242 les relacions: Abadia de Cava, Abadia territorial de Montecassino, Abu-Assida Muhàmmad II, Abu-l-Baqà Khàlid, Abu-Zakariyyà Yahya III, Adolf II de Waldeck, Alaior, Albert I della Scala, Albert Piccardo della Scala, Andreu III d'Hongria, Aristot, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bar, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Vàrmia, Španie Pole, Čäpär, Bambús, Baronia de Ribelles, Barrois Movedís, Bartolomeo I della Scala, Batalla d'Épila, Batalla de Bafeus, Bàybars II, Będzin, Beilicat de Hamit-oğlu, Bernat Saisset, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Ischia, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cavaillon, ..., Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Chalon, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Dol, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de Koper, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Lescar, Bisbat de Lieja, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Niça, Bisbat de Pelplin, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Rieti, Bisbat de Rodés, Bisbat de Sessa Aurunca, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Vic, Bisbat de Volterra, Blasco d'Alagón el Vell, Blasco Eximénez d'Arenós, Bonifaci VIII, Budikovany, Butlla, Camprodon, Cardenal vicari, Carles I d'Hongria, Carles II d'Anjou, Carrer del Cometa, Castell de Conwy, Castell de Jaunpil, Castell de Verdera, Castell del Montgrí, Castello Aragonese d'Ischia, Catedral de Lleó, Caterina de Courtenay, Citera, Comtat de Benaugès, Comtat de Chester, Comtat de Joigny, Comtat de Noyon, Comtat de Penthièvre, Comtat de Vaud, Conquesta del País Valencià, Constantí I de Tessàlia, Corts de València (1301-1302), Corts forals valencianes, David VIII de Geòrgia, Degà del Col·legi Cardenalici, Delfinat del Vienès, Della Scala, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Diòcesi de Lleó, Dijous Bo, Dinastia, Dinastia Árpád, Divriği, Ducat de Bouillon, Eduard II d'Anglaterra, Elisabet de Mallorca i de Foix, Enric II de Rodés, Enric III d'Avaugour, Enric III de Bar, Enric IV de Rappolstein, Es Mercadal, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Escut de Vilagrassa, Església de Santa Maria de Abade de Neiva, Felip I del Piemont, Felip IV de França, Ferran Eiximenis d'Arenós, Ferran IV de Castella, Foios, Frederic I Montefeltro, Galeàs I Visconti, Gastó I de Foix, Gazi Celebi, Genguiskhànides, Go-Fushimi, Go-Nijō, Guardians d'Escòcia, Guerra de la Independència d'Escòcia, Guerres romano-búlgares, Guerres romano-otomanes, Guillaume Pierre Godin, Guiu II de la Roche, Hethum II, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història de Croàcia, Història de la Regió de Múrcia, Història de Mònaco, Història del Regne Unit, Hug III de Chalon, Il-kanat, Imperi Safàvida, Isabel I d'Acaia, Ischia, Jaume II de Mallorca, Joan Balliol, Joan de Brienne, Joan de Grailly, Joan Ferrer de Gualbes, Jordà de Pisa, Jordi V de Geòrgia, Jordi VI de Geòrgia, Kaidu Khan, Kanat de Txagatai, Kastamonu, Keglević, Khalji, Kotor, Koyunhisar, Krivany, Kutlugh Shah Noyan, La Font de la Figuera, La Força de Sant Celoni, Lahore, Leopold I de Lorena, Lleó (Castella i Lleó), Lleó IV d'Armènia, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Japó, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de fortificacions de l'Azerbaidjan, Llista de governants de Mònaco, Llista de Reis d'Albània, Lluminàries, Mahmud Ghazan, Manchester, Manfredi, Maragha, Massís del Montgrí, Masud Beg, Maurici d'Hongria, Montefeltro, Muhàmmad Xah I Khalji, Ogodeïdes, Palau de l'Aljaferia, Patriarcat d'Aquileia, Pere d'Amer, Pere del Rei, Ponç de Gualba, Príncep de Gal·les, Príncep Morikuni, Privilegis de la Unió, Pusté Úľany, Rainier I de Mònaco, Ranthambor, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Lleó, Robert I de Nàpols, Salas (Astúries), Santa Maria d'All, Sardes, Senyoria de Grailly, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge de Nicomèdia, Shōgun, Shogunat Kamakura, Sultanat de Delhi, Teobald I Ordelaffi, Teodor Svetoslav de Bulgària, Teplý Vrch, Teresa, Txapar Khan, Unam Sanctam, Unió d'Aragó, Vakhtang III de Geòrgia, Varano, Veguer de Fora, Verona, Vescomtat de Beaumont, Vescomtat de Llemotges, Vescomtat de Tièrn, Villehardouin, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Aragó i de Sicília. Ampliar l'índex (192 més) »
Abadia de Cava
L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.
Nou!!: 1301 і Abadia de Cava · Veure més »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1301 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abu-Assida Muhàmmad II
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) Abu-Assida fou fill pòstum de Yahya II al-Wàthiq, emir hàfsida com a successor del seu cosí primer Abu-Hafs Úmar I el 1295.
Nou!!: 1301 і Abu-Assida Muhàmmad II · Veure més »
Abu-l-Baqà Khàlid
Abu-l-Baqà Khàlid (I) an-Nàssir fou emir hàfsida de Bugia, fill i successor el 1301 del seu pare Abu-Zakariyyà Yahya III i net d'Ibrahim I. Abu-l-Baqà Khàlid I es va acostar a Abu Asida Muhammad II ben Yahya II emir hàfsida de Tunis, amb el qual finalment va arribar a un acord; es va signar un tractat pel qual el primer que morís seria succeït per l'altre (1307 o 1308).
Nou!!: 1301 і Abu-l-Baqà Khàlid · Veure més »
Abu-Zakariyyà Yahya III
Abu-Zakariyyà Yahya (III) ibn Ibrahim fou emir hàfsida de Bugia, fill d'Abu-Ishaq Ibrahim.
Nou!!: 1301 і Abu-Zakariyyà Yahya III · Veure més »
Adolf II de Waldeck
Adolf II de Waldeck (Waldeck (?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) fou comte de Waldeck des de 1270 fins a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.
Nou!!: 1301 і Adolf II de Waldeck · Veure més »
Alaior
Alaior (pron. local) és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.748 habitants (INE 2023) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats.
Nou!!: 1301 і Alaior · Veure més »
Albert I della Scala
Albert I della Scala fou fill de Jacopino della Scala.
Nou!!: 1301 і Albert I della Scala · Veure més »
Albert Piccardo della Scala
Albert Piccardo della Scala fou fill de Bocca della Scala.
Nou!!: 1301 і Albert Piccardo della Scala · Veure més »
Andreu III d'Hongria
Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.
Nou!!: 1301 і Andreu III d'Hongria · Veure més »
Aristot
Aristot (Arestothe) és una entitat de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: 1301 і Aristot · Veure més »
Arquebisbat d'Oristany
Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »
Arquebisbat de Bar
Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Bar · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »
Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét
La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »
Arquebisbat de Lecce
Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Lecce · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Torí · Veure més »
Arquebisbat de Vàrmia
la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1301 і Arquebisbat de Vàrmia · Veure més »
Španie Pole
Španie Pole és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1301 і Španie Pole · Veure més »
Čäpär
Čäpär (o Čapar) fou un kan mongol, fill gran de Kaydu Khan (Qaydu Khan) i besnet del gran kan Ogodei.
Nou!!: 1301 і Čäpär · Veure més »
Bambús
Els bambús, canyes americanes o canyes d'Amèrica són les plantes que formen la tribu Bambuseae de la família de les poàcies.
Nou!!: 1301 і Bambús · Veure més »
Baronia de Ribelles
La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.
Nou!!: 1301 і Baronia de Ribelles · Veure més »
Barrois Movedís
Barrois Movedís (francès Barrois Mouvant) fou el nom donat a la part occidental del Barrois a l'oest del Mosa, a partir del 4 de juny de 1301 quan el tractat de Bruges va imposar al comte Enric III de Bar la cessió d'algunes fortaleses a França i retre homenatge a Felip IV de França per a una part del seu comtat, justament la que fou anomenada Barrois Movedís.
Nou!!: 1301 і Barrois Movedís · Veure més »
Bartolomeo I della Scala
Bartolomeo I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: 1301 і Bartolomeo I della Scala · Veure més »
Batalla d'Épila
La Batalla d'Épila va tenir lloc el 21 de juliol de 1348, s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels Unionistes aragonesos.
Nou!!: 1301 і Batalla d'Épila · Veure més »
Batalla de Bafeus
La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1301 і Batalla de Bafeus · Veure més »
Bàybars II
Al-Màlik al-Mudhàffar Rukn-ad-Din Bàybars al-Jaixnkir ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Bàybars o com Bàybars II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1309-1310).
Nou!!: 1301 і Bàybars II · Veure més »
Będzin
Castell de Będzin Będzin (en jiddisch Bendin בענדין, en alemany Bendzin) és una ciutat polonesa ubicada a el Voivodat de Silèsia, al sud de país.
Nou!!: 1301 і Będzin · Veure més »
Beilicat de Hamit-oğlu
El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.
Nou!!: 1301 і Beilicat de Hamit-oğlu · Veure més »
Bernat Saisset
Bernat Saisset fou un religiós occità nascut vers el 1232 i mort vers el 1314.
Nou!!: 1301 і Bernat Saisset · Veure més »
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1301 і Bisbat d'Aosta · Veure més »
Bisbat d'Ischia
El bisbat d'Ischia (italià: diocesi di Ischia; llatí: Dioecesis Isclana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 55.000 batejats d'un total de 58.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pietro Lagnese.
Nou!!: 1301 і Bisbat d'Ischia · Veure més »
Bisbat d'Isernia-Venafro
El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1301 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »
Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi
El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.
Nou!!: 1301 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: 1301 і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Cavaillon · Veure més »
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »
Bisbat de Dol
Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Dol · Veure més »
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Grenoble-Vienne
L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Grenoble-Vienne · Veure més »
Bisbat de Koper
catedral de l'Assumpta i Sant Nazari a Koper El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; italià: Diocesi di Capodistria; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Koper · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Lescar · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Mâcon · Veure més »
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Niça · Veure més »
Bisbat de Pelplin
XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Pelplin · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de Rieti
Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Rieti · Veure més »
Bisbat de Rodés
Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Rodés · Veure més »
Bisbat de Sessa Aurunca
El bisbat de Sessa Aurunca (italià: diocesi di Sessa Aurunca; llatí: Dioecesis Suessana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Sessa Aurunca · Veure més »
Bisbat de Teano-Calvi
El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »
Bisbat de Tempio-Ampurias
El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »
Bisbat de Teramo-Atri
Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »
Bisbat de Termoli-Larino
El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Bisbat de Tricarico
El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Tricarico · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Vic · Veure més »
Bisbat de Volterra
El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1301 і Bisbat de Volterra · Veure més »
Blasco d'Alagón el Vell
Blasco d'Alagón el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) fou un noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana dels Alagón, essent anomenats en italià Alagona.
Nou!!: 1301 і Blasco d'Alagón el Vell · Veure més »
Blasco Eximénez d'Arenós
Blasco Eximénis d'Arenós dit "el Major" (?-1273/1274) va ser un cavaller del llinatge valencià dels Arenós, tercer senyor d'Arenós.
Nou!!: 1301 і Blasco Eximénez d'Arenós · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: 1301 і Bonifaci VIII · Veure més »
Budikovany
Budikovany és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1301 і Budikovany · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: 1301 і Butlla · Veure més »
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: 1301 і Camprodon · Veure més »
Cardenal vicari
Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: 1301 і Cardenal vicari · Veure més »
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Nou!!: 1301 і Carles I d'Hongria · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: 1301 і Carles II d'Anjou · Veure més »
Carrer del Cometa
El Carrer del Cometa de Barcelona rep el seu nom perquè, segons els veïns, fa referència a un joc que, des de molt antic, es jugava diumenge a la tarda en aquest carrer i que s'anomenava el joc de la cometa.
Nou!!: 1301 і Carrer del Cometa · Veure més »
Castell de Conwy
El castell de Conwy és un castell que es troba a la localitat de Conwy, a la costa nord de Gal·les, Regne Unit.
Nou!!: 1301 і Castell de Conwy · Veure més »
Castell de Jaunpil
Castell de Jaunpil (en letó: Jaunpils pils) és un castell a la històrica regió de Zemgale, a 5 km de Tukums a Letònia.
Nou!!: 1301 і Castell de Jaunpil · Veure més »
Castell de Verdera
El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).
Nou!!: 1301 і Castell de Verdera · Veure més »
Castell del Montgrí
El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1301 і Castell del Montgrí · Veure més »
Castello Aragonese d'Ischia
El Castello Aragonese és una fortificació medieval que es troba en un illot situat a la part oriental d'Ischia (en les illes Flegrees), a l'extrem nord del Golf de Nàpols, Itàlia.
Nou!!: 1301 і Castello Aragonese d'Ischia · Veure més »
Catedral de Lleó
La Catedral de Lleó és coneguda popularment com la «Pulchra leonina».
Nou!!: 1301 і Catedral de Lleó · Veure més »
Caterina de Courtenay
Caterina de Courtenay o Caterina I de Constantinoble (25 de novembre del 1274 – 11 d'octubre del 1307), fou emperadriu nominal de l'Imperi Llatí del 1283 al 1307, encara que sempre va viure en l'exili.
Nou!!: 1301 і Caterina de Courtenay · Veure més »
Citera
Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.
Nou!!: 1301 і Citera · Veure més »
Comtat de Benaugès
El comtat de Benauges fou una jurisdicció feudal centrada a Benauges a la Gascunya.
Nou!!: 1301 і Comtat de Benaugès · Veure més »
Comtat de Chester
Armes del Comte de Chester: ''Azur, amb 3 garbes de blat El comtat de Chester fou una antiga jurisdicció de l'Anglaterra normanda centrada a Chester.
Nou!!: 1301 і Comtat de Chester · Veure més »
Comtat de Joigny
El comtat de Joigny (llatí evolucionat Jauviaco, Joviniaci, Joniaci i altres variacions) fou una jurisdicció feudal de França sorgida al a l'enton del castell de Joigny, fundat per Renard I, vescomte de Sens, mort el 6 de gener del 996 o 999.
Nou!!: 1301 і Comtat de Joigny · Veure més »
Comtat de Noyon
El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1301 і Comtat de Noyon · Veure més »
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Nou!!: 1301 і Comtat de Penthièvre · Veure més »
Comtat de Vaud
El comtat de Vaud fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, avui a Suïssa activa entre principis del fins al, quan passa a constituir una baronia sota domini dels Savoia al qual s'acabà integrant.
Nou!!: 1301 і Comtat de Vaud · Veure més »
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Nou!!: 1301 і Conquesta del País Valencià · Veure més »
Constantí I de Tessàlia
Constantí de Tessàlia o Constantí Ducas o Constantí Àngel, fou governant de Tessàlia, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Joan Àngel-Comnè Ducas.
Nou!!: 1301 і Constantí I de Tessàlia · Veure més »
Corts de València (1301-1302)
Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desembre.
Nou!!: 1301 і Corts de València (1301-1302) · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: 1301 і Corts forals valencianes · Veure més »
David VIII de Geòrgia
David VIII fou rei de Geòrgia.
Nou!!: 1301 і David VIII de Geòrgia · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1301 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Nou!!: 1301 і Delfinat del Vienès · Veure més »
Della Scala
Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.
Nou!!: 1301 і Della Scala · Veure més »
Diòcesi de Ciudad Rodrigo
La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.
Nou!!: 1301 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Nou!!: 1301 і Diòcesi de Lleó · Veure més »
Dijous Bo
El Dijous Bo és la principal fira de la ciutat d'Inca, a Mallorca.
Nou!!: 1301 і Dijous Bo · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: 1301 і Dinastia · Veure més »
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Nou!!: 1301 і Dinastia Árpád · Veure més »
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Nou!!: 1301 і Divriği · Veure més »
Ducat de Bouillon
El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.
Nou!!: 1301 і Ducat de Bouillon · Veure més »
Eduard II d'Anglaterra
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.
Nou!!: 1301 і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »
Elisabet de Mallorca i de Foix
Elisabet de Mallorca i de Foix (1280 - Alacant, 10 d'octubre de 1301) fou infanta del Regne de Mallorca.
Nou!!: 1301 і Elisabet de Mallorca i de Foix · Veure més »
Enric II de Rodés
Enric II de Rodés (c. 1236 - 4 de setembre de 1304) va ser un noble occità i trobador.
Nou!!: 1301 і Enric II de Rodés · Veure més »
Enric III d'Avaugour
Enric III d'Avaugour (nascut el 1247 i mort el 21 de novembre de 1301) fou senyor d'Avaugour, fill (i successor el 1267) d'Alan II d'Avaugour i de Clemència de Beaufort senyora de Dinan.
Nou!!: 1301 і Enric III d'Avaugour · Veure més »
Enric III de Bar
Enric III de Bar, nascut el 1259, mort a Nàpols el setembre de 1302, va ser comte de Bar de 1291 a 1302.
Nou!!: 1301 і Enric III de Bar · Veure més »
Enric IV de Rappolstein
Donjon circular de l'Alt-Rappolstein Enric IV de Rappolstein dit el Jove fou senyor de part de Rappolstein.
Nou!!: 1301 і Enric IV de Rappolstein · Veure més »
Es Mercadal
Es Mercadal, o també el Mercadal, és una vila i municipi de l'illa de Menorca.
Nou!!: 1301 і Es Mercadal · Veure més »
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Nou!!: 1301 і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »
Escut de Vilagrassa
L'escut oficial de Vilagrassa té el següent blasonament.
Nou!!: 1301 і Escut de Vilagrassa · Veure més »
Església de Santa Maria de Abade de Neiva
L'Església de Santa Maria de Abade de Neiva es troba a la freguesia d'Abade de Neiva, al municipi de Barcelos, al districte de Braga, a Portugal.
Nou!!: 1301 і Església de Santa Maria de Abade de Neiva · Veure més »
Felip I del Piemont
Felip I del Piemont o Felip de Savoia (en francès:, en italià; 1278 – 1334) fou senyor del Piemont des del 1282 fins a la seva mort i príncep d'Acaia del 1301 al 1307.
Nou!!: 1301 і Felip I del Piemont · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: 1301 і Felip IV de França · Veure més »
Ferran Eiximenis d'Arenós
frame Ferran Eiximenis d'Arenós o Ferrando Eximénez d'Arenós (s. XIII-s. XIV) va ser un noble valencià del llinatge d'origen aragonès dels Arenós.
Nou!!: 1301 і Ferran Eiximenis d'Arenós · Veure més »
Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).
Nou!!: 1301 і Ferran IV de Castella · Veure més »
Foios
Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: 1301 і Foios · Veure més »
Frederic I Montefeltro
Frederic I Montefeltro és un noble italià que fill de Guiu I Montefeltro que el 1296 va ser investit per l'emperador com a successor de Guiu I. El desembre de 1305 va rebre les senyories sobiranes de Serrungarina i Montecampanaro, i el juliol de 1306 va ser proclamat senyor sobirà de Fano, Pesaro i Senigallia, però les va perdre aviat, si bé el 1317 va recuperar Fano, la va tornar a perdre, la va recuperar el 1318, la va tornar a perdre i la va reconquerir el 1321; va ser proclamat senyor sobirà de Casole a la Val d'Elsa el desembre de 1312 i fins al gener de 1313, senyor sobirà de Recanati i Cingoli del 1317 al 1322, senyor sobirà de Cagli del 1317 al 1319, podestà d'Arezzo el 1277, 1299, 1302, 1303 i 1304, capità del poble de Cesena el maig de 1301, capità de l'exèrcit del Papa des del 1305, podestà de Pisa del 1313 al 1318, vicari imperial a Pisa del 1311 al juny de 1313, vicari imperial d'Arezzo des del juny de 1313, capità del poble de Spoleto des l'agost del 1321.
Nou!!: 1301 і Frederic I Montefeltro · Veure més »
Galeàs I Visconti
Galeàs I Visconti, en italià Galeazzo I Visconti, (? 1277 - Pèscia 1328) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1322 i 1327.
Nou!!: 1301 і Galeàs I Visconti · Veure més »
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Nou!!: 1301 і Gastó I de Foix · Veure més »
Gazi Celebi
Gazi Çelebi o Ghazi Celebi (Ghazi Čelebi) fou un emir o beg turc d'Anatòlia, senyor de Sinope, vers 1300 a 1330.
Nou!!: 1301 і Gazi Celebi · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: 1301 і Genguiskhànides · Veure més »
Go-Fushimi
L'emperador Go-Fushimi (后 伏 见 天皇, Go-Fushimi-Tennō, 5 d'abril del 1288 - 17 de maig de 1336) va ser el 93è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1301 і Go-Fushimi · Veure més »
Go-Nijō
Lemperador Go-Nijō (后 二条 天皇, Go-Nijō-Tennō, 9 de març del 1285 - 10 de setembre del 1308) va ser el 94è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1301 і Go-Nijō · Veure més »
Guardians d'Escòcia
Els Guardians d'Escòcia van ser els caps d'Estat de facto d'Escòcia durant els interregnes de 1290-1292 i 1296-1306.
Nou!!: 1301 і Guardians d'Escòcia · Veure més »
Guerra de la Independència d'Escòcia
Hom coneix amb el nom de guerres d'independència d'Escòcia un conjunt de campanyes militars que van enfrontar a Escòcia i Anglaterra des de finals del fins a mitjans del.
Nou!!: 1301 і Guerra de la Independència d'Escòcia · Veure més »
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Nou!!: 1301 і Guerres romano-búlgares · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1301 і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Guillaume Pierre Godin
Guillaume Pierre Godin o també Guillaume Godin (Baiona, 1260 - Avinyó, 1336) va ser un dominic francès d'origen italià, bisbe i cardenal.
Nou!!: 1301 і Guillaume Pierre Godin · Veure més »
Guiu II de la Roche
Guiu II de la Roche (1280 - 5 d'octubre del 1308) va ser duc d'Atenes des de 1287 i en fou l'últim del seu llinatge.
Nou!!: 1301 і Guiu II de la Roche · Veure més »
Hethum II
Hethum II (armeni: Հեթում Ա) (1266- agost del 1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir el seu pare quan va morir el 1289.
Nou!!: 1301 і Hethum II · Veure més »
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Nou!!: 1301 і Història d'Eslovàquia · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1301 і Història d'Hongria · Veure més »
Història de Croàcia
La història de Croàcia comença al principi del període neolític.
Nou!!: 1301 і Història de Croàcia · Veure més »
Història de la Regió de Múrcia
Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.
Nou!!: 1301 і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »
Història de Mònaco
Mònaco és actualment un principat independent.
Nou!!: 1301 і Història de Mònaco · Veure més »
Història del Regne Unit
(1) Banderes que conformen l'Union Jack; (2) Els Beatles imatge de la ressonància de la cultura anglosaxona al món; (3) Els vencedors de la Segona Guerra Mundial en conferència per redibuixar el món; (4) Bandera de la CommomWealth; El Regne Unit és un estat sobirà conformat per les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.
Nou!!: 1301 і Història del Regne Unit · Veure més »
Hug III de Chalon
Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort el 1312.
Nou!!: 1301 і Hug III de Chalon · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: 1301 і Il-kanat · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: 1301 і Imperi Safàvida · Veure més »
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Nou!!: 1301 і Isabel I d'Acaia · Veure més »
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Nou!!: 1301 і Ischia · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: 1301 і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Joan Balliol
Joan Balliol o Joan de Balliol (1249-1314) fou rei d'Escòcia.
Nou!!: 1301 і Joan Balliol · Veure més »
Joan de Brienne
Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199).
Nou!!: 1301 і Joan de Brienne · Veure més »
Joan de Grailly
Joan I de Grailly o, en francès, Jean de Grailly (?-1301) va ser un senescal del Ducat de Gascunya durant el període que abraça els anys 1266 i 1268, del Regne de Jerusalem des de 1271-1276 i de Gascunya novament de 1278-1287.
Nou!!: 1301 і Joan de Grailly · Veure més »
Joan Ferrer de Gualbes
Joan Ferrer de Gualbes va ser un mercader, draper i ciutadà de Barcelona actiu al darrer terç del.
Nou!!: 1301 і Joan Ferrer de Gualbes · Veure més »
Jordà de Pisa
Giordano da Pisa (Pisa, Toscana, 1260 - Piacenza, 19 d'agost de 1311) fou un frare dominic italià.
Nou!!: 1301 і Jordà de Pisa · Veure més »
Jordi V de Geòrgia
Jordi V de Geòrgia conegut com l'Il·lustre o el Brillant (georgià: გიორგი V ბრწყინვალე, Jordi V Brtskinvale), fou rei de Geòrgia del 1314 fins al 1346.
Nou!!: 1301 і Jordi V de Geòrgia · Veure més »
Jordi VI de Geòrgia
Jordi VI conegut com el petit (Mtsiré), fou rei de Geòrgia del 1308 fins al 1313.
Nou!!: 1301 і Jordi VI de Geòrgia · Veure més »
Kaidu Khan
Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.
Nou!!: 1301 і Kaidu Khan · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: 1301 і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Nou!!: 1301 і Kastamonu · Veure més »
Keglević
Keglević de Buzin. Escut d'armes des de 1494. Keglević de Porychane. Escut d'armes fins a 1490. La Casa de Keglević és una família nobiliària croata originària de Dalmàcia, els membres de la qual foren influents ciutadans i militars.
Nou!!: 1301 і Keglević · Veure més »
Khalji
La dinastia khalji (o khilji) fou una dinastia d'origen turcoafganesa (la tribu de turcmans dels khalajs, nom que per la pronunciació índia es va deformar a khalji o khilji) que va governar a diversos llocs de l'Índia i especialment com a sultans a Delhi i Malwa.
Nou!!: 1301 і Khalji · Veure més »
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Nou!!: 1301 і Kotor · Veure més »
Koyunhisar
Koyunhisar o Koyunlu Hisar són dues fortaleses romanes d'Orient, una al nord-est d'İzniq on Osman I guanyà la primera batalla contra els romans d'Orient el 1301.
Nou!!: 1301 і Koyunhisar · Veure més »
Krivany
Krivany és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1301 і Krivany · Veure més »
Kutlugh Shah Noyan
Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.
Nou!!: 1301 і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »
La Font de la Figuera
La Font de la Figuera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.
Nou!!: 1301 і La Font de la Figuera · Veure més »
La Força de Sant Celoni
La Força de Sant Celoni és l'antic nucli fortificat de Sant Celoni (Vallès Oriental), que ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1301 і La Força de Sant Celoni · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: 1301 і Lahore · Veure més »
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Nou!!: 1301 і Leopold I de Lorena · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: 1301 і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Lleó IV d'Armènia
Lleó IV o Levond IV (armeni: Լեիոն Գ) (1289-1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Toros III, i va succeir al seu oncle Hethum II quan va abdicar el 1301.
Nou!!: 1301 і Lleó IV d'Armènia · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1301 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors del Japó
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.
Nou!!: 1301 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Nou!!: 1301 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1301 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: 1301 і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: 1301 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Llista de fortificacions de l'Azerbaidjan
La llista de fortificacions de l'Azerbaidjan és una llista de fortificacions del país.
Nou!!: 1301 і Llista de fortificacions de l'Azerbaidjan · Veure més »
Llista de governants de Mònaco
La següent és una llista cronològica dels governants de Mònaco.
Nou!!: 1301 і Llista de governants de Mònaco · Veure més »
Llista de Reis d'Albània
Ensenya reial albanesa.
Nou!!: 1301 і Llista de Reis d'Albània · Veure més »
Lluminàries
El terme lluminària ve del llatí lumen i significa literalment "objecte que difon llum", però, en una accepció més àmplia, s'utilitza per indicar el vessant festiu que la llum ha tingut en el marc de les celebracions patrimonials arreu del món, però molt especialment a la Mar Mediterrània.
Nou!!: 1301 і Lluminàries · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: 1301 і Mahmud Ghazan · Veure més »
Manchester
Manchester (pronunciat /ˈmæntʃᵻstər/) és un municipi del Regne Unit, situat al nord-oest d'Anglaterra.
Nou!!: 1301 і Manchester · Veure més »
Manfredi
Els Manfredi foren una família de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles.
Nou!!: 1301 і Manfredi · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: 1301 і Maragha · Veure més »
Massís del Montgrí
El massís del Montgrí és un massís muntanyós calcari a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà.
Nou!!: 1301 і Massís del Montgrí · Veure més »
Masud Beg
Masud Beg fou un governador de l'Àsia central per compte del gran kan mongol.
Nou!!: 1301 і Masud Beg · Veure més »
Maurici d'Hongria
Maurici d'Hongria O.P. (Ugod?, Hongria, ca. 1281 - Györ, Croàcia, 1336) fou un príncep hongarès, frare dominic.
Nou!!: 1301 і Maurici d'Hongria · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1301 і Montefeltro · Veure més »
Muhàmmad Xah I Khalji
Alí Garxasp Alà-ad-Din Muhàmmad-Xah Khaljí fou soldà de Delhi de la dinastia khalji.
Nou!!: 1301 і Muhàmmad Xah I Khalji · Veure més »
Ogodeïdes
Els ogodeïdes o ogedeïdes són els descendents del fill de Genguis Khan, Ogodei (Ögödei, Ogedei, Ögodei, Ogodaï, Ogotai i Oktay).
Nou!!: 1301 і Ogodeïdes · Veure més »
Palau de l'Aljaferia
L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.
Nou!!: 1301 і Palau de l'Aljaferia · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: 1301 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pere d'Amer
Pere d'Amer (Barcelona?, mitjan s. XIII - Santa Maria del Puig, 8 de juny de 1301) fou un frare mercedari, quart general de l'orde i compilador i redactor de les seves constitucions.
Nou!!: 1301 і Pere d'Amer · Veure més »
Pere del Rei
Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).
Nou!!: 1301 і Pere del Rei · Veure més »
Ponç de Gualba
Ponç de Gualba fou un eclesiàstic català (?, s. XIII - Barcelona, 1334).
Nou!!: 1301 і Ponç de Gualba · Veure més »
Príncep de Gal·les
Guillem, l'actual Príncep de Gal·les El títol de Príncep de Gal·les és, des de 1301, el títol de l'hereu de la monarquia britànica.
Nou!!: 1301 і Príncep de Gal·les · Veure més »
Príncep Morikuni
El va ser el novè i l'últim shogun del shogunat Kamakura del Japó; va governar entre el 19 de juny del 1308 fins al 25 de setembre del 1333.
Nou!!: 1301 і Príncep Morikuni · Veure més »
Privilegis de la Unió
Els Privilegis de la Unió d'Aragó van ser concedits a 1287 pel rei Alfons III d'Aragó el Franc, a qui li van ser arrencats.
Nou!!: 1301 і Privilegis de la Unió · Veure més »
Pusté Úľany
Pusté Úľany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1301 і Pusté Úľany · Veure més »
Rainier I de Mònaco
Rainier I (en italià "Rainieri") de Mònaco fou el primer sobirà Grimaldi de l'àrea coneguda com a Mònaco.
Nou!!: 1301 і Rainier I de Mònaco · Veure més »
Ranthambor
Ranthambhor (Ratiastambhapura, o 'El lloc del pilar de guerra') fou una destacada fortalesa situada al que fou el nizamat de Sawai Madhopur a la part sud-est de l'estat de Jaipur, i avui districte de Sawai Madhopur al Rajasthan, en un turó de roca de 489 metres d'altura rodejat per una massiva muralla amb torres i bastions; dins el recinte, hi ha les restes d'un palau, una mesquita amb la tomba d'un santó musulmà, edificis per a la guarnició i tres temples dedicats a Ganesh, Xiva i Ramlalaji construïts als segles i amb pedra vermella de Karauli; també hi ha un temple jainista dedicat a Sumatinath (el cinquè Tirthankar jain) i a Sambhavanath (el tercer Tirthankar).
Nou!!: 1301 і Ranthambor · Veure més »
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Nou!!: 1301 і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: 1301 і Regne de Lleó · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: 1301 і Robert I de Nàpols · Veure més »
Salas (Astúries)
Salas és un conceyu del Principat d'Astúries al centre-occident de la regió.
Nou!!: 1301 і Salas (Astúries) · Veure més »
Santa Maria d'All
Santa Maria d'All és una església de l'entitat de població d'All, pertanyent al municipi d'Isòvol (Cerdanya).
Nou!!: 1301 і Santa Maria d'All · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: 1301 і Sardes · Veure més »
Senyoria de Grailly
Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.
Nou!!: 1301 і Senyoria de Grailly · Veure més »
Senyoria de Sainte Suzanne
La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.
Nou!!: 1301 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »
Setge de Nicomèdia
Des de 1299, la creació del nou estat turc dels otomans havia estat lenta però segura, amb la captura dels territoris dels romans d'Orient.
Nou!!: 1301 і Setge de Nicomèdia · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: 1301 і Shōgun · Veure més »
Shogunat Kamakura
El va ser el primer règim militar feudal japonès establert pels shōguns des de 1185 fins al 1333.
Nou!!: 1301 і Shogunat Kamakura · Veure més »
Sultanat de Delhi
El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.
Nou!!: 1301 і Sultanat de Delhi · Veure més »
Teobald I Ordelaffi
Teobald I Ordelaffi fou fill de Guillem Ordelaffi.
Nou!!: 1301 і Teobald I Ordelaffi · Veure més »
Teodor Svetoslav de Bulgària
Teodor Svetoslav I Terter (Тодор Светослав, Todor Svetoslav o Теодор Светослав, Teodor Svetoslav) regnà com a tsar de Bulgària del 1300 al 1322.
Nou!!: 1301 і Teodor Svetoslav de Bulgària · Veure més »
Teplý Vrch
Teplý Vrch és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1301 і Teplý Vrch · Veure més »
Teresa
* Geografia.
Nou!!: 1301 і Teresa · Veure més »
Txapar Khan
Txapar Khan (de vegades Djeper Khan) fou un kan mongol de la branca ogodeïda, fill i successor de Kaidu Khan quan aquest va morir el 1301.
Nou!!: 1301 і Txapar Khan · Veure més »
Unam Sanctam
Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.
Nou!!: 1301 і Unam Sanctam · Veure més »
Unió d'Aragó
La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.
Nou!!: 1301 і Unió d'Aragó · Veure més »
Vakhtang III de Geòrgia
Vakhtang III fou un rei de Geòrgia, nomenat pel kan Il-kan per fer front a la revolta de son germà David VIII que tenia el suport del poble.
Nou!!: 1301 і Vakhtang III de Geòrgia · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1301 і Varano · Veure més »
Veguer de Fora
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Veguer de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que tenia jurisdicció sobre els habitants de les viles de la Part Forana.
Nou!!: 1301 і Veguer de Fora · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: 1301 і Verona · Veure més »
Vescomtat de Beaumont
El vescomtat de Mans, del Maine, de vegades també vescomtat del Baix Maine o vescomtat dels Manceaux, que fou més tard el vescomtat de Beaumont o de Sainte-Suzanne, o de Fresnay o de Lude, fou una jurisdicció feudal hereditària del Maine; les seves possessions i el seu rol històric es va desenvolupar principal a l'alt Maine.
Nou!!: 1301 і Vescomtat de Beaumont · Veure més »
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Nou!!: 1301 і Vescomtat de Llemotges · Veure més »
Vescomtat de Tièrn
El vescomtat de Tièrn fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a l'Alvèrnia, fundada a mitjans del per Matfred, suposat fill del vescomte d'Alvèrnia (coneguts també com a Vescomtes de Clarmont).
Nou!!: 1301 і Vescomtat de Tièrn · Veure més »
Villehardouin
La senyoria de Villehardouin fou una jurisidcció feudal menor de França al castell i poble del mateix nom avui al departament de l'Aube, la importància de la qual deriva del fet que la família senyorial va governar el principat d'Acaia.
Nou!!: 1301 і Villehardouin · Veure més »
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Nou!!: 1301 і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Violant d'Aragó i de Sicília
Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.
Nou!!: 1301 і Violant d'Aragó i de Sicília · Veure més »