275 les relacions: Abadia de Morimond, Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore, Abu Said Bahadur Khan, Abu Taixufín I, Abu-Yahya Abu-Bakr II, Alaquàs, Aleix II de Trebisonda, Alfons el Benigne, Alfons Frederic d'Aragó, Alfons X de Castella, Alpont, Alta Lusàcia, Ambrogio Lorenzetti, Amir Coban, Ani, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Campobasso-Boiano, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Torí, Şücaüddin Orhan, Bafq, Batalla de Manolada, Bautzen, Bedreddin I İbrahim Bey, Beilicat de Ladik, Benafigos, Benet III Zacaries, Benicarló, Bernardo Tolomei, Bernat VI d'Armanyac, Bertrand du Pouget, Birger I de Suècia, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Orange, Bisbat de Baiona, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Cunàvia, Bisbat de Dorpat, ..., Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Girona, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Metz, Bisbat de Nevers, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Pelplin, Bisbat de Pomesània, Bisbat de Rodés, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Sant Flor, Bisbat de Sàmbia, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bisbat de Włocławek, Bisbat de Winchester, Bonacolsi, Brescia, Budkovce, Cagli, Carles de Blois, Casa de Folkung, Casa de Loiola, Castell d'Abenromà, Castell d'Ademús, Castell d'Albocàsser, Castell d'Alpont, Castell d'Onda, Castell de Castielfabib, Castell de Corbó, Castell de Peníscola, Castell de Perputxent, Castell de Vulpellac, Castell de Xert, Castell-palau de Llutxent, Castellfabib, Català antic, Català clàssic, Catalunya, Catedral de Girona, Cavalcavo, Càlig, Cervera del Maestrat, Chronicon Benifassani, Cobànides, Comtat d'Armanyac, Comtat de Bigorra, Comtat de Joigny, Comtat de Longueville, Comtat de Mortain, Conquesta feudal hispànica, Constança de Portugal i d'Aragó, Constantina (Algèria), Corona d'Aragó, Corona fèrria de Llombardia, Corpus de Valls, Correggio, Corts de Navarra, Corts de València (1329-1330), Crònica de Pere el Cerimoniós, Cristòfor II de Dinamarca, Delfinat del Vienès, Dimaskh Khwadja, Dinastia marínida, Districte d'Akola, Ducat d'Atenes, Ducat de Naxos, Ducat de Neopàtria, Duccio di Buoninsegna, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Eleccions a Jurat de València, Elionor de Castella i de Portugal, Emirat d'al-Jazira al-Khadrà, Emirat de Granada, Era japonesa, Escut de Benicarló, Església de Sant Petri (Malmö), Esteve Visconti, Eubea, Felip III de França, Felip III de Navarra, Felip VI de França, Ferran IV de Castella, Foulques de Villaret, Francesc I Manfredi, Francesco Acciaiuoli, Frederic I Montefeltro, Gazi Celebi, Göttingen, Gonçalbo Díez d'Arenós, Guillem d'Occam, Guillem de Torrelles i Marquet, Guillem II d'Atenes, Guiu de Penthièvre, Gujarat, Haakon V de Noruega, Hasan Kücük, Hélion de Villeneuve, Història d'Anglaterra, Història de la llengua catalana, Història de Suècia, Història de Tunísia, Història dels Països Catalans, Hummelsbüttel, Il-kanat, Illa de Rodes, Invasions mongoles de Geòrgia, Ioànnina, Irlanda normanda, Ismaïl I (nassarita), Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume el Just, Jaume I de La Marca, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan I d'Armanyac, Joan II de França, Joan II del Vienès, Joan III de Bretanya, Joana de Borgonya i de França, Joana de Penthièvre, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Jurats de Girona, Kamenz, L'Orxa, La Jana, La Salzadella, La Serratella, La Torre d'en Doménec, La Vall de Bianya, Làmia (ciutat), Lechnica, Llíria, Llista d'anys, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de reis de Noruega, Lluís d'Evreux, Lluís I Gonzaga, Magnus IV, Manfredo I Pio, Manuel III de Trebisonda, María Díaz de Haro, Marchetto de Pàdua, Mare de Déu del Mont, Maria de Brabant, Maria de Molina, Mateu I Visconti, Mateu II Visconti, Menteşeli Masud, Miravet, Miyana, Monestir de Santa Clara-a-Velha, Montefeltro, Montesa, Muralles de Benafigos, Nasr ibn Muhàmmad, Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro, Onda, Orde de Crist, Orde de Monte Oliveto, Orde de Montesa, Oshin, Oslo, Patriarcat d'Aquileia, Pedra de Mora, Pere de Castella i de Molina, Pere el Cerimoniós, Pere II de Santcliment, Rešica, Regne de Sicília, Reis de Suècia, Rinald Bonacolsi, Riudoms, Sadaijin, Sanç I de Mallorca, Sanç IV de Castella, Sant Celoni, Sant Jordi (Baix Maestrat), Sant Llorenç del Mont, Santa Magdalena de Polpís, Saurina d'Entença i de Montcada, Senyera reial, Senyoria de Châtillon-sur-Marne, Silla, Suecs, Sulayman Beg, Suprem Orde de Crist, Tamworth, Tírig, Teodor I de Montferrat, Teresa d'Entença, Teresa de Cofrents, Tessàlia, Timurtaix Coban, Torre Comaro, Torre el Molinar (Xert), Torriani, Traiguera, Uguccione della Faggiuola, Uzbeg Khan, Valdemar de Brandenburg, Vall de Perputxent, Vallada, Varano, Veguer de Fora, Vescomtat de Fesensaguet, Vescomtat de Manhoac, Vescomtat de Marçan, Vilanova d'Alcolea, Vilar de Canes, Violant d'Aragó i d'Hongria, Visconti, Volterra, Xaikh Mahmud, Xarafull, Xert, Yahşı Han Bey, Yasaur, 26 d'abril, 5 de setembre. Ampliar l'índex (225 més) »
Abadia de Morimond
LAbadia de Morimond està situada en territori de l'actual Parnoy-en-Bassigny, al departament de l'Alt Marne, a la regió del Gran Est, a França.
Nou!!: 1319 і Abadia de Morimond · Veure més »
Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore
LAbadia territorial de Monte Oliveto Maggiore (italià: Abbazia territoriale di Monte Oliveto Maggiore; llatí: Abbatia Territorialis Sanctae Mariae Montis Oliveti Maioris) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1319 і Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: 1319 і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Abu Taixufín I
Abu-Taixufín (I) Abd-ar-Rahman ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín I (1293-1337) fou el cinquè emir de la dinastia abdalwadita de Tlemcen.
Nou!!: 1319 і Abu Taixufín I · Veure més »
Abu-Yahya Abu-Bakr II
Abu-Yahya Abu-Bakr (II) al-Mutawàkkil fou emir hàfsida del 1318 al 1346.
Nou!!: 1319 і Abu-Yahya Abu-Bakr II · Veure més »
Alaquàs
Alaquàs és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: 1319 і Alaquàs · Veure més »
Aleix II de Trebisonda
Aleix Comnè II (1282-1330), fou el novè emperador de Trebisonda, que va governar en desè lloc durant el període 1297-1330.
Nou!!: 1319 і Aleix II de Trebisonda · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: 1319 і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons Frederic d'Aragó
Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).
Nou!!: 1319 і Alfons Frederic d'Aragó · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: 1319 і Alfons X de Castella · Veure més »
Alpont
Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: 1319 і Alpont · Veure més »
Alta Lusàcia
L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.
Nou!!: 1319 і Alta Lusàcia · Veure més »
Ambrogio Lorenzetti
''Mare de Déu amb Infant'', de 1319. La seua primera obra coneguda Ambrogio Lorenzetti, també dit Ambruogio Laurati, va ser un pintor italià de l'Escola senesa, nascut probablement l'any 1290.
Nou!!: 1319 і Ambrogio Lorenzetti · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: 1319 і Amir Coban · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: 1319 і Ani · Veure més »
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Campobasso-Boiano
El ''Santuari de la Madonna Addolorata'', patrona del Molise, a Castelpetroso Larquebisbat de Campobasso-Boiano (italià: Arcidiocesi di Campobasso-Boiano; llatí: Archidioecesis Campobassensis-Boianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Campobasso-Boiano · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1319 і Arquebisbat de Torí · Veure més »
Şücaüddin Orhan
Şücaüddin Orhan (Shudja al-Din Orkhan) fou amir o beg dels menteşeoğulları del beylik de Menteşe-oğlu.
Nou!!: 1319 і Şücaüddin Orhan · Veure més »
Bafq
Bafq (persa:|بافق, transliterat Bāfq) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat del mateix nom (Comtat de Bafq), a la província de Yazd.
Nou!!: 1319 і Bafq · Veure més »
Batalla de Manolada
La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.
Nou!!: 1319 і Batalla de Manolada · Veure més »
Bautzen
Bautzen) és una vila de l'estat federal de Saxònia.
Nou!!: 1319 і Bautzen · Veure més »
Bedreddin I İbrahim Bey
Bedreddin I İbrahim Bey o Badr al-Din Ibrahim Beg fou un emir o beg de la dinastia dels Karaman-oğlu.
Nou!!: 1319 і Bedreddin I İbrahim Bey · Veure més »
Beilicat de Ladik
El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).
Nou!!: 1319 і Beilicat de Ladik · Veure més »
Benafigos
Benafigos és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: 1319 і Benafigos · Veure més »
Benet III Zacaries
Benet III Zacaries (Benedetto III Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: 1319 і Benet III Zacaries · Veure més »
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Nou!!: 1319 і Benicarló · Veure més »
Bernardo Tolomei
Bernardo Tolomei (Siena, 1272 - 1348) va ser un religiós italià, fundador de la congregació religiosa benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto (olivetans).
Nou!!: 1319 і Bernardo Tolomei · Veure més »
Bernat VI d'Armanyac
Bernat VI, nascut cap a 1270 i mort el 1319, comte d'Armanyac (amb Fesenzac) (1285-1319), fou el fill de Guerau VI d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet i comte d'Armanyac amb Fezensac, i de Mata de Bearn.
Nou!!: 1319 і Bernat VI d'Armanyac · Veure més »
Bertrand du Pouget
Bertrand du Pouget —Bertrando del Poggetto — (1280 – 3 de febrer de 1352) va ser un diplomàtic papal i cardenal francès.
Nou!!: 1319 і Bertrand du Pouget · Veure més »
Birger I de Suècia
Birger Magnusson (1280 - 31 de maig de 1321) fou rei de Suècia de 1290 a 1319.
Nou!!: 1319 і Birger I de Suècia · Veure més »
Bisbat antic de Londres
Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.
Nou!!: 1319 і Bisbat antic de Londres · Veure més »
Bisbat d'Apt
El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1319 і Bisbat d'Apt · Veure més »
Bisbat d'Àndria
El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1319 і Bisbat d'Àndria · Veure més »
Bisbat d'Orange
Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Nou!!: 1319 і Bisbat d'Orange · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »
Bisbat de Cunàvia
El bisbat de Cunàvia (llatí: Dioecesis Chunaviensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Cunàvia · Veure més »
Bisbat de Dorpat
Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Dorpat · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno
El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Nevers · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Pelplin
XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Pelplin · Veure més »
Bisbat de Pomesània
La diòcesi de Pomesània (polonès: Diecezja pomezańska; llatí: Dioecesis Pomesaniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Polònia.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Pomesània · Veure més »
Bisbat de Rodés
Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Rodés · Veure més »
Bisbat de San Marino-Montefeltro
El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1319 і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »
Bisbat de Sant Flor
Estàtua del bisbe Pierre-Antoine-Marie Lamouroux de Pompignac a la catedral de Sant Flor. El bisbat de Sant Flor (francès: Diocèse de Saint-Flour, llatí: Dioecesis Sancti Flori) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Sant Flor · Veure més »
Bisbat de Sàmbia
La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Sàmbia · Veure més »
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Viviers · Veure més »
Bisbat de Włocławek
La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Włocławek · Veure més »
Bisbat de Winchester
XII, seu de l'antiga catedral fundada pel bisbe Birino. Finestral de l'abadia de Dorchester, representant el bisbe Birino. El bisbat de Winchester (anglès: Diocese of Winchester; llatí: Dioecesis Wintoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1319 і Bisbat de Winchester · Veure més »
Bonacolsi
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.
Nou!!: 1319 і Bonacolsi · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: 1319 і Brescia · Veure més »
Budkovce
Budkovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1319 і Budkovce · Veure més »
Cagli
Cagli és una ciutat de les Marques a Itàlia, província de Pesaro i Urbino amb uns 10.000 habitants.
Nou!!: 1319 і Cagli · Veure més »
Carles de Blois
Carles de Blois (Blois, regne de França, 1319 - Batalla d'Auray, 29 de setembre de 1364) fou baró de Mayenne, senyor de Guise i, per matrimoni, comte de Penthièvre i duc de Bretanya.
Nou!!: 1319 і Carles de Blois · Veure més »
Casa de Folkung
Escut d'armes de la casa de Folkung La Casa de Folkung (Folkungaätten en suec), també coneguda com a Casa de Bjelbo o de Bjälbo (Bjälboätten), és una nissaga sueca originària del comtat d'Östergötland.
Nou!!: 1319 і Casa de Folkung · Veure més »
Casa de Loiola
La casa o casal de Loiola és un antic llinatge de la província de Guipúscoa, parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Família molt antiga de parents majors del bàndol d'Oñaz que va habitar en Loiola (Azpeitia), tenien la seva casa solar i palau d'aquesta vila.
Nou!!: 1319 і Casa de Loiola · Veure més »
Castell d'Abenromà
El castell d'Abenromà, a les Coves de Vinromà va existir a la part més alta del turó on se situa la vila.
Nou!!: 1319 і Castell d'Abenromà · Veure més »
Castell d'Ademús
El Castell d'Ademús o Castell de Santa Bàrbara és una fortalesa situada a la vila d'Ademús, capital del Racó d'Ademús.
Nou!!: 1319 і Castell d'Ademús · Veure més »
Castell d'Albocàsser
El castell d'Albocàsser és un castell templer, que va ser construït en 1249, i que es troba en el centre del nucli urbà d'Albocàsser.
Nou!!: 1319 і Castell d'Albocàsser · Veure més »
Castell d'Alpont
El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.
Nou!!: 1319 і Castell d'Alpont · Veure més »
Castell d'Onda
El castell d'Onda és una fortificació situada a la localitat d'Onda (Plana Baixa, País Valencià).
Nou!!: 1319 і Castell d'Onda · Veure més »
Castell de Castielfabib
El castell de Castielfabib és un castell existent de la vila de Castielfabib, municipi pertanyent a la comarca del Racó d'Ademús.
Nou!!: 1319 і Castell de Castielfabib · Veure més »
Castell de Corbó
El Castell de Corbó, es troba al terme municipal de Benassal, comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: 1319 і Castell de Corbó · Veure més »
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Nou!!: 1319 і Castell de Peníscola · Veure més »
Castell de Perputxent
El castell de Perputxent (de l'àrab hins burbudjân) és un castell situat al terme municipal de l'Orxa (el Comtat), a les proximitats del nucli urbà i en una situació estratègica des d'on es domina part del curs del riu Serpis.
Nou!!: 1319 і Castell de Perputxent · Veure més »
Castell de Vulpellac
El castell de Vulpellac és un notable exemplar de l'arquitectura civil goticorenaixentista al nucli de la població de Vulpellac, al Baix Empordà.
Nou!!: 1319 і Castell de Vulpellac · Veure més »
Castell de Xert
El Castell de Xert, a la comarca del Baix Maestrat, és com el seu nom indica un castell, però actualment no queda res d'ell, ja que sobre el mateix es va realitzar l'edificació de l'anomenada Església vella de Xert, la qual es localitza en el nucli antic del municipi de Xert.
Nou!!: 1319 і Castell de Xert · Veure més »
Castell-palau de Llutxent
El Castell-palau de Llutxent, també anomenat Palau dels Pròxida, és un edifici situat al centre del nucli històric de Llutxent, la Vall d'Albaida, País Valencià.
Nou!!: 1319 і Castell-palau de Llutxent · Veure més »
Castellfabib
Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.
Nou!!: 1319 і Castellfabib · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: 1319 і Català antic · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: 1319 і Català clàssic · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: 1319 і Catalunya · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: 1319 і Catedral de Girona · Veure més »
Cavalcavo
Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.
Nou!!: 1319 і Cavalcavo · Veure més »
Càlig
Càlig (IPA) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і Càlig · Veure més »
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і Cervera del Maestrat · Veure més »
Chronicon Benifassani
El Chronicon Benifassani és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Nou!!: 1319 і Chronicon Benifassani · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: 1319 і Cobànides · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: 1319 і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: 1319 і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Joigny
El comtat de Joigny (llatí evolucionat Jauviaco, Joviniaci, Joniaci i altres variacions) fou una jurisdicció feudal de França sorgida al a l'enton del castell de Joigny, fundat per Renard I, vescomte de Sens, mort el 6 de gener del 996 o 999.
Nou!!: 1319 і Comtat de Joigny · Veure més »
Comtat de Longueville
Longueville fou una jurisdicció feudal a l'actual Normandia creada com a comtat passat el 1040 per Guillem I el Conqueridor i donat al seu fidel Gautier Giffard que va morir el 1083.
Nou!!: 1319 і Comtat de Longueville · Veure més »
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Nou!!: 1319 і Comtat de Mortain · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: 1319 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Constança de Portugal i d'Aragó
Constança de Portugal (1290 - Sahagún, Lleó 1313), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1302-1312).
Nou!!: 1319 і Constança de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Nou!!: 1319 і Constantina (Algèria) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: 1319 і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Nou!!: 1319 і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »
Corpus de Valls
El Corpus de Valls és una de les celebracions més importants de Valls.
Nou!!: 1319 і Corpus de Valls · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1319 і Correggio · Veure més »
Corts de Navarra
XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.
Nou!!: 1319 і Corts de Navarra · Veure més »
Corts de València (1329-1330)
Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.
Nou!!: 1319 і Corts de València (1329-1330) · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: 1319 і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Cristòfor II de Dinamarca
Cristòfor II (29 de setembre de 1276 - Nyköping, 2 d'agost de 1332).
Nou!!: 1319 і Cristòfor II de Dinamarca · Veure més »
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Nou!!: 1319 і Delfinat del Vienès · Veure més »
Dimaskh Khwadja
Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.
Nou!!: 1319 і Dimaskh Khwadja · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: 1319 і Dinastia marínida · Veure més »
Districte d'Akola
El districte d'Akola és una divisió administrativa de Maharashtra, a la divisió d'Amravati (antiga província britànica de Berar de la que tanmateix Akola era un districte).
Nou!!: 1319 і Districte d'Akola · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: 1319 і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: 1319 і Ducat de Naxos · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: 1319 і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Duccio di Buoninsegna
Panell amb el cicle de la Passió, dins la ''Maestà'', Catedral de Siena Duccio di Buoninsegna (Siena, 1255 - 1318) va ser un pintor italia del considerat tradicionalment com el primer mestre de l'Escola senesa.
Nou!!: 1319 і Duccio di Buoninsegna · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1319 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1319 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Eleccions a Jurat de València
antiga muralla de València Braç reial per la ciutat de València Les eleccions a Jurat de València foren el procediment mitjançant el qual es triaven als Jurats de la ciutat de València.
Nou!!: 1319 і Eleccions a Jurat de València · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: 1319 і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Emirat d'al-Jazira al-Khadrà
L'emirat d'Algesires o d'al-Jazira al-Khadrà fou un efímer estat musulmà de la península Ibèrica.
Nou!!: 1319 і Emirat d'al-Jazira al-Khadrà · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: 1319 і Emirat de Granada · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1319 і Era japonesa · Veure més »
Escut de Benicarló
L'escut de Benicarló és un símbol representatiu oficial de Benicarló, municipi del País Valencià, de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і Escut de Benicarló · Veure més »
Església de Sant Petri (Malmö)
Església de Sant Petri (És l'església més antiga que es conserva en la ciutat itambe l'edifici de maó més antic que es conserva en ella).
Nou!!: 1319 і Església de Sant Petri (Malmö) · Veure més »
Esteve Visconti
Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.
Nou!!: 1319 і Esteve Visconti · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: 1319 і Eubea · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: 1319 і Felip III de França · Veure més »
Felip III de Navarra
Felip III de Navarra el Bo o el Noble (27 de març de 1306 - 26 de setembre de 1343) també conegut com a Felip d'Évreux, va ser rei de Navarra entre 1329 i 1343 per dret de la seva dona, Joana II, filla del darrer rei navarrès del casal de França.
Nou!!: 1319 і Felip III de Navarra · Veure més »
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Nou!!: 1319 і Felip VI de França · Veure més »
Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).
Nou!!: 1319 і Ferran IV de Castella · Veure més »
Foulques de Villaret
Foulques de Villaret (Folco del Vilaret en occità) fou elegit en el 1307 25è Mestre de l'Hospital i va substituir així el seu oncle, Guillaume de Villaret.
Nou!!: 1319 і Foulques de Villaret · Veure més »
Francesc I Manfredi
Francesc I Manfredi va ser fill de'Alberget o Albergetí (Alberghetto o Albergettino), senyor de Brisighella, Quarneto i Baccagnano, un dels principals caps güelfs de la Romanya (mort a Imola el 23 d'abril de 1275).
Nou!!: 1319 і Francesc I Manfredi · Veure més »
Francesco Acciaiuoli
Francesco Acciaiuoli fou un noble florentí que fou prior de la llibertat de Florència el 1319, 1331 i 1336, i gonfanoner de la República el 1326, el 1328, el 1342 i el 1352, membre de la Magistratura dels XII Bonshomes el 1330, 1332, 1337 i 1341, capità del poble de Pistoia el 1333 i 1335.
Nou!!: 1319 і Francesco Acciaiuoli · Veure més »
Frederic I Montefeltro
Frederic I Montefeltro és un noble italià que fill de Guiu I Montefeltro que el 1296 va ser investit per l'emperador com a successor de Guiu I. El desembre de 1305 va rebre les senyories sobiranes de Serrungarina i Montecampanaro, i el juliol de 1306 va ser proclamat senyor sobirà de Fano, Pesaro i Senigallia, però les va perdre aviat, si bé el 1317 va recuperar Fano, la va tornar a perdre, la va recuperar el 1318, la va tornar a perdre i la va reconquerir el 1321; va ser proclamat senyor sobirà de Casole a la Val d'Elsa el desembre de 1312 i fins al gener de 1313, senyor sobirà de Recanati i Cingoli del 1317 al 1322, senyor sobirà de Cagli del 1317 al 1319, podestà d'Arezzo el 1277, 1299, 1302, 1303 i 1304, capità del poble de Cesena el maig de 1301, capità de l'exèrcit del Papa des del 1305, podestà de Pisa del 1313 al 1318, vicari imperial a Pisa del 1311 al juny de 1313, vicari imperial d'Arezzo des del juny de 1313, capità del poble de Spoleto des l'agost del 1321.
Nou!!: 1319 і Frederic I Montefeltro · Veure més »
Gazi Celebi
Gazi Çelebi o Ghazi Celebi (Ghazi Čelebi) fou un emir o beg turc d'Anatòlia, senyor de Sinope, vers 1300 a 1330.
Nou!!: 1319 і Gazi Celebi · Veure més »
Göttingen
Göttingen (en baix alemany Chöttingen), és una ciutat de la Baixa Saxònia (Alemanya), capital del districte homònim.
Nou!!: 1319 і Göttingen · Veure més »
Gonçalbo Díez d'Arenós
Gonçalbo Díez d'Arenós (?-1347/1351) va ser un cavaller del llinatge valencià dels Arenós.
Nou!!: 1319 і Gonçalbo Díez d'Arenós · Veure més »
Guillem d'Occam
fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.
Nou!!: 1319 і Guillem d'Occam · Veure més »
Guillem de Torrelles i Marquet
Guillem de Torrelles i Marquet (ca. 1300/1305 - Tortosa, 16 de febrer de 1379), eclesiàstic i home d'estat, fou conseller de Pere el Cerimoniós i bisbe d'Osca, de Barcelona i de Tortosa.
Nou!!: 1319 і Guillem de Torrelles i Marquet · Veure més »
Guillem II d'Atenes
Guillem II d'Atenes (?...-1338, Duc d'Atenes (1317-18) i de Neopàtria (1319-38), príncep de Tàrent i de Monte Sant'Angelo, duc de Noto i de Spaccoforno, comte de Calatafimi, Alcamo, Malta i Gozzo. Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d'Elionor d'Anjou. Succeí al seu germà Manfred I (1317), però governà el ducat per mitjà de vicaris (Alfons Frederic d'Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria, Nicolau Llança, que feu treva amb els venecians, 1331). El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d'Aragó. El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li --per disposició testamentaria del seu pare—- galeres i gent per tal d'anar a prendre possessió dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1337); ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-ho dur a terme.
Nou!!: 1319 і Guillem II d'Atenes · Veure més »
Guiu de Penthièvre
Guiu de Bretanya, Guiu de Penthièvre o Guiu VII de Llemotges, (nascut el 1287 - mort el 27 de març de 1331), fou el segon fill del duc de Bretanya Artur II i de Maria de Llemotges, vescomtessa de Llemotges.
Nou!!: 1319 і Guiu de Penthièvre · Veure més »
Gujarat
El Gujarat és un dels estats de la Unió Índia.
Nou!!: 1319 і Gujarat · Veure més »
Haakon V de Noruega
Haakon V de Noruega "cames llargues" (Tønsberg, 10 d'abril de 1270 - 8 de maig de 1319) va ser el rei de Noruega del 1299 fins al 1319.
Nou!!: 1319 і Haakon V de Noruega · Veure més »
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Nou!!: 1319 і Hasan Kücük · Veure més »
Hélion de Villeneuve
Hélion (o Elion) de Villeneuve (nascut al voltant del 1270 a Provença i mort el 1346 a Rodes), va esdevenir el 26è Orde de l'Hospital el 1325, per bé que en el llistat de l'orde i de manera oficial ho va ser abans, el 1319.
Nou!!: 1319 і Hélion de Villeneuve · Veure més »
Història d'Anglaterra
Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.
Nou!!: 1319 і Història d'Anglaterra · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: 1319 і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de Suècia
Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.
Nou!!: 1319 і Història de Suècia · Veure més »
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Nou!!: 1319 і Història de Tunísia · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: 1319 і Història dels Països Catalans · Veure més »
Hummelsbüttel
Hummelsbüttel (en baix alemany Hummelsbüddel) és un barri del bezirk d'Wandsbek a la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya.
Nou!!: 1319 і Hummelsbüttel · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: 1319 і Il-kanat · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: 1319 і Illa de Rodes · Veure més »
Invasions mongoles de Geòrgia
Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.
Nou!!: 1319 і Invasions mongoles de Geòrgia · Veure més »
Ioànnina
Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.
Nou!!: 1319 і Ioànnina · Veure més »
Irlanda normanda
Una torre prop de Quin (Clare). Els normands van consolidar la seva presència a Irlanda construint centenars de castells i torres com aquesta. El Castell de Trim (1169-) és la major construcció del període Irlanda en 1014. Un mosaic de regnes. Zones sota control normand en 1300. La Irlanda normanda comprèn el període medieval tardà a l'illa d'Irlanda, marcat per la invasió cambro-normanda que va sofrir des de 1169 fins a 1171, quan Enric II d'Anglaterra va desembarcar a Waterford i la va proclamar «Ciutat Reial».
Nou!!: 1319 і Irlanda normanda · Veure més »
Ismaïl I (nassarita)
Abu-l-Walíd Ismaïl o Ismaïl I fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada que va governar de 1314 a 1325.
Nou!!: 1319 і Ismaïl I (nassarita) · Veure més »
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Nou!!: 1319 і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: 1319 і Jaume el Just · Veure més »
Jaume I de La Marca
Jaume de Borbó (1319 - Lió; 1362), noble francès, fill de Lluís I de Borbó i Maria d'Hainaut.
Nou!!: 1319 і Jaume I de La Marca · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: 1319 і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan I d'Armanyac
Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.
Nou!!: 1319 і Joan I d'Armanyac · Veure més »
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Nou!!: 1319 і Joan II de França · Veure més »
Joan II del Vienès
Joan II de la Tour du Pin (nascut vers el 1280 - mort el 5 de març de 1319 a Pont de Sorgues, prop d'Avinyó) va ser delfí del Vienès de vers 1307 a 1318. Era fill d'Humbert I de la Tour du Pin, delfí de Vienès i senyor de la Tour-du-Pin, i d'Anna de Borgonya, delfina del Vienès.
Nou!!: 1319 і Joan II del Vienès · Veure més »
Joan III de Bretanya
Joan III de Bretanya o Joan III el Bo (nascut el 8 de mars de 1286 a Châteauceaux, actual Champtoceaux i mort el 30 d'abril de 1341 a Caen), fill d'Artur II de Bretanya i de Maria de Llemotges, vescomtessa de Llemotges (la seva primera esposa), fou duc de Bretanya (1312- 1341), i comte de Richmond (1334- 1341).
Nou!!: 1319 і Joan III de Bretanya · Veure més »
Joana de Borgonya i de França
Joana de Borgonya «la Boiteuse» (1293 - París, 1348) fou infanta del Ducat de Borgonya i reina consort de França (1328-1348).
Nou!!: 1319 і Joana de Borgonya i de França · Veure més »
Joana de Penthièvre
Joana de Penthièvre anomenada la Coixa, nascuda el 1319, morta el 10 de setembre de 1384, fou Duquessa de Bretanya, senyora de Mayenne, d'Avaugour, de l'Aigle i de Châtelaudren, comtessa de Penthièvre i de Goëllo, Vescomtessa de Llemotges; era filla de Guiu de Bretanya, comte de Penthièvre i vescomte de Llemotges, i de Joana, senyora d'Avaugour, i comtessa de Goëllo.
Nou!!: 1319 і Joana de Penthièvre · Veure més »
Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.
Nou!!: 1319 і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »
Jurats de Girona
Els Jurats de Girona fou el màxim òrgan de govern local de la ciutat de Girona de 1284 a 1716.
Nou!!: 1319 і Jurats de Girona · Veure més »
Kamenz
Kamenz (alt sòrab: Kamjenc) és un municipi alemany que pertany a l'estat de Saxònia.
Nou!!: 1319 і Kamenz · Veure més »
L'Orxa
L'Orxa (oficialment l'Orxa/Lorcha) és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.
Nou!!: 1319 і L'Orxa · Veure més »
La Jana
La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і La Jana · Veure més »
La Salzadella
La Salzadella (o la Salzedella) és un municipi i vila del País Valencià situada a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і La Salzadella · Veure més »
La Serratella
Ermita de Sant Joan de Nepomucè (La Serratella) La Serratella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: 1319 і La Serratella · Veure més »
La Torre d'en Doménec
Ermita de la Mare de Déu de la Font (la Torre d'en Doménec) La Torre d'en Doménec, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta, encara que històricament era del Maestrat.
Nou!!: 1319 і La Torre d'en Doménec · Veure més »
La Vall de Bianya
La Vall de Bianya (també anomenat simplement Bianya) és un municipi de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: 1319 і La Vall de Bianya · Veure més »
Làmia (ciutat)
Làmia (Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu.
Nou!!: 1319 і Làmia (ciutat) · Veure més »
Lechnica
Lechnica és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1319 і Lechnica · Veure més »
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: 1319 і Llíria · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1319 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Nou!!: 1319 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1319 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de reis de Noruega
Escut de Noruega Aquesta és una llista de Monarques de Noruega (en noruec: kongerekken o kongerekka) que comença l'any 872, després de la Batalla de Hafrsfjord, quan el rei Harald Harfager va unificar diversos petits regnes amb el regne del seu pare.
Nou!!: 1319 і Llista de reis de Noruega · Veure més »
Lluís d'Evreux
Lluís d'Evreux (França, 3 de maig de 1276 - París, 19 de maig de 1319) va ser un príncep francès, fill del de Felip III de França, esdevingut comte d'Évreux i de Beaumont-le-Roger el 1316.
Nou!!: 1319 і Lluís d'Evreux · Veure més »
Lluís I Gonzaga
Gonzaga Lluís I Gonzaga o Lluís I de Màntua -en italià: Ludovico I Gonzaga- (? 1268 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 18 de gener de 1360) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Màntua entre 1328 i 1360 i fou l'iniciador de la dinastia Gonzaga.
Nou!!: 1319 і Lluís I Gonzaga · Veure més »
Magnus IV
, nascut Magnus Eriksson, fou rei de Suècia de 1319 a 1364, rei de Noruega del 1319 al 1343, i rei d'Escània de 1332 a 1360.
Nou!!: 1319 і Magnus IV · Veure més »
Manfredo I Pio
Manfredo I Pio fou vicari imperial de Mòdena el 25 de desembre de 1329 i fins al 1336 quan va renunciar i se li va reconèixer els feus de Carpi (17 d'abril de 1336) que havia comprat el 1319, i de San Marino.
Nou!!: 1319 і Manfredo I Pio · Veure més »
Manuel III de Trebisonda
Manuel III Comnè fou el divuitè emperador de Trebisonda, que va governar en dinovè lloc durant el període 1390-1417.
Nou!!: 1319 і Manuel III de Trebisonda · Veure més »
María Díaz de Haro
María Díaz de Haro, anomenada la Bona (c. 1270 - 1342), fou la desena Senyora de Biscaia.
Nou!!: 1319 і María Díaz de Haro · Veure més »
Marchetto de Pàdua
Marchetto de Pàdua (Marchettus de Padua o Marchetto de Padova) (1274?; floruit 1305 - 1319), era un teòric de la música i compositor italià de finals de l'edat mitjana.
Nou!!: 1319 і Marchetto de Pàdua · Veure més »
Mare de Déu del Mont
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà).
Nou!!: 1319 і Mare de Déu del Mont · Veure més »
Maria de Brabant
Maria de Brabant Maria de Brabant (Lovaina, Ducat de Brabant 1254 i morta a Meulan-en-Yvelines 12 de gener de 1321), fou infanta de Brabant i reina consort de França (1274-1285).
Nou!!: 1319 і Maria de Brabant · Veure més »
Maria de Molina
Maria de Molina (1260 - Valladolid 1321) fou infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1284-1295).
Nou!!: 1319 і Maria de Molina · Veure més »
Mateu I Visconti
Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.
Nou!!: 1319 і Mateu I Visconti · Veure més »
Mateu II Visconti
Mateu II Visconti (1319 - Milà, Senyoriu de Milà, 1355) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1355, juntament amb els seus germans Galeàs II i Bernabé Visconti.
Nou!!: 1319 і Mateu II Visconti · Veure més »
Menteşeli Masud
Menteşeli Masud fou el segon beg o amir dels menteşeoğulları del Beylik de Menteşe-oğlu.
Nou!!: 1319 і Menteşeli Masud · Veure més »
Miravet
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Nou!!: 1319 і Miravet · Veure més »
Miyana
Mapa del comtat dins l'Azerbaidjan Oriental Miyana, Miyaneh o Meyaneh (شهرستان میانه, antigament Miyanidj) és una ciutat i municipi de l'Iran a la riba del Kizil Uzen, afluent del Safid Rud, al sud-est de l'Azerbaidjan (regió, part persa).
Nou!!: 1319 і Miyana · Veure més »
Monestir de Santa Clara-a-Velha
El Monestir de Santa Clara de Coïmbra es troba al marge esquerre del riu Mondego, a la freguesia de Santa Clara, a la ciutat, municipi i districte de Coïmbra, a Portugal.
Nou!!: 1319 і Monestir de Santa Clara-a-Velha · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1319 і Montefeltro · Veure més »
Montesa
Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: 1319 і Montesa · Veure més »
Muralles de Benafigos
Les Muralles de Benafigos, situades a la població del mateix nom, de la comarca de l'Alcalatén, són, per declaració genèrica, Bé d'Interès Cultural, amb codi: 12.04.025-001, no presentant encara nombre d'anotació ministerial, i així consta en la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: 1319 і Muralles de Benafigos · Veure més »
Nasr ibn Muhàmmad
Abu-l-Juyuix Nasr ibn Muhàmmad (1287-1322) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1309 al 1314.
Nou!!: 1319 і Nasr ibn Muhàmmad · Veure més »
Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro
Neri Montefeltro (1290-1355), anomenat Ranier Montefeltro, va ser fill de Uguccione Montefeltro.
Nou!!: 1319 і Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro · Veure més »
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: 1319 і Onda · Veure més »
Orde de Crist
LOrde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.
Nou!!: 1319 і Orde de Crist · Veure més »
Orde de Monte Oliveto
Els Olivetans són els religiosos que pertanyen a l'actual Congregació Benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto, anomenada abans Orde de Monte Oliveto.
Nou!!: 1319 і Orde de Monte Oliveto · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: 1319 і Orde de Montesa · Veure més »
Oshin
Oshin —en armeni Աիշին— (1282 – 20 de juliol de 1320)) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill de Lleó III, i va succeir el seu nebot Lleó IV quan va ser assassinat l'agost del 1307. La seva mare fou Kirana de Lampron. Pertanyia a la dinastia hethumiana. Va iniciar el regnat reunint un exèrcit amb el qual va expulsar els mongols del país. Va afavorir la unió entre les esglésies romana i armènia cosa que no tenia el suport popular. El 1309 Oshin, ex generalíssim i parent de la seva dona, fou executat per la mort de Toros III. El govern de Xipre que corresponia a Enric II de Xipre, fou usurpat pel cunyat d'Oshin, Amalric de Tir (Amalric II de Xipre), casat amb la seva germana Isabel. Enric II es va refugiar a la cort d'Oshin que el va retenir presoner, però el va alliberar el 1310 després de l'assassinat d'Amalric. Es va casar tres vegades. La primera amb la seva cosina Isabel de Korikos que va morir el 1310 i amb la qual va tenir el seu primer fill Lleó V. La segona amb Isabel de Lusignan (filla d'Hug III de Xipre i vídua de Constantí senyor de Neghir i Partzerpert) de la que es va divorciar el 1316 i va morir el 1319; la tercera amb una princesa de Nàpols, Joana d'Anjou (filla de Felip de Tàrent) amb la qual va tenir un segon fill de nom Jordi que devia morir jove. Va vendre a Jaume el Just les relíquies dels dos braços de santa Tecla. Va morir el 20 de juliol de 1320 i el va succeir el seu fill Lleó V, que només tenia 10 anys.
Nou!!: 1319 і Oshin · Veure més »
Oslo
Oslo, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país.
Nou!!: 1319 і Oslo · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: 1319 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pedra de Mora
La Pedra de Mora era el monument on es triaven els reis suecs.
Nou!!: 1319 і Pedra de Mora · Veure més »
Pere de Castella i de Molina
Pere de Castella i de Molina (Valladolid, 1290 – Granada, 1319) fou Infant de Castella.
Nou!!: 1319 і Pere de Castella i de Molina · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1319 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere II de Santcliment
Pere (II) de Santcliment (Barcelona, - ca. 1350) va ser un ciutadà honrat barceloní del llinatge dels Santcliment, fill de Pere (I) de Santcliment, tot i que és probable que en la seva biografia s'incloguin diversos Pere de Santcliment coetanis, tots ells descendents de Pere (I).
Nou!!: 1319 і Pere II de Santcliment · Veure més »
Rešica
Rešica és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1319 і Rešica · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: 1319 і Regne de Sicília · Veure més »
Reis de Suècia
Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.
Nou!!: 1319 і Reis de Suècia · Veure més »
Rinald Bonacolsi
Rinald Bonacolsi conegut per "Passerino" (? - Màntua 14 d'agost de 1328) era fill de Joan Bonacolsi, fou vicari de Màntua associat a son germà Guiu Bonacolsi el 1308 i a la mort de son germà el 1309 fou nomenat capità general perpetu de Màntua; el 1312 fou reconegut vicari imperial de Màntua.
Nou!!: 1319 і Rinald Bonacolsi · Veure més »
Riudoms
Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1319 і Riudoms · Veure més »
Sadaijin
El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.
Nou!!: 1319 і Sadaijin · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: 1319 і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: 1319 і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sant Celoni
Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Nou!!: 1319 і Sant Celoni · Veure més »
Sant Jordi (Baix Maestrat)
Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і Sant Jordi (Baix Maestrat) · Veure més »
Sant Llorenç del Mont
Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).
Nou!!: 1319 і Sant Llorenç del Mont · Veure més »
Santa Magdalena de Polpís
Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і Santa Magdalena de Polpís · Veure més »
Saurina d'Entença i de Montcada
Saurina d'Entença i de Montcada (segle XIII - 1325) va ser una noble del llinatge dels Entença, filla del comte Berenguer V d'Entença i de Galbors de Montcada.
Nou!!: 1319 і Saurina d'Entença i de Montcada · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1319 і Senyera reial · Veure més »
Senyoria de Châtillon-sur-Marne
La senyoria de Châtillon fou una jurisdicció feudal centrada a Châtillon-sur-Marne.
Nou!!: 1319 і Senyoria de Châtillon-sur-Marne · Veure més »
Silla
Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: 1319 і Silla · Veure més »
Suecs
Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.
Nou!!: 1319 і Suecs · Veure més »
Sulayman Beg
Sulayman Beg fou amir o beg de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Nou!!: 1319 і Sulayman Beg · Veure més »
Suprem Orde de Crist
El Suprem Orde de Crist (en italià Ordine Supremo del Cristo) és el més alt orde de cavalleria atorgat pel Papa.
Nou!!: 1319 і Suprem Orde de Crist · Veure més »
Tamworth
Tamworth (pronunciat /ˈtæmwərθ/) és un municipi del Regne Unit que pertany al comtat de Staffordshire, Anglaterra, situat al conflent dels rius Tame i Anker i al marge de dos canals: el de Coventry i el de Birmingham i Fazeley.
Nou!!: 1319 і Tamworth · Veure més »
Tírig
Barraca de pedra seca Tírig és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: 1319 і Tírig · Veure més »
Teodor I de Montferrat
Teodor I de Montferrat, de nom complet: Teodor Comnè Ducas Paleòleg (en grec: Theódoros Komninós Ducas Àngelos Paleologos), fou marquès de Montferrat del 1306 al 1338, el primer de la dinastia Paleòleg que en va governar aquest marquesat.
Nou!!: 1319 і Teodor I de Montferrat · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: 1319 і Teresa d'Entença · Veure més »
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: 1319 і Teresa de Cofrents · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: 1319 і Tessàlia · Veure més »
Timurtaix Coban
Timurtaix Coban (mort 1328; també apareix com Temürtas o Timür-Tash) fou un príncep cobànida, segon fill de l'amir Coban.
Nou!!: 1319 і Timurtaix Coban · Veure més »
Torre Comaro
La Torre Comaro o dels Pepos, al municipi de Xert, a la comarca del Baix Maestrat, és una torre de defensa, ubicada a la Rambla Cervera, davant de la "Masia dels Cantinells", que havia de formar part de les fortificacions i torres de vigilància i defensa del nucli poblacional.
Nou!!: 1319 і Torre Comaro · Veure més »
Torre el Molinar (Xert)
La Torre el Molinar o Masia Fortificada Torreta del Molinàs, anomenada també Torreta del Molinar, o Torre del Molinar de Baix, http://www.xn--castillosdeespaa-lub.es/es/content/torre-el-molinar és un complex format per una antiga Torre de sentinella i una masia d'ús agrícola fortificada, adossada a aquesta, que es troba pròxima a la carretera CN - 232, al seu pas pel terme municipal de Xert, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і Torre el Molinar (Xert) · Veure més »
Torriani
Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.
Nou!!: 1319 і Torriani · Veure més »
Traiguera
Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і Traiguera · Veure més »
Uguccione della Faggiuola
Uguccione della Faggiuola o Faggiola (Casteldelci, 1250 – Vicenza 1319) fou un líder militar italià (condottiero).
Nou!!: 1319 і Uguccione della Faggiuola · Veure més »
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Nou!!: 1319 і Uzbeg Khan · Veure més »
Valdemar de Brandenburg
Valdemar o Waldemar de Brandenburg dit el Gran -en alemany: Waldemar der Große- (~1280 - 14 d'agost de 1319, Bärwalde) va ser marcgravi de Brandenburg de la branca de Brandenburg-Stendal, l'últim de la casa d'Ascània.
Nou!!: 1319 і Valdemar de Brandenburg · Veure més »
Vall de Perputxent
El castell de Perputxent vist des de lluny La vall de Perputxent és una subcomarca d'uns 50 km² inclosa administrativament a la comarca del Comtat (País Valencià).
Nou!!: 1319 і Vall de Perputxent · Veure més »
Vallada
Vallada és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: 1319 і Vallada · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1319 і Varano · Veure més »
Veguer de Fora
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Veguer de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que tenia jurisdicció sobre els habitants de les viles de la Part Forana.
Nou!!: 1319 і Veguer de Fora · Veure més »
Vescomtat de Fesensaguet
El vescomtat de Fesensaguet (en francès Fèzensaguet) fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Nou!!: 1319 і Vescomtat de Fesensaguet · Veure més »
Vescomtat de Manhoac
El vescomtat de Manhoac (en francès Magnoac) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord.
Nou!!: 1319 і Vescomtat de Manhoac · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: 1319 і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Vilanova d'Alcolea
Vilanova d'Alcolea és un municipi del País Valencià que pertany a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: 1319 і Vilanova d'Alcolea · Veure més »
Vilar de Canes
Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: 1319 і Vilar de Canes · Veure més »
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Nou!!: 1319 і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: 1319 і Visconti · Veure més »
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Nou!!: 1319 і Volterra · Veure més »
Xaikh Mahmud
Xaikh Mahmud (mort 1327) fou un príncep cobànida de Pèrsia, quart fill d'amir Coban.
Nou!!: 1319 і Xaikh Mahmud · Veure més »
Xarafull
Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: 1319 і Xarafull · Veure més »
Xert
Poble vell Xert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1319 і Xert · Veure més »
Yahşı Han Bey
Yashki Beg o Yashki Khan (modern Yahşı Han, Yahşı Bey o Yahşı Han Bey o Beg) fou emir o beg de la dinastia dels Karaman-oğhlu.
Nou!!: 1319 і Yahşı Han Bey · Veure més »
Yasaur
Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.
Nou!!: 1319 і Yasaur · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1319 і 26 d'abril · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1319 і 5 de setembre · Veure més »