Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

1237

Índex 1237

L'any 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

242 les relacions: Abadia de Heisterbach, Abadia territorial de Montecassino, Abu-Zakariyyà Yahya I, Agnès de Bohèmia, Agnès de Guimerà, Al-Aziz ibn adh-Dhàhir, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Albalat, Alcanar, Aldobrandeschi, Alexandre Nevski, Almassora, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Arbela, Arquebisbat d'Armagh, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, As-Sàlih Ismaïl (aiúbida), Assuévar, Þórir Jökull Steinfinnsson, Šahy, Balduí II de Courtenay, Barbens, Batalla del Puig de Santa Maria, Batu Khan, Bélgorod, Bólgar, Bütgenbach, Berenguera de Cervera, Berlín, Bisbat d'Accia, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Ales-Terralba, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Ozieri, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Châlons-en-Champagne, ..., Bisbat de Die, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Léon, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Màntua, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Parma, Bisbat de Sion, Bisbat de Sora-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Trivento, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Blacas d'Aulps, Bohemond VI d'Antioquia, Buï, Bulgària del Volga, Burjassot, Canet d'en Berenguer, Castell d'Andilla, Castell de Benaguasil, Castell de Cabres, Castell de Gaibiel, Castell del Puig, Castell-Palau dels Boïl, Castellfort, Catedral de Mallorca, Catedral de Peterborough, Càrcer, Cervera del Maestrat, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Compiègne, Comtat d'Anjou, Comtat d'Artois, Comtat de Bliesgau, Comtat de Chester, Comtat de Grandpré, Comtat de Penthièvre, Comtat de Ponthieu, Comtat de Ruchesloh, Comtat de Saarbrücken, Comtat de Soissons, Comtat de Vianden, Comtat de Xestalgar, Comtat del Charolais, Conquesta d'Ares, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de València, Conrad IV d'Alemanya, Convent de Santa Clara de Barcelona, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia del catarisme, Damasc, Degà del Col·legi Cardenalici, Delfí de França, Delfinat del Vienès, Despotat de l'Epir, Diòcesi de Lleó, Dinastia aiúbida, Ducat de Suàbia, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Eldiarda d'Anglesola, Elisabet d'Anglaterra (1214-1241), Erazmus Ciolek Witelo, Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, Escòcia, Església de Sant Genís dels Agudells, Esteve II d'Auxonne, Eximén Pérez de Tarazona, Ferran III de Castella, Foios, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Furs de València, Gagaüsos, Gaibiel, Galanta, Gubbio, Guigó VI del Vienès, Guigó VII del Vienès, Guillem de Montgrí, Guiu Burgundione de Capraia, Harran, Història de Granada, Història de Mongòlia, Història de Romania, Història de València, Història del País Valencià, Horda d'Or, Hug III de Borgonya, Humbert II del Vienès, Iúrievets, Ibn Hud, Ibn Sàlim al-Kalaí, Imperi mongol, Jēkabpils, Jelka, Joan d'Abbeville, Joan de Brienne, Joan I Àngel-Comnè, Joan I el Roig, Joan III Ducas Vatatzés, Joana I de Flandes, Jofre II d'Acaia, Jordà de Saxònia, Kaykhusraw II, Kaykubad I, Kaykubad II, Kaykubadiyya, Kilidj Arslan IV, Krtovce, La Jana, La Selva del Camp, Lambert Visconti de Gallura, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de governants aiúbides, Llista de governants de Bretanya, Llista de monestirs femenins catalans, Llista de reis de Jerusalem, Maňa, Manbij, Manel I Àngel-Comnè, Manises, Maria de Montferrat, Matilde de Brabant, Mazandaran, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Munio de Zamora, Nàquera, Obid, Olocau, Onda, Orde de Dobrzyń, Orde Livonià, Paterna, Patriarcat de Lisboa, Pedralba, Pere d'Albalat, Pere I Mauclerc, Pero Cornel III, Pervâne, Picassent, Plios, Porta Daurada de Vladímir, Principat de Galítsia-Volínia, Radava, Rafelbunyol, Rainier d'Osnabrück, Ramon de Penyafort, Ramon Guillem (canonge), Rascanya, Recinte emmurallat d'Almassora, Recinte emmurallat de Benaguasil, Regne d'Escòcia, Regne de Ghana, Regne de Ryūkyū, Regne de València, Restes del castell d'Almassora, Retaule del Centenar de la Ploma, Robert I d'Artois, Robert II d'Artois, Roger Bernat II de Foix, Rossell, Salins-les-Bains, Sant Mateu (Baix Maestrat), Santa Maria de Valldonzella, Santuccia Terrebotti, Sedaví, Senyoria de Sainte Suzanne, Senyoria de Salins, Setge d'Almenara, Soldanat Seljúcida de Rūm, Stefan Nemanja, Subotai, Tírig, Tecnologia de la Dinastia Song, Temriuk, Teodor I Àngel-Comnè Ducas, Timoron, Tomàs I de Savoia, Tomàs II de Savoia, Tremiti, Treviso, Vescomtat de Léon, Viena, Viver, Yahya ibn Ghàniya, Zayyan ibn Mardanix, 14 d'agost. Ampliar l'índex (192 més) »

Abadia de Heisterbach

L'abadia de Heisterbach (Kloster Heisterbach, també coneguda com a Petersthal i anteriorment Petersberg) va ser un monestir cistercenc situat a Siebengebirge, prop d'Oberdollendorf a Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).

Nou!!: 1237 і Abadia de Heisterbach · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

L’abadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1237 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya I ibn Abd-al-Wàhid (en àrab أبو زكريا يحيى بن عبد الواحد, Abū Zakariyyā Yaḥyà ibn ʿAbd al-Wāhid) fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Nou!!: 1237 і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »

Agnès de Bohèmia

Agnès de Bohèmia (Praga, 1211 - íbidem, 2 de març de 1282) va ser una religiosa bohèmia de l'Orde de Santa Clara, fundadora del monestir i hospital de Sant Francesc de Praga i de l'orde religiós dels Canonges Regulars de la Creu amb l'Estrella Roja.

Nou!!: 1237 і Agnès de Bohèmia · Veure més »

Agnès de Guimerà

El que resta del monestir de Santa Maria de Vallsanta Agnès de Guimerà fou la primera abadessa del monestir de Santa Maria de Vallsanta des de 1246 fins a 1261.

Nou!!: 1237 і Agnès de Guimerà · Veure més »

Al-Aziz ibn adh-Dhàhir

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi, més conegut simplement com Al-Aziz ibn adh-Dhàhir o Al-Aziz fou emir aiúbida d'Alep.

Nou!!: 1237 і Al-Aziz ibn adh-Dhàhir · Veure més »

Al-Àixraf ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fath Mussa Mudhàffar-ad-Din ibn al-Àdil, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.

Nou!!: 1237 і Al-Àixraf ibn al-Àdil · Veure més »

Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com Al-Kàmil ibn al-Àdil o Al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Nou!!: 1237 і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »

Albalat

L''''albalat''', vocable visigòtic d'origen llatí, usat en valencià antic, per denominar l'espècie ''Onopordum acanthium L.'' Vocable '''albalat''': d'ala blanca, del llatí ''albalatus''. Escut del llinatge Albalat a l'antic Regne d'Aragó.

Nou!!: 1237 і Albalat · Veure més »

Alcanar

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià.

Nou!!: 1237 і Alcanar · Veure més »

Aldobrandeschi

El Aldobrandeschi foren una família feudal italiana que va governar territoris a la Maremma, a la regió de Sovana o Soana i a les terres de Grosseto.

Nou!!: 1237 і Aldobrandeschi · Veure més »

Alexandre Nevski

Aleksandr Iaroslàvitx Nevski, que es podria traduir com Alexandre del Nevà, fill de Iaroslav (rus: Александр Ярославич Невский), cabdill rus nascut el 1220 i mort el 1263, fill del Gran Duc Iaroslav, que governava a Nóvgorod.

Nou!!: 1237 і Alexandre Nevski · Veure més »

Almassora

Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1237 і Almassora · Veure més »

An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz

Al-Màlik an-Nàssir Salà al-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi, més conegut simplement com a Aln-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o An-Nàssir Tussuf (Alep 1 d'agost de 1230- Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiubita de Damasc i d'Alep.

Nou!!: 1237 і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab, administrativament part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: 1237 і Arbela · Veure més »

Arquebisbat d'Armagh

L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.

Nou!!: 1237 і Arquebisbat d'Armagh · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1237 і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1237 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1237 і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1237 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1237 і Arquebisbat de Torí · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1237 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental

L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) fou creat el 1982 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa i també comprèn Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, creat el 1932.

Nou!!: 1237 і Arxiu Comarcal del Vallès Occidental · Veure més »

As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)

Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Din Ismaïl ibn al-Màlik al-Àdil (vers 1203-1251), conegut com a as-Sàlih Ismaïl o as-Sàlih Imad-ad-Din —en àrab الصالح إسماعيل, aṣ-Ṣāliḥ Ismāʾīl— va ser el soldà aiúbida de Damasc l'any 1237 i més tard del 1239 al 1245.

Nou!!: 1237 і As-Sàlih Ismaïl (aiúbida) · Veure més »

Assuévar

Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1237 і Assuévar · Veure més »

Þórir Jökull Steinfinnsson

Þórir Jökull Steinfinnsson (en islandès antic, Þórir jǫkull Steinfinnsson) va ser rapsode islandès del segle XIII.

Nou!!: 1237 і Þórir Jökull Steinfinnsson · Veure més »

Šahy

Šahy és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1237 і Šahy · Veure més »

Balduí II de Courtenay

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí de Constantinoble.

Nou!!: 1237 і Balduí II de Courtenay · Veure més »

Barbens

Barbens és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: 1237 і Barbens · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: 1237 і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batu Khan

Batu Khan (1204 - 1255) va ser un khan mongol (1227-1255), fill de Jöči i nét de Genguis Khan.

Nou!!: 1237 і Batu Khan · Veure més »

Bélgorod

Bélgorod - Белгород - és una ciutat de Rússia, situada a la vora del riu Séverski o Síverski Donets i a només 40 km al nord de la frontera amb Ucraïna.

Nou!!: 1237 і Bélgorod · Veure més »

Bólgar

Bólgar - Болгар - és una ciutat de Rússia, a la república del Tatarstan, centre administratiu del districte de Spasski.

Nou!!: 1237 і Bólgar · Veure més »

Bütgenbach

Bütgenbach és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica al marge del riu Warche.

Nou!!: 1237 і Bütgenbach · Veure més »

Berenguera de Cervera

Berenguera de Cervera (Era filla de Guillem III de Cervera i fou abadessa del monestir de Santa Maria de Valldonzella de 1237 a 1249. Situada actualment a Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona, la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldonzella s'ha vist obligada en quatre ocasions a traslladar-se de lloc. El seu origen va ser a Vallvidrera, dins la parròquia de Santa Creu d'Olorda, al lloc dit avui (2014) Torre de Santa Margarida. Era un monestir de deodonades des d'abans de 1202. En un document de 1218 ja es parla d'un monestir que devia estar organitzat d'acord amb alguna regla indeterminada; la seva priora era Ermessenda de Morera. L'any 1227, el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou II, va donar l'església a unes monges del Cister, sota la direcció de l'abat de Santes Creus, sant Bernat Calvó. La fundació, però, no es van fer fins al 4 de novembre de 1237. La primera abadessa va ser Berenguera de Cervera, filla de Guillem III de Cervera, que l'any 1184 va concedir als habitants de al voltant del castell. Verdú el privilegi de construir un poble aquest, però, malauradament el va perdre en posar-lo com a penyora per a una croada a Terra Santa. Berenguera comença el seu abadiat amb una comunitat d'onze monges. Malgrat la bon marxa del monestir, aviat van sorgir inconvenients a causa de les guerres que el rei Jaume I mantenia amb els nobles catalans. L'isolament que patien les monges provocava la seva indefensió contra els sovintejats atacs que les obligaven a refugiar-se a la ciutat, a Barcelona. Quan van poder tornar al monestir, el bisbe Arnau de Gurb determinà que abandonessin l'indret despoblat perquè poguessin viure més protegides. En conseqüència, Jaume I va autoritzar la comunitat a adquirir un lloc més proper a la ciutat per poder edificar-hi un nou monestir. Berenguera va obtenir la donació d'un terreny a ponent, proper al portal de Sant Antoni conegut com a Creu Coberta o Coll dels Forcats. Berenguera, però, ja no va poder assistir a la col·locació de la primera pedra, fer que devia correspondre a la seva successora, Guillema de Sarrià.

Nou!!: 1237 і Berenguera de Cervera · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: 1237 і Berlín · Veure més »

Bisbat d'Accia

El bisbat d'Accia (francès: Diocèse d'Accia, llatí: Dioecesis Acciensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Accia · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Alba · Veure més »

Bisbat d'Ales-Terralba

El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Ales-Terralba · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Eichstätt

Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »

Bisbat d'Espira

El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Espira · Veure més »

Bisbat d'Ivrea

El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »

Bisbat d'Ozieri

L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ozieri (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.

Nou!!: 1237 і Bisbat d'Ozieri · Veure més »

Bisbat de Beauvais

El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Beauvais · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Châlons-en-Champagne

El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »

Bisbat de Die

El bisbat de Die (francès: Diocèse de Die, llatí: Dioecesis Diensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Die · Veure més »

Bisbat de Forlì-Bertinoro

La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Léon

El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Lodeva

El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Lodeva · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Màntua · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Parma

El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Parma · Veure més »

Bisbat de Sion

L'escut de la diòcesi El bisbat de Sion (alemany: Bistum Sitten; francès: Évêché de Sion, llatí: Dioecesis Sedunensis) és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Sion · Veure més »

Bisbat de Sora-Aquino-Pontecorvo

El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Sora-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1237 і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1237 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Blacas d'Aulps

Blacas d'Aulps (vers 1160 - 1237) fou un trobador provençal; se'l cita com el tipus més perfecte d'aquells nobles barons, galants, braus i fastuosos.

Nou!!: 1237 і Blacas d'Aulps · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des de 1252 fins a 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des de 1252 fins a 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucía de Segni.

Nou!!: 1237 і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Buï

Buï (en rus Буй) és una ciutat de la província de Kostromà (Rússia) a la vora del riu Kostromà, a 87 km al nord-est de Kostromà.

Nou!!: 1237 і Buï · Veure més »

Bulgària del Volga

Els búlgars del Volga foren un poble turc, branca del poble búlgar que va fundar el Regne de Bulgària al Danubi.

Nou!!: 1237 і Bulgària del Volga · Veure més »

Burjassot

Burjassot és una ciutat de la comarca de l'Horta Nord (País Valencià) situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: 1237 і Burjassot · Veure més »

Canet d'en Berenguer

Canet d'en Berenguer és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: 1237 і Canet d'en Berenguer · Veure més »

Castell d'Andilla

Les restes del Castell d'Andilla, d'origen musulmà, ocupen el cim del turó de gairebé 900 metres d'altura que domina la població, al costat de l'ermita de Santa Agnès.

Nou!!: 1237 і Castell d'Andilla · Veure més »

Castell de Benaguasil

El Castell de Benaguasil s'alçava a la part més antiga del nucli urbà de la població valenciana del Camp de Túria, a la plaça del Castell, i concretament al voltant de l'actual seu de la Unió Musical, per a la construcció es van derrocar les últimes restes de la fortalesa a 1978.

Nou!!: 1237 і Castell de Benaguasil · Veure més »

Castell de Cabres

Castell de Cabres és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part de l'antic terme de Morella.

Nou!!: 1237 і Castell de Cabres · Veure més »

Castell de Gaibiel

El castell de Gaibiel es troba a la comarca de l'Alt Palància (País Valencià), tot just al cim d'un promontori, la montanya Ajedreahttp://www.turismodecastellon.com/103828_es/Ruinas-del-castillo-en-Gaibiel-restos-hist%C3%B3ricos-de-inter%C3%A9s-cultural/ (amb només 350 metres quadrats de superfície edificada) enfront de la vila.

Nou!!: 1237 і Castell de Gaibiel · Veure més »

Castell del Puig

El Castell del Puig va ser una fortalesa musulmana, denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab "Jubal·la" (pujol); també anomenat d'Enesa.

Nou!!: 1237 і Castell del Puig · Veure més »

Castell-Palau dels Boïl

El Castell-Palau dels Boïl, també conegut com a Castell de Bétera o Casa-Castell dels Boïl, es troba en el centre de la localitat del mateix nom, al Camp de Túria, País Valencià.

Nou!!: 1237 і Castell-Palau dels Boïl · Veure més »

Castellfort

Castellfort és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: 1237 і Castellfort · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment la Seu) és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca.

Nou!!: 1237 і Catedral de Mallorca · Veure més »

Catedral de Peterborough

La Catedral de Peterborough (pronúncia: /piːtəɹˈβøɾou/) és una església d'Anglaterra dedicada als apòstols sant Pere, sant Pau i sant Andreu.

Nou!!: 1237 і Catedral de Peterborough · Veure més »

Càrcer

Càrcer és un municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer.

Nou!!: 1237 і Càrcer · Veure més »

Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1237 і Cervera del Maestrat · Veure més »

Comandes catalanes de l'orde del Temple

Els templers arribaren molt aviat a Catalunya.

Nou!!: 1237 і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »

Compiègne

Compiègne (Compenha en occità) és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: 1237 і Compiègne · Veure més »

Comtat d'Anjou

El comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al s. IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: 1237 і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Artois

El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.

Nou!!: 1237 і Comtat d'Artois · Veure més »

Comtat de Bliesgau

El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.

Nou!!: 1237 і Comtat de Bliesgau · Veure més »

Comtat de Chester

Armes del Comte de Chester: ''Azur, amb 3 garbes de blat El comtat de Chester fou una antiga jurisdicció de l'Anglaterra normanda centrada a Chester.

Nou!!: 1237 і Comtat de Chester · Veure més »

Comtat de Grandpré

El comtat de Grandpré fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, sorgida al segle XI al pagus Dulcomensi, conegut en francès com Dormois, a l'oest del Meuse al nord de Verdun, cobrint els cantons de Vienne le Château, Grandpré, Buzancy, Dun i Varennes.

Nou!!: 1237 і Comtat de Grandpré · Veure més »

Comtat de Penthièvre

El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.

Nou!!: 1237 і Comtat de Penthièvre · Veure més »

Comtat de Ponthieu

El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.

Nou!!: 1237 і Comtat de Ponthieu · Veure més »

Comtat de Ruchesloh

El comtat de Ruchesloh fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs i després del Sacre Imperi Romanogermànic que apareix ja al segle VIII i IX al pagus lare (Lohra Gau) al Hessengau central.

Nou!!: 1237 і Comtat de Ruchesloh · Veure més »

Comtat de Saarbrücken

El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.

Nou!!: 1237 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »

Comtat de Soissons

Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.

Nou!!: 1237 і Comtat de Soissons · Veure més »

Comtat de Vianden

El comtat de Vianden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1237 і Comtat de Vianden · Veure més »

Comtat de Xestalgar

El Comtat de Xestalgar és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV de Castella el 20 de febrer de 1628, i concedit al noble valencià En Baltasar de Montpalau i Ferrer (1578? - 1638) titular del senyoriu territorial i jurisdiccional de Xestalgar, que esdevenia "comtat", mentre que el cavaller agraciat assolia la dignitat de comte.

Nou!!: 1237 і Comtat de Xestalgar · Veure més »

Comtat del Charolais

Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.

Nou!!: 1237 і Comtat del Charolais · Veure més »

Conquesta d'Ares

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: 1237 і Conquesta d'Ares · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238.

Nou!!: 1237 і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de València

La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1237 і Conquesta de València · Veure més »

Conrad IV d'Alemanya

Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).

Nou!!: 1237 і Conrad IV d'Alemanya · Veure més »

Convent de Santa Clara de Barcelona

Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler El Convent de Santa Clara de Barcelona fou un cenobi femení de clausura construït en el que avui és el barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: 1237 і Convent de Santa Clara de Barcelona · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: 1237 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: 1237 і Cronologia del catarisme · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: 1237 і Damasc · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El cardenale Angelo Sodano, actual Degà dels cardenals del Sacre Col·legi El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1237 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: 1237 і Delfí de França · Veure més »

Delfinat del Vienès

El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.

Nou!!: 1237 і Delfinat del Vienès · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir —conegut també com a Despotat d'Arta— va ser un dels estats grecs bizantins sorgits després de l'ensulsida de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: 1237 і Despotat de l'Epir · Veure més »

Diòcesi de Lleó

La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.

Nou!!: 1237 і Diòcesi de Lleó · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: 1237 і Dinastia aiúbida · Veure més »

Ducat de Suàbia

Mapa representant la Borgonya superior i el Ducat de Suàbia (groc). Escut d'armes de Suàbia Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.

Nou!!: 1237 і Ducat de Suàbia · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi romà i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: 1237 і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1237 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Eldiarda d'Anglesola

Eldiarda d'Anglesola, també anomenada Eldiardis, Aldiarda, o Eliarda d'Anglada, Anglesola, Angularia, Angulariola o Englasola, va ser primer abadessa de Monestir de Santa Maria de Valldaura del Berguedà, (1243-1245 / 1246-1258) per acabar sent-ho de Vallbona de les Monges.

Nou!!: 1237 і Eldiarda d'Anglesola · Veure més »

Elisabet d'Anglaterra (1214-1241)

Elisabet d'Anglaterra. Elisabet d'Anglaterra (en anglès, Isabella o Elizabeth of England, Gloucester, 1214–Foggia, 1 de desembre de 1241) va ser una princesa anglesa i, per matrimoni, emperadriu del Sacre Imperi i regna consort de Sicília.

Nou!!: 1237 і Elisabet d'Anglaterra (1214-1241) · Veure més »

Erazmus Ciolek Witelo

Portada del ''Vitellonis Thuringopoloni opticae libri decem'' (Deu Llibres d'Òptica pel turingi-polonès Witelo) Erazmus Ciolek Witelo (també anomenat Witelo; Witelon; Vitellio; Vitello; Vitello Thuringopolonis; Vitulon; Erazm Ciołek; nascut ca. 1237, probablement en Legnica en Baixa Silesia; mort probablement entre 1280 i 1290, potser fins a 1314) va ser un frare, teòleg, físic, filòsof natural i matemàtic. És una important figura en la història de la filosofia polonesa.

Nou!!: 1237 і Erazmus Ciolek Witelo · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia

L'ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia és un temple situat en la carretera N-340, en el municipi de Meliana.

Nou!!: 1237 і Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: 1237 і Escòcia · Veure més »

Església de Sant Genís dels Agudells

Vista general Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Nou!!: 1237 і Església de Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Esteve II d'Auxonne

Esteve II d'Auxonne —a vegades apareix com III al considerar com a I al pare de Guillem IV de Mâcon i fundador de la línia— (1172 - 6 de març del 1241), fill d'Esteve I († 1173) i de Judit de Lorena, nét del comte Guillem IV de Mâcon, i de Viena.

Nou!!: 1237 і Esteve II d'Auxonne · Veure més »

Eximén Pérez de Tarazona

Segell d'Eximén Pérez d'Arenós Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - abans 30 juny del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.

Nou!!: 1237 і Eximén Pérez de Tarazona · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: 1237 і Ferran III de Castella · Veure més »

Foios

Foios és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1237 і Foios · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: 1237 і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: 1237 і Furs de València · Veure més »

Gagaüsos

Els gagaüsos són una minoria turquesa al sud de Moldàvia (Gagaúsia) i sud-oest d'Ucraïna (principalment a Budjak, óblast d'Odessa) en un nombre de 250.000.

Nou!!: 1237 і Gagaüsos · Veure més »

Gaibiel

Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1237 і Gaibiel · Veure més »

Galanta

Galanta és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1237 і Galanta · Veure més »

Gubbio

Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb uns 35000 habitants.

Nou!!: 1237 і Gubbio · Veure més »

Guigó VI del Vienès

Andreu de Borgonya (Guigó VI), nascut el 1184, mort el 14 de març 1237, Dofí de vienès, comte d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1228 a 1237, conegut sota el nom de Guigó VI, fill d'Hug III, duc de Borgonya, i de Beatriu d'Albon, delfina del Vienès.

Nou!!: 1237 і Guigó VI del Vienès · Veure més »

Guigó VII del Vienès

Guigó VII de Borgonya, nascut el 1225, mort el 1269, delfí del Vienès, comte d'Albon, de Grenoble, d'Oisans, de Briançon, d'Embrun i de Gap de 1237 a 1269, fils d'Andreu Guigó VI, delfí del Vienès i de Beatriu de Montferrat.

Nou!!: 1237 і Guigó VII del Vienès · Veure més »

Guillem de Montgrí

Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del segle XIII.

Nou!!: 1237 і Guillem de Montgrí · Veure més »

Guiu Burgundione de Capraia

Guiu Burgundione fou fill de Rodolfo Burgundione, i el seu successor.

Nou!!: 1237 і Guiu Burgundione de Capraia · Veure més »

Harran

Harran fou una antiga ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates a la vall del Balikh.

Nou!!: 1237 і Harran · Veure més »

Història de Granada

La història de Granada s'inicia quan la zona estava habitada pels túrduls i segurament foren ells els que van fundar la ciutat dIhverir.

Nou!!: 1237 і Història de Granada · Veure més »

Història de Mongòlia

Aquesta és la història de Mongòlia.

Nou!!: 1237 і Història de Mongòlia · Veure més »

Història de Romania

Per història de Romania s'entén, de manera convencional, la història de la regió geogràfica de Romania i els pobles que vivien allà i que, per raó de les diferències culturals específiques i les transformacions polítiques, l'han dotada d'una identitat específica, que ha portat al reconeixement de Romania com a subjecte històric per dret propi.

Nou!!: 1237 і Història de Romania · Veure més »

Història de València

---- La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: 1237 і Història de València · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: 1237 і Història del País Valencià · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: 1237 і Horda d'Or · Veure més »

Hug III de Borgonya

Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).

Nou!!: 1237 і Hug III de Borgonya · Veure més »

Humbert II del Vienès

Humbert II de la Tour-du-Pin, nascut el 1312, mort el 22 de maig de 1355, va ser l'últim delfí de Vienès de 1333 a 1349.

Nou!!: 1237 і Humbert II del Vienès · Veure més »

Iúrievets

Iúrievets (en rus Юрьевец) és una ciutat de la província d'Ivànovo (Rússia. El 2009 tenia 11.316 habitants.

Nou!!: 1237 і Iúrievets · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah —en àrab أبو عبد اللة محمد بن يوسف بن هود الجذامي المتوكل على الله, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Yūsuf ibn Hūd al-Juḏāmī al-Mutawakkil alà-Llāh—, més conegut simplement com a Ibn Hud —en àrab ابن هود, Ibn Hūd— o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment «Qui confia (en Déu)») fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: 1237 і Ibn Hud · Veure més »

Ibn Sàlim al-Kalaí

Batalla del Puig, en què morí Aburrebii ibn Salim Elcolaí Ibn Sàlim al-Kalaí, de nom complet Abu-r-Rabí Sulayman ibn Mussa ibn Sàlim al-Himyarí al-Balansí al-Kalaí (rodalia de Múrcia, 1170 - el Puig, 1237) fou un alfaquí malikita, historiador, orador i poeta andalusí.

Nou!!: 1237 і Ibn Sàlim al-Kalaí · Veure més »

Imperi mongol

L'Imperi mongol, fundat per Genguis Khan al segle XIII, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: 1237 і Imperi mongol · Veure més »

Jēkabpils

Jēkabpils (en alemany, Jakobstadt, en polonès, Jakubów) és una ciutat al sud-est de Letònia a mig camí entre Riga i Daugavpils a la riba del riu Daugava.

Nou!!: 1237 і Jēkabpils · Veure més »

Jelka

Jelka és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1237 і Jelka · Veure més »

Joan d'Abbeville

Joan Halgrin d'Abbeville (~1180, Abbeville - 28 de setembre de 1237, Roma) fou un eclesiàstic benedictí francès.

Nou!!: 1237 і Joan d'Abbeville · Veure més »

Joan de Brienne

Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després Emperador llatí de Constantinoble de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199).

Nou!!: 1237 і Joan de Brienne · Veure més »

Joan I Àngel-Comnè

Joan I Àngel-Comnè o Joan Comnè Ducas, fou governant del Despotat de l'Epir, que en aquell temps era un estat vassall de Bulgària.

Nou!!: 1237 і Joan I Àngel-Comnè · Veure més »

Joan I el Roig

Joan I el Roig Joan I el Roig -en bretó Yann Iañ ar Ruz, en francès Jean Ier le Roux- (1217 o 1218 - 8 d'octubre de 1286, Castell de l'Isle), fill de Pere I Mauclerc, batlle de Bretanya i d'Alix de Thouars, va ser duc de Bretanya entre 1221 i 1286 i comte de Richmond el 1268.

Nou!!: 1237 і Joan I el Roig · Veure més »

Joan III Ducas Vatatzés

Joan III Ducas Làscaris Vatatzés (Demòtica, 1193 - Nimfeon, 1254) fou emperador bizantí de Nicea (1222 - 1254/1255).

Nou!!: 1237 і Joan III Ducas Vatatzés · Veure més »

Joana I de Flandes

Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.

Nou!!: 1237 і Joana I de Flandes · Veure més »

Jofre II d'Acaia

Jofre II d'Acaia (en francès:; v.1195-1246) fou el tercer príncep d'Acaia, títol que va heretar del seu pare.

Nou!!: 1237 і Jofre II d'Acaia · Veure més »

Jordà de Saxònia

Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - costa de Palestina, en un naufragi, 1237) fou un frare dominic renà.

Nou!!: 1237 і Jordà de Saxònia · Veure més »

Kaykhusraw II

Giyath al-Din Kaykhusraw II (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà seljucida de Rüm (1237 al 1246) fill i successor d'Ala al-Din Kaykubad I. Va succeir al seu pare el 1237.

Nou!!: 1237 і Kaykhusraw II · Veure més »

Kaykubad I

Ala al-Din Kaykubad I fou sultà seljúcida de Rum, el més prestigiós de la dinastia.

Nou!!: 1237 і Kaykubad I · Veure més »

Kaykubad II

Ala al-Dunya wa l-Din Kay Kubad (àrab i persa علا الدين كيقبادان بن كيخسرو, 'Alā al-Dīn Kayqubād ibn Kaykhusraw o علاء الدنيا والدين كيقباذ (2) بن كيخسرو ʿalāʾ ad-dunyā wa ad-dīn kay qubāḏ ken kay ḫusrū; turc: Alaeddin Keykubad; Ala al-Dunya wa l-Din vol dir noblesa del poder i de la religió generalment només Ala al-Din "noblesa de la religió") fou sultà seljúcida de Rüm, governant des de Malatya, entre 1249 i 1257 quan va morir assassinat.

Nou!!: 1237 і Kaykubad II · Veure més »

Kaykubadiyya

Kaykubadiyya (en turc Keykubadiye) és un antic palau construït per Kaykubad I entre 1224 i 1226 a uns 5 km al nord-est de Kayseri.

Nou!!: 1237 і Kaykubadiyya · Veure més »

Kilidj Arslan IV

Rukn al-Duniya wa l-Din Al-Sultan al-Azim Kilidj Arslan IV ibn Kay Khusraw o Kılıç Arslan IV (l'Espasa Lleó) fou un sultà seljúcida de Rüm o Konya.

Nou!!: 1237 і Kilidj Arslan IV · Veure més »

Krtovce

Krtovce és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1237 і Krtovce · Veure més »

La Jana

La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1237 і La Jana · Veure més »

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Nou!!: 1237 і La Selva del Camp · Veure més »

Lambert Visconti de Gallura

Lambert Visconti de Gallura era fou patrici de Pisa.

Nou!!: 1237 і Lambert Visconti de Gallura · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1237 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels Arquebisbes Metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1237 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista de governants aiúbides

La Dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles XII i XIII.

Nou!!: 1237 і Llista de governants aiúbides · Veure més »

Llista de governants de Bretanya

Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.

Nou!!: 1237 і Llista de governants de Bretanya · Veure més »

Llista de monestirs femenins catalans

Llista de monestirs femenins catalans Els monestirs mixts, partien d'una comunitat formada per homes i dones que volien viure en santedat.

Nou!!: 1237 і Llista de monestirs femenins catalans · Veure més »

Llista de reis de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.

Nou!!: 1237 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »

Maňa

Maňa és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1237 і Maňa · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig (en àrab: منبج, romanitzat com Manbij) és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: 1237 і Manbij · Veure més »

Manel I Àngel-Comnè

Manel Àngel-Comnè Ducas, també conegut com a Manel Ducas, fou el tercer governant del Despotat de l'Epir, del 1230 al 1237, que va assumir el poder durant la captivitat a Bulgària del seu germà el basileu Teodor I. Quan el 1237 va tornar el seu germà es va haver d'exiliar a l'Imperi de Nicea on va trobar el suport per tornar el 1239 a recuperar el tron.

Nou!!: 1237 і Manel I Àngel-Comnè · Veure més »

Manises

Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Oest.

Nou!!: 1237 і Manises · Veure més »

Maria de Montferrat

Maria de Montferrat (1192 - 1212), que fou reina de Jerusalem (1205 - 1212) amb el nom de Maria I, fou la filla de Conrad I de Montferrat i d'Isabel I de Jerusalem.

Nou!!: 1237 і Maria de Montferrat · Veure més »

Matilde de Brabant

Antiga senyera d'Artois Matilde de Brabant, nascuda el 1224, morta el 29 de setembre de 1288, era filla d'Enric II, duc de Brabant i de Maria de Hohenstaufen o de Suàbia.

Nou!!: 1237 і Matilde de Brabant · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: 1237 і Mazandaran · Veure més »

Miquel II Àngel-Comnè Ducas

Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manel.

Nou!!: 1237 і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: 1237 і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: 1237 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Munio de Zamora

Munio de Zamora O.P. (1237, Zamora - † 7 de març de 1300, Roma) fou un frare dominic espanyol, successivament general de l'Orde de Sant Domènec i bisbe de Palència, fou deposat d'ambdues dignitats en circumstàncies no esclarides.

Nou!!: 1237 і Munio de Zamora · Veure més »

Nàquera

Nàquera (oficialment en castellà, Náquera) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1237 і Nàquera · Veure més »

Obid

Obid és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1237 і Obid · Veure més »

Olocau

Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1237 і Olocau · Veure més »

Onda

Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1237 і Onda · Veure més »

Orde de Dobrzyń

L'Orde de Dobrzyń o de Dobrin, en polonès Zakon Dobrzyński, o dels Germans de Dobrzyń o Cavallers Prussians de Jesucrist, fou un orde militar fundat a la frontera de Masòvia i Prússia, l'actual Terra de Dobrzyń (Polònia), durant la Croada Prussiana del segle XIII, per tal de defensar el país de les incursions dels prussians bàltics.

Nou!!: 1237 і Orde de Dobrzyń · Veure més »

Orde Livonià

LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.

Nou!!: 1237 і Orde Livonià · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Oest.

Nou!!: 1237 і Paterna · Veure més »

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Nou!!: 1237 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »

Pedralba

Pedralba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1237 і Pedralba · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i Arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: 1237 і Pere d'Albalat · Veure més »

Pere I Mauclerc

Pere de Dreux, representat en un vitrall de Notre-Dame de Chartres portant una granota de quadres blau i or i al franc canton l'ermini. Pere de Dreux dit Mauclerc (Pere I Mauclerc o Pere I de Bretanya) nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250.

Nou!!: 1237 і Pere I Mauclerc · Veure més »

Pero Cornel III

Pero Cornel III (en català Pere Cornell) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.

Nou!!: 1237 і Pero Cornel III · Veure més »

Pervâne

Entrada de l'escola teològica «Gök Medrese» a Tokat, construïda cap a 1270. Muin al-Din Sulayman o en turc Muineddin Süleyman, conegut com a Pervâne (Pervaneh) o Parwâna (Parwana) fou un dels més influents visir dels seljúcides de Rüm.

Nou!!: 1237 і Pervâne · Veure més »

Picassent

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1237 і Picassent · Veure més »

Plios

Plios - Плёс - és una ciutat de la província d'Ivànovo, a Rússia.

Nou!!: 1237 і Plios · Veure més »

Porta Daurada de Vladímir

La Porta Daurada de Vladímir (en rus: Zolotye Vorota, Золотые ворота) és un arc de triomf situat a Vladímir, Rússia.

Nou!!: 1237 і Porta Daurada de Vladímir · Veure més »

Principat de Galítsia-Volínia

El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al segle XII de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímyr, que seran units en un sol estat a finals del segle XII.

Nou!!: 1237 і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »

Radava

Radava és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1237 і Radava · Veure més »

Rafelbunyol

Rafelbunyol és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1237 і Rafelbunyol · Veure més »

Rainier d'Osnabrück

Rainier d'Osnabrück o Rainerius Inclusus ("Tancat") (Groningen, Països Baixos, segona meitat del s. XII - Osnabrück, Baixa Saxònia, 1237) fou un anacoreta que va viure retirat fent penitència.

Nou!!: 1237 і Rainier d'Osnabrück · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat mitjana.

Nou!!: 1237 і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon Guillem (canonge)

Ramon Guillem (Montpeller(?) segle XII - Tarragona 1237) va ser canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de Reus a partir de 1208, quan va substituir Ramon de Sant Llorenç.

Nou!!: 1237 і Ramon Guillem (canonge) · Veure més »

Rascanya

Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: 1237 і Rascanya · Veure més »

Recinte emmurallat d'Almassora

El Recinte Emmurallat d'Almassora, és un monument catalogat com a Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb número d'anotació ministerial RI-51-0011238, i data d'anotació 30 de novembre de 2004.

Nou!!: 1237 і Recinte emmurallat d'Almassora · Veure més »

Recinte emmurallat de Benaguasil

El recinte emmurallat de Benaguasil va ser construït cap a la mateixa època que el seu castell.

Nou!!: 1237 і Recinte emmurallat de Benaguasil · Veure més »

Regne d'Escòcia

El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el segle IX i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: 1237 і Regne d'Escòcia · Veure més »

Regne de Ghana

Ghana al segle X El regne de Ghana fou un estat medieval així anomenat perquè rei es deia ghana i per extensió es va donar a la residència reial avui desapareguda, prop de la moderna Koumbi Saleh a Mauritània.

Nou!!: 1237 і Regne de Ghana · Veure més »

Regne de Ryūkyū

El Regne de Ryukyu fou una monarquia independent, que governà la major part de les illes Ryukyu (al sud de l'actual arxipèlag japonès) des de principis del segle XIV fins a les acaballes del XIX.

Nou!!: 1237 і Regne de Ryūkyū · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: 1237 і Regne de València · Veure més »

Restes del castell d'Almassora

El castell d'Almassora, es troba al costat de la CN-340, ubicat en una petita elevació al marge esquerre del riu Millars, entre els ponts de pedra i de ferro que hi ha en l'actualitat, en la localitat del mateix nom, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1237 і Restes del castell d'Almassora · Veure més »

Retaule del Centenar de la Ploma

El Retaule del centenar de la ploma és un retaule gòtic de grans dimensions realitzat a l'entorn de 1400 per Andreu Marçal de Sax per encàrrec de la companyia del Centenar de la Ploma i que simbolitza la Batalla del Puig que va tenir lloc el 1237.

Nou!!: 1237 і Retaule del Centenar de la Ploma · Veure més »

Robert I d'Artois

Escut d'armes del comtat d'Artois Robert I d'Artois el Bo (1216 - El-Mansura, Egipte 1250), príncep de França i comte d'Artois (1237-1250) comtat que li va donar el seu pare i del que fou el primer comte.

Nou!!: 1237 і Robert I d'Artois · Veure més »

Robert II d'Artois

Robert II d'Artois Robert II d'Artois, (setembre 1250 - 11 de juliol de 1302), fill pòstum de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant, fou des del seu naixement (set mesos després de la mort del pare) comte d'Artois.

Nou!!: 1237 і Robert II d'Artois · Veure més »

Roger Bernat II de Foix

Roger Bernat II de Foix, dit el Gran (1195 - 1241), fou comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellbò (1230-1240).

Nou!!: 1237 і Roger Bernat II de Foix · Veure més »

Rossell

Rossell és un municipi a la comarca del Baix Maestrat del País Valencià.

Nou!!: 1237 і Rossell · Veure més »

Salins-les-Bains

Salins-les-Bains és un municipi francès, situat al departament del Jura i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: 1237 і Salins-les-Bains · Veure més »

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1237 і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: 1237 і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Santuccia Terrebotti

Santuccia Terrebotti o Carabotti (Gubbio, Úmbria, ca. 1237 - Roma, 1305) fou una monja benedictina, que reformà l'orde femení amb la congregació observant de les Serventes de Maria o Santucce.

Nou!!: 1237 і Santuccia Terrebotti · Veure més »

Sedaví

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1237 і Sedaví · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: 1237 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Senyoria de Salins

La senyoria de Salins fou una jurisdicció feudal donada en feu per l'abat de Sant Maurici de Valais a Alberic I vescomte de Mâcon el 942.

Nou!!: 1237 і Senyoria de Salins · Veure més »

Setge d'Almenara

Després de la setge de Borriana, Almenara era terra de frontera amb el Regne d'Aragó, i fou concedida el 1236 per l'antic governador de Balansiya Sayyid Abu Zayd, en convertir-se al cristianisme, al bisbe d'Albarrasí.

Nou!!: 1237 і Setge d'Almenara · Veure més »

Soldanat Seljúcida de Rūm

El Soldanat Seljúcida de Rūm (en turc Anadolu Selçuklu Devleti) fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: 1237 і Soldanat Seljúcida de Rūm · Veure més »

Stefan Nemanja

Stefan Nemanja (Antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.

Nou!!: 1237 і Stefan Nemanja · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: 1237 і Subotai · Veure més »

Tírig

Tírig és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: 1237 і Tírig · Veure més »

Tecnologia de la Dinastia Song

Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la Dinastia Song. La Dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.

Nou!!: 1237 і Tecnologia de la Dinastia Song · Veure més »

Temriuk

Temriuk - Темрюк - és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: 1237 і Temriuk · Veure més »

Teodor I Àngel-Comnè Ducas

Teodor Àngel-Comnè Ducas fou el segon governant del Despotat de l'Epir, del 1215 al 1230.

Nou!!: 1237 і Teodor I Àngel-Comnè Ducas · Veure més »

Timoron

Timoron (també Timorindje) fou una fortalesa bizantina a Albània, al despotat de l'Epir, que fou ocupada pels albanesos revoltats vers el 1237, però va ser reconquerida pels bizantins l'any següent.

Nou!!: 1237 і Timoron · Veure més »

Tomàs I de Savoia

Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.

Nou!!: 1237 і Tomàs I de Savoia · Veure més »

Tomàs II de Savoia

Tomàs II de Savoia (1199 - 1259) fou comte regent de Savoia entre 1253 i 1259, en nom del seu nebot Bonifaci I de Savoia, i comte de Flandes entre 1237 i 1244.

Nou!!: 1237 і Tomàs II de Savoia · Veure més »

Tremiti

Illes Tremiti (o també Diomedea) és un petit arxipèlag italià (format per tres illes) de la mar Adriàtica, i també municipi dins la província de Foggia, regió de Pulla.

Nou!!: 1237 і Tremiti · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: 1237 і Treviso · Veure més »

Vescomtat de Léon

El vescomtat de Léon fou una important jurisdicció senyorial del nord-oest de Bretanya.

Nou!!: 1237 і Vescomtat de Léon · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: 1237 і Viena · Veure més »

Viver

Viver (en xurro, Vivel; en castellà i oficialment, Viver) és un municipi del País Valencià, que pertany a la comarca de l'Alt Palància i limita amb els municipis de Xèrica, Teresa, Toràs, Barraques, Pina i Benafer.

Nou!!: 1237 і Viver · Veure més »

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen berber i lleial als almoràvits, que va operar a Àfrica del 1188 al 1237.

Nou!!: 1237 і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan Ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis,1270) fou el darrer emir de Balansiya.

Nou!!: 1237 і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1237 і 14 d'agost · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »