Accés més ràpid que el navegador!
248 les relacions: Abadia de Sant Denís, Abadia territorial de Montecassino, Albert della Scala, Aldobrandino II d'Este, Alexandria, Alfons el Benigne, Alfons Frederic d'Aragó, Alfons IV de Portugal, Amadeu V de Savoia, Andrònic III Paleòleg, Arma de foc, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Arnau de Llordat, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Vàrmia, Arquebisbat de Zagreb, Badarán, Bannino Polentani, Basílica de Santa Maria Major, Batalla de Stampace, Batalla naval de Càller, Bánovce nad Ondavou, Beatriu de Castella i de Molina, Beed, Bellpuig, Bellvei, Benet XII, Benicarló, Berenguer Carròs i de Llúria, Bernat de Fonollar, Bernat Sespujades, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Bayeux i Lisieux, ..., Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Castres, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chartres, Bisbat de Curlàndia, Bisbat de Digne, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Foligno, Bisbat de Galloway, Bisbat de Gurk, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Meaux, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Niça, Bisbat de Pavia, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Quimper, Bisbat de Sessa Aurunca, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Viviers, Biskupová, Blanca de Borgonya, Bonacolsi, Bonaventura Bonacolsi, Bursa, Canònica de Santa Maria del Roure, Canó, Carles de Calàbria, Carles IV de França, Carmelites, Castell de Swords, Catedral de Barcelona, Càller, Cesena, Chauhans, Cios, Comtat d'Armanyac, Comtat de Gueldre, Comtat de Perche, Comtat de Saarbrücken, Conquesta aragonesa de Sardenya, Consolat de Mar, Constantí IV de Lampron, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Correggio, Corts de València (1329-1330), Cristòfor II de Dinamarca, Cronologia de l'aviació, Csesznek, Darbhanga, Dimaskh Khwadja, Dinastia Stuart, Districte de Beed, Dobšiná, Donato Acciaiuoli, Ducat de Ferrara, Durand de Sant Porçan, Eduard II d'Anglaterra, El Pont de Vilomara i Rocafort, Elisabet de Caríntia, Elisabet de Tirol, Eljigidey, Els Canyelles de Sardenya (llinatge), Enric II de Rodés, Era japonesa, Eretnaoğulları, Església de fusta de Reinli, Estil cortesà de la pintura gòtica, Fahreddin Ahmed Bey, Fano, Felip VI de França, Festa del Corpus Christi de València, Francesc Carròs i de Cruïlles, Francesc I Manfredi, Francesco Acciaiuoli, Frederic I d'Habsburg, Gastó de Montcada (bisbe de Girona), Gerlachov (Poprad), Getafe, Ghiyath al-Din Khay Khusraw, Gortva, Guillem Bruch, Halebidu, Història d'Hongria, Història de les armes de foc, Història de Sardenya, Ibn Battuta, Imperi Otomà, Irene de Brunswick, Ivan I de Moscou, Ivan II de Moscou, Jaume III de Mallorca, Joan el Cec, Joan Paleòleg (cèsar), Joan XXII, Joana d'Alvèrnia, Joana d'Evreux, Joana de Borgonya i de França, Joana de Savoia, Joana I de Nàpols, Kanat de Txagatai, Karbala, Kebek, Kosihy nad Ipľom, Leopold I d'Àustria, Livno, Llíria, Llista d'anys, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Provença, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de monestirs femenins catalans, Lluís I d'Hongria, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Malik Ghiyath al-Din, Mansa Musa I, Manuel Cantacuzè (dèspota), María Díaz de Haro, Maria de Nàpols, Maria de Valois, Marquesat de Clavesana, Matiašovce, Mithila, Mobiliari del Monestir de Pedralbes, Monestir, Montefeltro, Nicèfor Cumnos, Nicèfor Gregoràs, Orde de la Banda, Orhan, Osman I, Paixà Musa Beg, Pandolfo I Malatesta, Papa Climent VI, Papa Gregori XII, Patriarcat de Lisboa, Pedralbes, Peire Lunel de Montech, Penitenciari major, Pere II de Sicília, Pietro Lorenzetti, Pinciná, Príncep Koreyasu, Quinta das Lágrimas, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon Trebailla, Reggio de l'Emília, Regne de Mysore, Regne de Sardenya, Reis de Dinamarca, Renald I de Gueldre, Sancho Blázquez Dávila, Sant Joan del Laterà, São João (Abrantes), Süleyman Paixà (fill d'Orhan), Senyoria de Commercy, Senyoria de Sainte Suzanne, Senyoria de Sonnois, Setge de Bursa, Setge de Castel di Castro, Setge de Nicea (1331), Shōgun, Shogunat Kamakura, Siginolf I Montefeltro, Simó de Bell-lloc, Simone Martini, Sitges, Sládkovičovo, Somnath, Sulayman Bey II, Telgárt, Teodor I de Montferrat, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Teresa d'Entença, Torghud Beg, Transoxiana, Uzbeg Khan, Valdemar III, Varano, Veľká Mača, Vescomtat de Châtellerault, Vescomtat de Fesensaguet, Vescomtat de Marçan, Vilella de Cinca, Villehardouin, Virrei de Sardenya, Vyhne, Záhor, 23 d'agost, 26 de març. Ampliar l'índex (198 més) »
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Nou!!: 1326 і Abadia de Sant Denís · Veure més »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1326 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Albert della Scala
Albert della Scala fou fill natural de Josep della Scala.
Nou!!: 1326 і Albert della Scala · Veure més »
Aldobrandino II d'Este
Aldobrandino II d'Este (neix a Bolonya i morí el 26 de juliol de 1326).
Nou!!: 1326 і Aldobrandino II d'Este · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: 1326 і Alexandria · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: 1326 і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons Frederic d'Aragó
Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).
Nou!!: 1326 і Alfons Frederic d'Aragó · Veure més »
Alfons IV de Portugal
Alfons IV de Portugal, dit el Brau (Lisboa, 1291 - ibíd., 1357), fou rei de Portugal (1325-1357).
Nou!!: 1326 і Alfons IV de Portugal · Veure més »
Amadeu V de Savoia
Amadeu V de Savoia, dit «el Gran», (Castell del Bourget, Savoia, 1249 - Avinyó, 16 d'octubre de 1323) fou el comte de Savoia entre 1285 i 1323.
Nou!!: 1326 і Amadeu V de Savoia · Veure més »
Andrònic III Paleòleg
Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.
Nou!!: 1326 і Andrònic III Paleòleg · Veure més »
Arma de foc
Una arma de foc és qualsevol arma que llança projectils a distància gràcies a la pressió originada per una explosió.
Nou!!: 1326 і Arma de foc · Veure més »
Armada Reial del senyor rei d'Aragó
L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.
Nou!!: 1326 і Armada Reial del senyor rei d'Aragó · Veure més »
Arnau de Llordat
Arnau de Llordat, Arnau de Llordà o complet: Arnau Guillem de Llordà (? – Tortosa, 5 de maig de 1346) fou un religiós que arribà a bisbe d'Urgell i quart copríncep d'Andorra (1326-1341) i posteriorment bisbe de Tortosa (1341-1346).
Nou!!: 1326 і Arnau de Llordat · Veure més »
Arquebisbat d'Agrigent
Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat d'Agrigent · Veure més »
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Chieti-Vasto
cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »
Arquebisbat de Cracòvia
La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Pescara-Penne
Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquebisbat de Vàrmia
la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Vàrmia · Veure més »
Arquebisbat de Zagreb
El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1326 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »
Badarán
Badarán és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta, situat a 37 km de Logronyo, a la Vall del Riu Cárdenas, a una altitud de 617 msnm.
Nou!!: 1326 і Badarán · Veure més »
Bannino Polentani
Bannino Polentani fou fill de Guiu I Polentani, d'un segon matrimoni.
Nou!!: 1326 і Bannino Polentani · Veure més »
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Nou!!: 1326 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »
Batalla de Stampace
La Batalla de Stampace fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Nou!!: 1326 і Batalla de Stampace · Veure més »
Batalla naval de Càller
La Batalla de Càller fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Nou!!: 1326 і Batalla naval de Càller · Veure més »
Bánovce nad Ondavou
Bánovce nad Ondavou és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Bánovce nad Ondavou · Veure més »
Beatriu de Castella i de Molina
Beatriu de Castella (Toro, 8 de març de Zamora 1293 - Lisboa, 25 d'octubre de 1359), infanta de Castella i reina consort de Portugal (1325-1357).
Nou!!: 1326 і Beatriu de Castella i de Molina · Veure més »
Beed
Beed (marathi बीड Beed, urdú بیڑ Bīr o Bhir) és una ciutat de Maharashtra, Índia, capital del districte de Beed.
Nou!!: 1326 і Beed · Veure més »
Bellpuig
Bellpuig és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: 1326 і Bellpuig · Veure més »
Bellvei
Bellvei és un municipi de la comarca del Baix Penedès.
Nou!!: 1326 і Bellvei · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: 1326 і Benet XII · Veure més »
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Nou!!: 1326 і Benicarló · Veure més »
Berenguer Carròs i de Llúria
Berenguer Carròs i de Llúria (? - 1336).
Nou!!: 1326 і Berenguer Carròs i de Llúria · Veure més »
Bernat de Fonollar
Bernat de Fonollar fou un noble de la Corona d'Aragó que pel que sembla va morir el 1326.
Nou!!: 1326 і Bernat de Fonollar · Veure més »
Bernat Sespujades
Bernat Sespujades (Catalunya - Sardenya, segle XIV) fou un cavaller i vicealmirall català.
Nou!!: 1326 і Bernat Sespujades · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Arràs
Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Arràs · Veure més »
Bisbat d'Avellino
La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Avellino · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »
Bisbat d'Isernia-Venafro
El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1326 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo
El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »
Bisbat de Carpentràs
La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Carpentràs · Veure més »
Bisbat de Castres
XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Castres · Veure més »
Bisbat de Còrdova
El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Còrdova · Veure més »
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Curlàndia
Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Curlàndia · Veure més »
Bisbat de Digne
L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Digne · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Foligno
El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Foligno · Veure més »
Bisbat de Galloway
Restes de la ''Whithorn Priory'', la catedral de la diòcesi medieval Escut de l'antic bisbat de Whithorn-Galloway El bisbat de Galloway (anglès: Diocese of Galloway, llatí: Dioecesis Candidae Casae o Gallovidiana) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Galloway · Veure més »
Bisbat de Gurk
Catedral de Gurk La Catedral Maria Saal Escut de la diòcesi El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Gurk · Veure més »
Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno
El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Niça · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Quimper
bretó de ''Kernev''. Corentino, protobisbe de la diòcesi. L'ex cattedrale di San Pau Aurelià a Saint-Pol-de-Léon. L'antic palau episcopal, avui seu del museu departamental bretó. V. L'església de l'abadia ''Sainte-Croix'' de Quimperlé, fundada el 1029. El bisbat de Quimper (francès: Diocèse de Quimper, llatí: Dioecesis Corisopitensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Quimper · Veure més »
Bisbat de Sessa Aurunca
El bisbat de Sessa Aurunca (italià: diocesi di Sessa Aurunca; llatí: Dioecesis Suessana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Sessa Aurunca · Veure més »
Bisbat de Tricarico
El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Tricarico · Veure més »
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1326 і Bisbat de Viviers · Veure més »
Biskupová
Biskupová és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1326 і Biskupová · Veure més »
Blanca de Borgonya
Blanca de Borgonya (1295 - abadia de Maubuisson, Pontoise, abril de 1326) fou infanta de Borgonya i reina consort de França i Navarra (1322).
Nou!!: 1326 і Blanca de Borgonya · Veure més »
Bonacolsi
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.
Nou!!: 1326 і Bonacolsi · Veure més »
Bonaventura Bonacolsi
Bonaventura Bonacolsi, conegut per "Butirone" fou fill de Joan Bonacolsi.
Nou!!: 1326 і Bonaventura Bonacolsi · Veure més »
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Nou!!: 1326 і Bursa · Veure més »
Canònica de Santa Maria del Roure
Santa Maria del Roure, o la Mare de Déu del Roure, és un antic monestir i santuari situat al nord-oest de Pont de Molins (Alt Empordà).
Nou!!: 1326 і Canònica de Santa Maria del Roure · Veure més »
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Nou!!: 1326 і Canó · Veure més »
Carles de Calàbria
Escut d'armes de Carles de Calàbria Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.
Nou!!: 1326 і Carles de Calàbria · Veure més »
Carles IV de França
Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).
Nou!!: 1326 і Carles IV de França · Veure més »
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Nou!!: 1326 і Carmelites · Veure més »
Castell de Swords
El Castell de Swords (Swords Castle en anglès) és un castell situat a Swords, just al nord de Dublín, al comtat de Fingal, Irlanda. Va ser construït com una residència senyorial de l'arquebisbe de Dublín al voltant de l'any 1200 o una mica més tardà.
Nou!!: 1326 і Castell de Swords · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1326 і Catedral de Barcelona · Veure més »
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: 1326 і Càller · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: 1326 і Cesena · Veure més »
Chauhans
Els chauhans són un clan rajput de l'Índia (hindú चौहान, urdú چوہان).
Nou!!: 1326 і Chauhans · Veure més »
Cios
Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).
Nou!!: 1326 і Cios · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: 1326 і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: 1326 і Comtat de Gueldre · Veure més »
Comtat de Perche
El comtat de Perche o comtat del Perche fou una jurisdicció feudal de França a la regió del Perche (Sylva Pertica).
Nou!!: 1326 і Comtat de Perche · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: 1326 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Nou!!: 1326 і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Nou!!: 1326 і Consolat de Mar · Veure més »
Constantí IV de Lampron
Constantí IV de Lampron fou patriarca de l'església armènia del 1322 al 1326.
Nou!!: 1326 і Constantí IV de Lampron · Veure més »
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Nou!!: 1326 і Copríncep d'Andorra · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: 1326 і Corona d'Aragó · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1326 і Correggio · Veure més »
Corts de València (1329-1330)
Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.
Nou!!: 1326 і Corts de València (1329-1330) · Veure més »
Cristòfor II de Dinamarca
Cristòfor II (29 de setembre de 1276 - Nyköping, 2 d'agost de 1332).
Nou!!: 1326 і Cristòfor II de Dinamarca · Veure més »
Cronologia de l'aviació
Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà.
Nou!!: 1326 і Cronologia de l'aviació · Veure més »
Csesznek
Csesznek (alemany: Zeßnegg, croat: Česneg i eslovac: Česnek) és un llogarret al Comtat de Veszprém, a Hongria.
Nou!!: 1326 і Csesznek · Veure més »
Darbhanga
Darbhanga (antigament s'escrivia Darbhangah) és una ciutat i corporació municipal de l'Índia, capital de la divisió de Darbhanga i del districte de Darbhanga a Bihar.
Nou!!: 1326 і Darbhanga · Veure més »
Dimaskh Khwadja
Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.
Nou!!: 1326 і Dimaskh Khwadja · Veure més »
Dinastia Stuart
Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.
Nou!!: 1326 і Dinastia Stuart · Veure més »
Districte de Beed
El districte de Beed (abans Bhir) (marathi बीड Beed, urdú بیڑ Bīr) és una divisió administrativa de Maharashtra a l'Índia.
Nou!!: 1326 і Districte de Beed · Veure més »
Dobšiná
Dobšiná és una ciutat d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Dobšiná · Veure més »
Donato Acciaiuoli
Donato Acciaiuoli fou un noble florentí fill de Tommaso Acciaiuoli.
Nou!!: 1326 і Donato Acciaiuoli · Veure més »
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Nou!!: 1326 і Ducat de Ferrara · Veure més »
Durand de Sant Porçan
Guillem Durand de Sant Porçan, nascut a Saint-Pourçain-sur-Sioule (Alvèrnia) envers 1270 i mort a Meaux en 1332 o 1334, és un filòsof escolàstic i teòleg francès, conegut sobretot pel seu rebuig de certes tesis filosòfiques de Tomàs d'Aquino.
Nou!!: 1326 і Durand de Sant Porçan · Veure més »
Eduard II d'Anglaterra
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.
Nou!!: 1326 і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »
El Pont de Vilomara i Rocafort
El Pont de Vilomara i Rocafort és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: 1326 і El Pont de Vilomara i Rocafort · Veure més »
Elisabet de Caríntia
Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).
Nou!!: 1326 і Elisabet de Caríntia · Veure més »
Elisabet de Tirol
Elisabet de Tirol (o de Gorízia-Tirol) o Elisabet de Caríntia (vers 1262-28 d'octubre de 1312) de la casa dels meinardins de Tirol o sigui de la dinastia de Gorízia-Tirol, fou reina dels Romans, reina d'Alemanya i duquessa d'Àustria per matrimoni.
Nou!!: 1326 і Elisabet de Tirol · Veure més »
Eljigidey
Eljigidey (Eljigite, Eljigidei) fou kan del Kanat de Txagatai (1326-1329).
Nou!!: 1326 і Eljigidey · Veure més »
Els Canyelles de Sardenya (llinatge)
Escut de noblesa de la família Canyelles de Sardenya. Els Canelles o, en la llengua catalana original, els Canyelles de Sardenya, també anomenats Canellas, es troben entre les famílies d'origen català que han viscut de manera continuada a l'illa de Sardenya durant més temps, concretament des del 1326 fins a l'actualitat.
Nou!!: 1326 і Els Canyelles de Sardenya (llinatge) · Veure més »
Enric II de Rodés
Enric II de Rodés (c. 1236 - 4 de setembre de 1304) va ser un noble occità i trobador.
Nou!!: 1326 і Enric II de Rodés · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1326 і Era japonesa · Veure més »
Eretnaoğulları
Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-kànides (1326-1337) i després com a sobirans.
Nou!!: 1326 і Eretnaoğulları · Veure més »
Església de fusta de Reinli
L'església de fusta de Reinli és una stavkirke medieval del municipi de Sør-Aurdal, a la província d'Oppland, Noruega.
Nou!!: 1326 і Església de fusta de Reinli · Veure més »
Estil cortesà de la pintura gòtica
26, Biblioteca Nacional, París Lestil cortesà de la pintura gòtica correspon a l'etapa que es desenvolupà principalment a França, entre els segles i el primer terç del.
Nou!!: 1326 і Estil cortesà de la pintura gòtica · Veure més »
Fahreddin Ahmed Bey
Fahreddin Ahmed Bey o Kakhr al-Din Ahmad Beg (? - 1349) fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1326 і Fahreddin Ahmed Bey · Veure més »
Fano
Fano és una ciutat italiana a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb uns 60.000 habitants, a la costa de la mar Adriàtica dominant la plana deltaica del Metauro, un canal del qual en constitueix el seu port pesquer.
Nou!!: 1326 і Fano · Veure més »
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Nou!!: 1326 і Felip VI de França · Veure més »
Festa del Corpus Christi de València
Dansa dels Arquets. La Festa del Corpus Christi de València és una celebració de caràcter religiós i cívic que cada any ompli el centre de la ciutat amb actes que tenen com a objecte principal la veneració del sagrament de l'eucaristia.
Nou!!: 1326 і Festa del Corpus Christi de València · Veure més »
Francesc Carròs i de Cruïlles
Francesc Carròs i de Cruïlles (? - ca.1339) fou almirall de la Corona d'Aragó i governador del Regne de Sardenya i Còrsega (1325), fou el tercer senyor de la Baronia de Rebollet.
Nou!!: 1326 і Francesc Carròs i de Cruïlles · Veure més »
Francesc I Manfredi
Francesc I Manfredi va ser fill de'Alberget o Albergetí (Alberghetto o Albergettino), senyor de Brisighella, Quarneto i Baccagnano, un dels principals caps güelfs de la Romanya (mort a Imola el 23 d'abril de 1275).
Nou!!: 1326 і Francesc I Manfredi · Veure més »
Francesco Acciaiuoli
Francesco Acciaiuoli fou un noble florentí que fou prior de la llibertat de Florència el 1319, 1331 i 1336, i gonfanoner de la República el 1326, el 1328, el 1342 i el 1352, membre de la Magistratura dels XII Bonshomes el 1330, 1332, 1337 i 1341, capità del poble de Pistoia el 1333 i 1335.
Nou!!: 1326 і Francesco Acciaiuoli · Veure més »
Frederic I d'Habsburg
Frederic I d'Habsburg dit Frederic el Bell (alemany Friedrich der Schöne), nascut el 1286 a Viena, i mort el 13 de gener de 1330 a Gutenstein (Baixa Àustria), fou anti-rei dels Romans, és a dir pretendent però no elegit, i pretendent al títol d'Emperador del Sacre Imperi de 1314 a 1322.
Nou!!: 1326 і Frederic I d'Habsburg · Veure més »
Gastó de Montcada (bisbe de Girona)
Gastó de Montcada (? - 12 d'agost del 1334) era fill de Pere de Montcada, del llinatge de Montcada, fou Canceller del Regne, privat i cunyat del rei Jaume II perquè estigué casat amb la reina Elisenda de Montcada germana de Gastó.
Nou!!: 1326 і Gastó de Montcada (bisbe de Girona) · Veure més »
Gerlachov (Poprad)
Gerlachov és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Gerlachov (Poprad) · Veure més »
Getafe
Emplaçament de Getafe dins de l'àrea metropolitana de Madrid. Getafe és un municipi situat a la zona sud de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: 1326 і Getafe · Veure més »
Ghiyath al-Din Khay Khusraw
Ghiyath al-Din Khay Khusraw (+1338) fou emir indjúida de facto, fill del fundador de la dinastia Xaraf al-Din Mahmud Xah.
Nou!!: 1326 і Ghiyath al-Din Khay Khusraw · Veure més »
Gortva
Gortva és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Gortva · Veure més »
Guillem Bruch
Guillem Bruch (Reus, segles XIV - XV) va ser un sacerdot català membre de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem.
Nou!!: 1326 і Guillem Bruch · Veure més »
Halebidu
Temple d'Hoysaleshwara Halebidu (kannada: ಹಳೆಬೀಡು) és un llogaret i unes ruïnes al districte d'Hassan a Karnataka, Índia.
Nou!!: 1326 і Halebidu · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1326 і Història d'Hongria · Veure més »
Història de les armes de foc
Llança de foc xinesa La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors.
Nou!!: 1326 і Història de les armes de foc · Veure més »
Història de Sardenya
Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.
Nou!!: 1326 і Història de Sardenya · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: 1326 і Ibn Battuta · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: 1326 і Imperi Otomà · Veure més »
Irene de Brunswick
Irene de Brunswick, nascuda amb el nom d'Adelaida aproximadament l'any 1293 i morta el 16 o 17 d'agost de 1324, va ser la primera esposa d'Andrònic III Paleòleg.
Nou!!: 1326 і Irene de Brunswick · Veure més »
Ivan I de Moscou
Ivan I Danílovitx Kalita (Moscou, 1288 - Moscou, 31 de març de 1341) fou Príncep de Moscòvia (1325-1341) i de Vladímir (1328-1341).
Nou!!: 1326 і Ivan I de Moscou · Veure més »
Ivan II de Moscou
Ivan Ivànovitx (Moscou, 30 de març de 1326 - Moscou, 13 de novembre de 1359), anomenat el Gloriós, segon fill d'Ivan I, més conegut com a Ivan Kalita, i d'Elena, governador de les ciutats de Ruza i Zvenigorod, gran príncep de Moscou i príncep de Vladímir (1353-1359).
Nou!!: 1326 і Ivan II de Moscou · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: 1326 і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: 1326 і Joan el Cec · Veure més »
Joan Paleòleg (cèsar)
Joan Paleòleg (grec: Ἱωάννης Παλαιολόγος, Ioannis Paleologos; 1288/89-1326) fou un membre de la família Paleòleg, la dinastia regnant de l'Imperi Romà d'Orient, que fou governador de Tessalònica.
Nou!!: 1326 і Joan Paleòleg (cèsar) · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: 1326 і Joan XXII · Veure més »
Joana d'Alvèrnia
Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).
Nou!!: 1326 і Joana d'Alvèrnia · Veure més »
Joana d'Evreux
Joana d'Evreux (1310 - Brie, 4 de març de 1371) fou reina consort de França i Navarra (1325-1328).
Nou!!: 1326 і Joana d'Evreux · Veure més »
Joana de Borgonya i de França
Joana de Borgonya «la Boiteuse» (1293 - París, 1348) fou infanta del Ducat de Borgonya i reina consort de França (1328-1348).
Nou!!: 1326 і Joana de Borgonya i de França · Veure més »
Joana de Savoia
Joana de Savoia, rebatejada Anna després del seu matrimoni, nascuda el 1306, morta cap a 1360, filla d'Amadeu V de Savoia, comte de Savoia, i de Maria de Brabant (filla de Joan I, duc de Brabant i duc de Limburg, i de Margarida de França, filla de Lluís IX de França el Sant i de Margarida de Provença.
Nou!!: 1326 і Joana de Savoia · Veure més »
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Nou!!: 1326 і Joana I de Nàpols · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: 1326 і Kanat de Txagatai · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: 1326 і Karbala · Veure més »
Kebek
Kebek o Qebeq (+ 1325/1326) fou kan del Kanat de Txagatai el 1309 i potser inicis del 1310, i altre cop del 1318 a la seva mort el 1325 o 1326.
Nou!!: 1326 і Kebek · Veure més »
Kosihy nad Ipľom
Kosihy nad Ipľom és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Kosihy nad Ipľom · Veure més »
Leopold I d'Àustria
Leopold I d'Habsburg dit "el Magnànim" o "Digne de Glòria" -Der Glorwürdige- o "Espasa dels Habsburg" -Das Schwert Habsburg- (4 d'agost de 1290, Viena - 28 de febrer de 1326 a Estrasburg) fou Duc d'Àustria i d'Estíria fou cogovernant dels ducats junta amb el seu germà gran Frederic I el Bell (conegut sota el nom de Frederic III com antirei i després, el 1325 i 1326, com a rei dels Romans).
Nou!!: 1326 і Leopold I d'Àustria · Veure més »
Livno
Livno (en serbi Ливно) és una ciutat i una municipalitat de Bòsnia i Hercegovina al Cantó de Bòsnia Occidental (cantó 10), Federació de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: 1326 і Livno · Veure més »
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: 1326 і Llíria · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1326 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Nou!!: 1326 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: 1326 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: 1326 і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1326 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de monestirs femenins catalans
Els monestirs femenins a Catalunya són els monestirs on hi resideixen únicament monges en cada un dels ordres monàstics existents.
Nou!!: 1326 і Llista de monestirs femenins catalans · Veure més »
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Nou!!: 1326 і Lluís I d'Hongria · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: 1326 і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Malik Ghiyath al-Din
Malik Ghiyath al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: 1326 і Malik Ghiyath al-Din · Veure més »
Mansa Musa I
Musa I fou el primer governant del llinatge laye i el desè Mansa (rei de reis o emperador) de l'Imperi de Mali (fl. 1312-1337).
Nou!!: 1326 і Mansa Musa I · Veure més »
Manuel Cantacuzè (dèspota)
Manuel Cantacuzè (en grec:, Manouēl Kantakouzēnos), fou el primer governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota; el seu govern va durar des del 25 d'octubre del 1349 fins a la seva mort lluitant contra l'exèrcit del Principat d'Acaia.
Nou!!: 1326 і Manuel Cantacuzè (dèspota) · Veure més »
María Díaz de Haro
María Díaz de Haro, anomenada la Bona (c. 1270 - 1342), fou la desena Senyora de Biscaia.
Nou!!: 1326 і María Díaz de Haro · Veure més »
Maria de Nàpols
Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).
Nou!!: 1326 і Maria de Nàpols · Veure més »
Maria de Valois
Maria de Valois (1309 - 1332), princesa de França.
Nou!!: 1326 і Maria de Valois · Veure més »
Marquesat de Clavesana
El marquesat de Clavesana fou un estat medieval d'Itàlia, sorgit de la fragmentació dels dominis del marquès dels aleramici, Bonifaci del Vasto.
Nou!!: 1326 і Marquesat de Clavesana · Veure més »
Matiašovce
Matiašovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Matiašovce · Veure més »
Mithila
Mithila (o Videha) fou un antic regne del nord de Bihar, en els que foren els districtes de Darbhanga, Champaran, i North Muzaffarpur, seu d'un centre d'ensenyament de sànscrit.
Nou!!: 1326 і Mithila · Veure més »
Mobiliari del Monestir de Pedralbes
Cofre conegut com la Caixa de la Reina.
Nou!!: 1326 і Mobiliari del Monestir de Pedralbes · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: 1326 і Monestir · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1326 і Montefeltro · Veure més »
Nicèfor Cumnos
Nicèfor Cumnos (en llatí Nicephorus Chumnus, en grec Νικηφόρος Χοῦμνος) fou un filòsof i home d'estat romà d'Orient del i començaments del nascut probablement a Constantinoble pertanyia sens dubte a una de les famílies més nobles de l'imperi.
Nou!!: 1326 і Nicèfor Cumnos · Veure més »
Nicèfor Gregoràs
Nicèfor Gregoràs o Grègores (en llatí Nicephorus Gregoras, en grec Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς) (Heraclea Pòntica, 1296 - Heraclea Pòntica, 1360) va ser un historiador que va viure a l'Imperi Romà d'Orient als segles i.
Nou!!: 1326 і Nicèfor Gregoràs · Veure més »
Orde de la Banda
Miniatura d'Alfons XI de Castella LOrde de la Banda fou un orde militar del Regne de Castella.
Nou!!: 1326 і Orde de la Banda · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: 1326 і Orhan · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1326 і Osman I · Veure més »
Paixà Musa Beg
Paixà Musa Beg (? - Ermenek, gener de 1345) fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1326 і Paixà Musa Beg · Veure més »
Pandolfo I Malatesta
Pandolf I Malatesta (1267 -Rimini 6 d'abril del 1326) va ser un noble italià, senyor de Rimini i de Pesaro.
Nou!!: 1326 і Pandolfo I Malatesta · Veure més »
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: 1326 і Papa Climent VI · Veure més »
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Nou!!: 1326 і Papa Gregori XII · Veure més »
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Nou!!: 1326 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »
Pedralbes
Pedralbes és un dels tres barris del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: 1326 і Pedralbes · Veure més »
Peire Lunel de Montech
Peire Lunel de Montech, o Cavalier Lunel de Montech o Monteg, fou un jurista, polític i escriptor de Tolosa (fl. 1326-1384).
Nou!!: 1326 і Peire Lunel de Montech · Veure més »
Penitenciari major
Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.
Nou!!: 1326 і Penitenciari major · Veure més »
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Nou!!: 1326 і Pere II de Sicília · Veure més »
Pietro Lorenzetti
''Crist entrant a Jerusalem'' (1320-1330), fresc de '''Pietro Lorenzetti''' per a la basílica inferior de Sant Francesc, Assís. Pietro Lorenzetti, també conegut com a Pietro Laurati (Siena, c. 1280 - Siena, 1348) va ser un pintor italià d'estil italo-gòtic, actiu aproximadament entre 1306 i 1345.
Nou!!: 1326 і Pietro Lorenzetti · Veure més »
Pinciná
Pinciná és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Pinciná · Veure més »
Príncep Koreyasu
El va ser el sèptim shogun del shogunat Kamakura del Japó; va governar entre el 1266 i 1289.
Nou!!: 1326 і Príncep Koreyasu · Veure més »
Quinta das Lágrimas
Font das Lágrimas Font das Lágrimas: "sang" llegendària de Dona Inês Font dos Amores Portal i finestra neogòtics a la Font dos Amores La Quinta das Lágrimas es troba al marge esquerre del Mondego, a la freguesia de Santa Clara, a la ciutat i municipi de Coïmbra, al districte del mateix nom, a Portugal.(1) Ocupa una àrea de 18,3 hectàrees al voltant d'un palau del s. XIX que ara és un hotel.(2) Els jardins existeixen des del s. XIV, i hi ha la Font dels Amors i la de les Llàgrimes.
Nou!!: 1326 і Quinta das Lágrimas · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: 1326 і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Ramon Trebailla
Ramon Trebailla o Ramon Trebaylla (? — 1326) fou un religiós catòlic que arribà a bisbe d'Urgell i fou el tercer copríncep d'Andorra (1309-1326).
Nou!!: 1326 і Ramon Trebailla · Veure més »
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Nou!!: 1326 і Reggio de l'Emília · Veure més »
Regne de Mysore
Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.
Nou!!: 1326 і Regne de Mysore · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: 1326 і Regne de Sardenya · Veure més »
Reis de Dinamarca
Escut d'armes de Dinamarca Aquesta és la llista dels monarques danesos incloent-hi els sobirans de la Unió de Kalmar.
Nou!!: 1326 і Reis de Dinamarca · Veure més »
Renald I de Gueldre
Renald I de Gueldre, anomenat el Barallós (nascut vers 1255, mort a Montfort el 9 d'octubre de 1326), fou comte de Gueldre i de Zutphen de 1271 a 1326 i duc de Limburg de 1279 a 1288.
Nou!!: 1326 і Renald I de Gueldre · Veure més »
Sancho Blázquez Dávila
Sancho Blázquez Dávila fou un religiós castellà, d'origen noble, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1312 i 1355.
Nou!!: 1326 і Sancho Blázquez Dávila · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: 1326 і Sant Joan del Laterà · Veure més »
São João (Abrantes)
São João, o São João Baptista, és una antiga freguesia ("parròquia civil"), situada al municipi d'Abrantes, al districte de Santarém, Portugal.
Nou!!: 1326 і São João (Abrantes) · Veure més »
Süleyman Paixà (fill d'Orhan)
Süleyman Paixà -en turc modern Süleyman Paşa- (Karajahisar 1316-Bolayur, setembre de 1357) fou un príncep otomà, fill d'Orhan i germà gran de Murat I. El 1299 els otomans van ocupar la fortalesa de Yar Hisar i es diu que llavors el príncep Orhan (sultà el 1326) es va casar amb la filla del governador bizantí, Nilufer amb la que va tenir a Süleyman Pasha i a Murat (que finalment fou el successor al tron).
Nou!!: 1326 і Süleyman Paixà (fill d'Orhan) · Veure més »
Senyoria de Commercy
La senyoria de Commercy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al comtat de Sorcy.
Nou!!: 1326 і Senyoria de Commercy · Veure més »
Senyoria de Sainte Suzanne
La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.
Nou!!: 1326 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »
Senyoria de Sonnois
Sonnois fou una senyoria feudal del Regne de França a la Baixa Normandia, sorgida al.
Nou!!: 1326 і Senyoria de Sonnois · Veure més »
Setge de Bursa
El setge de Bursa va ocórrer el 1326, quan els otomans van idear un audaç pla per apoderar-se de la ciutat de Bursa.
Nou!!: 1326 і Setge de Bursa · Veure més »
Setge de Castel di Castro
El Setge de Castel di Castro fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Nou!!: 1326 і Setge de Castel di Castro · Veure més »
Setge de Nicea (1331)
El Setge de Nicea per les forces d'Osman I entre el 1328 i el 1331 sobre Nicea va ser el resultat de la conquesta d'una ciutat romana d'Orient clau per als turcs otomans.
Nou!!: 1326 і Setge de Nicea (1331) · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: 1326 і Shōgun · Veure més »
Shogunat Kamakura
El va ser el primer règim militar feudal japonès establert pels shōguns des de 1185 fins al 1333.
Nou!!: 1326 і Shogunat Kamakura · Veure més »
Siginolf I Montefeltro
Siginolf I Montefeltro (Sighinolfo conegut per Nolfo) (1290-1364) va ser fill de Frederic I Montefeltro.
Nou!!: 1326 і Siginolf I Montefeltro · Veure més »
Simó de Bell-lloc
Simó de Bell-lloc (segle XII - València, 1326) va ser un noble català membre de la família dels Bell-lloc, originaris del Vallès però amb possessions al Camp de Tarragona.
Nou!!: 1326 і Simó de Bell-lloc · Veure més »
Simone Martini
Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.
Nou!!: 1326 і Simone Martini · Veure més »
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Nou!!: 1326 і Sitges · Veure més »
Sládkovičovo
Sládkovičovo és una ciutat d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Sládkovičovo · Veure més »
Somnath
Somnath (també Deo Pattan, Prabhas Pattan, Veraval Pattan, o Pattan Somnath) és una antiga ciutat i centre de pelegrinatge del districte de Junagarh al Kathiawar, estat de Gujarat.
Nou!!: 1326 і Somnath · Veure més »
Sulayman Bey II
Sulayman Bey II o II.
Nou!!: 1326 і Sulayman Bey II · Veure més »
Telgárt
Telgárt és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.
Nou!!: 1326 і Telgárt · Veure més »
Teodor I de Montferrat
Teodor I de Montferrat, de nom complet: Teodor Comnè Ducas Paleòleg (en grec: Theódoros Komninós Ducas Àngelos Paleologos), fou marquès de Montferrat del 1306 al 1338, el primer de la dinastia Paleòleg que en va governar aquest marquesat.
Nou!!: 1326 і Teodor I de Montferrat · Veure més »
Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.
Nou!!: 1326 і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: 1326 і Teresa d'Entença · Veure més »
Torghud Beg
Torghud Beg fou segons la tradició un general d'Osman I, el fundador de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1326 і Torghud Beg · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: 1326 і Transoxiana · Veure més »
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Nou!!: 1326 і Uzbeg Khan · Veure més »
Valdemar III
Valdemar III (1314-1364) va ser breument rei de Dinamarca del 1326 al 1329, quan encara era menor d'edat, així com en 1325-26 i de 1330-1364 fou duc de Schleswig com a Valdemar V. Fou un rei rival contra el fracassat Cristòfor II de Dinamarca i rebé àmplia oposició per moltes de les seves decisions.
Nou!!: 1326 і Valdemar III · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1326 і Varano · Veure més »
Veľká Mača
Veľká Mača és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1326 і Veľká Mača · Veure més »
Vescomtat de Châtellerault
El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1326 і Vescomtat de Châtellerault · Veure més »
Vescomtat de Fesensaguet
El vescomtat de Fesensaguet (en francès Fèzensaguet) fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Nou!!: 1326 і Vescomtat de Fesensaguet · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: 1326 і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Vilella de Cinca
Vilella de Cinca (oficialment i en castellà, Velilla de Cinca i en aragonès, Viliella d'a Cinca) és un municipi aragonès del Baix Cinca, de llengua catalana (Franja).
Nou!!: 1326 і Vilella de Cinca · Veure més »
Villehardouin
La senyoria de Villehardouin fou una jurisidcció feudal menor de França al castell i poble del mateix nom avui al departament de l'Aube, la importància de la qual deriva del fet que la família senyorial va governar el principat d'Acaia.
Nou!!: 1326 і Villehardouin · Veure més »
Virrei de Sardenya
Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.
Nou!!: 1326 і Virrei de Sardenya · Veure més »
Vyhne
Vyhne és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Vyhne · Veure més »
Záhor
Záhor és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1326 і Záhor · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1326 і 23 d'agost · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1326 і 26 de març · Veure més »
