Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1290

Índex 1290

Sense descripció.

271 les relacions: Aaró ha-Leví, Abraham Abu-l-Afiya, Abu-Yaqub Yússuf, Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, Abu-Zakariyyà Yahya III, Al-Àixraf Khalil, Alcaçovas, Alfons el Franc, Alidosio Alidosi, Alix de Borgonya-Auxerre, Alquímia, Altrincham, Alur, Ambrogio Lorenzetti, Andrònic II Paleòleg, Andrea Pisano, Andreu III d'Hongria, Ankara, Anselm II de Rappolstein, Appiani, Arghun Khan, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arta (Grècia), Artur II de Bretanya, Astell, Świdnica, Banat (Alàs i Cerc), Barlaam de Seminara, Baronia de Castellvell, Bartolomeo della Scala, Bartolomeo Zorzi, Batalla de Bafeus, Bearn, Beatrice Portinari, Beluj, Bernat I de Cabrera, ..., Birger I de Suècia, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Ösel-Wiek, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Embrun, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat d'Osca, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Brixen, Bisbat de Carpentras, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Cremona, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Parma, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Treviso, Bisbat de Trivento, Bisbat de Verona, Bisbat de Viviers, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Callosa d'en Sarrià, Calp, Canònica de Santa Maria del Roure, Cardenal vicari, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles Martell d'Anjou, Casa de Folkung, Castell d'Hostoles, Castell de Castells, Castell de Mirapeix, Castell de Sant Jordi de Lisboa, Castell de Ventspils, Catedral d'Orvieto, Catedral de Colònia, Centelles (llinatge), Cesena, Comtat d'Anjou, Comtat d'Avinyó, Comtat de Foix, Comtat de Nevers, Comtat de Ponthieu, Comtat de Rethel, Comtat del Maine, Constança de Montcada, Constança de Montpaó, Constança de Portugal i d'Aragó, Convent de Sant Agustí d'Alcoi, Convent de Sant Domènec (Puigcerdà), Copenhaguen, Corrado Confalonieri, Corrado Montefeltro de Pietrarubbia, Crònica rimada de Livònia, Dinastia, Dinastia Árpád, Dinastia bahrita, Dinastia d'Anjou, Dionís I de Portugal, Districte de Bareilly, Districte de Kheda, Ducat de Màntua, Elionor de Aguilar, Elionor de Cabrera, Elisabet de Portugal, Enciclopèdia, Ertuğrul Gazi, Església de Sant Vicenç (Castellbisbal), Església dels Dominics (Košice), Falkušovce, Felip IV de França, Fernando d'Àvila, Ferran III de Castella, Firuz Xah Khalji, Florenci d'Hainaut, Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Gatì, Gianciotto Malatesta, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Gran muntanya de coure de Falun, Guerra de l'Estret, Guillem de Beaujeu, Guillema de Montcada i Bigorra, Guiu I Gonzaga, Guiu I Polentani, Hethum I, Història d'Hongria, Història de Còrsega, Història de Croàcia, Història de l'Índia, Història de la cirurgia, Història de Suècia, Història del Panjab, Història del rellotge, Hnilec, Hul (Eslovàquia), Iacopo Alighieri, Il-khanat, Illa d'Elba, Imperi de Trebisonda, Imperi inca, Isabel I d'Acaia, Joan II de Brabant, Joan IV Ducas Làscaris, Joan Visconti, Joana I de Navarra, Kanauj, Kastamonu, Kayı, Kayumarth, Khalajs, Khatchen, Krížová Ves, La Vall de Gallinera, Ladislau IV d'Hongria, Lahore, Leopold I d'Àustria, Liparits-Orbeliani, Llibre de santa Maria, Llista d'anys, Llista de Bailiffs de Jersey, Llista de comtes d'Anjou, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de ducs de Baviera, Llista de monarques britànics, Llista de monarques de Polònia, Llista de municipis portuguesos, Llista de reis d'Escòcia, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Lluís I Gonzaga, Magnus III, Malatesta II dall’Occhio, Malmö, Mamelucs, Marbre de Purbeck, Margarida de Bearn, Margarida de Borgonya i de França, Margarida I d'Escòcia, Margarida, comtessa d'Anjou, Margaritone d'Arezzo, Maria Arpad d'Hongria, Maria de Cervelló, Maria de Molina, Mariscal de França, Marquesa de Cabrera, Marquesat de Ponzone, Mateu I Visconti, Melikats del Karabagh, Menasseh Ben Israel, Modrý Kameň, Muïzz-ad-Din Qaiqabad, Mukurra, Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, Nálepkovo, Nebosan, Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro, Nicèfor I Àngel, Nogai Noyan, Occità, Orbelian (Armènia), Orde de Sant Pau Primer Eremita, Orde Livonià, Orvieto, Otó de Grandson, Ourique, Palau dels Arquebisbes de Narbona, Peníscola, Pere de Castella i de Molina, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Ponç V d'Empúries, Ponç VI d'Empúries, Portuguès, Principat de Makran, Qalàwun, Rambert Malatesta el canonge, Ramon II d'Urtx, Reis de Suècia, Robert II de Borgonya, Roger Bernat III de Foix, Sanç IV de Castella, Sant Pere Ermengol, Sayf al-Din Sulayman Bey I, Setge d'Acre, Sibil·la d'Armènia, Siginolf I Montefeltro, Simó de Montcada i de Cervera, Sinucello de Cinarca, Soldanat mameluc del Caire, St. Albans, Studium (Constantinoble), Sultanat de Delhi, Tadeu I Montefeltro, Taravaus, Tecnologia de la Dinastia Song, Thomas Bradwardine, Tomàs I Àngel, Tommaso Acciaiuoli, Tormos, Tulabugha, Universitat de Coïmbra, Varano, Vescomtat d'Urtx, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Châtellerault, Vescomtat de Gabardà, Vescomtat de Llemotges, Vilanova de Banat, Visconti, Xaizar, 1 de novembre, 1274. Ampliar l'índex (221 més) »

Aaró ha-Leví

Aaró ha-Leví o Aharon ha-Leví (en hebreu: אהרון הלוי, Girona 1235 - 1290) fou conegut amb l'acrònim (en hebreu: רא"ה, transliterat: Raà).

Nou!!: 1290 і Aaró ha-Leví · Veure més »

Abraham Abu-l-Afiya

Abraham Abu-l-Afiya va ser un cabalista aragones, nascut a Saragossa (1240-1291) que va viure a Tudela i va viatjar per Terra Santa el 1260.

Nou!!: 1290 і Abraham Abu-l-Afiya · Veure més »

Abu-Yaqub Yússuf

Abu-Yaqub Yússuf an-Nàssir ibn Yaqub fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1286-1307).

Nou!!: 1290 і Abu-Yaqub Yússuf · Veure més »

Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq

Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1258-1286).

Nou!!: 1290 і Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq · Veure més »

Abu-Zakariyyà Yahya III

Abu-Zakariyyà Yahya (III) ibn Ibrahim fou emir hàfsida de Bugia, fill d'Abu-Ishaq Ibrahim.

Nou!!: 1290 і Abu-Zakariyyà Yahya III · Veure més »

Al-Àixraf Khalil

Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil —en àrab الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون, al-Malik al-Axraf Ṣalāḥ ad-Dīn Ḫalīl ibn Qalāwūn—, soldà mameluc del Caire d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293).

Nou!!: 1290 і Al-Àixraf Khalil · Veure més »

Alcaçovas

L'església del Salvador d'Alcaçobas. Alcaçovas és una freguesia del concelho (municipi) portuguès de Viana do Alentejo, famosa pel Tractat d'Alcaçovas signat el 4 de setembre de 1479 entre els representants dels Reis Catòlics i d'Alfons V de Portugal.Citada ja als itineraris romans, el nom probablement prové de l'àrab alcassaba, recinte fortificat.

Nou!!: 1290 і Alcaçovas · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: 1290 і Alfons el Franc · Veure més »

Alidosio Alidosi

Alidosio Alidosi fou prefecte i capità del poble a Imola amb el títol de Defensor Pupuli Civitatis Imole (1278-1288), i capità del poble de Forli el 1291.

Nou!!: 1290 і Alidosio Alidosi · Veure més »

Alix de Borgonya-Auxerre

Alix de Borgonya-Auxerre, nascuda el 1251, morta el 1290, fou comtessa d'Auxerre de 1262 a 1290, filla d'Eudes de Borgonya i de Matilde de Borbó-Dampierre, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre.

Nou!!: 1290 і Alix de Borgonya-Auxerre · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: 1290 і Alquímia · Veure més »

Altrincham

Altrincham (ˈɒltrɪŋəm, òltringam) és un poble amb mercat ara part de la ciutat de Trafford, a l'àrea metropolitana de Manchester, Anglaterra.

Nou!!: 1290 і Altrincham · Veure més »

Alur

El regne d'Alur és un regne tradicional d'Uganda a la província del West Nile; està a uns 165 km de les Cascades de Karuma, a la part sud de la província.

Nou!!: 1290 і Alur · Veure més »

Ambrogio Lorenzetti

''Mare de Déu amb Infant'', de 1319. La seua primera obra coneguda Ambrogio Lorenzetti, també dit Ambruogio Laurati, va ser un pintor italià de l'Escola senesa, nascut probablement l'any 1290.

Nou!!: 1290 і Ambrogio Lorenzetti · Veure més »

Andrònic II Paleòleg

Andrònic II Paleòleg (en grec, en llatí; 1260-1332), conegut també com a Andrònic el Vell'c' (o Andrònic II el Vell), fou emperador bizantí del 1282 al 1328.

Nou!!: 1290 і Andrònic II Paleòleg · Veure més »

Andrea Pisano

Baptisteri de Sant Joan a Florència: ''Enterrament de Sant Joan Baptista'', d'Andrea Pisano. Andrea Pisano, el vertader nom del qual era Andrea d'Ugolino da Pontedera (Pontedera, c. 1290 – Orvieto, 1348/1349) va ser un escultor i arquitecte italià.

Nou!!: 1290 і Andrea Pisano · Veure més »

Andreu III d'Hongria

Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.

Nou!!: 1290 і Andreu III d'Hongria · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: 1290 і Ankara · Veure més »

Anselm II de Rappolstein

Castell de Saint-Ulrich vista des del Girsberg Anselm II de Rappolstein dit el Temerari fou senyor de Rappolstein fill d'Ulric III de Rappolstein.

Nou!!: 1290 і Anselm II de Rappolstein · Veure més »

Appiani

La familia Appiani fou una familia italiana originada a Pisa.

Nou!!: 1290 і Appiani · Veure més »

Arghun Khan

Arghun Khan (vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart khan dels Il-khan de Pèrsia, del 1284 al 1291.

Nou!!: 1290 і Arghun Khan · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Foggia-Bovino

La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »

Arquebisbat de Gaeta

Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Gaeta · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de París

La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. església Abacial de Saint-Germain-des-Prés, del segle XI. sant Dionís. Fundada a inicis del segle VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de París · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

cocatedral de Norcia. La basílica de San Benedetto a Norcia. Larquebisbat de Spoleto-Norcia (italià: arcidiocesi di Spoleto-Norcia; llatí: Archidioecesis Spoletana-Nursina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1290 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arta (Grècia)

Arta (en grec: Άρτα) és una ciutat del nord-oest de Grècia, a la regió d'Epir, i capital de la prefectura d'Arta.

Nou!!: 1290 і Arta (Grècia) · Veure més »

Artur II de Bretanya

Artur II de Bretanya (25 de juliol de 1261 - castell de L'Isle, 27 d'agost de 1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312, fill de Joan II de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra.

Nou!!: 1290 і Artur II de Bretanya · Veure més »

Astell

Astell és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, dins del terme primigeni d'aquest municipi.

Nou!!: 1290 і Astell · Veure més »

Świdnica

Catedral d'Świdnica. Świdnica és una ciutat polonesa al sud-oest del voivodat de Baixa Silèsia.

Nou!!: 1290 і Świdnica · Veure més »

Banat (Alàs i Cerc)

Banat és un indret i una masia del municipi d'Alàs i Cerc, a la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: 1290 і Banat (Alàs i Cerc) · Veure més »

Barlaam de Seminara

Barlaam de Seminara (1290, Seminara - 1350, Gerace) fou un monjo basilià, teòleg i matemàtic italià.

Nou!!: 1290 і Barlaam de Seminara · Veure més »

Baronia de Castellvell

Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. L'antiga Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el segle XI per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.

Nou!!: 1290 і Baronia de Castellvell · Veure més »

Bartolomeo della Scala

Bartolomeo della Scala fou fill natural de Mastino I della Scala.

Nou!!: 1290 і Bartolomeo della Scala · Veure més »

Bartolomeo Zorzi

cançoner I Bartolomeo Zorzi va ser un trobador venecià en llengua provençal, del segle XIII.

Nou!!: 1290 і Bartolomeo Zorzi · Veure més »

Batalla de Bafeus

La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'imperi Bizantí contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'imperi Otomà.

Nou!!: 1290 і Batalla de Bafeus · Veure més »

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Nou!!: 1290 і Bearn · Veure més »

Beatrice Portinari

''Dante i Beatriu'', obra del pintor prerafaelita Henry Holiday, que imagina la trobada entre Dante i Beatriu al Ponte Santa Trìnita Beatrice Portinari, anomenada també Bice (1266 - 8 de juny de 1290), és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatriu.

Nou!!: 1290 і Beatrice Portinari · Veure més »

Beluj

Beluj és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1290 і Beluj · Veure més »

Bernat I de Cabrera

Bernat de Cabrera, XI vescomte de Cabrera o Bernat I de Cabrera (? - 1332), va ser un noble català del llinatge dels Cabrera.

Nou!!: 1290 і Bernat I de Cabrera · Veure més »

Birger I de Suècia

Birger Magnusson (1280 - 31 de maig de 1321) fou rei de Suècia de 1290 a 1319.

Nou!!: 1290 і Birger I de Suècia · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1290 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Ösel-Wiek

La diòcesi de Ösel-Wiek (estonià: Saare-Lääne piiskopkond; llatí: Dioecesis Osiliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: 1290 і Bisbat d'Ösel-Wiek · Veure més »

Bisbat d'Àndria

El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1290 і Bisbat d'Àndria · Veure més »

Bisbat d'Embrun

L'abadia de Notre-Dame de Boscodon, fundada al segle XII. El bisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: 1290 і Bisbat d'Embrun · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1290 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat d'Osca

Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El Bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'Arquebisbat de Saragossa, el Bisbat d'Osca, el Bisbat de Tarassona, el Bisbat de Barbastre-Montsó i el Bisbat de Terol i Albarrasí.

Nou!!: 1290 і Bisbat d'Osca · Veure més »

Bisbat d'Utrecht

calvinistes. El Bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).

Nou!!: 1290 і Bisbat d'Utrecht · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Brixen

Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Brixen · Veure més »

Bisbat de Carpentras

El bisbat de Carpentras (francès: Diòcese de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Carpentras · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia' (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Lectoure

El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Lectoure · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Parma

El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Parma · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Sulmona-Valva

El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Verona · Veure més »

Bisbat de Viviers

El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1290 і Bisbat de Viviers · Veure més »

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina (italià: sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; llatí: Portuensis-Sanctae Rufinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1290 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Roma.

Nou!!: 1290 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Callosa d'en Sarrià

Callosa d'en Sarrià és una població de la Marina situada a la vall de l'Algar.

Nou!!: 1290 і Callosa d'en Sarrià · Veure més »

Calp

Calp és una ciutat costanera i municipi, situada a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta (País Valencià).

Nou!!: 1290 і Calp · Veure més »

Canònica de Santa Maria del Roure

Santa Maria del Roure, o la Mare de Déu del Roure, és un antic monestir i santuari situat al nord-oest de Pont de Molins (Alt Empordà).

Nou!!: 1290 і Canònica de Santa Maria del Roure · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dóna al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1290 і Cardenal vicari · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325), príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: 1290 і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II d'Anjou

Moneda de '''Carles II d'Anjou''', rei de Nàpols, comte d'Anjou i de Provença, 1285-1309. Carles II d'Anjou dit el coix (1254 - Nàpols 1309), rei de Nàpols, Jerusalem i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: 1290 і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles Martell d'Anjou

Escut d'armes de Carles martell d'Anjou Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I Martell, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.

Nou!!: 1290 і Carles Martell d'Anjou · Veure més »

Casa de Folkung

Escut d'armes de la casa de Folkung La Casa de Folkung (en suec: Folkungaätten), també coneguda com a Casa de Bjelbo (Bjälboätten), és una nissaga sueca originària del comtat d'Östergötland.

Nou!!: 1290 і Casa de Folkung · Veure més »

Castell d'Hostoles

El castell d'Hostoles és un castell roquer, edificació dels segles IX-X, del qual només en queden ruïnes.

Nou!!: 1290 і Castell d'Hostoles · Veure més »

Castell de Castells

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: 1290 і Castell de Castells · Veure més »

Castell de Mirapeix

El castell de Mirapeix era un castell medieval navarrès de la Ribera Navarresa que se situava a la frontera amb Aragó.

Nou!!: 1290 і Castell de Mirapeix · Veure més »

Castell de Sant Jordi de Lisboa

Castell de Sant Jordi Es coneix com el Castell de Sant Jordi (Castelo de São Jorge en portuguès) a les ruïnes d'un castell en el pujol de Sant Jordi en Lisboa.

Nou!!: 1290 і Castell de Sant Jordi de Lisboa · Veure més »

Castell de Ventspils

El Castell de Ventspils (en letó: Ventspils viduslaiku pils; en alemany: Schloß Windau) es troba a Ventspils, Letònia.

Nou!!: 1290 і Castell de Ventspils · Veure més »

Catedral d'Orvieto

La catedral a la part més alta i bell mig d'Orvieto Catedral d'Orvieto (Ubicada sobre un penyal quasi inexpugnable, gaudí durant l'Edat Mitjana d'una gran importància com a lloc de refugi i recolliment) L'antiga ciutat etrusca d'Orvieto, ocupava tot el que és avui el centre històric, construït sobre una plana en la roca, visible des de la distància i travessada per nombroses coves cisternes i passadissos.

Nou!!: 1290 і Catedral d'Orvieto · Veure més »

Catedral de Colònia

Catedral de Colònia (en alemany: Kölner Dom, oficialment Hohe Domkirche St. Peter und Maria) és la seu de l'Arquebisbe de Colònia, sota l'administració de l'Església catòlica Romana i és reconegut com a monument del cristianisme, de l'arquitectura gòtica, i de la fe de les persones de la ciutat on està.

Nou!!: 1290 і Catedral de Colònia · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de la Marca Hispànica.

Nou!!: 1290 і Centelles (llinatge) · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1290 і Cesena · Veure més »

Comtat d'Anjou

El comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al s. IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: 1290 і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Avinyó

El comtat d'Avinyó (també anomenat Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.

Nou!!: 1290 і Comtat d'Avinyó · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: 1290 і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: 1290 і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Ponthieu

El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.

Nou!!: 1290 і Comtat de Ponthieu · Veure més »

Comtat de Rethel

El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.

Nou!!: 1290 і Comtat de Rethel · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: 1290 і Comtat del Maine · Veure més »

Constança de Montcada

Constança de Montcada de Marsan (? - 1310), fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.

Nou!!: 1290 і Constança de Montcada · Veure més »

Constança de Montpaó

Constança de Montpaó (Entre el perill corsari i les guerres intestines, Constança de Montpaó fou abadessa de Santa Maria de la Ràpita -1463?) és l'única priora d'aquest monestir de qui es tenen notícies com a (Gostansa de Montpahó).

Nou!!: 1290 і Constança de Montpaó · Veure més »

Constança de Portugal i d'Aragó

Constança de Portugal (1290 - Sahagún, Lleó 1313), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1302-1312).

Nou!!: 1290 і Constança de Portugal i d'Aragó · Veure més »

Convent de Sant Agustí d'Alcoi

L'església del convent de Sant Agustí, al 1909 El convent de Sant Agustí va ser un convent que estava ubicat a la localitat d'Alcoi, al País Valencià.

Nou!!: 1290 і Convent de Sant Agustí d'Alcoi · Veure més »

Convent de Sant Domènec (Puigcerdà)

El Convent de Sant Domènec de Puigcerdà, a tocar del temple del mateix nom, va ser fundat el 1290 pel frare dominicà Bernat Guillem.

Nou!!: 1290 і Convent de Sant Domènec (Puigcerdà) · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: 1290 і Copenhaguen · Veure més »

Corrado Confalonieri

Corrado Confalonieri (Calendasco, 1290 - Noto, Sicília, 19 de febrer de 1351) fou un eremita italià, terciari regular franciscà i pelegrí.

Nou!!: 1290 і Corrado Confalonieri · Veure més »

Corrado Montefeltro de Pietrarubbia

Corrado Montefeltro de Pietrarubbia va ser comte sobirà de Pietrarubbia des del 1282 succeint al seu pare Tadeu II Montefeltro.

Nou!!: 1290 і Corrado Montefeltro de Pietrarubbia · Veure més »

Crònica rimada de Livònia

La Crònica rimada de Livònia (alemany: Livländische Reimchronik) és una crònica escrita en baix alemany per un autor anònim.

Nou!!: 1290 і Crònica rimada de Livònia · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

Nou!!: 1290 і Dinastia · Veure més »

Dinastia Árpád

La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.

Nou!!: 1290 і Dinastia Árpád · Veure més »

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Nou!!: 1290 і Dinastia bahrita · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: 1290 і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal el Just o el Pagès (Lisboa 1261 - Santarem 1325), rei de Portugal (1279-1325).

Nou!!: 1290 і Dionís I de Portugal · Veure més »

Districte de Bareilly

El districte de Bareilly és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh a l'Índia.

Nou!!: 1290 і Districte de Bareilly · Veure més »

Districte de Kheda

El districte de Kheda o districte de Kaira és una divisió administrativa del Gujarat, Índia, amb capital a Kheda (Kaira).

Nou!!: 1290 і Districte de Kheda · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: 1290 і Ducat de Màntua · Veure més »

Elionor de Aguilar

Berenguela Leonor Yáñez de Aguilar (v.1281-1 d'abril de 1337), coneguda com a Elionor de Aguilar a la Catalunya de la Baixa edat mitjana, era una dama noble castellana, senyora d'Aguilar de la Frontera (Còrdova).

Nou!!: 1290 і Elionor de Aguilar · Veure més »

Elionor de Cabrera

Elionor de Aguilar (?- circa 1337), més coneguda com a Elionor de Cabrera, fou filla de don Gonzalo Yáñez de Aguilar, muller de Bernat I de Cabrera, senyor del castell d'Anglès, i mare del vescomte Bernat de Cabrera, un dels consellers de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: 1290 і Elionor de Cabrera · Veure més »

Elisabet de Portugal

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336), princesa d'Aragó i reina consort de Portugal (1282–1325).

Nou!!: 1290 і Elisabet de Portugal · Veure més »

Enciclopèdia

Volums de l'enciclopèdia en alemany ''Der neue Pauly'' Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dóna una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Nou!!: 1290 і Enciclopèdia · Veure més »

Ertuğrul Gazi

Türbesi (Mausoleu) a Söğüt, Turquia. Ertuğrul (turc otomà ارطغرل, també Ertogrul Gazi, abans escrit Ertoghrul) (Akhlat 1191/1198 – Söğüt 1281) fou un suposat cap turcman del clan Kayı dels oghuz, pare d'Osman I, fundador de l'emirat osmànlida o otomà.

Nou!!: 1290 і Ertuğrul Gazi · Veure més »

Església de Sant Vicenç (Castellbisbal)

L'església de Sant Vicenç és un edifici de finals del segle XVI situat al centre de Castellbisbal (Vallès Occidental), en l'anomenada Plaça de la Vila.

Nou!!: 1290 і Església de Sant Vicenç (Castellbisbal) · Veure més »

Església dels Dominics (Košice)

L'Església dels Dominics (en eslovac: Dominikánsky kostol) és l'església més antiga de Košice, a Eslovàquia, i també l'estructura més antiga conservada en tota la ciutat.

Nou!!: 1290 і Església dels Dominics (Košice) · Veure més »

Falkušovce

Falkušovce és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1290 і Falkušovce · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: 1290 і Felip IV de França · Veure més »

Fernando d'Àvila

Fernando fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1284 i 1292, citat com a Fernando I, per ser el primer d'aquest nom.

Nou!!: 1290 і Fernando d'Àvila · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: 1290 і Ferran III de Castella · Veure més »

Firuz Xah Khalji

Jalal-ad-Din Firuz-Xah Khaljí fou el fundador de la dinastia khalji de Delhi.

Nou!!: 1290 і Firuz Xah Khalji · Veure més »

Florenci d'Hainaut

Florenci d'Hainaut (en francès:; v.1255-1297) fou príncep d'Acaia pel seu matrimoni amb Isabel de Villehardouin.

Nou!!: 1290 і Florenci d'Hainaut · Veure més »

Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt

Forns 1 i 2. La Fornaca de Vilassar de Dalt és un recinte arqueològic situat al municipi de Vilassar de Dalt, al Maresme, que inclou tres forns romans dedicats a la producció industrial de material ceràmic de gran format: material de construcció (ímbrex, tègula i maons) i dòlies (recipients de grans dimensions).

Nou!!: 1290 і Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt · Veure més »

Gastó VII de Montcada i de Bearn

Gastó de Montcada de Forcalquier (1220?-1290).

Nou!!: 1290 і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »

Gatì

Gatteo (Gatì en el dialecte de Romanya) és una ciutat italiana de 8.397 habitants a la província de Forlì-Cesena, a Emilia-Romagna.

Nou!!: 1290 і Gatì · Veure més »

Gianciotto Malatesta

Gianciotto, Paolo i Francesca, de Joseph Anton Koch, c. 1805-1810. Gianciotto Malatesta o Giovanni Malatesta, també conegut com a Gianne lo Sciancato ("Joan el Coix"), (Rímini, entre 1240 i 1244 - ?, 1304) fou un podestà italià.

Nou!!: 1290 і Gianciotto Malatesta · Veure més »

Gran Mestre de l'Orde Teutònic

Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1290 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »

Gran muntanya de coure de Falun

La Gran Muntanya de Coure de Falun (en suec: Stora Kopparberget) era una mina de coure situada a la ciutat de Falun, a Suècia, que va operar durant un mil·lenni, des del segle X fins a 1992.

Nou!!: 1290 і Gran muntanya de coure de Falun · Veure més »

Guerra de l'Estret

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: 1290 і Guerra de l'Estret · Veure més »

Guillem de Beaujeu

Escut d'armes de Guillaume de Beaujeu. Guillaume de Beaujeu, també anomenat Guillem de Beaujeu, va ser el vint-i-unè Gran Mestre de l'Orde del Temple des de (1273-1291).

Nou!!: 1290 і Guillem de Beaujeu · Veure més »

Guillema de Montcada i Bigorra

Guillema de Montcada i Bigorra (? - 1309).

Nou!!: 1290 і Guillema de Montcada i Bigorra · Veure més »

Guiu I Gonzaga

Gonzaga Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.

Nou!!: 1290 і Guiu I Gonzaga · Veure més »

Guiu I Polentani

Guiu I Polentani, o Guiu Menor Polentani o el vell, fou fill de Lambert Polentani i nét de Jeremies Polentani, i fou un dels caps del consell del comú de Ravenna a partir del 1248 fins a assolir la senyoria el 1275.

Nou!!: 1290 і Guiu I Polentani · Veure més »

Hethum I

Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon (de la dinastia hethumiana originada a Lampron) i d'Alícia o Alix de Lampron.

Nou!!: 1290 і Hethum I · Veure més »

Història d'Hongria

Escut d'armes d'Hongria La història d'Hongria comença a partir de l'arribada dels magiars a Europa.

Nou!!: 1290 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: 1290 і Història de Còrsega · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període Neolític.

Nou!!: 1290 і Història de Croàcia · Veure més »

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Nou!!: 1290 і Història de l'Índia · Veure més »

Història de la cirurgia

La història de la cirurgia és la branca de la història de la ciència que estudia la cirurgia.

Nou!!: 1290 і Història de la cirurgia · Veure més »

Història de Suècia

Suècia. La moderna Suècia va començar a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada en 1397 i per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al segle XVI.

Nou!!: 1290 і Història de Suècia · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1290 і Història del Panjab · Veure més »

Història del rellotge

Foliot mostrant el temps amb una sola agulla La història del rellotges o de la rellotgeria és la seqüència d'esdeveniments que han ocorregut al voltant dels descobriments científics dels rellotges i autòmates per a marcar el pas del temps (dispositius mecànics capaços de fraccionar, comptar i guardar memòria de seqüències de temps).

Nou!!: 1290 і Història del rellotge · Veure més »

Hnilec

Hnilec és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1290 і Hnilec · Veure més »

Hul (Eslovàquia)

Hul és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1290 і Hul (Eslovàquia) · Veure més »

Iacopo Alighieri

Iacopo Alighieri (Florència, aprox. 1290 — Florència, 1348) va ser un poeta italià, fill de Dante Alighieri.

Nou!!: 1290 і Iacopo Alighieri · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: 1290 і Il-khanat · Veure més »

Illa d'Elba

Cap d'Enfola Vista aèria de l'illa d'Elba. Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: 1290 і Illa d'Elba · Veure més »

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Nou!!: 1290 і Imperi de Trebisonda · Veure més »

Imperi inca

L'Imperi inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.

Nou!!: 1290 і Imperi inca · Veure més »

Isabel I d'Acaia

Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.

Nou!!: 1290 і Isabel I d'Acaia · Veure més »

Joan II de Brabant

Joan II de Brabant o Joan el Pacífic (27 de setembre de 1275 - Tervuren, 27 d'octubre de 1312) fou duc de Brabant i Limburg del 1294 a la seva mort.

Nou!!: 1290 і Joan II de Brabant · Veure més »

Joan IV Ducas Làscaris

Joan IV Ducas Làscaris (en grec) (Nicea 1250 - Mar de Màrmara després del 1290).

Nou!!: 1290 і Joan IV Ducas Làscaris · Veure més »

Joan Visconti

Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.

Nou!!: 1290 і Joan Visconti · Veure més »

Joana I de Navarra

Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).

Nou!!: 1290 і Joana I de Navarra · Veure més »

Kanauj

Kanauj (कन्नौज, urdú: کنوج), de vegades també Kannauj, és una ciutat i municipalitat (Nagar Palika Parishad) capital del districte de Kanauj a Uttar Pradesh, Índia, a uns 7 km de la riba del Ganges que antigament passava sota els seus murs.

Nou!!: 1290 і Kanauj · Veure més »

Kastamonu

Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.

Nou!!: 1290 і Kastamonu · Veure més »

Kayı

La tribu dels Kayı (tribu Osmanlí des del 1236) eren un tribu turca de la branca dels Bozoklar (Fletxes grises), que formava part de l'horda o federació de tribus turques dels Oghuz.

Nou!!: 1290 і Kayı · Veure més »

Kayumarth

Kayumarth o Gayumarth fou un efímer sultà de Delhi el 1290, fill de Muïzz-ad-Din Qaiqabad.

Nou!!: 1290 і Kayumarth · Veure més »

Khalajs

Els khalajs són un poble turcman que viu a l'Iran principalment a la província de Markazi.

Nou!!: 1290 і Khalajs · Veure més »

Khatchen

El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabagh (Nagorno Karabagh) establert al segle XII.

Nou!!: 1290 і Khatchen · Veure més »

Krížová Ves

Krížová Ves és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1290 і Krížová Ves · Veure més »

La Vall de Gallinera

La Vall de Gallinera (en castellà i oficialment, Vall de Gallinera) és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili.

Nou!!: 1290 і La Vall de Gallinera · Veure més »

Ladislau IV d'Hongria

Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.

Nou!!: 1290 і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »

Lahore

Lahore (urdu: لاہور) o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Nou!!: 1290 і Lahore · Veure més »

Leopold I d'Àustria

Leopold I d'Habsburg dit "el Magnànim" o "Digne de Glòria" -Der Glorwürdige- o "Espasa dels Habsburg" -Das Schwert Habsburg- (4 d'agost de 1290, Viena - 28 de febrer de 1326 a Estrasburg) fou Duc d'Àustria i d'Estíria fou cogovernant dels ducats junta amb el seu germà gran Frederic I el Bell (conegut sota el nom de Frederic III com antirei i després, el 1325 i 1326, com a rei dels Romans).

Nou!!: 1290 і Leopold I d'Àustria · Veure més »

Liparits-Orbeliani

Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian ((en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià). Va tenir membres destacats entre el segle X i el XII, coneguts per la seva oposició a la casa dels Bagràtides. La branca principal dels Lipàrides va agafar el nom d'Orbeliani (d'un dels seus feus) i va acabar marxant del país el 1177, establint-se a Armènia on amb el nom d'Orbelian, sent sobirans de Siunia.

Nou!!: 1290 і Liparits-Orbeliani · Veure més »

Llibre de santa Maria

El Llibre de santa Maria (Lliure de santa Maria) és un manuscrit en català escrit per Ramon Llull al (1290).

Nou!!: 1290 і Llibre de santa Maria · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1290 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de Bailiffs de Jersey

Escut de Jersey Aquests és una llista dels bailiffs de Jersey.

Nou!!: 1290 і Llista de Bailiffs de Jersey · Veure més »

Llista de comtes d'Anjou

Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.

Nou!!: 1290 і Llista de comtes d'Anjou · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1290 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de ducs de Baviera

Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.

Nou!!: 1290 і Llista de ducs de Baviera · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: 1290 і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de monarques de Polònia

Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).

Nou!!: 1290 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: 1290 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de reis d'Escòcia

Escut tradicional del Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1290 і Llista de reis d'Escòcia · Veure més »

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Nou!!: 1290 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »

Lluís I Gonzaga

Gonzaga Lluís I Gonzaga o Lluís I de Màntua -en italià: Ludovico I Gonzaga- (? 1268 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 18 de gener de 1360) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Màntua entre 1328 i 1360 i fou l'iniciador de la dinastia Gonzaga.

Nou!!: 1290 і Lluís I Gonzaga · Veure més »

Magnus III

Segell del Rei Magnus Tomba monumental del segle XVI sobre les seves criptes familiars a l'Església de Riddarholm Església Magnus III –– (1240 - 18 de desembre del 1290) fou Rei de Suècia del 1275 fins a la seva mort el 1290.

Nou!!: 1290 і Magnus III · Veure més »

Malatesta II dall’Occhio

Malatesta II dall’Occhio, conegut com a Malatestino, fou fill de Malatesta I da Verrucchio.

Nou!!: 1290 і Malatesta II dall’Occhio · Veure més »

Malmö

Església de Sant Petri a Malmö Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia, situada a la província més al sud, Escània, prop de Copenhaguen, Dinamarca.

Nou!!: 1290 і Malmö · Veure més »

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (en àrab مماليك, mamālīk, "posseïts") van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Nou!!: 1290 і Mamelucs · Veure més »

Marbre de Purbeck

Marbre de Purbeck Arcs de mig punt entrellaçats i recolzats per fusts de marbre de Purbeck a l'Església del Temple (Londres) El marbre de Purbeck és un tipus de pedra calcària dura, apetxinada, d'un color marró grisenc i procedent de les mines reials de l'illa de Purbeck Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: 1290 і Marbre de Purbeck · Veure més »

Margarida de Bearn

Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, i noia de Gaston VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.

Nou!!: 1290 і Margarida de Bearn · Veure més »

Margarida de Borgonya i de França

Margarida de Borgonya (1290 - Gaillard 1315), infanta de Borgonya i reina consort de França i Navarra (1314-1315).

Nou!!: 1290 і Margarida de Borgonya i de França · Veure més »

Margarida I d'Escòcia

Margarida I d'Escòcia (1283 - Orkney, 1290) fou reina d'Escòcia, néta d'Alexandre III i filla d'Eric II de Noruega i Margarida d'Escòcia.

Nou!!: 1290 і Margarida I d'Escòcia · Veure més »

Margarida, comtessa d'Anjou

Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).

Nou!!: 1290 і Margarida, comtessa d'Anjou · Veure més »

Margaritone d'Arezzo

Margaritone d'Arezzo, ''Mare de Déu i Infant'', c. 1250, Museu Estatal d'Art Medieval i Modern d'Arezzo Margarito o Margaritone d'Arezzo (fl c. 1250-1290) va ser un pintor italià d'Arezzo.

Nou!!: 1290 і Margaritone d'Arezzo · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: 1290 і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Maria de Cervelló

Santa Maria de Cervelló és una santa nascuda i morta a Barcelona (1230-1290).

Nou!!: 1290 і Maria de Cervelló · Veure més »

Maria de Molina

Maria de Molina (1260 - Valladolid 1321) fou infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1284-1295).

Nou!!: 1290 і Maria de Molina · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1290 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesa de Cabrera

Marquesa de Cabrera, (v 1265 - 1328) fou una dama noble catalana de la Baixa edat mitjana, la divuitena vescomtessa de Cabrera en la línia de successions i la primera dona de la família en ostentar aquest títol.

Nou!!: 1290 і Marquesa de Cabrera · Veure més »

Marquesat de Ponzone

El marquesat de Ponzone fou una jurisdicció feudal d'Itàlia sorgida de la divisió de dominis del marquesat de la família dels aleramici, que va originar el marquesat del Bosco el qual es va dividir després en els del Bosco i de Ponzone.

Nou!!: 1290 і Marquesat de Ponzone · Veure més »

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Nou!!: 1290 і Mateu I Visconti · Veure més »

Melikats del Karabagh

Els cinc melikats al segle XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), situats en el territori del Karabagh i en part en el de la Siunia.

Nou!!: 1290 і Melikats del Karabagh · Veure més »

Menasseh Ben Israel

Menasseh Ben Israel, en israelià מנשה בן ישראל(Madeira (Portugal) en 1604 - Middelburg de 1657) fou un dels teòlegs jueus més famosos del.

Nou!!: 1290 і Menasseh Ben Israel · Veure més »

Modrý Kameň

Modrý Kameň és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1290 і Modrý Kameň · Veure més »

Muïzz-ad-Din Qaiqabad

Muïzz-ad-Din Qaiqabad fou sultà de Delhi, fill de Nasir al-Din Bughra Khan (o Bugra Khan) i net i successor de Giyath al-Din Balban Ulugh Khan el 1287/1288.

Nou!!: 1290 і Muïzz-ad-Din Qaiqabad · Veure més »

Mukurra

Mapa de Mukurra i altres regnes cristians de Núbia Mukurra (Al-Mukurra o Al-Makurra) fou un regne de la part central de Núbia entre Nobàtia i Àloa.

Nou!!: 1290 і Mukurra · Veure més »

Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

El Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt té com a finalitat la conservació i difusió del patrimoni arqueològic, arquitectònic, històric, natural i cultural de Vilassar de Dalt (Maresme) i el seu entorn.

Nou!!: 1290 і Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt · Veure més »

Nálepkovo

Nálepkovo és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1290 і Nálepkovo · Veure més »

Nebosan

El Nebosan és una comarca del Comenge amb centre a Sant Gaudens (Saint-Gaudens).

Nou!!: 1290 і Nebosan · Veure més »

Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro

Neri Montefeltro (1290-1355), anomenat Ranier Montefeltro, va ser fill de Uguccione Montefeltro.

Nou!!: 1290 і Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro · Veure més »

Nicèfor I Àngel

Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.

Nou!!: 1290 і Nicèfor I Àngel · Veure més »

Nogai Noyan

Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai vol dir "gos" que no era despectiu sinó com a "llop" o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar al Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar (1265) l'aliança contra els búlgars, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Ankhialos, Sizòpolis, Agathòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleologina, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, nét de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Lakhanas, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Asen I de Bulgària mort per Lakhanas com a mitjà per accedir al tron (1277); Lakhanas fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Terteres, l'hereu legítim, va pujar al tron. Lakhanas es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador bizantí va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Lakhanas contra Terteres. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar a Lakhanas i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür (Mangu Timur) de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del khan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al khan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Bizanci i Bizya, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels bizantins a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar als mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar als búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el khan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu nét Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als khans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al khan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar al rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Pachymeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels bizantins, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.

Nou!!: 1290 і Nogai Noyan · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: 1290 і Occità · Veure més »

Orbelian (Armènia)

Els Orbelian (georgià: Orbeliani), senyors de Siunia, foren una família noble, documentada en inscripcions a Vaiots Tzor i Siunia, i documentada per Esteve Orbelian, un membre de la família, en la seva Història de la Siunia de 1297.

Nou!!: 1290 і Orbelian (Armènia) · Veure més »

Orde de Sant Pau Primer Eremita

LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el segle XIII a Hongria per Eusebi d'Esztergom.

Nou!!: 1290 і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »

Orde Livonià

LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.

Nou!!: 1290 і Orde Livonià · Veure més »

Orvieto

Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.

Nou!!: 1290 і Orvieto · Veure més »

Otó de Grandson

Otó de Grandson (també anomenat Ottone de Grandson) (1238-1328) va ser un cavaller del Ducat de Savoia que va prestar els seus serveis a la corona anglesa durant el regnat Eduard I. Va ser l'amic personal més proper a Eduard.

Nou!!: 1290 і Otó de Grandson · Veure més »

Ourique

Ourique és un municipi portuguès, situat al districte de Beja, a la regió d'Alentejo i a la subregió de l'Baixo Alentejo.

Nou!!: 1290 і Ourique · Veure més »

Palau dels Arquebisbes de Narbona

El Palau dels Arquebisbes de Narbona és un conjunt monumental format pel Palau Vell, les torres de la Magdalena i Sant Marçal, el Palau Nou i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor.

Nou!!: 1290 і Palau dels Arquebisbes de Narbona · Veure més »

Peníscola

Peníscola és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat que té 7.444 habitants (INE 2015).

Nou!!: 1290 і Peníscola · Veure més »

Pere de Castella i de Molina

Pere de Castella i de Molina (Valladolid, 1290 – Granada, 1319) fou Infant de Castella.

Nou!!: 1290 і Pere de Castella i de Molina · Veure més »

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del segle XIII fins a finals del segle XV a les terres d'aquesta.

Nou!!: 1290 і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »

Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.

Nou!!: 1290 і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »

Ponç V d'Empúries

Segell de Ponç V d'Empúries Ponç V d'Empúries o Ponç Hug IV d'Empúries (v 1264 - 1313), comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).

Nou!!: 1290 і Ponç V d'Empúries · Veure més »

Ponç VI d'Empúries

Ponç VI d'Empúries Malgaulí o Ponç Hug V d'Empúries (v 1290 - 1322), comte d'Empúries i vescomte de Bas (1313-1322).

Nou!!: 1290 і Ponç VI d'Empúries · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: 1290 і Portuguès · Veure més »

Principat de Makran

Bandera de Makran Mapa de Makran El Principat de Makran o Makkuran fou una divisió del sud-oest del khanat de Kalat al Balutxistan esdevinguda de facto principat semi-autònom el 1891 i reconegut autònom el 1922, fins a la supressió de l'estat el 1955.

Nou!!: 1290 і Principat de Makran · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun —en àrab الملك المنصور سيف الدين قلاوون الألفي الصالحي النجمي العلائي, al-Malik al-Manṣūr Sayf ad-Dīn Qalāwūn al-Alfī aṣ-Ṣāliḥī an-Najmī al-ʿAlāʾī— (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: 1290 і Qalàwun · Veure més »

Rambert Malatesta el canonge

Rambert Malatesta el canonge fou fill de Malatesta I da Verrucchio.

Nou!!: 1290 і Rambert Malatesta el canonge · Veure més »

Ramon II d'Urtx

Ramon II d'Urtx (Segle XIII - 1297) fou un noble català del llinatge dels Urtx.

Nou!!: 1290 і Ramon II d'Urtx · Veure més »

Reis de Suècia

Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.

Nou!!: 1290 і Reis de Suècia · Veure més »

Robert II de Borgonya

Robert II de Borgonya Robert II de Borgonya (1248 - Vernon-sur-Seine 1306), duc de Borgonya (1271-1306).

Nou!!: 1290 і Robert II de Borgonya · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: 1290 і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Sanç IV de Castella

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Nou!!: 1290 і Sanç IV de Castella · Veure més »

Sant Pere Ermengol

Pere Ermengol de Rocafort (La Guàrdia dels Prats, Montblanc, 1238 - 1304) va ser un noble català, bandoler, frare mercedari i màrtir (es considera l'únic màrtir cristià que no va morir durant el seu martiri).

Nou!!: 1290 і Sant Pere Ermengol · Veure més »

Sayf al-Din Sulayman Bey I

Sayf al-Din Sulayman Bey I fou el primer emir de la dinastia dels Ashraf Oghullari (de vegades esmentats com Ashràfides).

Nou!!: 1290 і Sayf al-Din Sulayman Bey I · Veure més »

Setge d'Acre

El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.

Nou!!: 1290 і Setge d'Acre · Veure més »

Sibil·la d'Armènia

Sibil·la d'Armènia, comtessa de Tripoli i princesa titular d'Antioquia, morta l'any 1290, fou la filla de Hethum I de Barberon i d'Isabel d'Armènia.

Nou!!: 1290 і Sibil·la d'Armènia · Veure més »

Siginolf I Montefeltro

Siginolf I Montefeltro (Sighinolfo conegut per Nolfo) (1290-1364) va ser fill de Frederic I Montefeltro.

Nou!!: 1290 і Siginolf I Montefeltro · Veure més »

Simó de Montcada i de Cervera

Simó de Montcada i de Cervera (mort en 1292) fou senescal de Barcelona Fill del senescal de Barcelona Ramon de Montcada i d'Aragó, lluità en la Croada contra la Corona d'Aragó i lluità contra Bernat Guillem d'Entença en 1290.

Nou!!: 1290 і Simó de Montcada i de Cervera · Veure més »

Sinucello de Cinarca

Sinucello de Cinarca fou un senyor feudal de Còrsega del segle XIII que va resistir a l'ocupació genovesa.

Nou!!: 1290 і Sinucello de Cinarca · Veure més »

Soldanat mameluc del Caire

El Soldanat mameluc del Caire fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, i la regió del Llevant (Orient Pròxim), les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.

Nou!!: 1290 і Soldanat mameluc del Caire · Veure més »

St. Albans

St Albans és un municipi del Regne Unit, al sud de la comarca de Hertfordshire (Anglaterra), situat a uns 35,5 km al nord del centre de Londres.

Nou!!: 1290 і St. Albans · Veure més »

Studium (Constantinoble)

Studium (grec Stúdion) fou el més important dels monestirs de Constantinoble, situat prop de la Propòntida al barri de Psamathia.

Nou!!: 1290 і Studium (Constantinoble) · Veure més »

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Nou!!: 1290 і Sultanat de Delhi · Veure més »

Tadeu I Montefeltro

Tadeu I Montefeltro (vers 1180-1251) va ser el fill de Montefeltrano I Montefeltro.

Nou!!: 1290 і Tadeu I Montefeltro · Veure més »

Taravaus

Taravaus és una entitat de població del municipi de Vilanant, a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: 1290 і Taravaus · Veure més »

Tecnologia de la Dinastia Song

Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la Dinastia Song. La Dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.

Nou!!: 1290 і Tecnologia de la Dinastia Song · Veure més »

Thomas Bradwardine

Thomas Bradwardine (v. 1290 – 26 d'agost de 1349) fou un escolàstic, matemàtic, filòsof i teòleg anglès, que va arribar a arquebisbe de Canterbury i que va contribuir notablement a l'evolució dels conceptes científics.

Nou!!: 1290 і Thomas Bradwardine · Veure més »

Tomàs I Àngel

Tomàs I Àngel o Tomàs Àngel-Comnè Ducas fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Nicèfor I Àngel, per desig de la seva mare que, encara que era menor d'edat, en va assumir la regència i no li va importar trencar amb la voluntat del difunt el qual havia deixat aquests territoris al seu gendre Felip de Tàrent.

Nou!!: 1290 і Tomàs I Àngel · Veure més »

Tommaso Acciaiuoli

Tommaso Acciaiuoli, conegut per Mannino fou fill de Niccolò Acciaiuoli de Florència.

Nou!!: 1290 і Tommaso Acciaiuoli · Veure més »

Tormos

Tormos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: 1290 і Tormos · Veure més »

Tulabugha

Tulabugha (Tula Buqa o Tula Buka) fou un cap mongol, potser fins i tot khan de l'Horda d'Or o que almenys la va dirigir amb amplis poders des de 1280 i amb plens poder dels 1287 al 1290.

Nou!!: 1290 і Tulabugha · Veure més »

Universitat de Coïmbra

La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.

Nou!!: 1290 і Universitat de Coïmbra · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del segle XIII fins a començaments del XVI.

Nou!!: 1290 і Varano · Veure més »

Vescomtat d'Urtx

El vescomtat d'Urtx (a l'edat mitjana, Urg) fou una jurisdicció feudal dels comtats de Cerdanya i Conflent.

Nou!!: 1290 і Vescomtat d'Urtx · Veure més »

Vescomtat de Brulhès

El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.

Nou!!: 1290 і Vescomtat de Brulhès · Veure més »

Vescomtat de Châtellerault

El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1290 і Vescomtat de Châtellerault · Veure més »

Vescomtat de Gabardà

El vescomtat de Gabardà o Gabarret fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, abraçant la comarca del Gabardà.

Nou!!: 1290 і Vescomtat de Gabardà · Veure més »

Vescomtat de Llemotges

El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.

Nou!!: 1290 і Vescomtat de Llemotges · Veure més »

Vilanova de Banat

Vilanova de Banat és una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: 1290 і Vilanova de Banat · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: 1290 і Visconti · Veure més »

Xaizar

modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar, en algunes fonts transcrit Shayzar o Shaizar, fou una important fortalesa medieval del nord de Síria a la riba esquerra de l'Orontes a uns 20 km al nord-oest de Hamat que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al segle XVI.

Nou!!: 1290 і Xaizar · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1290 і 1 de novembre · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1290 і 1274 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »