Accés més ràpid que el navegador!
276 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abdalwadites, Abu-Zayd, Adelaida I de Borgonya, Adelàsia de Torres, Aiòder, Aimeric de Belenoi, Al-Aziz ibn adh-Dhàhir, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Alícia de Xampanya-Jerusalem, Alix de Thouars, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Andreu II d'Hongria, Ares dels Oms, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Écija, Àngel Sanudo, Balasc d'Alagó, Banu l-Daya, Barisó III de Torres, Baronia d'Erill, Baronia de Ribelles, Barral dels Baus, Batalla de Legnica, Batalla de Saule, Batalla del Puig de Santa Maria, Batúides, Batu Khan, Bólgar, Beatriu de Savoia, Benicarló, Berenguer d'Erill, Bermeo, Bernardo de Monteagudo, ..., Bertrand de Comps, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Chartres, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Dorpat, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Langres, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Nantes, Bisbat de Nola, Bisbat de Parma, Bisbat de Reval, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Trieste, Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya), Bulgària del Volga, Burak Hadjib, Can Romeu (Sant Llorenç Savall), Castell de Gaujiena, Castell de Toixa, Catedral de Santiago de Compostel·la, Còrdova, Cesena, Col·legiata de Sant Bartomeu, Comanda d'Horta, Comtat d'Urgell, Comtat de Bliesgau, Comtat de Langres, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Conquesta de Còrdova, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Conquesta del País Valencià, Conveni de Tàrrega, Corona d'Aragó, Correggio, Corts del Regne d'Aragó, Cronologia del catarisme, Diego López III d'Haro, Dinastia aiúbida, Dinastia ruríkida, Dinastia Song, Dinastia Yuan, Districte de Basti, Districte de Budaun, Dubník, Ducat de Ferrara, Dvin, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, El Boixar, El Castell de Vilamalefa, El Villar, Elionor de Provença, Elisabet d'Anglaterra (1214-1241), Emirat de Balànsiya, Enric II de Rodés, Enric III d'Anglaterra, Erillcastell, Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença, Església de Santa Eulària (Palma), Esteve II d'Auxonne, Esteve Nemanja, Ezzelino da Romano, Fürstenberg, Felip el Canceller, Ferran III de Castella, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Fredes, Furs de València, García de Gúdal, Gilabert de Castres, Gran Príncep de la Rus de Kíev, Guerin Lebrun, Guillem d'Alvèrnia, Guillem de Savoia, Guillem II d'Acaia, Història d'Àustria, Història de l'Índia, Història de Marràqueix, Història de Mongòlia, Història de Tunísia, Història del Caucas, Història del País Valencià, Història del Panjab, Història dels Països Catalans, Hug de Chalon, Hug XI de Lusignan, Ibn al-Abbar, Ibn an-Nafís, Ibn Hud, Iltutmix, Imperi Mongol, Infanta Constança d'Aragó, Ingeborg de Dinamarca (reina de França), Invasions mongoles de Geòrgia, Iolanda de Bretanya, Jacopone da Todi, Jatov, Jaume el Conqueridor, Jena, Joan I de Beirut, Joan I el Roig, Joana I de Flandes, Jofré II d'Acaia, Jordi Acropolita, Jordi II de Còrcira, Jutjat de Torres, Kayı, Kaykubad I, Khyber Pakhtunkhwa, Kubadabad, Kubáňovo, La Haia, La Iessa, La Pobla de Benifassà, La Salzadella, Lahore, Landirans, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista d'abats del Mont Saint-Michel, Llista d'anys, Llista de comtes d'Urgell, Llista de governants aiúbides, Llista de reis de Jerusalem, Llista de sobirans i presidents del territori rus, Lontov, Lope Díaz II d'Haro, Malé Straciny, Manbij, Marcel de Tànger, Mindaugas, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Mkhargrdzéli, Moisès de Coucy, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Mont Saint-Michel, Muïzz-ad-Din Bahram-Xah, Muhàmmad I al-Ghàlib, Muralles de Benicarló, Muzaffar al-Din Kutlugh, Ogodei, Orde de Cavallers de Sant Tomàs, Orde Livonià, Otó III de Borgonya, Palau Reial de Vilafranca del Penedès, Patriarca Ortodox de Jerusalem, Pàdua, Península de Corea, Penitenciari major, Pere d'Albalat, Pere Mauclerc, Pero Cornel III, Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell), Qutb-ad-Din Xirazí, Rafelbunyol, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon de Cervera (senyor de Gebut), Ramon de Penyafort, Ramon de Plegamans, Ramon Guillem (canonge), Ranthambor, Raziya, Regne de Còrdova, Regne de Powys, Regne de València, Reis korikain de Lori, Roger Bacon, Roger I de Pallars Sobirà, Roger II de Pallars Sobirà, Samogítia, Sanç II de Portugal, Sant Bernat Calvó, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Saba, Sant Sava, Santa Maria de Lavaix, Sanxo d'Ahones, Sawiris ibn al-Muqaffa, Senyera reial, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge d'Almenara, Setge de Borriana, Setge de Pollença, Sot de Ferrer, Tallinn, Teodor d'Antioquia (filòsof), Teodor de Celles, Tlemcen, Toragana, Toron dels Cavallers, Torre de Torre-xiva, Trinitàries Contemplatives, Tunis, Txormaghan, Ubald I Visconti de Gallura, Veľké Straciny, Verona, Vescomtat d'Avranches, Vescomtat d'Àger, Vescomtat de Labarta, Vescomtat de Manhoac, Vescomtat de Ventadorn, Vidal de Canyelles, Vilamalur, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Hongria, Xulilla, Zarang, Zayyan ibn Mardanix, Záhorce. Ampliar l'índex (226 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1236 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Nou!!: 1236 і Abdalwadites · Veure més »
Abu-Zayd
Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.
Nou!!: 1236 і Abu-Zayd · Veure més »
Adelaida I de Borgonya
Adelaida I de Borgonya, també anomenada Àlix I de Borgonya (1209 - Évian, Savoia 1279) fou la comtessa Palatina de Borgonya entre 1248 i 1279.
Nou!!: 1236 і Adelaida I de Borgonya · Veure més »
Adelàsia de Torres
Adelàsia de Torres (1207-1259) fou una noble corsa del, jutgessa de Torres Fou filla de Marià II de Torres i va succeir al seu germà Barisó III de Torres el 1236.
Nou!!: 1236 і Adelàsia de Torres · Veure més »
Aiòder
Aiòder (en castellà i oficialment, Ayódar) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Millars, província de Castelló.
Nou!!: 1236 і Aiòder · Veure més »
Aimeric de Belenoi
Vida, en vermell, i miniatura que representa Aimeric de Belenoi Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus.
Nou!!: 1236 і Aimeric de Belenoi · Veure més »
Al-Aziz ibn adh-Dhàhir
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com al-Aziz ibn adh-Dhàhir o al-Aziz fou emir aiúbida d'Alep.
Nou!!: 1236 і Al-Aziz ibn adh-Dhàhir · Veure més »
Al-Àixraf ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.
Nou!!: 1236 і Al-Àixraf ibn al-Àdil · Veure més »
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Nou!!: 1236 і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »
Alícia de Xampanya-Jerusalem
Alix o Alícia de Xampanya nascuda cap a 1195/1196, morta l'any 1247.
Nou!!: 1236 і Alícia de Xampanya-Jerusalem · Veure més »
Alix de Thouars
Tomba d'Alix de Thouars i de la seva filla Iolanda de Bretanya, a l'abadia de Villeneuve-Les Nantes (segons l'original de Boudan) Alix de Thouars.
Nou!!: 1236 і Alix de Thouars · Veure més »
An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz
Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.
Nou!!: 1236 і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: 1236 і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Ares dels Oms
Ares dels Oms és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Serrania.
Nou!!: 1236 і Ares dels Oms · Veure més »
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Nou!!: 1236 і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Spoleto-Norcia
Sense descripció.
Nou!!: 1236 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »
Écija
Écija és un municipi de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya) situat a la riba del riu Genil.
Nou!!: 1236 і Écija · Veure més »
Àngel Sanudo
Àngel Sanudo (? - 1262) fou el segon duc de Naxos, fill i successor del fundador Marc I Sanudo.
Nou!!: 1236 і Àngel Sanudo · Veure més »
Balasc d'Alagó
Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.
Nou!!: 1236 і Balasc d'Alagó · Veure més »
Banu l-Daya
Els Banu d-Daya foren una dinastia d'emirs que va governar Xaizar del 1157 al 1236.
Nou!!: 1236 і Banu l-Daya · Veure més »
Barisó III de Torres
Barisó III de Torres (1221-1236) fou fill de Marià II de Torres, al que va succeir com a jutge de Torres el 1233 Els nobles oposats als Visconti van nomenar regent a Orsoc de Serra.
Nou!!: 1236 і Barisó III de Torres · Veure més »
Baronia d'Erill
La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.
Nou!!: 1236 і Baronia d'Erill · Veure més »
Baronia de Ribelles
La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.
Nou!!: 1236 і Baronia de Ribelles · Veure més »
Barral dels Baus
Barral I dels Baus (1217-1270) va ser un noble provençal.
Nou!!: 1236 і Barral dels Baus · Veure més »
Batalla de Legnica
La batalla de Legnica (en polonès: Bitwa pod Legnicą) va tenir lloc prop de la ciutat del mateix nom a Silèsia el 9 d'abril de 1241.
Nou!!: 1236 і Batalla de Legnica · Veure més »
Batalla de Saule
La batalla de Saule va tenir lloc el 22 de setembre de 1236 entre els Germans Livonians de l'Espasa i els samogitians pagans.
Nou!!: 1236 і Batalla de Saule · Veure més »
Batalla del Puig de Santa Maria
La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.
Nou!!: 1236 і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »
Batúides
Els batúides són els descendents de Batu Khan, fill de Jotxi i net de Genguis Khan, que fou la nissaga que va governar el kanat de l'Horda d'Or (traducció turca moderna Altin Ordu) del 1236 al 1502.
Nou!!: 1236 і Batúides · Veure més »
Batu Khan
;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.
Nou!!: 1236 і Batu Khan · Veure més »
Bólgar
Bólgar - Болгар - és una ciutat de Rússia, a la república del Tatarstan, centre administratiu del districte de Spasski.
Nou!!: 1236 і Bólgar · Veure més »
Beatriu de Savoia
Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).
Nou!!: 1236 і Beatriu de Savoia · Veure més »
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Nou!!: 1236 і Benicarló · Veure més »
Berenguer d'Erill
Berenguer d'Erill (? — 1236) fou abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).
Nou!!: 1236 і Berenguer d'Erill · Veure més »
Bermeo
Bermeo és un municipi de la comarca de Busturialdea-Urdaibai, en la província de Biscaia, País Basc, i és la localitat més poblada de la comarca del Urdaibai, amb prop de 17.000 habitants.
Nou!!: 1236 і Bermeo · Veure més »
Bernardo de Monteagudo
Bernardo de Monteagudo fou bisbe de Saragossa entre els anys 1236 i 1239.
Nou!!: 1236 і Bernardo de Monteagudo · Veure més »
Bertrand de Comps
Bertrand de Comps fou el 17è Mestre de l'Hospital.
Nou!!: 1236 і Bertrand de Comps · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »
Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Asti · Veure més »
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »
Bisbat d'Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Avranches · Veure més »
Bisbat d'Évreux
Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Évreux · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1236 і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Chioggia
El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Chioggia · Veure més »
Bisbat de Dorpat
Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Dorpat · Veure més »
Bisbat de Dubrovnik
El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »
Bisbat de Dunkeld
catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Dunkeld · Veure més »
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Nola · Veure més »
Bisbat de Parma
Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Parma · Veure més »
Bisbat de Reval
La diòcesi de Reval (estonià: Tallinna piiskopkond; llatí: Dioecesis Revaliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia La diòcesi s'estenia a la regió septentrional de l'actual Estònia.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Reval · Veure més »
Bisbat de Teramo-Atri
Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1236 і Bisbat de Trieste · Veure més »
Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya)
Blanca de Navarra (1226 - 1283) era filla de Teobald el Trobador, comte de Xampanya i rei de Navarra, i d'Agnès de Beaujeu, va ser duquessa de Bretanya per matrimoni.
Nou!!: 1236 і Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya) · Veure més »
Bulgària del Volga
La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.
Nou!!: 1236 і Bulgària del Volga · Veure més »
Burak Hadjib
Buraq (o Bàrak) Hàjib fou el primer sultà kutlughkhànida de Kirman, d'origen kara khitay.
Nou!!: 1236 і Burak Hadjib · Veure més »
Can Romeu (Sant Llorenç Savall)
Can Romeu o el Romeu és una masia del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: 1236 і Can Romeu (Sant Llorenç Savall) · Veure més »
Castell de Gaujiena
El Castell de Gaujiena (en estonià:Atsele ordulinnus, en alemany: Schloss Adsel) són les ruïnes d'un antic castell situat a la regió històrica de Vidzeme al nord de Letònia.
Nou!!: 1236 і Castell de Gaujiena · Veure més »
Castell de Toixa
El castell de Toixa és una fortificació situada en un turó que domina la població des del seu costat nord.
Nou!!: 1236 і Castell de Toixa · Veure més »
Catedral de Santiago de Compostel·la
La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.
Nou!!: 1236 і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: 1236 і Còrdova · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: 1236 і Cesena · Veure més »
Col·legiata de Sant Bartomeu
La col·legiata de Sant Barthélemy (Sant Bartomeu) a Lieja, a Bèlgica, és una església en estil romànic carolingi, construïda de finals del als últims anys del.
Nou!!: 1236 і Col·legiata de Sant Bartomeu · Veure més »
Comanda d'Horta
Horta de Sant Joan. El convent de la Mare de Déu dels Àngels (actualment de Sant Salvador) i la muntanya de Santa Bàrbara al fons. La comanda d'Horta fou una de les comandes o cases de l'Orde del Temple importants de les terres de l'Ebre, i que formà part del districte de Ribera.
Nou!!: 1236 і Comanda d'Horta · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1236 і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Bliesgau
El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.
Nou!!: 1236 і Comtat de Bliesgau · Veure més »
Comtat de Langres
El comtat de Langres fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Langres, l'antic pagus Lingonensis poblat pel poble dels lingons.
Nou!!: 1236 і Comtat de Langres · Veure més »
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: 1236 і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Conquesta de Còrdova
Ferran III el sant, conqueridor de Còrdova La conquesta castellana de Qurtuba (actual Còrdova), succeí l'any 1236 dins del context de la reconquesta cristiana (722-1492), sota el regnat de Ferran III el Sant (1217-1252), caracteritzat per la gran expansió que dugué a terme al sud de la península Ibèrica i per ser benevolent amb els habitants de les ciutats derrotades.
Nou!!: 1236 і Conquesta de Còrdova · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: 1236 і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: 1236 і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Nou!!: 1236 і Conquesta del País Valencià · Veure més »
Conveni de Tàrrega
El Conveni de Tàrrega signat per Jaume el Conqueridor i Ponç de Cabrera el 1236 establí que el Comtat d'Urgell esdevenia vassall del Comtat de Barcelona.
Nou!!: 1236 і Conveni de Tàrrega · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: 1236 і Corona d'Aragó · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1236 і Correggio · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: 1236 і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: 1236 і Cronologia del catarisme · Veure més »
Diego López III d'Haro
Diego López III d'Haro (? - † Bañares 4 d'octubre de 1254).
Nou!!: 1236 і Diego López III d'Haro · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: 1236 і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia ruríkida
La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).
Nou!!: 1236 і Dinastia ruríkida · Veure més »
Dinastia Song
La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.
Nou!!: 1236 і Dinastia Song · Veure més »
Dinastia Yuan
La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.
Nou!!: 1236 і Dinastia Yuan · Veure més »
Districte de Basti
El districte de Basti (hindi: जिला बस्ती, urdú: ضلع بستی) és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh a l'Índia amb capital a Basti.
Nou!!: 1236 і Districte de Basti · Veure més »
Districte de Budaun
El districte de Budaun és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh a l'Índia.
Nou!!: 1236 і Districte de Budaun · Veure més »
Dubník
Dubník és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1236 і Dubník · Veure més »
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Nou!!: 1236 і Ducat de Ferrara · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: 1236 і Dvin · Veure més »
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Nou!!: 1236 і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1236 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1236 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
El Boixar
El Boixar és una pedania de la Pobla de Benifassà, municipi del País Valencià, situat a la comarca dels Ports.
Nou!!: 1236 і El Boixar · Veure més »
El Castell de Vilamalefa
El Castell de Vilamalefa (en castellà i oficialment Castillo de Villamalefa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: 1236 і El Castell de Vilamalefa · Veure més »
El Villar
El Villar (en castellà i oficialment Villar del Arzobispo, i en la parla xurra El Villar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.
Nou!!: 1236 і El Villar · Veure més »
Elionor de Provença
Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - Amesbury, Regne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).
Nou!!: 1236 і Elionor de Provença · Veure més »
Elisabet d'Anglaterra (1214-1241)
Elisabet d'Anglaterra. Elisabet d'Anglaterra (en anglès, Isabella o Elizabeth of England, Gloucester, 1214–Foggia, 1 de desembre de 1241) va ser una princesa anglesa i, per matrimoni, emperadriu del Sacre Imperi i regna consort de Sicília.
Nou!!: 1236 і Elisabet d'Anglaterra (1214-1241) · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: 1236 і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Enric II de Rodés
Enric II de Rodés (c. 1236 - 4 de setembre de 1304) va ser un noble occità i trobador.
Nou!!: 1236 і Enric II de Rodés · Veure més »
Enric III d'Anglaterra
Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.
Nou!!: 1236 і Enric III d'Anglaterra · Veure més »
Erillcastell
església, a la dreta Interior de l'església de Santa Maria d'Erillcastell Erillcastell és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: 1236 і Erillcastell · Veure més »
Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença
L'Església de Nostra Senyora dels Àngels és la parròquia del poble de Pollença.
Nou!!: 1236 і Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença · Veure més »
Església de Santa Eulària (Palma)
L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.
Nou!!: 1236 і Església de Santa Eulària (Palma) · Veure més »
Esteve II d'Auxonne
Esteve II d'Auxonne —a vegades apareix com III al considerar com a I al pare de Guillem IV de Mâcon i fundador de la línia— (1172 - 6 de març del 1241), fill d'Esteve I († 1173) i de Judit de Lorena, net del comte Guillem IV de Mâcon, i de Viena.
Nou!!: 1236 і Esteve II d'Auxonne · Veure més »
Esteve Nemanja
Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.
Nou!!: 1236 і Esteve Nemanja · Veure més »
Ezzelino da Romano
Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.
Nou!!: 1236 і Ezzelino da Romano · Veure més »
Fürstenberg
El comtat de Fürstenberg fou una jurisdicció feudal d'Alemanya sorgida el 1236 i originada llegendàriament al començament del, amb un comte anomenat Unroch, suposat parent de Carlemany, que governava després del 800 a Urach.
Nou!!: 1236 і Fürstenberg · Veure més »
Felip el Canceller
Felip el Canceller, en francès, Philippe le Chancelier, en llatí Philippus Cancellarius Parisienses (1160 – 26 de desembre de 1236), fou un filòsof, poeta i músic francès.
Nou!!: 1236 і Felip el Canceller · Veure més »
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Nou!!: 1236 і Ferran III de Castella · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: 1236 і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Fredes
Fredes és un poble situat al terme municipal de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat (nord del País Valencià).
Nou!!: 1236 і Fredes · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: 1236 і Furs de València · Veure més »
García de Gúdal
García de Gúdal (?, 1240) fou un noble aragonès del llinatge dels Gúdal que fou bisbe d'Osca (1201-1236).
Nou!!: 1236 і García de Gúdal · Veure més »
Gilabert de Castres
Gilabert de Castres, nascut a Castres devers el 1165, és el més cèlebre perfecte d'Occitània.
Nou!!: 1236 і Gilabert de Castres · Veure més »
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Nou!!: 1236 і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »
Guerin Lebrun
Guerin de Montacute o Guérin Lebrun fou el 16è Mestre de l'Hospital.
Nou!!: 1236 і Guerin Lebrun · Veure més »
Guillem d'Alvèrnia
Guillem d'Alvèrnia (1190-1249) fou un filòsof i teòleg, bisbe de París i conseller del rei Lluís IX de França.
Nou!!: 1236 і Guillem d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem de Savoia
Guillem de Savoia (? - Viterbo o Brescia al mes de novembre de 1239) fou bisbe de Valença de 1231 a 1239 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives aLieja.
Nou!!: 1236 і Guillem de Savoia · Veure més »
Guillem II d'Acaia
Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.
Nou!!: 1236 і Guillem II d'Acaia · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: 1236 і Història d'Àustria · Veure més »
Història de l'Índia
La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.
Nou!!: 1236 і Història de l'Índia · Veure més »
Història de Marràqueix
La història de Marràqueix comença en època musulmana.
Nou!!: 1236 і Història de Marràqueix · Veure més »
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Nou!!: 1236 і Història de Mongòlia · Veure més »
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Nou!!: 1236 і Història de Tunísia · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: 1236 і Història del Caucas · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: 1236 і Història del País Valencià · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: 1236 і Història del Panjab · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: 1236 і Història dels Països Catalans · Veure més »
Hug de Chalon
Hug III de Chalon dit Hug de Borgonya (1220- 1266) fou comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Adelaida I de Borgonya.
Nou!!: 1236 і Hug de Chalon · Veure més »
Hug XI de Lusignan
Lusignan Hug XI de Lusignan fou un noble francès que va néixer cap a 1221 i va morir el 6 d'abril de 1250 a la batalla de Fariskur en el transcurs de la setena croada.
Nou!!: 1236 і Hug XI de Lusignan · Veure més »
Ibn al-Abbar
Ibn al-Abbar, de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abi-Bakr al-Qudaí (València, 1 de març de 1199 – Tunis, 6 de gener de 1260), fou un polític, historiador i literat andalusí.
Nou!!: 1236 і Ibn al-Abbar · Veure més »
Ibn an-Nafís
Pàgina d'un llibre mèdic d'Ibn an-Nafís. Abu-l-Hassan Alà-ad-Din Alí ibn Abi-l-Hàram al-Khalidí al-Makhzumí al-Quraixí ad-Dimaixqí (Damasc, 1213 - el Caire, 17 de desembre de 1288), més conegut com a Ibn an-Nafís va ser un erudit i metge àrab que va descriure per primera vegada la circulació pulmonar de la sang.
Nou!!: 1236 і Ibn an-Nafís · Veure més »
Ibn Hud
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).
Nou!!: 1236 і Ibn Hud · Veure més »
Iltutmix
Xams-ad-Din Iltutmix ibn Ilam-Khan al-Qutbí (1211 - 1236) fou sultà de Delhi de la primera dinastia esclava o mameluca.
Nou!!: 1236 і Iltutmix · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: 1236 і Imperi Mongol · Veure més »
Infanta Constança d'Aragó
Constança d'Aragó (ca. 1205? - Avinganya de Seròs, ca. 1252) fou una infanta d'Aragó, filla il·legítima de Pere el Catòlic.
Nou!!: 1236 і Infanta Constança d'Aragó · Veure més »
Ingeborg de Dinamarca (reina de França)
Ingeborg de Dinamarca (1175 - Corbeil 1236), princesa de Dinamarca i reina consort de França (1193-1223).
Nou!!: 1236 і Ingeborg de Dinamarca (reina de França) · Veure més »
Invasions mongoles de Geòrgia
Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.
Nou!!: 1236 і Invasions mongoles de Geòrgia · Veure més »
Iolanda de Bretanya
Iolanda de Dreux Iolande de Bretanya o Iolanda de Dreux (també Violant de Bretanya o Violant de Dreux) (1218 - 10 d'octubre de 1272), comtessa de Penthièvre i de Porhoët, fou una princesa bretona, filla de Pere I Mauclerc, Duc de Bretanya, i d'Alix de Thouars, duquessa de Bretanya.
Nou!!: 1236 і Iolanda de Bretanya · Veure més »
Jacopone da Todi
Jacopone da Todi o Jacopo Benedetti (Todi, Úmbria, 1230-1236 - Collazzone, 25 de desembre de 1306) va ser un frare franciscà italià, autor de nombrosos poemes religiosos en italià i llatí; se li ha atribuït l'autoria del Stabat Mater.
Nou!!: 1236 і Jacopone da Todi · Veure més »
Jatov
Jatov (hongarès Jattó) és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1236 і Jatov · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: 1236 і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jena
Jena és una ciutat d'Alemanya situada a la riba del riu Saale.
Nou!!: 1236 і Jena · Veure més »
Joan I de Beirut
Joan d'Ibelin o Joan I de Beirut, anomenat «el vell Senyor de Beirut» —Jean d'Ibelin, le vieux seigneur de Beyrouth — (1178 – Acre, febrer/març de 1236), va ser un poderós noble croat del, un dels més coneguts representants de la influent família Ibelin.
Nou!!: 1236 і Joan I de Beirut · Veure més »
Joan I el Roig
Joan I el Roig Joan I el Roig -en bretó Yann Iañ ar Ruz, en francès Jean Ier le Roux- (1217 o 1218 - 8 d'octubre de 1286, Castell de l'Isle), fill de Pere I Mauclerc, batlle de Bretanya i d'Alix de Thouars, va ser duc de Bretanya entre 1221 i 1286 i comte de Richmond el 1268.
Nou!!: 1236 і Joan I el Roig · Veure més »
Joana I de Flandes
Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.
Nou!!: 1236 і Joana I de Flandes · Veure més »
Jofré II d'Acaia
Jofré II d'Acaia (en francès:; v.1195-1246) fou el tercer príncep d'Acaia, títol que va heretar del seu pare.
Nou!!: 1236 і Jofré II d'Acaia · Veure més »
Jordi Acropolita
Jordi Acropolita (en llatí Georgius Acropolita, en grec) (Constantinoble, 1220 - desembre del 1282) fou el fill del gran logoteta romà d'Orient Constantí Acropolita i va pertànyer a una família noble romana d'Orient que va tenir estreta relació amb la família imperial dels Ducas.
Nou!!: 1236 і Jordi Acropolita · Veure més »
Jordi II de Còrcira
Jordi II de Còrcira va ser un bisbe grec de l'illa de Còrcira o Corfú, que va viure al.
Nou!!: 1236 і Jordi II de Còrcira · Veure més »
Jutjat de Torres
Torres (també anomenat Logudoro) era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Nou!!: 1236 і Jutjat de Torres · Veure més »
Kayı
La tribu dels Kayı (tribu Osmanlí des del 1236) eren un tribu turca de la branca dels Bozoklar (Fletxes grises), que formava part de l'horda o federació de tribus turques dels Oghuz.
Nou!!: 1236 і Kayı · Veure més »
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Nou!!: 1236 і Kaykubad I · Veure més »
Khyber Pakhtunkhwa
El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: 1236 і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »
Kubadabad
Kubadabad fou la residència del sultà seljúcida Ala al-Din Kaykubad I (1219-1237) a la riba occidental del llac Beyşehir, i prop de Beyşehir, a uns 100 km al sud-est de Konya.
Nou!!: 1236 і Kubadabad · Veure més »
Kubáňovo
Kubáňovo és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1236 і Kubáňovo · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: 1236 і La Haia · Veure més »
La Iessa
La Iessa (oficialment i en castellà, La Yesa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: 1236 і La Iessa · Veure més »
La Pobla de Benifassà
La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1236 і La Pobla de Benifassà · Veure més »
La Salzadella
La Salzadella (o la Salzedella) és un municipi i vila del País Valencià situada a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1236 і La Salzadella · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: 1236 і Lahore · Veure més »
Landirans
Landirans fou una senyoria de la regió de Bordeus.
Nou!!: 1236 і Landirans · Veure més »
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Nou!!: 1236 і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »
Llista d'abats del Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel Mont Saint-Michel de nit Segle X XI al XII XVII al XVIII Segle XX A continuació hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel.
Nou!!: 1236 і Llista d'abats del Mont Saint-Michel · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1236 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: 1236 і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de governants aiúbides
La dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles i. La següent és una llista de governants aiúbides per províncies.
Nou!!: 1236 і Llista de governants aiúbides · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: 1236 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Llista de sobirans i presidents del territori rus
Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.
Nou!!: 1236 і Llista de sobirans i presidents del territori rus · Veure més »
Lontov
Lontov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1236 і Lontov · Veure més »
Lope Díaz II d'Haro
Lope Díaz II d'Haro "Cap Brau" (cap a l'any 1170 - † 15 de novembre de 1236).
Nou!!: 1236 і Lope Díaz II d'Haro · Veure més »
Malé Straciny
Malé Straciny és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1236 і Malé Straciny · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: 1236 і Manbij · Veure més »
Marcel de Tànger
Marcel de Tànger o Marcel el Centurió (ca. mijtan - 298) va ser un militar de l'exèrcit romà, martiritzat com a cristià i venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: 1236 і Marcel de Tànger · Veure més »
Mindaugas
Mindaugas, aprox.
Nou!!: 1236 і Mindaugas · Veure més »
Miquel II Àngel-Comnè Ducas
Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manuel.
Nou!!: 1236 і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Nou!!: 1236 і Mkhargrdzéli · Veure més »
Moisès de Coucy
Moisès ben Jacob de Coucy (també conegut com el SMaG) (Coucy, 1198 - França, 1274) va ser un reconegut rabí francès., artículo publicado en el sitio web Chabad, en español.
Nou!!: 1236 і Moisès de Coucy · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: 1236 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.
Nou!!: 1236 і Mont Saint-Michel · Veure més »
Muïzz-ad-Din Bahram-Xah
Muïzz-ad-Din Bahram-Xah fou sultà de la dinastia esclava de Delhi.
Nou!!: 1236 і Muïzz-ad-Din Bahram-Xah · Veure més »
Muhàmmad I al-Ghàlib
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah ibn Yússuf fou el primer rei nassarita de Granada.
Nou!!: 1236 і Muhàmmad I al-Ghàlib · Veure més »
Muralles de Benicarló
Les muralles de Benicarló, a la comarca del Baix Maestrat (País Valencià), són unes poques restes del recinte emmurat, catalogat de manera genèrica com a Bé d'Interès Cultural, amb el codi: 12.03.027-010.
Nou!!: 1236 і Muralles de Benicarló · Veure més »
Muzaffar al-Din Kutlugh
Abu-Bakr ibn Sad ibn Zangi ibn Mawdud conegut com a Mudhàffar-ad-Din Kutlugh Khan fou atabeg salghúrida de Fars del 1226 al 1260.
Nou!!: 1236 і Muzaffar al-Din Kutlugh · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: 1236 і Ogodei · Veure més »
Orde de Cavallers de Sant Tomàs
Els Hospitalers de Sant Tomàs de Canterbury a Acre o Cavallers de Sant Tomàs formaren un orde militar cristià.
Nou!!: 1236 і Orde de Cavallers de Sant Tomàs · Veure més »
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Nou!!: 1236 і Orde Livonià · Veure més »
Otó III de Borgonya
Otó II d'Andechs i Merània i Otó III de Borgonya (1208- 1248) fou comte d'Andechs, duc de Merània i comte de Borgonya.
Nou!!: 1236 і Otó III de Borgonya · Veure més »
Palau Reial de Vilafranca del Penedès
El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del amb vestigis del, d'estil gòtic.
Nou!!: 1236 і Palau Reial de Vilafranca del Penedès · Veure més »
Patriarca Ortodox de Jerusalem
El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.
Nou!!: 1236 і Patriarca Ortodox de Jerusalem · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: 1236 і Pàdua · Veure més »
Península de Corea
Situació de Corea dins de l'Extrem Orient Corea és una península de l'est d'Àsia.
Nou!!: 1236 і Península de Corea · Veure més »
Penitenciari major
Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.
Nou!!: 1236 і Penitenciari major · Veure més »
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Nou!!: 1236 і Pere d'Albalat · Veure més »
Pere Mauclerc
Pere de Dreux dit Mauclerc, Pere Mauclerc o Pere I de Bretanya nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250.
Nou!!: 1236 і Pere Mauclerc · Veure més »
Pero Cornel III
Pero Cornel III (en català Pere Cornell) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.
Nou!!: 1236 і Pero Cornel III · Veure més »
Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)
Ponç IV de Cabrera, III d'Àger, I d'Urgell, per conjunció: Ponç de Cabrera i Urgell (1216 - 1243) fou comte d'Urgell (1236-1243) i vescomte d'Àger (1229-1243).
Nou!!: 1236 і Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) · Veure més »
Qutb-ad-Din Xirazí
Qutb-ad-Din Xirazí (Kazerun, 1236 – Tabriz, 1311) va ser un filòsof i científic persa.
Nou!!: 1236 і Qutb-ad-Din Xirazí · Veure més »
Rafelbunyol
Rafelbunyol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: 1236 і Rafelbunyol · Veure més »
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Nou!!: 1236 і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »
Ramon de Cervera (senyor de Gebut)
Ramon de Cervera fou un noble del llinatge dels Cervera de la branca de Gebut i Algerri probablement, fill de Guillem II de Cervera i de la seva muller Ermessenda, de llinatge no conegut.
Nou!!: 1236 і Ramon de Cervera (senyor de Gebut) · Veure més »
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Nou!!: 1236 і Ramon de Penyafort · Veure més »
Ramon de Plegamans
Ramon de Plegamans va ser el cavaller més important de la família Plegamans i el que donà major prestigi a aquest llinatge.
Nou!!: 1236 і Ramon de Plegamans · Veure més »
Ramon Guillem (canonge)
Ramon Guillem (Montpeller (?) - Tarragona 1237) va ser canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de Reus a partir de 1208, quan va substituir Ramon de Sant Llorenç.
Nou!!: 1236 і Ramon Guillem (canonge) · Veure més »
Ranthambor
Ranthambhor (Ratiastambhapura, o 'El lloc del pilar de guerra') fou una destacada fortalesa situada al que fou el nizamat de Sawai Madhopur a la part sud-est de l'estat de Jaipur, i avui districte de Sawai Madhopur al Rajasthan, en un turó de roca de 489 metres d'altura rodejat per una massiva muralla amb torres i bastions; dins el recinte, hi ha les restes d'un palau, una mesquita amb la tomba d'un santó musulmà, edificis per a la guarnició i tres temples dedicats a Ganesh, Xiva i Ramlalaji construïts als segles i amb pedra vermella de Karauli; també hi ha un temple jainista dedicat a Sumatinath (el cinquè Tirthankar jain) i a Sambhavanath (el tercer Tirthankar).
Nou!!: 1236 і Ranthambor · Veure més »
Raziya
Raziya o Radiya o Razia ad-Din o Raziya Sultana o Radiya Begum (nom complet en àrab Radiyyat al-dunya wa-l-din) (1205– 14 d'octubre de 1240) (Urdú: رضیہ سلطانہ, Hindi: रज़िया सुल्ताना; nom de tron Jalâlat ud-Dîn Raziyâ, en urdú: جلالۃ الدین رضیہ, en hindi: जलालत उद-दीन रज़िया), fou una sultana de Delhi (1235-1240) fill d'Iltutmix; la seva mare era fill del primer sultà Qutb-ad-Din Àybak.
Nou!!: 1236 і Raziya · Veure més »
Regne de Còrdova
El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat el 1236 arran de la presa de Còrdova.
Nou!!: 1236 і Regne de Còrdova · Veure més »
Regne de Powys
El regne de Powys fou un estat medieval gal·lès, situat a l'est d'aquest país, en la vall del riu Severn i del Tern, que va sorgir després que els romans abandonessin Britània.
Nou!!: 1236 і Regne de Powys · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: 1236 і Regne de València · Veure més »
Reis korikain de Lori
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.
Nou!!: 1236 і Reis korikain de Lori · Veure més »
Roger Bacon
Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.
Nou!!: 1236 і Roger Bacon · Veure més »
Roger I de Pallars Sobirà
Roger II de Coserans (1182 - després de 1240) fou vescomte de Coserans de 1211 a 1240, on succeeix al seu pare Roger I de Comenge, i comte de Pallars Sobirà sota el nom de Roger I de Pallars Sobirà amb la seva esposa Guillema I de Pallars Sobirà de 1216 i 1229; després, en solitari de 1229 a 1236.
Nou!!: 1236 і Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Roger II de Pallars Sobirà
Roger II de Pallars Sobirà (? - 1256) fou comte de Pallars Sobirà (1240 - 1256), fill de Roger I de Pallars Sobirà, segon membre de la dinastia Coserans al Pallars.
Nou!!: 1236 і Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Nou!!: 1236 і Samogítia · Veure més »
Sanç II de Portugal
Sanç II de Portugal, dit el Capel o el Piadós (Coïmbra, 1207 - Toledo, 1248) fou rei de Portugal (1223-1247).
Nou!!: 1236 і Sanç II de Portugal · Veure més »
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: 1236 і Sant Bernat Calvó · Veure més »
Sant Cugat Sesgarrigues
Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: 1236 і Sant Cugat Sesgarrigues · Veure més »
Sant Saba
* Saba de Mutalasca, o Sant Saba el Santificat, 439-532, que fundà el Monestir de Sant Saba.
Nou!!: 1236 і Sant Saba · Veure més »
Sant Sava
Sant Sava (1175 o 1176 - 14 de gener de 1235 o 1236), fou el primer arquebisbe de Sèrbia (1219-1233), i el sant més important de l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la que se'n considera el fundador.
Nou!!: 1236 і Sant Sava · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: 1236 і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Sanxo d'Ahones
Sanxo d'Ahones (?- Acre, ?) fou bisbe de Saragossa entre els anys 1216 i 1236.
Nou!!: 1236 і Sanxo d'Ahones · Veure més »
Sawiris ibn al-Muqaffa
Severus o Sawiris, de nom de naixement Abu-l-Bixr, però més conegut com a Ibn al-Muqaffa, o encara com Sever d'El Ashmunein fou un monjo, teòleg i historiador copte d'Egipte.
Nou!!: 1236 і Sawiris ibn al-Muqaffa · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1236 і Senyera reial · Veure més »
Senyoria de Sainte Suzanne
La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.
Nou!!: 1236 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »
Setge d'Almenara
Després de la setge de Borriana, Almenara era terra de frontera amb el Regne d'Aragó, i fou concedida el 1236 per l'antic governador de Balansiya Sayyid Abu Zayd, en convertir-se al cristianisme, al bisbe d'Albarrasí.
Nou!!: 1236 і Setge d'Almenara · Veure més »
Setge de Borriana
El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Nou!!: 1236 і Setge de Borriana · Veure més »
Setge de Pollença
El Setge de Pollença fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.
Nou!!: 1236 і Setge de Pollença · Veure més »
Sot de Ferrer
Sot de Ferrer és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: 1236 і Sot de Ferrer · Veure més »
Tallinn
Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.
Nou!!: 1236 і Tallinn · Veure més »
Teodor d'Antioquia (filòsof)
Teodor d'Antioquia (en llatí Theodorus, en grec antic) era un filòsof, traductor del siríac al llatí i metge d'Antioquia del.
Nou!!: 1236 і Teodor d'Antioquia (filòsof) · Veure més »
Teodor de Celles
Teodor de Celles (Castell de Vêves a Celles, prop de Dinant, principat de Lieja, avui a Bèlgica, ca. 1166 - Clairlieu, prop d'Huy, 18 d'agost de 1236) fou un canonge de Lieja, fundador de l'orde dels Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu.
Nou!!: 1236 і Teodor de Celles · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: 1236 і Tlemcen · Veure més »
Toragana
Toragana o Töregene Khatun, a les fonts musulmanes Turakina (?–1265) fou una princesa (khatun) i regent de l'Imperi Mongol entre 1242 i 1246.
Nou!!: 1236 і Toragana · Veure més »
Toron dels Cavallers
Toron dels Cavallers és el nom d'una fortalesa que pertanyé als croats.
Nou!!: 1236 і Toron dels Cavallers · Veure més »
Torre de Torre-xiva
La Torre de Torre-xiva, a la comarca de l'Alt Millars és una torre defensiva, catalogada com Bé d'Interès Cultural amb l'anotació ministerial RI-51-0011321, de 27 de gener de 2005.
Nou!!: 1236 і Torre de Torre-xiva · Veure més »
Trinitàries Contemplatives
Les Monges Trinitàries o Trinitàries Contemplatives formen un orde monàstic de vida contemplativa, branca femenina de l'Orde de la Trinitat.
Nou!!: 1236 і Trinitàries Contemplatives · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: 1236 і Tunis · Veure més »
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Nou!!: 1236 і Txormaghan · Veure més »
Ubald I Visconti de Gallura
Ubald I Visconti de Gallura fou fill de Lambert Visconti de Gallura i d'Elena de Lacon jutjessa de Gallura.
Nou!!: 1236 і Ubald I Visconti de Gallura · Veure més »
Veľké Straciny
Veľké Straciny és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1236 і Veľké Straciny · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: 1236 і Verona · Veure més »
Vescomtat d'Avranches
El vescomtat d'Avranches es va constituir el.
Nou!!: 1236 і Vescomtat d'Avranches · Veure més »
Vescomtat d'Àger
El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.
Nou!!: 1236 і Vescomtat d'Àger · Veure més »
Vescomtat de Labarta
El vescomtat de Labarta (en francès La Barthe o Labarthe) fou una jurisdicció feudal al comtat d'Aure o Aura, amb la Vall de La Neste i la baronia de Bramavaca.
Nou!!: 1236 і Vescomtat de Labarta · Veure més »
Vescomtat de Manhoac
El vescomtat de Manhoac (en francès Magnoac) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord.
Nou!!: 1236 і Vescomtat de Manhoac · Veure més »
Vescomtat de Ventadorn
El vescomtat de Ventadorn fou una jurisdicció feudal del Llemosí al baix Llemosí, formada per segregació del vescomtat de Comborn per a una branca d'aquesta família (Ebles, fill d'Aquimbald II de Comborn) vers 1086.
Nou!!: 1236 і Vescomtat de Ventadorn · Veure més »
Vidal de Canyelles
Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.
Nou!!: 1236 і Vidal de Canyelles · Veure més »
Vilamalur
Vilamalur (en castellà i oficialment, Villamalur) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: 1236 і Vilamalur · Veure més »
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Nou!!: 1236 і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: 1236 і Violant d'Hongria · Veure més »
Xulilla
Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: 1236 і Xulilla · Veure més »
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: 1236 і Zarang · Veure més »
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Nou!!: 1236 і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »
Záhorce
Záhorce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1236 і Záhorce · Veure més »
