Serra de Montclar.
Nou!!: 1346 і Mina de Montclar · Veure més »
Miquel de Trebisonda
Miquel Comnè fou el setzè emperador de Trebisonda, que va governar en dissetè lloc durant el període 1344-1349.
Nou!!: 1346 і Miquel de Trebisonda · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: 1346 і Moneda catalana · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1346 і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »
Nicolau Cabasiles
Nicolau Cabasiles (Nicolaus Cabasilas, Νικόλαος Καβασίλας) fou arquebisbe de Tessalònica, nebot i successor de Nil Cabasiles.
Nou!!: 1346 і Nicolau Cabasiles · Veure més »
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Nou!!: 1346 і Normandia · Veure més »
Okhrida
Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.
Nou!!: 1346 і Okhrida · Veure més »
Olona
LOlona (en llombard) és un riu italià de 71 km de llargada, el curs del qual transcorre totalment en territori de la Llombardia.
Nou!!: 1346 і Olona · Veure més »
Orde del Santíssim Salvador
LOrde del Santíssim Salvador de Santa Brígida (en llatí Ordo Sanctissimi Salvatoris Sanctae Brigittae) és un institut religiós femení de dret pontifici. Les germanes d'aquesta congregació religiosa, anomenades popularment brigidines, fan servir les sigles O.SS.S. a continuació del seu nom.
Nou!!: 1346 і Orde del Santíssim Salvador · Veure més »
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Nou!!: 1346 і Orde Livonià · Veure més »
Ostasi I Polentani
Ostasi I Polentani fou fill de Bernardí Polentani.
Nou!!: 1346 і Ostasi I Polentani · Veure més »
Otó V de Wittelsbach
Otó V de Wittelsbach (1346 - 15 de novembre de 1379) fou duc de Baviera (com a Otó VII per ser el setè d'aquest nom al capdavant del Ducat, però també Otó V per ser el cinquè de la dinastia Wittelsbach); també fou marcgravi i elector de Brandenburg com Otó V. Otó era el quart fill de l'emperador Lluís IV i de la seva segona esposa, Margarida d'Avesnes, comtessa d'Hainaut, d'Holanda i Zelanda.
Nou!!: 1346 і Otó V de Wittelsbach · Veure més »
Oye-Plage
Oye-Plage (coneguda com a Ooie en neerlandès i com a Villa-Oya durant l'ocupació espanyola) és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: 1346 і Oye-Plage · Veure més »
Pandulf Polentani
Pandulf Polentani fou fill i successor de Ostasi I Polentani el 14 de novembre de 1346.
Nou!!: 1346 і Pandulf Polentani · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: 1346 і Parma · Veure més »
Pasai
Pasai fou un sultanat islàmic d'Indonèsia al nord de Sumatra.
Nou!!: 1346 і Pasai · Veure més »
Pere de Gualbes i de Terrades
Pere de Gualbes i de Terrades (m. ca. 1346) va ser un mercader, draper i ciutadà de Barcelona al segle XIV pertanyent al llinatge dels Gualbes.
Nou!!: 1346 і Pere de Gualbes i de Terrades · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1346 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Portugal
Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).
Nou!!: 1346 і Pere I de Portugal · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1346 і Perpinyà · Veure més »
Petrova Lehota
Petrova Lehota és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.
Nou!!: 1346 і Petrova Lehota · Veure més »
Polentani
Polentani o Da Polenta foren una família de Ravenna, que va exercir altes funcions al llarg del i va assolir la senyora el 1275, que va conservar fins al 1440.
Nou!!: 1346 і Polentani · Veure més »
Prínceps de Lori-Somkhètia
Els prínceps i després maliks de Lori-Somkhètia, foren una sèrie de nobles de diversos llinatges que van controlar des de l'inici del fins a final del territoris de l'Armènia històrica (el regne de Lori al nord-est) sota la sobirania generalment dels reis de Geòrgia.
Nou!!: 1346 і Prínceps de Lori-Somkhètia · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: 1346 і Principat d'Acaia · Veure més »
Protodiaca
Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: 1346 і Protodiaca · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: 1346 і Quios · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: 1346 і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Reginald Cobham
Reginald Cobham KG (1300 - 1361) fou un militar anglès.
Nou!!: 1346 і Reginald Cobham · Veure més »
Regne de Sèrbia (medieval)
Regne de Sèrbia (serbi: Kraljevina Srbija, serbi ciríl·lic: Краљевина Србија) va ser el més important regne serbi establert en l'Edat mitjana a la península dels Balcans.
Nou!!: 1346 і Regne de Sèrbia (medieval) · Veure més »
Reial d'or de Mallorca
Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.
Nou!!: 1346 і Reial d'or de Mallorca · Veure més »
Retaule de Sant Marc (Bassa)
El Retaule de Sant Marc és una pintura d'estil gòtic català realitzada per Arnau Bassa el 1346.
Nou!!: 1346 і Retaule de Sant Marc (Bassa) · Veure més »
Riu Millars
Riu Millars al seu pas per Aranyel El Millars (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud.
Nou!!: 1346 і Riu Millars · Veure més »
Robert II de Tàrent
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).
Nou!!: 1346 і Robert II de Tàrent · Veure més »
Sambhal
Sambhal és una ciutat i municipalitat del districte de Moradabad a Uttar Pradesh.
Nou!!: 1346 і Sambhal · Veure més »
Süleyman Paixà (fill d'Orhan)
Süleyman Paixà -en turc modern Süleyman Paşa- (Karajahisar 1316-Bolayur, setembre de 1357) fou un príncep otomà, fill d'Orhan i germà gran de Murat I. El 1299 els otomans van ocupar la fortalesa de Yar Hisar i es diu que llavors el príncep Orhan (sultà el 1326) es va casar amb la filla del governador bizantí, Nilufer amb la que va tenir a Süleyman Pasha i a Murat (que finalment fou el successor al tron).
Nou!!: 1346 і Süleyman Paixà (fill d'Orhan) · Veure més »
Senyoria d'Avesnes
Armes dels senyors d'Avesnes: ''bandé d'or et de gueules de six pièces'' Avesnes fou una senyoria del Sacre Imperi que va sorgir cap al 1050 fundada per Guedrí el Barbut, un magnat que havia rebut la regió en feu i hi va bastir el castell.
Nou!!: 1346 і Senyoria d'Avesnes · Veure més »
Senyoria de Dampierre
Wappen des Hauses Dampierre (Aube) La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.
Nou!!: 1346 і Senyoria de Dampierre · Veure més »
Senyoria de Sonnois
Sonnois fou una senyoria feudal del Regne de França a la Baixa Normandia, sorgida al.
Nou!!: 1346 і Senyoria de Sonnois · Veure més »
Senyoriu d'Irlanda
El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupà l'illa d'Irlanda i que existí entre el i el, moment en el qual passà a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.
Nou!!: 1346 і Senyoriu d'Irlanda · Veure més »
Setge de Calais (1346)
El Setge de Calais al nord de França va començar el 1346 cap a l'inici del que més tard s'anomenaria la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: 1346 і Setge de Calais (1346) · Veure més »
Setge de Zadar (1345-1346)
El setge de Zadar (12 d'agost de 1345 – 21 de desembre de 1346) va ser un setge i posterior ocupació de la ciutat de Zadar, ciutat costanera croata situada a la Dalmàcia, per part de la República de Venècia.
Nou!!: 1346 і Setge de Zadar (1345-1346) · Veure més »
Silivri
Silivri és el centre del districte Silivri de la província d'Istanbul, situada a la costa de la mar de Màrmara a la part europea d'Istanbul, uns 80 km a l'oest del centre d'Istanbul.
Nou!!: 1346 і Silivri · Veure més »
Skopje
Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.
Nou!!: 1346 і Skopje · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: 1346 і Soldanat Mameluc · Veure més »
Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan)
Teodora Cantacuzena, en grec medieval Θεοδώρα Καντακουζηνή, va néixer cap al 1332 i va morir després del 1381.
Nou!!: 1346 і Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan) · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: 1346 і Teresa d'Entença · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: 1346 і Txèquia · Veure més »
Uixer (vaixell)
Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Luixer era un vaixell gros, de la família de les galeres, amb menys rems, però amb un castell a proa i un altre a popa, només tenia una coberta i dos o tres pals.
Nou!!: 1346 і Uixer (vaixell) · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: 1346 і Valencià · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: 1346 і Valladolid · Veure més »
Vescomtat de Châteaudun
El vescomtat de Châteaudun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Châteaudun, al sud-oest de París, a la regió actual del Centre – Vall del Loira.
Nou!!: 1346 і Vescomtat de Châteaudun · Veure més »
Vescomtat de Châtellerault
El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1346 і Vescomtat de Châtellerault · Veure més »
Vilaplana
Vista de la Mussara des de Vilaplana Vilaplana (abans Vilaplana del Camp) és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1346 і Vilaplana · Veure més »
Viveiro
Viveiro és un municipi costaner de la província de Lugo, a Galícia.
Nou!!: 1346 і Viveiro · Veure més »
Yússuf I
Yússuf I —en àrab يوسف, Yūsuf— (Granada, 1318 - 1354) va ser rei de Granada, el setè de la dinastia nassarita entre 1333 i 1354.
Nou!!: 1346 і Yússuf I · Veure més »
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1346 і 11 d'octubre · Veure més »
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1346 і 26 d'agost · Veure més »
