260 les relacions: Abadia de Castres, Abadia territorial de Montecassino, Adelàsia de Torres, Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza, Al-Massud Yússuf, Al-Mudhàffar Sulayman, Aleramici, Alexandre II d'Escòcia, Andreu II d'Hongria, Arnau Amalric, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat de Campobasso-Boiano, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Zagreb, Arquimbald IX de Borbó, Aspàreg de la Barca, Ayas, Bamian, Batalla de Salvetat, Benifallet, Bernat Guillem d'Entença, Bertran de Born, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Ozieri, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Besiers, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Chalon, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Cremona, Bisbat de Gap, Bisbat de Laon, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Magalona, Bisbat de Mazara del Vallo, ..., Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Nola, Bisbat de Pavia, Bisbat de Rieti, Bisbat de Tarba, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Włocławek, Blanca de Navarra i de Castella, Bondelmonte, Cambaluc, Canterbury, Carta Magna, Castell d'Aberteifi, Catarisme, Catedral d'Ely, Catedral de Palerm, Celestins, Cinc W, Cinquena Croada, Cinquena esmena de la Constitució dels Estats Units, Clan Hōjō, Comit de Torres, Como (ciutat d'Itàlia), Comtat d'Armanyac, Comtat d'Embrun, Comtat de Brunsvic, Comtat de Forcalquier, Comtat de Melguer, Comtat de Nimes, Comtat de Saarbrücken, Concili, Concili de Montpeller, Concili del Laterà IV, Concili ecumènic, Constitució, Correggio, Croada albigesa, Croades, Cronologia del catarisme, Degà del Col·legi Cardenalici, Delfinat del Vienès, Despotat de l'Epir, Diòcesi de Satrianum, Dinastia aiúbida, Dinastia marínida, Districte de Myitkyina, Djalal al-Din Ali, Dolça de Barcelona, Domingo Blasco, Douceline de Digne, Drets humans, Ducat de Ferrara, Duel, Durrës, Egham, Eisai, Enric I de Castella, Enric I de Flandes, Ermessenda de Rubió, Esclarmonda de Foix, Església catòlica a França, Església Ortodoxa de Constantinoble, Estats Pontificis, Família benedictina, Fisioteràpia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gal·les, Gastó VI de Bearn, Gazni, Gúrides, Genguis Khan, Geraardsbergen, Giraut de Bornelh, Guerau IV d'Armanyac, Guerau V d'Armanyac, Guigó VI del Vienès, Guillem I d'Entença, Guillem I de Bearn, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Guillem Salusi V de Càller, Guillem VI de Montferrat, Història d'Anglaterra, Història de la cirurgia, Història de Marràqueix, Història de Mònaco, Història de Mongòlia, Història del Iemen, Història del judaisme a Catalunya durant l'edat mitjana, Història del Panjab, Hohenstaufen, Iltutmix, Imperi mongol, Inquisició, Ismaïlisme, Jacopino della Scala, Joan de Brienne, Joan XXI, Joana I de Flandes, Jofré d'Estrasburg, Jueus catalans, Jurchens, Jutjat de Torres, Kaykaus I, Khatchen, Khublai Khan, Khyber Pakhtunkhwa, Kostolné Kračany, Krakatau, Kráľovičove Kračany, L'Ametlla de Segarra, La Selva del Camp, La Seu Vella de Lleida, Ladislau III de Polònia, Lahore, Lambert Visconti de Gallura, Lanfranco Grimaldi, Laterà, Lèucada, Leszek I el Blanc, Liberalisme, Literatura irlandesa antiga, Llacunes de Ruidera, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de bisbes d'Agde, Llista de governants aiúbides, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de monestirs femenins catalans, Llista de reis germànics, Llista dels comtes de Tolosa, Loeiz Herrieu, Mafalda de Portugal i de Barcelona, Mahabaleshwar, Manfred della Scala, Manuel I de Constantinoble, Marie de France, Marquesat de Saluzzo, Mauguòu, Mencía López de Haro, Miquel I Àngel-Comnè, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Monenh, Monestir de Geghard, Monestir de San Pedro, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa María de Las Huelgas, Monestir de Santa Maria de Bonrepòs, Monges Comanadores de Sant Jaume, Morlautern, Mort a la foguera, Muqali, Mustalites, Mutarrifiyya, Nördlingen, Nimes, Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya, Oligarquia, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Columbà, Orde dels Predicadors, Orde Franciscà Seglar, Orde mendicant, Orvieto, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Papa Celestí V, Papa Innocenci III, Papa Nicolau III, Patriarca Llatí d'Alexandria, Pelfort II de Rabastens, Peronella I de Bigorra, Pietro di Benevento, Pio, Principat de Galítsia-Volínia, Puxian Wannu, Ramon Guillem (canonge), Ramon Roger I de Foix, Ramon VI de Tolosa, Raoul de Longchamp, Rúrik II de Kíev, Regne d'Anglaterra, República de Ragusa, Robert III d'Alençon, Rochester (Kent), Salafa Khatun, Salomé de Galítsia, San Pedro el Viejo, Sanç I de Portugal, Sant Pau Extramurs, Setge de Bellcaire, Simó IV de Montfort, Staines-upon-Thames, Surrey, Tàmils, Teodor I Àngel-Comnè Ducas, Teodor II de Constantinoble, Tercer Orde Regular de Sant Francesc, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs de Celano, Tovarné, Transsubstanciació, Trstené pri Hornáde, Unitat perifèrica de Cefalònia, Valdès de Lió, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Menerba, Visconti, Willem van Moerbeke. Ampliar l'índex (210 més) »
Abadia de Castres
L'abadia de Castres, també anomenada Catedral de Castres, fou un establiment religiós fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.
Nou!!: 1215 і Abadia de Castres · Veure més »
Abadia territorial de Montecassino
L’abadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1215 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Adelàsia de Torres
Adelàsia de Torres (1207-1259) fou una noble corsa del segle XIII, jutgessa de Torres Fou filla de Marià II de Torres i va succeir al seu germà Barisó III de Torres el 1136.
Nou!!: 1215 і Adelàsia de Torres · Veure més »
Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza
Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza (gener de 1166-20 d'abril de 1217) fou imam zaidita del Iemen (1187/1188-1217).
Nou!!: 1215 і Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza · Veure més »
Al-Massud Yússuf
Al-Màlik al-Massud Salah-ad-Din Yússuf ibn al-Kàmil ibn Àdil ibn Ayyub fou un príncep aiubita que fou el darrer emir del Iemen d'aquesta dinastia del 1215 al 1229.
Nou!!: 1215 і Al-Massud Yússuf · Veure més »
Al-Mudhàffar Sulayman
Al-Màlik al-Mudhàffar Sulayman ibn Taqí-d-Din ibn Xahanxah ibn Ayyub as-Sufí —en àrab المظفر تقي الدين عمر— (mort el 1191) fou un príncep aiubita, fill d'al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, emir del Iemen del 1214 al 1215 i d'Hamat del 1229 al 1244.
Nou!!: 1215 і Al-Mudhàffar Sulayman · Veure més »
Aleramici
El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.
Nou!!: 1215 і Aleramici · Veure més »
Alexandre II d'Escòcia
Alexandre II d'Escòcia (gaèlic escocès Alasdair mac Uilliam Garbh, Haddington, East Lothian, 24 d'agost de 1198 - 6 de juliol de 1249) fou rei d'Escòcia, fill i successor de Guillem el Lleó.
Nou!!: 1215 і Alexandre II d'Escòcia · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: 1215 і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Arnau Amalric
Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).
Nou!!: 1215 і Arnau Amalric · Veure més »
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »
Arquebisbat de Campobasso-Boiano
El ''Santuari de la Madonna Addolorata'', patrona del Molise, a Castelpetroso Larquebisbat de Campobasso-Boiano (italià: Arcidiocesi di Campobasso-Boiano; llatí: Archidioecesis Campobassensis-Boianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Campobasso-Boiano · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Dublín
Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »
Arquebisbat de Foggia-Bovino
La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Pescara-Penne
Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el segle XIII i principis del.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Tàrent
Basílica concatedral de Tàrent Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Torí · Veure més »
Arquebisbat de Zagreb
Larquebisbat de Zagreb (croata: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1215 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »
Arquimbald IX de Borbó
Arquimbald IX de Borbó dit el Jove, nascut el 1205 i mort a Xipre el 22 de gener de 1249, senyor de Borbó, Dampierre, Saint-Just i Saint-Dizier, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre de 1228 a 1249.
Nou!!: 1215 і Arquimbald IX de Borbó · Veure més »
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: 1215 і Aspàreg de la Barca · Veure més »
Ayas
Ayas és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.
Nou!!: 1215 і Ayas · Veure més »
Bamian
Bamian o Bamiyan (persa: بامیان, Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Nou!!: 1215 і Bamian · Veure més »
Batalla de Salvetat
La batalla de Salvetat, lluitada en setembre de 1217 en La Salvetat d'Agot fou una de les batalles de la croada albigesa, lluitada entre les tropes de Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, que van derrotar els croats de Tolosa de Llenguadoc.
Nou!!: 1215 і Batalla de Salvetat · Veure més »
Benifallet
El terme municipal de Benifallet, d'una extensió de 62'61 km² és situat a l'extrem més septentrional de la comarca del Baix Ebre, al límit amb les comarques veïnes de Terra Alta i la Ribera d'Ebre (al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa. El terme confronta amb Prat de Compte (W) i el Pinell de Brai (NW), municipis de Terra Alta; amb Miravet (N) i Rasquera (NE), de la Ribera d'Ebre i amb Tivenys (S), Paüls (W) i Xerta (SW), de la mateixa comarca del Baix Ebre. Molt accidentat, el municipi s'estén a ambdues ribes de l'Ebre, i comprèn la vall del riu, delimitada al SE per les elevacions de les muntanyes de Cardó, divisòria d'aigües entre l'Ebre i la mar, mentre per la dreta la vall del riu resta encaixada i tancada per les serres dels Aguilars i de Vallplana i els cims de Portell. L'última dècada Benifallet ha gaudit d'un fort creixement turístic gràcies a l'explotació de les Coves de Benifallet i la navegabilitat de l'Ebre. A nivell gastronòmic cal destacar el "pastisset de Benifallet" com a producte local amb reconeixement arreu del territori català. Benifallet Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència.
Nou!!: 1215 і Benifallet · Veure més »
Bernat Guillem d'Entença
Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1235) fou senyor de Fraga.
Nou!!: 1215 і Bernat Guillem d'Entença · Veure més »
Bertran de Born
cançoner K) Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un soldat occità i trobador.
Nou!!: 1215 і Bertran de Born · Veure més »
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Acqui · Veure més »
Bisbat d'Agde
El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Agde · Veure més »
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat d'Avellino
La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Avellino · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Ozieri
L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ozieri (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Ozieri · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El Bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: 1215 і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Besiers
El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bisbat de Cefalù
Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Cefalù · Veure més »
Bisbat de Chalon
El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Châlons-en-Champagne
El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Gap
La diocèsi o bisbat de Gap és una jurisdicció eclesiàstica de França, a Provença amb centre a la ciutat de Gap als Alts Alps.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Laon
Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Lectoure
El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Magalona
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al segle VI sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Magalona · Veure més »
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »
Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »
Bisbat de Nola
El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Nola · Veure més »
Bisbat de Pavia
El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Rieti
Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Rieti · Veure més »
Bisbat de Tarba
El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Tempio-Ampurias
El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat de Włocławek
El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.
Nou!!: 1215 і Bisbat de Włocławek · Veure més »
Blanca de Navarra i de Castella
Segell de Blanca de Navarra portant les armes del seu marit Teobald III de Xampanya, la barra, a l'anvers del segell. Blanca de Navarra (1177 - 1229), infanta de Navarra i comtessa consort de Xampanya (1199-1201).
Nou!!: 1215 і Blanca de Navarra i de Castella · Veure més »
Bondelmonte
Bondelmonte és una òpera en tres actes del compositor Giovanni Pacini amb llibret de Salvatore Cammarano, estrenada al Teatro della Pergola de Florència el 18 de juny de 1845.
Nou!!: 1215 і Bondelmonte · Veure més »
Cambaluc
Cambuluc, Khanbalik (també Khan Balik, Khan Balig, Khanbalig, Khanbaliq, Khan Baliq, Khanbaligh o Khan Baligh - literalment Gran residència del Khan) fou el nom donat pels mongols i després estès als europeus, a la capital del gran khan, després Pequín (Pequín) que en fou residència del 1264 fins al final de la dinastia.
Nou!!: 1215 і Cambaluc · Veure més »
Canterbury
Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.
Nou!!: 1215 і Canterbury · Veure més »
Carta Magna
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.
Nou!!: 1215 і Carta Magna · Veure més »
Castell d'Aberteifi
El castell d'Aberteifi (ca. 1100) és un edifici situat en la ciutat gal·lesa d'Aberteifi (Cardigan en anglès), en el comtat de Ceredigion.
Nou!!: 1215 і Castell d'Aberteifi · Veure més »
Catarisme
Creu de Tolosa. El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa.
Nou!!: 1215 і Catarisme · Veure més »
Catedral d'Ely
La Catedral d'Ely o Església Catedral de la Santa i Indivisible Trinitat d'Ely és l'església principal d'Ely a Cambridgeshire, Anglaterra, i la seu del bisbat d'Ely.
Nou!!: 1215 і Catedral d'Ely · Veure més »
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Nou!!: 1215 і Catedral de Palerm · Veure més »
Celestins
La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.
Nou!!: 1215 і Celestins · Veure més »
Cinc W
Les cinc W (també conegudes com a les cinc W i una H o com les sis W) és un concepte vinculat a la redacció i presentació de notícies periodístiques, així com a la investigació científica, i a la recerca detectivesca i policíaca, que es considera essencial en la reunió i presentació d'informació.
Nou!!: 1215 і Cinc W · Veure més »
Cinquena Croada
La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa Dinastia aiúbida d'Egipte.
Nou!!: 1215 і Cinquena Croada · Veure més »
Cinquena esmena de la Constitució dels Estats Units
La Carta de Drets dels Estats Units en el National Archives and Records Administration. La Cinquena Esmena (en anglès Fifth Amendment) de la Constitució dels Estats Units, la qual forma part de la Carta de Drets dels Estats Units, està relacionada amb el procediment legal.
Nou!!: 1215 і Cinquena esmena de la Constitució dels Estats Units · Veure més »
Clan Hōjō
Insigne del clan Hōjō El va ser una família de regents al Japó durant el Shogunat Kamakura procedents de la Província d'Izu.
Nou!!: 1215 і Clan Hōjō · Veure més »
Comit de Torres
Comit de Torres (? - 1218) fou fill de Barisó II de Torres i va succeir com a jutge de Torres a son germà Constantí II de Torres.
Nou!!: 1215 і Comit de Torres · Veure més »
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Nou!!: 1215 і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del segle X. El nom del país es creu que ve d'un cap militar franc que va establir-se a la regió al segle V.
Nou!!: 1215 і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: 1215 і Comtat d'Embrun · Veure més »
Comtat de Brunsvic
El Comtat de Brunsvic o Brunswick fou un comtat que existí dins del Ducat de Saxònia medieval des del segle IX fins a 1235, quan fou elevat a ducat, el Ducat de Brunsvic-Lüneburg.
Nou!!: 1215 і Comtat de Brunsvic · Veure més »
Comtat de Forcalquier
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquier fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: 1215 і Comtat de Forcalquier · Veure més »
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Nou!!: 1215 і Comtat de Melguer · Veure més »
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Nou!!: 1215 і Comtat de Nimes · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: 1215 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Nou!!: 1215 і Concili · Veure més »
Concili de Montpeller
Façana d l'església de Nostra Senyora de les Taules Concili de Montpeller (Començà el 8 de gener de 1215 i se celebrà a l'església de Nostra Senyora de les Taules d'aquella vila).
Nou!!: 1215 і Concili de Montpeller · Veure més »
Concili del Laterà IV
El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.
Nou!!: 1215 і Concili del Laterà IV · Veure més »
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Nou!!: 1215 і Concili ecumènic · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: 1215 і Constitució · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1215 і Correggio · Veure més »
Croada albigesa
La croada contra els albigesos va ser una campanya militar de grans dimensions iniciada per l'església catòlica per perseguir i eliminar el catarisme a Occitània durant la primera meitat del segle XIII, durant uns 35 anys al llarg dels quals l'avenç croat tingué diversos ritmes.
Nou!!: 1215 і Croada albigesa · Veure més »
Croades
Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.
Nou!!: 1215 і Croades · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: 1215 і Cronologia del catarisme · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El cardenale Angelo Sodano, actual Degà dels cardenals del Sacre Col·legi El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1215 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Nou!!: 1215 і Delfinat del Vienès · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir —conegut també com a Despotat d'Arta— va ser un dels estats grecs bizantins sorgits després de l'ensulsida de l'Imperi Bizantí.
Nou!!: 1215 і Despotat de l'Epir · Veure més »
Diòcesi de Satrianum
La diòcesi de Satrianum (en llatí: Dioecesis Satrianensis) va ser una diòcesi de l'Església catòlica, suprimida en 1818.
Nou!!: 1215 і Diòcesi de Satrianum · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.
Nou!!: 1215 і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab بنو مرين, Banū Marīn o المرينيون, al-marīniyyūn) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan segle XIII a principis del XV.
Nou!!: 1215 і Dinastia marínida · Veure més »
Districte de Myitkyina
El districte de Myitkyina és una divisió de l'estat Kachin a Birmània (Myanmar) amb capital a Myitkyina.
Nou!!: 1215 і Districte de Myitkyina · Veure més »
Djalal al-Din Ali
Djalal al-Din Ali fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Baha al-Din Sam I, al que va succeir el 1206.
Nou!!: 1215 і Djalal al-Din Ali · Veure més »
Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (1160 - Coïmbra 1198) fou princesa catalana i reina consort de Portugal (1185-1198).
Nou!!: 1215 і Dolça de Barcelona · Veure més »
Domingo Blasco
Domingo Blasco, anomenat Dentudo, fou un religiós castellà, que fou bisbe d'Àvila entre 1213 i 1239.
Nou!!: 1215 і Domingo Blasco · Veure més »
Douceline de Digne
Douceline de Digne (c. 1215/1216 - 1274) va ser el fundador de les Beguines de Marsella i l'objecte d'una vita que avui sobreviu, La vida de Douceline de Digne.
Nou!!: 1215 і Douceline de Digne · Veure més »
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Nou!!: 1215 і Drets humans · Veure més »
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Nou!!: 1215 і Ducat de Ferrara · Veure més »
Duel
Duel de sabre d'estudiants alemanys retratat per Georg Mühlberg al voltant de 1900. Un duel és un tipus formal de combat, com s'ha practicat des del segle XV fins al XX en les societats occidentals.
Nou!!: 1215 і Duel · Veure més »
Durrës
Durrës (italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: 1215 і Durrës · Veure més »
Egham
Egham (pronunciat /ˈɛɡəm/) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Surrey, a la vora del riu Tàmesi.
Nou!!: 1215 і Egham · Veure més »
Eisai
Myoan Eisai (en japonès: 明菴栄西, Myōan Eisai) o Mestre zen Eisai (en japonès: 栄西禅師, Eisai Zenji) (20 d'abril de 1141 - 5 de juliol 1215) és el fundador de l'escola Rinzai al Japó que va portar de la Xina el 1191.
Nou!!: 1215 і Eisai · Veure més »
Enric I de Castella
Enric I de Castella (1204 - Palència 1217) fou rei de Castella (1214-1217).
Nou!!: 1215 і Enric I de Castella · Veure més »
Enric I de Flandes
Enric I de Flandes (Henricus, Ἑνρῖκος) fou emperador llatí de Constantinoble (1206-1216) segon fill de Balduí (Balduí VIII de Flandes i Hainaut).
Nou!!: 1215 і Enric I de Flandes · Veure més »
Ermessenda de Rubió
Ermessenda de Rubió fou abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges de 1191 a 1229.
Nou!!: 1215 і Ermessenda de Rubió · Veure més »
Esclarmonda de Foix
Esclarmonda de Foix (després de 1151 - 1215) fou una destacada membre de l'església càtara, coneguda com a Esclarmonda la Gran.
Nou!!: 1215 і Esclarmonda de Foix · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: 1215 і Església catòlica a França · Veure més »
Església Ortodoxa de Constantinoble
LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: 1215 і Església Ortodoxa de Constantinoble · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: 1215 і Estats Pontificis · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: 1215 і Família benedictina · Veure més »
Fisioteràpia
El mot fisioteràpia o cinesiteràpia (GEC) prové de la unió de les veus gregues: φύση, que significa Naturalesa i θεραπεία, que ve del verb "στη θεραπεία" i vol dir guarir.
Nou!!: 1215 і Fisioteràpia · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: 1215 і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les, o simplement, Gal·les, és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: 1215 і Gal·les · Veure més »
Gastó VI de Bearn
Gastó VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215), fou un noble català, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabardà, baró de Montcada i comte de Bigorra.
Nou!!: 1215 і Gastó VI de Bearn · Veure més »
Gazni
Gazni (persa غزنی, també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: 1215 і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides (en persa سلسله غوریان autoanomenats xansabànides) foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: 1215 і Gúrides · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.
Nou!!: 1215 і Genguis Khan · Veure més »
Geraardsbergen
Geraardsbergen (francès Grammont) és un municipi belga de la província de Flandes Oriental a la regió de Flandes.
Nou!!: 1215 і Geraardsbergen · Veure més »
Giraut de Bornelh
Giraut de Bornelh o Guiraut (1138 - 1215) fou un trobador occità tan famós que els seus contemporanis l'anomenaven maestre dels trobadors.
Nou!!: 1215 і Giraut de Bornelh · Veure més »
Guerau IV d'Armanyac
Guerau IV Trencalleó, nascut el 1170, mort el 1215, comte d'Armanyac i de Fezensac (aquest títol es va deixar d'emprar) de 1193 a 1215, fou fill de Bernat IV, comte d'Armanyac i de Fezensac, i d'Estevaneta de Labarta.
Nou!!: 1215 і Guerau IV d'Armanyac · Veure més »
Guerau V d'Armanyac
Guerau de Lomanha V d'Armanyac, mort el 1219, comte d'Armanyac incloent l'antic comtat de Fezensac, de 1215 a 1219, fou fill de Bernat de Loamnha antic hereu d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, i de Geraldesa (o Geralda) de Foix.
Nou!!: 1215 і Guerau V d'Armanyac · Veure més »
Guigó VI del Vienès
Andreu de Borgonya (Guigó VI), nascut el 1184, mort el 14 de març 1237, Dofí de vienès, comte d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1228 a 1237, conegut sota el nom de Guigó VI, fill d'Hug III, duc de Borgonya, i de Beatriu d'Albon, delfina del Vienès.
Nou!!: 1215 і Guigó VI del Vienès · Veure més »
Guillem I d'Entença
Guillem de Montpeller Entença (segle XIII) fou un noble català.
Nou!!: 1215 і Guillem I d'Entença · Veure més »
Guillem I de Bearn
Guillem de Montcada o Guillem I de Bearn fou vescomte de Bearn.
Nou!!: 1215 і Guillem I de Bearn · Veure més »
Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.
Nou!!: 1215 і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans) · Veure més »
Guillem Salusi V de Càller
Guillem Salusi V (vers 1215-1250) fou fill de Barisó II d'Arborea i de Beneta de Massa.
Nou!!: 1215 і Guillem Salusi V de Càller · Veure més »
Guillem VI de Montferrat
Guillem VI de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1207 al 1225.
Nou!!: 1215 і Guillem VI de Montferrat · Veure més »
Història d'Anglaterra
Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.
Nou!!: 1215 і Història d'Anglaterra · Veure més »
Història de la cirurgia
La història de la cirurgia és la branca de la història de la ciència que estudia la cirurgia.
Nou!!: 1215 і Història de la cirurgia · Veure més »
Història de Marràqueix
La història de Marràqueix comença en època musulmana.
Nou!!: 1215 і Història de Marràqueix · Veure més »
Història de Mònaco
Mònaco és actualment un principat independent.
Nou!!: 1215 і Història de Mònaco · Veure més »
Història de Mongòlia
Aquesta és la història de Mongòlia.
Nou!!: 1215 і Història de Mongòlia · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: 1215 і Història del Iemen · Veure més »
Història del judaisme a Catalunya durant l'edat mitjana
Mapa de les jueries a Espanya Els jueus a la Catalunya Medieval (Els jueus, com a grup religiós van ser presents a l'edat mitjana de Catalunya fins a la seva expulsió, que es va produir l'any 1492).
Nou!!: 1215 і Història del judaisme a Catalunya durant l'edat mitjana · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: 1215 і Història del Panjab · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: 1215 і Hohenstaufen · Veure més »
Iltutmix
Xams-ad-Din Iltutmix ibn Ilam-Khan al-Qutbí (en urdú: شمس الدین التتمش, Xamsuddin Iltutmix) (1211 - 1236) fou sultà de Delhi de la primera dinastia esclava o mameluca.
Nou!!: 1215 і Iltutmix · Veure més »
Imperi mongol
L'Imperi mongol, fundat per Genguis Khan al segle XIII, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: 1215 і Imperi mongol · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: 1215 і Inquisició · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (en àrab الإسماعيليون, al-ismāʿīliyyūn; en persa إسماعیلیان, esmāʿiliyān; en urdú إسماعیلی, ismāʿīlī) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: 1215 і Ismaïlisme · Veure més »
Jacopino della Scala
Jacopino della Scala fou nét de Balduí della Scala.
Nou!!: 1215 і Jacopino della Scala · Veure més »
Joan de Brienne
Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després Emperador llatí de Constantinoble de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199).
Nou!!: 1215 і Joan de Brienne · Veure més »
Joan XXI
Joan XXI (Lisboa, 1215 - Viterbo, 20 de maig de 1277) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1276 al 1277.
Nou!!: 1215 і Joan XXI · Veure més »
Joana I de Flandes
Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.
Nou!!: 1215 і Joana I de Flandes · Veure més »
Jofré d'Estrasburg
Jofré d'Estrasburg o Gaufred d'Estrasburg, en alemany Gottfried von Strassburg (vers 1170 – 1215), va ser un trobador i poeta èpic en alemany, conegut com a autor del poema inacabat Tristan und Isolde (Tristany i Isolda), el magistral llenguatge del qual despertà ja l'admiració dels seus contemporanis.
Nou!!: 1215 і Jofré d'Estrasburg · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'Edat Mitjana a Catalunya.
Nou!!: 1215 і Jueus catalans · Veure més »
Jurchens
Els jurchens (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.
Nou!!: 1215 і Jurchens · Veure més »
Jutjat de Torres
Torres era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Nou!!: 1215 і Jutjat de Torres · Veure més »
Kaykaus I
Izz al-Din Kaykaus I (àrabb i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, 'Izz al-Dīn Kaykā'ũs bin Kaykhusraw; turc: Izzeddin Keykavus) fou sultà seljúcida de Rüm del 1211 al 1221.
Nou!!: 1215 і Kaykaus I · Veure més »
Khatchen
El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabagh (Nagorno Karabagh) establert al segle XII.
Nou!!: 1215 і Khatchen · Veure més »
Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim khan (1260-1294) de l'imperi mongol.
Nou!!: 1215 і Khublai Khan · Veure més »
Khyber Pakhtunkhwa
El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: 1215 і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »
Kostolné Kračany
Kostolné Kračany és un poble d'Eslovàquia.
Nou!!: 1215 і Kostolné Kračany · Veure més »
Krakatau
Krakatau o Krakatoa és una illa volcànica formada per lava prop de l'illa indonèsia de Rakata, a l'estret de la Sonda, entre les illes de Java i de Sumatra.
Nou!!: 1215 і Krakatau · Veure més »
Kráľovičove Kračany
Kráľovičove Kračany és un poble d'Eslovàquia.
Nou!!: 1215 і Kráľovičove Kračany · Veure més »
L'Ametlla de Segarra
Paisatge amb l'Ametlla al fons L'Ametlla de Segarra és un població integrada al municipi de Montoliu de Segarra a la comarca de la Segarra.
Nou!!: 1215 і L'Ametlla de Segarra · Veure més »
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Nou!!: 1215 і La Selva del Camp · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
'''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: 1215 і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Ladislau III de Polònia
Ladislau III el Camaprim pintat per Jan Matejko Ladislau III el Camaprim (en polonès: Władysław III Laskonogi; entre 1161 i 1167 - 3 de novembre de 1231) va ser duc de Cracòvia el 1202 i de 1228 a 1229.
Nou!!: 1215 і Ladislau III de Polònia · Veure més »
Lahore
Lahore (urdu: لاہور) o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: 1215 і Lahore · Veure més »
Lambert Visconti de Gallura
Lambert Visconti de Gallura era fou patrici de Pisa.
Nou!!: 1215 і Lambert Visconti de Gallura · Veure més »
Lanfranco Grimaldi
Lanfranco Grimaldi va néixer vora els anys 1210-1215 i va morir probablement l'any 1293.
Nou!!: 1215 і Lanfranco Grimaldi · Veure més »
Laterà
Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.
Nou!!: 1215 і Laterà · Veure més »
Lèucada
Lèucada (en grec Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag pertanyent a Grècia.
Nou!!: 1215 і Lèucada · Veure més »
Leszek I el Blanc
Leszek I el Blanc - Leszek Biały en polonès - (vers 1186 - 1227) fou duc de Cracòvia (1194-1198, 1202-1210, i a partir de 1211), duc de Sandomierz (1194-1227), duc de Masòvia (1194-1200) i duc de Cuiàvia (1199-1200).
Nou!!: 1215 і Leszek I el Blanc · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: 1215 і Liberalisme · Veure més »
Literatura irlandesa antiga
Text en irlandès antic (s. VIII) Literatura irlandesa antiga tracta de la literatura irlandesa feta en gaèlic irlandès durant l'edat mitjana fins al segle XVII.
Nou!!: 1215 і Literatura irlandesa antiga · Veure més »
Llacunes de Ruidera
Les llacunes de Ruidera vénen d'un aqüífer que hi ha en El campo de Montiel.
Nou!!: 1215 і Llacunes de Ruidera · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1215 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: 1215 і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de bisbes d'Agde
La llista de bisbes d'Agde és la següent.
Nou!!: 1215 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »
Llista de governants aiúbides
La Dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles XII i XIII.
Nou!!: 1215 і Llista de governants aiúbides · Veure més »
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
Escut del Gran Principat de Transilvania (segle XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Nou!!: 1215 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »
Llista de monestirs femenins catalans
Llista de monestirs femenins catalans Els monestirs mixts, partien d'una comunitat formada per homes i dones que volien viure en santedat.
Nou!!: 1215 і Llista de monestirs femenins catalans · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1806 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: 1215 і Llista de reis germànics · Veure més »
Llista dels comtes de Tolosa
Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: 1215 і Llista dels comtes de Tolosa · Veure més »
Loeiz Herrieu
Loeiz Herrieu (Louis Henrio, Lanester, 1879 - Auray, 1953) fou un poeta i escriptor bretó en dialecte gwened conegut amb el sobrenom dEr Barh Labourér.
Nou!!: 1215 і Loeiz Herrieu · Veure més »
Mafalda de Portugal i de Barcelona
Mafalda de Portugal i de Barcelona (ca. 1208 - Amarante, Regne de Portugal, 1256) fou infanta de Portugal i reina consort de Castella (1215-1216).
Nou!!: 1215 і Mafalda de Portugal i de Barcelona · Veure més »
Mahabaleshwar
Mahabaleshwar (marathi महाबळेश्वर) és una ciutat i consell municipal al districte de Satara a Maharashtra, estació de muntanya dels Ghats Occidentals en una zona de verd permanent; va servir de capital d'estiu de la presidència de Bombai.
Nou!!: 1215 і Mahabaleshwar · Veure més »
Manfred della Scala
Manfred della Scala, nascut el 1215, fou canònic de la catedral de Verona i el 1241 bisbe de la ciutat, càrrec que va exercir fins a la seva mort el 1256.
Nou!!: 1215 і Manfred della Scala · Veure més »
Manuel I de Constantinoble
Manel Caritòpulos o Manel Sarantè (Manuel Charitopoulus o Manuel Sarantenus) fou un filòsof grec dels segles XII i XIII, famós pels seus coneixements en filosofia.
Nou!!: 1215 і Manuel I de Constantinoble · Veure més »
Marie de France
Maria de França (en francès, Marie de France) (c. 1160–1215) fou una poeta i autora medieval protofeminista que va viure durant la segona meitat del segle XII a Anglaterra.
Nou!!: 1215 і Marie de France · Veure més »
Marquesat de Saluzzo
Escut d'armes situació El marquesat de Saluzzo (en occità marquesat de Saluças) fou un antic estat feudal italià del Piemont, a cavall dels Alps.
Nou!!: 1215 і Marquesat de Saluzzo · Veure més »
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Nou!!: 1215 і Mauguòu · Veure més »
Mencía López de Haro
Mencia López de Haro (Biscaia, v 1215 - Palència, 1270), dama lleonesa-biscaïna i reina consort de Portugal (1239-1247).
Nou!!: 1215 і Mencía López de Haro · Veure més »
Miquel I Àngel-Comnè
Miquel I Àngel-Comnè 1205-1215 (en realitat Miquel I Àngel-Comnè Ducas) també conegut com a Miquel I Ducas fou el primer governant del nou estat que en temps del seu fill es coneixeria amb el nom de Despotat de l'Epir, una regió que anteriorment formava part de l'Imperi Bizantí i que, després de la conquesta de Constantinoble pels croats s'esperava que seria una regió governada per la República de Venècia.
Nou!!: 1215 і Miquel I Àngel-Comnè · Veure més »
Miquel II Àngel-Comnè Ducas
Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manel.
Nou!!: 1215 і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »
Monenh
Monenh (Monenh en occità; Monein en francès) és una comuna del Bearn situada al departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: 1215 і Monenh · Veure més »
Monestir de Geghard
El monestir de Geghard està situat a la província armènia de Kotaiq, al nord-est de Garni, i a uns 34 km d’Erevan, la capital.
Nou!!: 1215 і Monestir de Geghard · Veure més »
Monestir de San Pedro
El Monestir de San Pedro és un antic monestir, actualment desaparegut, del qual es té constància per la intervenció arqueològica que es va realitzar en els primers anys del segle XXI en el subsòl de la plaça de San Pedro de la ciutat de Jaca, així com per documents antics en els quals es parla de la seva existència, com per exemple la Crònica de Sant Joan de la Penya.
Nou!!: 1215 і Monestir de San Pedro · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: 1215 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Santa María de Las Huelgas
El claustre romànic anomenat ''Las claustrillas'' El Reial monestir de Las Huelgas és un monestir cistercenc fundat el 1189 pel rei Alfons VIII de Castella.
Nou!!: 1215 і Monestir de Santa María de Las Huelgas · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bonrepòs
L'antic Monestir de Santa Maria de Bonrepòs o Monestir de Bonrepòs, actualment Mas de Sant Blai, fou una comunitat monàstica erigida a la Morera de Montsant (Priorat).
Nou!!: 1215 і Monestir de Santa Maria de Bonrepòs · Veure més »
Monges Comanadores de Sant Jaume
Les Monges Comanadores de Sant Jaume o Comanadores de l'Orde de Sant Jaume són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa.
Nou!!: 1215 і Monges Comanadores de Sant Jaume · Veure més »
Morlautern
Morlautern és una localitat de la ciutat de Kaiserlsuatern, a la regió del Palatinat a l'estat de Renània-Palatinat de la República Federal d'Alemanya.
Nou!!: 1215 і Morlautern · Veure més »
Mort a la foguera
Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.
Nou!!: 1215 і Mort a la foguera · Veure més »
Muqali
Muqali o Muquli fou un dels grans generals de Gengis Khan.
Nou!!: 1215 і Muqali · Veure més »
Mustalites
Els mustalites (en àrab, مستعلي) són una secta islàmica de l'ismaïlisme (que al seu torn és una branca del xiisme) que pren el nom d'Al-Mustali Abul Qasim Ahmed, novè califa fatimita legítim, successor del seu pare, Al-Mustànsir.
Nou!!: 1215 і Mustalites · Veure més »
Mutarrifiyya
Mutarrifiyya fou una secta zaidita del Iemen, que pren el seu nom de Mutàrrif ibn Xihab ibn Amr aix-Xihabí, mort molt vell vers 1067.
Nou!!: 1215 і Mutarrifiyya · Veure més »
Nördlingen
Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.
Nou!!: 1215 і Nördlingen · Veure més »
Nimes
Nimes (en occità: Nimes, en francès: Nîmes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: 1215 і Nimes · Veure més »
Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya
Representació de Nunó Sanç a les pintures murals del Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Nou!!: 1215 і Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya · Veure més »
Oligarquia
L’oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: 1215 і Oligarquia · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el segle XIII (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: 1215 і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Columbà
L'orde de Sant Columbà, també anomenada Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.
Nou!!: 1215 і Orde de Sant Columbà · Veure més »
Orde dels Predicadors
Església dels Jacobins de Tolosa LOrde de Predicadors (Ordo Praedicatorum, O.P.), coneguts popularment com a Dominics o Dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: 1215 і Orde dels Predicadors · Veure més »
Orde Franciscà Seglar
LOrde Franciscà Seglar, en llatí Ordo Franciscanus Saecularis, és la branca seglar de l'Orde de Sant Francesc, els membres dels quals són homes i dones laics que, fascinats per l'estil de vida evangèlic de sant Francesc d'Assís, volen imitar-lo i fer-lo realitat en la seva quotidianitat. Originalment l'orde s'anomenà Germans de la Penitència. En aprovar-se la primera regla es va dir Venerable Orde Tercer de Sant Francesc o Tercer Orde Franciscà (T.O.F.). El 1978 es va aprovar una nova regla que va canviar el seu nom a l'actual, Orde Franciscà Seglar. Els membres de l'orde són seglars, no emeten vots religiosos ni viuen en comunitat. Posposen al seu nom les sigles O.F.S..
Nou!!: 1215 і Orde Franciscà Seglar · Veure més »
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Nou!!: 1215 і Orde mendicant · Veure més »
Orvieto
Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.
Nou!!: 1215 і Orvieto · Veure més »
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Nou!!: 1215 і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Papa Celestí V
Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.
Nou!!: 1215 і Papa Celestí V · Veure més »
Papa Innocenci III
Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.
Nou!!: 1215 і Papa Innocenci III · Veure més »
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Nou!!: 1215 і Papa Nicolau III · Veure més »
Patriarca Llatí d'Alexandria
El patriarca llatí d'Alexandria fou el cap del Patriarcat llatí d'Alexandria, designat per l'Església Catòlica Romana el 1215 durant el pontificat d'Innocenci III.
Nou!!: 1215 і Patriarca Llatí d'Alexandria · Veure més »
Pelfort II de Rabastens
Pelfort II de Rabastens co-senyor de Rabastens.
Nou!!: 1215 і Pelfort II de Rabastens · Veure més »
Peronella I de Bigorra
Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).
Nou!!: 1215 і Peronella I de Bigorra · Veure més »
Pietro di Benevento
Pietro di Benevento (en català: Pere de Benevent) va ser cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro, notari i legat pontifici, i autor de la "Compilatio tertia".
Nou!!: 1215 і Pietro di Benevento · Veure més »
Pio
El Pio foren una família senyorial italiana que va exercir el poder principalment a Carpi.
Nou!!: 1215 і Pio · Veure més »
Principat de Galítsia-Volínia
El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al segle XII de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímyr, que seran units en un sol estat a finals del segle XII.
Nou!!: 1215 і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »
Puxian Wannu
Puxian Wannu (蒲鮮萬奴) fou un dinasta jurchen que va establir una petita sobirania al segle XIII.
Nou!!: 1215 і Puxian Wannu · Veure més »
Ramon Guillem (canonge)
Ramon Guillem (Montpeller(?) segle XII - Tarragona 1237) va ser canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de Reus a partir de 1208, quan va substituir Ramon de Sant Llorenç.
Nou!!: 1215 і Ramon Guillem (canonge) · Veure més »
Ramon Roger I de Foix
Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).
Nou!!: 1215 і Ramon Roger I de Foix · Veure més »
Ramon VI de Tolosa
Segell del comte Ramon VI de Tolosa Ramon VI de Tolosa, anomenat el vell, (Sant Gèli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), comte de Melguelh (Ramon IV) (1173-1190), comte de Tolosa i marquès de Provença (de 1194 a 1222) és un dels comtes occitans més famosos per la seva implicació a la Croada dels albigesos.
Nou!!: 1215 і Ramon VI de Tolosa · Veure més »
Raoul de Longchamp
Raoul de Longchamp, anomenat també l'Ardent (Radulfus Ardens) (h. 1155 - 1215) va ser un teòleg i filòsof escolàstic francès.
Nou!!: 1215 і Raoul de Longchamp · Veure més »
Rúrik II de Kíev
Rurik II de Kíev (mort el 1215) fou un total de set vegades Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 1173 i 1210.
Nou!!: 1215 і Rúrik II de Kíev · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: 1215 і Regne d'Anglaterra · Veure més »
República de Ragusa
La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.
Nou!!: 1215 і República de Ragusa · Veure més »
Robert III d'Alençon
Robert III d'Alençon († a Morteveille el 8 de setembre de 1217), de la casa de Montgommery-Bellême, va ser comte d'Alençon de 1191 a 1217.
Nou!!: 1215 і Robert III d'Alençon · Veure més »
Rochester (Kent)
Rochester és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Kent, a Anglaterra.
Nou!!: 1215 і Rochester (Kent) · Veure més »
Salafa Khatun
Salafa Khatun fou la darrera princesa dels atabegs ahmadílides de Maragha.
Nou!!: 1215 і Salafa Khatun · Veure més »
Salomé de Galítsia
Salomé o Salomea de Halicz o de Galítsia o de Cracòvia (1211/1212 - 1268) fou una princesa polonesa i, entre 1215 i 1219, reina consort de Galítsia-Volínia com a esposa de Colomà de Lodomèria.
Nou!!: 1215 і Salomé de Galítsia · Veure més »
San Pedro el Viejo
San Pedro el Viejo és l'antiga església monacal d'un monestir que es va fundar, en opinió de Domingo J. Buesa, al voltant de l'any 920 al municipi de Jaca, pel Comte Galí II Asnar, amb monjos duts de San Pedro de Siresa, i del qual actualment no queda constància.
Nou!!: 1215 і San Pedro el Viejo · Veure més »
Sanç I de Portugal
Sanç I de Portugal o Sanç el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - íd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal entre 1185 i 1212.
Nou!!: 1215 і Sanç I de Portugal · Veure més »
Sant Pau Extramurs
Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.
Nou!!: 1215 і Sant Pau Extramurs · Veure més »
Setge de Bellcaire
El Setge de Bellcaire o Presa de Bèlcaire (Primavera-estiu de 1216) fou una batalla de la Croada albigesa.
Nou!!: 1215 і Setge de Bellcaire · Veure més »
Simó IV de Montfort
barons de Montfort Simó IV de Montfort (1150– Tolosa, 25 de juny de 1218), fou un noble francès baró de Montfort i comte de Leicester.
Nou!!: 1215 і Simó IV de Montfort · Veure més »
Staines-upon-Thames
Staines-upon-Thames és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Surrey, a la vora del riu Tàmesi.
Nou!!: 1215 і Staines-upon-Thames · Veure més »
Surrey
Surrey (pronunciat /ˈsʌri) és un dels comtats d'Anglaterra, situat al sud-est del país.
Nou!!: 1215 і Surrey · Veure més »
Tàmils
Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.
Nou!!: 1215 і Tàmils · Veure més »
Teodor I Àngel-Comnè Ducas
Teodor Àngel-Comnè Ducas fou el segon governant del Despotat de l'Epir, del 1215 al 1230.
Nou!!: 1215 і Teodor I Àngel-Comnè Ducas · Veure més »
Teodor II de Constantinoble
Teodor II de Constantinoble o Teodor Irineu o Teodor Copas (Theodorus) fou un patriarca de Constantinoble del 1213 al 1215.
Nou!!: 1215 і Teodor II de Constantinoble · Veure més »
Tercer Orde Regular de Sant Francesc
El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica.
Nou!!: 1215 і Tercer Orde Regular de Sant Francesc · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: 1215 і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tomàs de Celano
Tomàs de Celano (Celano, província de L'Aquila, Abruços, ca. 1200 - Tagliacozzo, ca. 1265) fou un frare franciscà, escriptor i poeta en llatí i primer biògraf de Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: 1215 і Tomàs de Celano · Veure més »
Tovarné
Tovarné és un poble d'Eslovàquia.
Nou!!: 1215 і Tovarné · Veure més »
Transsubstanciació
La transsubstanciació és un concepte de la teològica catòlica que afirma que les espècies de l'eucaristia, el pa i el vi, prenen la substància del cos i la sang de Crist, respectivament.
Nou!!: 1215 і Transsubstanciació · Veure més »
Trstené pri Hornáde
Trstené pri Hornáde és un poble d'Eslovàquia.
Nou!!: 1215 і Trstené pri Hornáde · Veure més »
Unitat perifèrica de Cefalònia
Cefalònia (en català antic Xifal·lònia o Xifel·lònia) és una illa de la mar Jònica, la més gran d'aquesta mar.
Nou!!: 1215 і Unitat perifèrica de Cefalònia · Veure més »
Valdès de Lió
Valdès de Lió, de vegades anomenat Pere Valdès i originàriament Vaudès (Lió?, ca. 1130 - Vall de Luberon, ca. 1217) fou un mercader lionès, reformador religiós i iniciador d'un moviment que volia difondre l'ideal de la pobresa apostòlica, conegut com a moviment dels valdesos o Pobres de Lió i que va donar origen a l'actual Església Evangèlica Valdesa, avui una de les esglésies reformades protestants de tendència calvinista.
Nou!!: 1215 і Valdès de Lió · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: 1215 і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Vescomtat de Menerba
Menerba fou un vescomtat feudal d'Occitània a França, sorgit com a part del vescomtat de Narbona, del que era una dependència feudal.
Nou!!: 1215 і Vescomtat de Menerba · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: 1215 і Visconti · Veure més »
Willem van Moerbeke
Willem van Moerbeke (nascut a Moerbeke, ± 1215 – mort a Corint, ± 1286) (Guillem de Moerbeke en català) va ser un frare dominic flamenc reconegut per traduir moltes obres d'autors clàssics.
Nou!!: 1215 і Willem van Moerbeke · Veure més »