Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

1234

Índex 1234

Sense descripció.

229 les relacions: Abadia de Lorsch, Abaqa, Abellola, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam, Abu-Muhàmmad Sàlih, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Abu-Zakariyyà Yahya I, Agnès de Bohèmia, Agnès de Merània, Ahlat, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Alcalà de Xivert, Almassora, Alta Lusàcia, Andreu II d'Hongria, Arle, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Art del Japó, Artal III d'Alagón, Balasc d'Alagó, Balduí II de Courtenay, Barral dels Baus, Batalla de Legnica, Batu Khan, Beatriu de Savoia, Beatriu de Suàbia (Elisabet), Beatriu II de Borgonya, Beguines i begards, Beja (municipi de Portugal), Bel (Rossell), Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Chartres, Bisbat de Città di Castello, ..., Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Léon, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Metz, Bisbat de Nitra, Bisbat de Rodés, Bisbat de Saint-Brieuc, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Trieste, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Bonconte I Montefeltro, Bouchard de Marly, Brașov, Bytča, Campdàsens (Osca), Casa de Nemanjić, Castell de Benicàssim, Castell de Clariana (Argençola), Castell de Montornés (Benicàssim), Castellania de Bruges, Castelldefels, Catedral de Bristol, Catedral de Lund, Catedral de Toledo, Càlig, Cesena, Chūkyō, Comtat d'Holanda, Comtat de Bliesgau, Comtat de Boulogne, Comtat de Clermont-en-Beauvaisis, Comtat de Lunéville, Comtat de Mortain, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Porhoët, Comtat de Rochefort, Comtat de Saarbrücken, Comtat de Zelanda, Conquesta de Navarra, Conrad I de Masòvia, Cronologia d'invents i descobertes, Cronologia del catarisme, Curlàndia, Daniel de Galítsia, Decretal, Decretals de Gregori IX, Diòcesi de Lleó, Dinastia, Dinastia aiúbida, Dinastia Capet, Dinastia Jin (1115-1234), Dinastia Song, Dinastia Ximena, Districte de Jhansi, Domènec de Guzmán, Ducat d'Urbino, Elâzığ, Emirat de Niebla, Emperador Shunzhi, Emperor: Rise of the Middle Kingdom, Enric II d'Avaugour, Enric II de Bar, Església de Sant Jaume de Bel, Església Ortodoxa Romanesa, Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís), Esteve II d'Auxonne, Evenkis, Ezzelino da Romano, Felip de França i de Merània, Felip II de França, Ferran III de Castella, Florenci IV d'Holanda, Furs de València, Gàlitx, Go-Horikawa, Gregori IX, Guillem de Cabanelles, Guillem de Norwich, Guillem II d'Holanda, Henley-on-Thames, Història de la pólvora als Països Catalans, Història de la Xina, Història de Mongòlia, Història de Roma, Història del País Basc, Huelva, Hundred (divisió), Iúriev-Polski, Ibn Hud, Illa de Rodes, Iltutmix, Imperi de Nicea, Imperi Mongol, Impremta, Inquisició espanyola, Jasov, Jaume el Conqueridor, Joan de Brienne, Joan III Ducas Vatatzes, Joana I de Tolosa, Jurtxets, Kaifeng, Kalinjar, Kaykubad I, Kütahya, Kharpurt, La Mata de Morella, Lemvig, Llista d'anys, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Xampanya, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de reis de França, Llista de reis de Navarra, Lloret de Vistalegre, Lluís IX de França, Mahaban (ciutat), Manés de Guzmán, Manbij, Manuel de Borgonya, Manxúria, Margarida de Provença, Marià II de Torres, Matilde II de Boulogne, Mestre de la Sala Capitular de Sixena, Milícia de Jesucrist, Miquel VIII Paleòleg, Monestir de Sant Cugat, Montefeltro, Montgat, Mossul, Odó I de la Roche, Ogodei, Opsici, Orde de Monfragüe, Ortúkides, Otó II de Borgonya, Otó III de Borgonya, Ou Shizi, Patriarcat de Lisboa, Pere II de Savoia, Pere Mauclerc, Ponç IV d'Empúries, Província de Txerníhiv, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon de Penyafort, Ramon Guillem (canonge), Rügen, Recinte emmurallat d'Almassora, Regne d'Escòcia, Regne de l'Algarve, Restes del castell d'Almassora, Robert IV (delfí d'Alvèrnia), Roger II de Pallars Sobirà, Sanç VI de Navarra, Sanç VII de Navarra, Sança de Castella i de Barcelona, Sant Rafel del Riu, Santuari Virgen de la Estrella, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge, Sint-Pauwels, Subotai, Tadeu I Montefeltro, Tecnologia de la dinastia Song, Teobald I de Navarra, Veľké Chyndice, Vescomtat d'Orte, Vescomtat de Dinan, Vescomtat de Pallars, Vescomtat de Zuberoa, Vidal de Canyelles, Vila-seca, Vilafermosa, Violant d'Hongria, Ximeno Garcés, Yahya ibn Ghàniya, 24 de novembre. Ampliar l'índex (179 més) »

Abadia de Lorsch

L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.

Nou!!: 1234 і Abadia de Lorsch · Veure més »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: 1234 і Abaqa · Veure més »

Abellola

Abellola (en xurro, Castellar d'Abejuela; en castellà i oficialment, Abejuela) és una localitat de la comarca Gúdar-Javalambre, situat al centre dede la Serra de Javalambre, essent el municipi localitzat més al sud de tot Aragó.

Nou!!: 1234 і Abellola · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam fou cadi de Manurqa.

Nou!!: 1234 і Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam · Veure més »

Abu-Muhàmmad Sàlih

Abu-Muhàmmad Sàlih ibn Yansaran ibn Ghafiyyan ad-Dukkalí al-Majirí (en àrab أبو محمد صالح بن ينصارن بن غفيان الدكالي الماجري, Abū Muḥammad Ṣāliḥ ibn Yanṣāran ibn Ḡafiyyān ad-Dukkālī al-Mājirī), conegut simplement com a Abu-Muhàmmad Sàlih, (1155-22 de setembre de 1234) fou un sufí marroquí.

Nou!!: 1234 і Abu-Muhàmmad Sàlih · Veure més »

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta.

Nou!!: 1234 і Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí · Veure més »

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Nou!!: 1234 і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »

Agnès de Bohèmia

Agnès de Bohèmia (Praga, 1211 - ibídem, 2 de març de 1282) va ser una religiosa bohèmia de l'Orde de Santa Clara, fundadora del monestir i hospital de Sant Francesc de Praga i de l'orde religiós dels Canonges Regulars de la Creu amb l'Estrella Roja.

Nou!!: 1234 і Agnès de Bohèmia · Veure més »

Agnès de Merània

Agnès de Merània (v 1172 - 1201), reina consort de França (1196-1200).

Nou!!: 1234 і Agnès de Merània · Veure més »

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Nou!!: 1234 і Ahlat · Veure més »

Al-Àixraf ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.

Nou!!: 1234 і Al-Àixraf ibn al-Àdil · Veure més »

Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Nou!!: 1234 і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »

Alcalà de Xivert

Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1234 і Alcalà de Xivert · Veure més »

Almassora

Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1234 і Almassora · Veure més »

Alta Lusàcia

L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.

Nou!!: 1234 і Alta Lusàcia · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Nou!!: 1234 і Andreu II d'Hongria · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: 1234 і Arle · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Poitiers

XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1234 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Art del Japó

''La gran onada de Kanagawa'' (1830-1833), gravat de Katsushika Hokusai, Metropolitan Museum of Art, Nova York L'art del Japó és una síntesi de les diferents cultures i influències que han arribat a les seves costes al llarg del temps.

Nou!!: 1234 і Art del Japó · Veure més »

Artal III d'Alagón

Artal III d'Alagón (?, ? - Saix, Regne de València, 1239) va ser un noble aragonès, 7r Senyor d'Alagón, 2n Senyor de Sástago i Pina, entre altres títols.

Nou!!: 1234 і Artal III d'Alagón · Veure més »

Balasc d'Alagó

Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.

Nou!!: 1234 і Balasc d'Alagó · Veure més »

Balduí II de Courtenay

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí.

Nou!!: 1234 і Balduí II de Courtenay · Veure més »

Barral dels Baus

Barral I dels Baus (1217-1270) va ser un noble provençal.

Nou!!: 1234 і Barral dels Baus · Veure més »

Batalla de Legnica

La batalla de Legnica (en polonès: Bitwa pod Legnicą) va tenir lloc prop de la ciutat del mateix nom a Silèsia el 9 d'abril de 1241.

Nou!!: 1234 і Batalla de Legnica · Veure més »

Batu Khan

;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.

Nou!!: 1234 і Batu Khan · Veure més »

Beatriu de Savoia

Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).

Nou!!: 1234 і Beatriu de Savoia · Veure més »

Beatriu de Suàbia (Elisabet)

Beatriu de Suàbia Beatriu de Suàbia (de jove Elisabet de Hohenstaufen) (Nuremberg, 1205 - Toro, 5 de novembre de 1235) fou reina consort de Castella i Lleó (1220-1235).

Nou!!: 1234 і Beatriu de Suàbia (Elisabet) · Veure més »

Beatriu II de Borgonya

Beatriu II de Borgonya (1193- 1231),Jiri Louda i Michael MacLagan Les Dinasties d'Europa, Bordas, 1995.

Nou!!: 1234 і Beatriu II de Borgonya · Veure més »

Beguines i begards

Beguina, gravat xilogràfic de ''Des dodes dantz''. Lübeck, 1489. Beguina i begard foren els noms que, des del, es feren servir per anomenar els membres d'associacions de laics que feien vida religiosa fora de les estructures jeràrquiques de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1234 і Beguines i begards · Veure més »

Beja (municipi de Portugal)

Beja és un municipi portuguès, capital del districte homònim, situat a la regió de l'Alentejo i a la subregió del Baixo Alentejo.

Nou!!: 1234 і Beja (municipi de Portugal) · Veure més »

Bel (Rossell)

Bel és un nucli de població que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell, situat al Baix Maestrat al nord del País Valencià.

Nou!!: 1234 і Bel (Rossell) · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1234 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1234 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »

Bisbat d'Aversa

El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1234 і Bisbat d'Aversa · Veure més »

Bisbat d'Eichstätt

El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1234 і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1234 і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat de Beauvais

El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Beauvais · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Chartres

Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Chartres · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Frejús i Toló

cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Rodés

Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Rodés · Veure més »

Bisbat de Saint-Brieuc

Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Saint-Brieuc · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Trieste

El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1234 і Bisbat de Trieste · Veure més »

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1234 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: 1234 і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Bonconte I Montefeltro

Bonconte I Montefeltro (1165-1242) va ser fill i successor de Montefeltrano I Montefeltro el 1202.

Nou!!: 1234 і Bonconte I Montefeltro · Veure més »

Bouchard de Marly

Bouchard de Marly († 13 de setembre de 1226), va ser senyor de Marly, de Montreuil-Bonnin, de Saissac, de Sant Martí de Llenguadoc i de Picauville.

Nou!!: 1234 і Bouchard de Marly · Veure més »

Brașov

Brașov (en hongarès: Brassó, en alemany: Kronstadt) és la ciutat capital de la província del mateix nom, a Romania.

Nou!!: 1234 і Brașov · Veure més »

Bytča

Bytča és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1234 і Bytča · Veure més »

Campdàsens (Osca)

Campdàsens (en castellà: Candasnos) és un municipi de l'Aragó, a la comarca del Baix Cinca.

Nou!!: 1234 і Campdàsens (Osca) · Veure més »

Casa de Nemanjić

Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.

Nou!!: 1234 і Casa de Nemanjić · Veure més »

Castell de Benicàssim

El Castell de Benicàssim, anomenat també Castell de Sentinella, es localitza en un turó (darrere de l'ajuntament) al costat del nucli urbà, realment al centre de l'actual nucli urbà de Benicàssim, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1234 і Castell de Benicàssim · Veure més »

Castell de Clariana (Argençola)

El Castell de Clariana va ser un castell situat al municipi d'Argençola, a l'actual comarca de l'Anoia, a Catalunya.

Nou!!: 1234 і Castell de Clariana (Argençola) · Veure més »

Castell de Montornés (Benicàssim)

El Castell de Montornés, situat al terme municipal de Benicàssim a la Plana Alta és una fortalesa d'origen andalusì del construïda sobre restes d'origen romà, que se situa sobre un cim escarpat a la serra del Desert de les Palmes, a 4 quilòmetres de la població i a una altura de 500 m, en una situació estratègica per a la defensa de la zona, dominant un gran espai marítim entre les desembocadures del Coves i del Millars.

Nou!!: 1234 і Castell de Montornés (Benicàssim) · Veure més »

Castellania de Bruges

La castellania de Bruges (sovint esmentada com a vescomtat de Bruges) fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes creada al al castell de Bruges, prop del petit port del mateix nom, castell que defensava aquesta part del comtat de Flandes.

Nou!!: 1234 і Castellania de Bruges · Veure més »

Castelldefels

Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: 1234 і Castelldefels · Veure més »

Catedral de Bristol

La catedral de Bristol, coneguda en anglès com Cathedral Church of the Holy and Undivided Trinity, és la catedral anglicana de la ciutat anglesa de Bristol.

Nou!!: 1234 і Catedral de Bristol · Veure més »

Catedral de Lund

La catedral de Lund (Lunds domkyrka) es un temple luterà de culte pertanyent a l'Església de Suècia i seu de la diòcesi de Lund.

Nou!!: 1234 і Catedral de Lund · Veure més »

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: 1234 і Catedral de Toledo · Veure més »

Càlig

Càlig (IPA) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1234 і Càlig · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1234 і Cesena · Veure més »

Chūkyō

L'emperador Chūkyō (仲 恭 天皇, Chūkyō-Tennō, 30 d'octubre del 1218 - 18 de juny del 1234) va ser el 85è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Nou!!: 1234 і Chūkyō · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: 1234 і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Bliesgau

El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.

Nou!!: 1234 і Comtat de Bliesgau · Veure més »

Comtat de Boulogne

El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).

Nou!!: 1234 і Comtat de Boulogne · Veure més »

Comtat de Clermont-en-Beauvaisis

El comtat de Clermont (Clermont-en-Beauvaisis) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Clermont-de-l'Oise.

Nou!!: 1234 і Comtat de Clermont-en-Beauvaisis · Veure més »

Comtat de Lunéville

El comtat de Lunéville fou una jurisdicció feudal de Lorena, centrada a Luneville.

Nou!!: 1234 і Comtat de Lunéville · Veure més »

Comtat de Mortain

Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.

Nou!!: 1234 і Comtat de Mortain · Veure més »

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Nou!!: 1234 і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »

Comtat de Porhoët

El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.

Nou!!: 1234 і Comtat de Porhoët · Veure més »

Comtat de Rochefort

El comtat de Rochefort fou una jurisdicció feudal de França, a la regió de París, centrada en Rochefort (Rochefort-en-Yvelines).

Nou!!: 1234 і Comtat de Rochefort · Veure més »

Comtat de Saarbrücken

El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.

Nou!!: 1234 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »

Comtat de Zelanda

Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.

Nou!!: 1234 і Comtat de Zelanda · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: 1234 і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conrad I de Masòvia

Conrad I de Masòvia (en polonès Konrad I Mazowiecki; 1187/1188 - 31 d'agost de 1247), de la dinastia Piast.

Nou!!: 1234 і Conrad I de Masòvia · Veure més »

Cronologia d'invents i descobertes

Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.

Nou!!: 1234 і Cronologia d'invents i descobertes · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: 1234 і Cronologia del catarisme · Veure més »

Curlàndia

Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.

Nou!!: 1234 і Curlàndia · Veure més »

Daniel de Galítsia

Daniel de Galítsia (1201, Gàlitx - 1254, Chełm) (en ucraïnès Данило I Галицький) fou un rei de Galítsia del 1205 al 1255, de Przemyśl el 1211 i de Volodímir del 1212 al 1231.

Nou!!: 1234 і Daniel de Galítsia · Veure més »

Decretal

Una epístola decretal (en llatí episola decretalis o litteræ decretales) és una carta mitjançant la qual el Papa, en resposta a una petició, dicta una regla en matèria disciplinària o canònica.

Nou!!: 1234 і Decretal · Veure més »

Decretals de Gregori IX

''Decretales'' de Gregori IX, vers 1290, Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència Les Decretals de Gregori IX (llatí: Decretales Gregorii IX), també anomenades col·lectivament Liber extra, són una font important del dret canònic medieval.

Nou!!: 1234 і Decretals de Gregori IX · Veure més »

Diòcesi de Lleó

La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.

Nou!!: 1234 і Diòcesi de Lleó · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1234 і Dinastia · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: 1234 і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: 1234 і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia Jin (1115-1234)

Dinastia Jin (en blau) prop del 1141 La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard.

Nou!!: 1234 і Dinastia Jin (1115-1234) · Veure més »

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Nou!!: 1234 і Dinastia Song · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: 1234 і Dinastia Ximena · Veure més »

Districte de Jhansi

El districte de Jhansi és una divisió administrativa de l'Índia, estat d'Uttar Pradesh, amb capital a Jhansi (ciutat) que és la ciutat més important, seguida de Mauranipur, Garautha, Moth, Babina, Chirgaon, Samthar Gursarai i altres.

Nou!!: 1234 і Districte de Jhansi · Veure més »

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Nou!!: 1234 і Domènec de Guzmán · Veure més »

Ducat d'Urbino

El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.

Nou!!: 1234 і Ducat d'Urbino · Veure més »

Elâzığ

Hazarbaba Elâzığ (antigament Elaziz o Mamurat al-Aziz) és una ciutat de l'est d'Anatòlia a Turquia i capital de la província d'Elâzığ.

Nou!!: 1234 і Elâzığ · Veure més »

Emirat de Niebla

Taifa de Niebla. L'Emirat o taifa de Niebla o de Labla fou un petit estat musulmà del sud de l'Àndalus, centrat a Niebla (Labla) i que també incloïa Gibraleón i altres llocs.

Nou!!: 1234 і Emirat de Niebla · Veure més »

Emperador Shunzhi

LEmperador Shunzhi (xinès tradicional: 順治, xinès simplificat: 顺治, pinyin: Shùnzhì; Wade-Giles: Shun-chih, Mukden, actual Shenyang, 15 de març de 1638 - 5 de febrer de 1661, emperador des del 30 d'octubre de 1644) va ser el segon emperador de la dinastia Qing, l'última dinastia imperial xinesa, d'origen manxú, i el primer que va regnar sobre tota Xina, després que la cort fóra traslladada de Mukden a Pequín.

Nou!!: 1234 і Emperador Shunzhi · Veure més »

Emperor: Rise of the Middle Kingdom

Emperor: Rise of the Middle Kingdom és un videojoc de la sèrie City Building Series.

Nou!!: 1234 і Emperor: Rise of the Middle Kingdom · Veure més »

Enric II d'Avaugour

Blasó d'Enric d'Avaugour Enric II d'Avaugour (16 de gener de 1205 - 6 d'octubre de 1281), fill d'Alan I d'Avaugour i de Petronil·la de Beaumont-au-Maine (filla de Ricard I de Beaumont-au-Maine), va ser un gran senyor bretó, comte de Goëlo, comte de Penthièvre, senyor d'Avaugour i de Dinan.

Nou!!: 1234 і Enric II d'Avaugour · Veure més »

Enric II de Bar

Armes dels Bar Enric II de Bar (~1190 - Gaza, 13 de novembre de 1239) va ser comte de Bar de 1214 a 1239.

Nou!!: 1234 і Enric II de Bar · Veure més »

Església de Sant Jaume de Bel

L'església de Sant Jaume de Bel (Rossell), d'estil romànic, és un temple catòlic situat al centre de la població i antiga parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: 1234 і Església de Sant Jaume de Bel · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: 1234 і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís)

L'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.022-001, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: 1234 і Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís) · Veure més »

Esteve II d'Auxonne

Esteve II d'Auxonne —a vegades apareix com III al considerar com a I al pare de Guillem IV de Mâcon i fundador de la línia— (1172 - 6 de març del 1241), fill d'Esteve I († 1173) i de Judit de Lorena, net del comte Guillem IV de Mâcon, i de Viena.

Nou!!: 1234 і Esteve II d'Auxonne · Veure més »

Evenkis

Els evenkis o evenki (obsolet: tungús o tunguz, autònim: Эвэнки, evenki) són un poble nòmada del nord d'Àsia que parla una llengua, l'evenki, de la família de llengües manxú-tungús.

Nou!!: 1234 і Evenkis · Veure més »

Ezzelino da Romano

Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.

Nou!!: 1234 і Ezzelino da Romano · Veure més »

Felip de França i de Merània

Escut d'armes de Felip Hurepel Felip de França i de Merània o Felip Hurepel (1200 - 1234) fou príncep de França i comte de Clermont (1218-1234) i de Mortain (1223-1234) i consort dels comtats d'Aumale, Boulogne i del Dammartin (1216-1234).

Nou!!: 1234 і Felip de França i de Merània · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: 1234 і Felip II de França · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: 1234 і Ferran III de Castella · Veure més »

Florenci IV d'Holanda

Florenci IV d'Holanda (La Haia, 24 de juny de 1210) - Corbie, 19 de juliol de 1234) va ser comte d'Holanda des 1222 a 1234. Era fill de Guillem I, comte d'Holanda, i d'Adelaida de Gueldre.

Nou!!: 1234 і Florenci IV d'Holanda · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: 1234 і Furs de València · Veure més »

Gàlitx

Gàlitx (en rus Галич) és una ciutat de la província de Kostromà (Rússia).

Nou!!: 1234 і Gàlitx · Veure més »

Go-Horikawa

L'emperador Go-Horikawa (后 堀 河 天皇, Go-Horikawa-Tennō, 22 de març del 1212 - 31 d'agost del 1234) va ser el 86è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Nou!!: 1234 і Go-Horikawa · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: 1234 і Gregori IX · Veure més »

Guillem de Cabanelles

Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) fou bisbe de Girona (1227-1234).

Nou!!: 1234 і Guillem de Cabanelles · Veure més »

Guillem de Norwich

Guillem de Norwich (Norwich, ca. 1132 - 1144) va ser, segons una llegenda, un nen mort durant la Pasqua de 1144 a mans de jueus, i venerat localment com a sant per l'Església catòlica fins al 1965.

Nou!!: 1234 і Guillem de Norwich · Veure més »

Guillem II d'Holanda

Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV durant el Gran Interregne.

Nou!!: 1234 і Guillem II d'Holanda · Veure més »

Henley-on-Thames

Henley-on-Thames és una localitat britànica pertanyent al Comtat d'Oxfordshire, al marge occidental del riu Tàmesi, 9 milles (14km) del nord-oest de Reading, 7 milles (11km) de l'oest de Maidenhead i 23 milles (37 km) al sud-est d'Oxford, prop del trifini d'Oxfordshire, Berkshire i Buckinghamshire.

Nou!!: 1234 і Henley-on-Thames · Veure més »

Història de la pólvora als Països Catalans

Crònica de Bernardino Gómez Miedes L'ús de la pólvora a Catalunya està documentat per primer cop per part del rei Jaume el Conqueridor durant la conquesta de Mallorca el 1229 a la crònica sarraïna Kitab Tarih Mayurqa del, i més tard a la conquesta de València del mateix Jaume I el 1234.

Nou!!: 1234 і Història de la pólvora als Països Catalans · Veure més »

Història de la Xina

La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.

Nou!!: 1234 і Història de la Xina · Veure més »

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Nou!!: 1234 і Història de Mongòlia · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: 1234 і Història de Roma · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: 1234 і Història del País Basc · Veure més »

Huelva

Huelva (tradicionalment en català, Olva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima.

Nou!!: 1234 і Huelva · Veure més »

Hundred (divisió)

XIX. Hundred (literalment, «centena»), va ser una divisió administrativa inferior al comtat que es va fer servir en parts d'Anglaterra, sobretot durant l'edat mitjana.

Nou!!: 1234 і Hundred (divisió) · Veure més »

Iúriev-Polski

Iúriev-Polski (en rus Юрьев-Польский) és una ciutat de la província de Vladímir (Rússia).

Nou!!: 1234 і Iúriev-Polski · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: 1234 і Ibn Hud · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: 1234 і Illa de Rodes · Veure més »

Iltutmix

Xams-ad-Din Iltutmix ibn Ilam-Khan al-Qutbí (1211 - 1236) fou sultà de Delhi de la primera dinastia esclava o mameluca.

Nou!!: 1234 і Iltutmix · Veure més »

Imperi de Nicea

LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: 1234 і Imperi de Nicea · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: 1234 і Imperi Mongol · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: 1234 і Impremta · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: 1234 і Inquisició espanyola · Veure més »

Jasov

Jasov és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1234 і Jasov · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: 1234 і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan de Brienne

Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199).

Nou!!: 1234 і Joan de Brienne · Veure més »

Joan III Ducas Vatatzes

Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).

Nou!!: 1234 і Joan III Ducas Vatatzes · Veure més »

Joana I de Tolosa

Joana de Tolosa, (Tolosa de Llenguadoc, comtat de Tolosa, 1220 - Siena, 1271) fou comtessa de Tolosa i marquesa de Provença (1249-1271).

Nou!!: 1234 і Joana I de Tolosa · Veure més »

Jurtxets

Els jurtxets (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.

Nou!!: 1234 і Jurtxets · Veure més »

Kaifeng

Kaifeng és una ciutat-prefectura de la província de Henan, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1234 і Kaifeng · Veure més »

Kalinjar

Kalinjar (apareix transcrit de vegades com Kalindjar i també com Kalanjar o Kalanjara d'un títol de Xiva) és una vila i fortalesa del districte de Banda a Uttar Pradesh, Índia, propera a la ciutat i grup de temples de Kajuraho, situada en un turó aïllat al final de les muntanyes Vindhya a una altura de 373 metres, des de les que es dominava la plana del Bundelkhand.

Nou!!: 1234 і Kalinjar · Veure més »

Kaykubad I

Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.

Nou!!: 1234 і Kaykubad I · Veure més »

Kütahya

Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.

Nou!!: 1234 і Kütahya · Veure més »

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Nou!!: 1234 і Kharpurt · Veure més »

La Mata de Morella

El poble de la Mata de Morella, a vegades només la Mata, és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: 1234 і La Mata de Morella · Veure més »

Lemvig

Lemvig és una ciutat danesa de l'est de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi de Lemvig que forma part de la regió de Midtjylland, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial.

Nou!!: 1234 і Lemvig · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1234 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: 1234 і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de comtes de Xampanya

El comtat de Xampanya neix de la fusió entre els comtats de Meaux i Troyes, al centre de França, i que forma part de l'actual regió de Xampanya.

Nou!!: 1234 і Llista de comtes de Xampanya · Veure més »

Llista de governants i prínceps de Transsilvània

XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.

Nou!!: 1234 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: 1234 і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: 1234 і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Nou!!: 1234 і Lloret de Vistalegre · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: 1234 і Lluís IX de França · Veure més »

Mahaban (ciutat)

Mahaban és una ciutat i nagar panchayat al districte de Mathura a Uttar Pradesh, a prop de la riba esquerra del Jumna.

Nou!!: 1234 і Mahaban (ciutat) · Veure més »

Manés de Guzmán

Manés de Guzmán (Caleruega, Burgos, 1170 - 1234) fou un dominic castellà, germà de sant Domènec de Guzmán.

Nou!!: 1234 і Manés de Guzmán · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: 1234 і Manbij · Veure més »

Manuel de Borgonya

Manuel de Borgonya i de Suàbia o Manuel de Castella (Carrión de los Condes, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i de Lleó i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Nou!!: 1234 і Manuel de Borgonya · Veure més »

Manxúria

Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².

Nou!!: 1234 і Manxúria · Veure més »

Margarida de Provença

Margarida de Provença Margarida de Provença (~ 1221 - París, 20 de desembre de 1295) fou una infanta de Provença i reina consort de França (1234 - 1270).

Nou!!: 1234 і Margarida de Provença · Veure més »

Marià II de Torres

Marià II de Torres fou fill de Comit de Torres.

Nou!!: 1234 і Marià II de Torres · Veure més »

Matilde II de Boulogne

Mafalda, Matilda o Matilde de Dammartin (~1202 - gener 1259) va ser comtessa de Dammartin, de Boulogne (com a Matilde II) i d'Aumale de 1214 a la seva mort.

Nou!!: 1234 і Matilde II de Boulogne · Veure més »

Mestre de la Sala Capitular de Sixena

Mestre de la Sala Capitular de Sixena és el nom amb què es coneix al pintor del que va realitzar el 1234 unes pintures murals al monestir de Sixena.

Nou!!: 1234 і Mestre de la Sala Capitular de Sixena · Veure més »

Milícia de Jesucrist

La Milícia de Jesucrist (en llatí Militia Iesu Christi) fou un orde militar de Llombardia que va funcionar entre 1233 i 1261.

Nou!!: 1234 і Milícia de Jesucrist · Veure més »

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Nou!!: 1234 і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: 1234 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Montefeltro

Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

Nou!!: 1234 і Montefeltro · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: 1234 і Montgat · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: 1234 і Mossul · Veure més »

Odó I de la Roche

Odó de la Roche o Otó de la Roche, (?-mort abans del 1234) fou un noble de la Borgonya, procedent de la família que eren senyors del castell de La Roche-sur-l'Ognon. Es va unir a la crida per la Quarta Croada i fou el primer duc d'Atenes; el 1211 va conquerir Tebes i la rodalia, que va afegir al seu ducat.

Nou!!: 1234 і Odó I de la Roche · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.

Nou!!: 1234 і Ogodei · Veure més »

Opsici

Opsici (grec medieval: Ὀψίκιον, Opsíkion) o el tema d'Opsici (θέμα Ὀψικίου, Thema Opsikiu) va ser un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-oest de la península d'Anatòlia.

Nou!!: 1234 і Opsici · Veure més »

Orde de Monfragüe

L'Orde de Monfragüe fou un orde militar de la Corona de Castella, fundat al castell de Monfragüe (avui a la comunitat d'Extremadura) com a escissió i continuació de l'Orde del Sant Redemptor en 1196.

Nou!!: 1234 і Orde de Monfragüe · Veure més »

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Nou!!: 1234 і Ortúkides · Veure més »

Otó II de Borgonya

Otó I d'Andechs i Merània (i Otó II de Borgonya) (1180- 1234) fou comte d'Andechs, duc de Merània (o Andechs-Merània i comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Beatriu II de Borgonya. El seu germà Enric va rebre el govern de les marques d'Ístria i de Carniola, que formaven part del ducat de Merània i per tant subjectes feudalment a Otó, però a la seva mort el 1228, aquestos territoris van passar també a ser administrats directament per Otó.

Nou!!: 1234 і Otó II de Borgonya · Veure més »

Otó III de Borgonya

Otó II d'Andechs i Merània i Otó III de Borgonya (1208- 1248) fou comte d'Andechs, duc de Merània i comte de Borgonya.

Nou!!: 1234 і Otó III de Borgonya · Veure més »

Ou Shizi

Ou Shizhi -; wade-giles: Ou Shìh Tzŭ - (Chencun, Shunde, província Guangdong, 1234-1324) va ser un erudit de la Dinastia Song.

Nou!!: 1234 і Ou Shizi · Veure més »

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Nou!!: 1234 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »

Pere II de Savoia

Pere II de Savoia, el petit Carlemany, (Suze, Savoia 1203 - Pierre-Châtel 1268) fou comte de Savoia entre 1263 i 1268.

Nou!!: 1234 і Pere II de Savoia · Veure més »

Pere Mauclerc

Pere de Dreux dit Mauclerc, Pere Mauclerc o Pere I de Bretanya nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250.

Nou!!: 1234 і Pere Mauclerc · Veure més »

Ponç IV d'Empúries

Ponç IV d'Empúries o Ponç Hug III d'Empúries (c. 1205 - 1269) fou comte d'Empúries (1230-1269).

Nou!!: 1234 і Ponç IV d'Empúries · Veure més »

Província de Txerníhiv

Ciutadella de Batúryn, museu, reconstrucció del 2009. La província de Txerníhiv (ucraïnès: Черні́гівська oбласть, transcrit: Txerníhivska óblast, transcrit amb signes suaus o febles: Txerníhivs'ka óblast'; nom informal: Черні́гівщина, transcrit: Txerníhivsxyna o Txerníhivxtxyna) és una óblast d'Ucraïna que es troba al nord-est del país.

Nou!!: 1234 і Província de Txerníhiv · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Nou!!: 1234 і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: 1234 і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon Guillem (canonge)

Ramon Guillem (Montpeller (?) - Tarragona 1237) va ser canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de Reus a partir de 1208, quan va substituir Ramon de Sant Llorenç.

Nou!!: 1234 і Ramon Guillem (canonge) · Veure més »

Rügen

Roques cretàcies a l'illa de '''Rügen''' Rügen (lat. Rugia) és l'illa més gran d'Alemanya a la mar Bàltica, i pertany a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental.

Nou!!: 1234 і Rügen · Veure més »

Recinte emmurallat d'Almassora

El Recinte Emmurallat d'Almassora, és un monument catalogat com a Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb número d'anotació ministerial RI-51-0011238, i data d'anotació 30 de novembre de 2004.

Nou!!: 1234 і Recinte emmurallat d'Almassora · Veure més »

Regne d'Escòcia

El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: 1234 і Regne d'Escòcia · Veure més »

Regne de l'Algarve

El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.

Nou!!: 1234 і Regne de l'Algarve · Veure més »

Restes del castell d'Almassora

El castell d'Almassora, es troba al costat de la CN-340, en una petita elevació al marge esquerre del riu Millars, entre els ponts de pedra i de ferro que hi ha en l'actualitat, en la localitat del mateix nom, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1234 і Restes del castell d'Almassora · Veure més »

Robert IV (delfí d'Alvèrnia)

Robert IV (~1150 - 1234) delfí d'Alvèrnia fou comte d'Alvèrnia i de Clarmont a la mort del seu pare, vers 1169, tenint en apanatge els castells d'Herment i de Vodable, i les senyories de Suire, Chamalières, Montronhon, Plauzat, Champeix, Cròc, Aurières, Neschers, Chanonat, Chauriat i Rochefort.

Nou!!: 1234 і Robert IV (delfí d'Alvèrnia) · Veure més »

Roger II de Pallars Sobirà

Roger II de Pallars Sobirà (? - 1256) fou comte de Pallars Sobirà (1240 - 1256), fill de Roger I de Pallars Sobirà, segon membre de la dinastia Coserans al Pallars.

Nou!!: 1234 і Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »

Sanç VI de Navarra

esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).

Nou!!: 1234 і Sanç VI de Navarra · Veure més »

Sanç VII de Navarra

Sanç VII dit “el Fort” (c. 1170 - Tudela, 1234) fou rei de Navarra (1194 - 1234).

Nou!!: 1234 і Sanç VII de Navarra · Veure més »

Sança de Castella i de Barcelona

Sança de Castella i de Barcelona (v 1130 - 1177), infanta de Castella i reina consort de Navarra (1157-1177).

Nou!!: 1234 і Sança de Castella i de Barcelona · Veure més »

Sant Rafel del Riu

Sant Rafel del Riu (oficialment en castellà San Rafael del Río), també conegut com a Sant Rafael del Riu i Sant Rafel del Maestrat, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, al límit del País Valencià amb Catalunya.

Nou!!: 1234 і Sant Rafel del Riu · Veure més »

Santuari Virgen de la Estrella

El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gúdar, entre les comarques del Maestrat aragonès, de Gúdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatén.

Nou!!: 1234 і Santuari Virgen de la Estrella · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: 1234 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: 1234 і Setge · Veure més »

Sint-Pauwels

Sint-Pauwels és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Oriental regat pel Molenbeek, un afluent del Canal de Stekene.

Nou!!: 1234 і Sint-Pauwels · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: 1234 і Subotai · Veure més »

Tadeu I Montefeltro

Tadeu I Montefeltro (vers 1180-1251) va ser el fill de Montefeltrano I Montefeltro.

Nou!!: 1234 і Tadeu I Montefeltro · Veure més »

Tecnologia de la dinastia Song

Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.

Nou!!: 1234 і Tecnologia de la dinastia Song · Veure més »

Teobald I de Navarra

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Nou!!: 1234 і Teobald I de Navarra · Veure més »

Veľké Chyndice

Veľké Chyndice és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.El 2021 tenia 338 habitants.

Nou!!: 1234 і Veľké Chyndice · Veure més »

Vescomtat d'Orte

El vescomtat d'Orte (en francès Orthe) fou una jurisdicció feudal de Gascunya que abraçava un territori similar a l'actual cantó de Peyrehorade, al sud de Dacs amb tretze parròquies: Orte (Orthevielle), Peyrehorade (Igaas), Lanne (Port-de-Lanne), Sant Esteve d'Orte (Saint-Étienne-d'Orthe), Belús, Orist, Sant Lon (Saint-Lon-les-Mines), Pey, Siest, Cagnotte, Cazorditte, Cauneille i Oeyregave (les dues darreres foren baronies vinculades a la casa vescomtal).

Nou!!: 1234 і Vescomtat d'Orte · Veure més »

Vescomtat de Dinan

El vescomtat de Dinan, després senyoria, fou una jurisdicció feudal de Normandia centrada a Dinan.

Nou!!: 1234 і Vescomtat de Dinan · Veure més »

Vescomtat de Pallars

Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.

Nou!!: 1234 і Vescomtat de Pallars · Veure més »

Vescomtat de Zuberoa

Escut de Zuberoa El vescomtat de Zuberoa o Soule fou una jurisdicció feudal de Gascunya, a França, centrada en Maule-Lextarre.

Nou!!: 1234 і Vescomtat de Zuberoa · Veure més »

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: 1234 і Vidal de Canyelles · Veure més »

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Nou!!: 1234 і Vila-seca · Veure més »

Vilafermosa

Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: 1234 і Vilafermosa · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: 1234 і Violant d'Hongria · Veure més »

Ximeno Garcés

Ximeno I de Pamplona (? - 860), senyor d'Àlaba i co-rei de Pamplona (851-860).

Nou!!: 1234 і Ximeno Garcés · Veure més »

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.

Nou!!: 1234 і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1234 і 24 de novembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »