Accés més ràpid que el navegador!
279 les relacions: Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah, Adela (comtessa de Vexin), Agnès de Merània, Ahnentafel, Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza, Ala al-Din Atsiz, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alí Mardan (aventurer), Alcántara (Càceres), Alfons el Cast, Alix de Thouars, Almagro (Castella-La Manxa), Amada d'Assís, An-Nàssir Ayyub, Anatomia patològica, Andrònic Paleòleg (gran domèstic), Andreu II d'Hongria, Arbre de Sobrarbe, Arcedo, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Vercelli, Artal II d'Alagón, Artur I de Bretanya, Baeza, Baha al-Din Sam II, Balasc d'Alagó, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Batalla de Steps, Bedarius, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Amicles, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat d'Utrecht, ..., Bisbat de Baiona, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Brescia, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Comenge, Bisbat de Coserans, Bisbat de Die, Bisbat de Dorpat, Bisbat de Glandèves, Bisbat de Gurk, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lescar, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Meaux, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Metz, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Nantes, Bisbat de Novara, Bisbat de Pavia, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Saint-Brieuc, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Vác, Bisbat de Volterra, Bonconte I Montefeltro, Cançó de la Croada, Capella de Sant Marc (Catedral de Barcelona), Carcassona, Cardenal protodiaca, Carladès, Carta Magna, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Beynac, Castell de Kilkenny, Castell de Montsó, Castell de Niòrt, Castells càtars, Català antic, Català clàssic, Catarisme, Catedral d'Osca, Cellorigo, Cinquena Croada, Comtat de Comenge, Comtat de Gavaldà, Comtat de Melguer, Comtat de Nevers, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Concili de La Vaur (1213), Conquesta de Mallorca, Conquesta feudal hispànica, Corona d'Aragó, Correggio, Creu d'Alcoraç, Crisòbul, Croada Albigesa, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia del catarisme, Daniel de Galítsia, Davos, Dessau, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Jin (1115-1234), Djebé, Domènec de Guzmán, Domingo Blasco, Donceel, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat d'Urbino, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Electorat del Palatinat, Elionor de Vermandois, Elisabet d'Hongria, Emirat de Balànsiya, Era japonesa, Escut de la Granja d'Escarp, Escut de València, Eudes III de Borgonya, Eustaqui el Monjo, Felip II de França, Ferran de Flandes, Florent de Ville, Força de Cartellà, Gastó VI de Bearn, Gúrides, Gemerský Sad, Genguis Khan, Geoffroi II de Bretanya, Ghiyath al-Din Mahmud, Godofreu I de Villehardouin, Guerau IV de Cabrera, Guercif, Guerra de Successió Bretona, Guifré el Pilós, Guilhem de Tudela, Guillem I d'Entença, Guillem III des Barres, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Guiu de Thouars, Gurkhan, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història d'Occitània, Història de Catalunya, Història de la llengua catalana, Història dels Països Catalans, Homilies d'Organyà, Hug IV de Borgonya, Huguet de Mataplana, Ibn an-Nafís, Ibn Saïd al-Maghribí, Ibn Tumlús, Imperi Nou d'Egipte, Ingeborg de Dinamarca (reina de França), Jaufré Reforzat de Trets, Jaume el Conqueridor, Joan de Mata, Joan de Penna, Joan sense Terra, Joana I de Flandes, Jordi, Jordi IV de Geòrgia, Josep Ben Meir Ibn Sabara, Jotxi, Jueus catalans, Jurtxets, Kara-khitai, Kolhapur (ciutat), Kostromà, Kutxlug, La Granja d'Escarp, La Serra d'en Galceran, La Vaur, Lírica galaicoportuguesa, Leopold VI, Llista d'anys, Llista de bisbes d'Agde, Llista de comtes de Barcelona, Llista de governants de Bretanya, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de municipis portuguesos, Mahdia, Malčice, Marc I Sanudo, Maria d'Oignies, Maria de França i de Merània, Maria de Montpeller, Mauguòu, Mkhargrdzéli, Morrano, Muhàmmad an-Nàssir, Muret, Numeració del Casal d'Aragó, Occitània, Odó I de la Roche, Ogodei, Ora faz ost’o senhor de Navarra, Orde d'Alcántara, Ossona, Otago II d'Abkhàzia, Otrar, Palau dels Casalduch, Parc Natural del Penyagolosa, Pau i Treva de Déu, Pedro Instancio, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere Mauclerc, Pero d'Ahones, Ponç de Torrella, Pont de Londres, Portada/article desembre 27, Portada/article març 26, Prínceps de Lori-Somkhètia, Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó, Protodiaca, Provença, Puxian Wannu, Qassar, Qatada ibn Idrís, Qutb-ad-Din Mawdud, Ramon de Barberà, Ramon de Torroella, Ramon Folc IV de Cardona, Ramon Roger I de Foix, Sad ibn Zanguí, Sairam, Samuel ibn Tibon, San Leo, Sanç I de Portugal, Sança de Castella i de Polònia, Sant Pere de les Maleses, Santa Maria in Cosmedin, Senyoria d'Oisy, Senyoria de Castellar, Senyoria de Montpeller, Serghil Dadiani, Sirohi, Tamara de Geòrgia, Temugé, Teodor II de Constantinoble, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Teramo, Terra de Făgăraș, Tolui, Tractat de Corbeil, Txagatai Khan, Urbino, Vardan II Dadiani, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Castellbò, Vescomtat de Léon, Vescomtat de Meaux, Visconti, Warnant-Dreye, William Harvey, Xàraf-ad-Din at-Tussí, 12 de setembre, 13 d'octubre, 17 de desembre, 23 de juny, 9 de març. Ampliar l'índex (229 més) »
Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah
Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mustàssim (1213-1258) fou el darrer abbàssida de Bagdad (1243-1258).
Nou!!: 1213 і Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah · Veure més »
Adela (comtessa de Vexin)
Adela (o Alix) Capet, comtessa de Vexin (4 Octubre, Paris, 1160 - Castella, entre 1213 i 1221), va ser la filla del Rei Lluís VII de França i la seva segona dona Constança de Castella i de Barcelona.
Nou!!: 1213 і Adela (comtessa de Vexin) · Veure més »
Agnès de Merània
Agnès de Merània (v 1172 - 1201), reina consort de França (1196-1200).
Nou!!: 1213 і Agnès de Merània · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1213 і Ahnentafel · Veure més »
Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza
Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza (gener de 1166 − 20 d'abril de 1217) fou imam zaidita del Iemen (1187/1188-1217).
Nou!!: 1213 і Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza · Veure més »
Ala al-Din Atsiz
Ala al-Din Atsiz ibn Ala al-Din Husayn, fou el penúltim sultà gúrida que va regnar vers 1210 o 1213 a 1214.
Nou!!: 1213 і Ala al-Din Atsiz · Veure més »
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Nou!!: 1213 і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Alí Mardan (aventurer)
Alí Mardan (?- c. 1213) fou un aventurer khaldji, que el es va emparar del poder a Lakhanawati, un petit estat de Bengala.
Nou!!: 1213 і Alí Mardan (aventurer) · Veure més »
Alcántara (Càceres)
Alcántara és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Nou!!: 1213 і Alcántara (Càceres) · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: 1213 і Alfons el Cast · Veure més »
Alix de Thouars
Tomba d'Alix de Thouars i de la seva filla Iolanda de Bretanya, a l'abadia de Villeneuve-Les Nantes (segons l'original de Boudan) Alix de Thouars.
Nou!!: 1213 і Alix de Thouars · Veure més »
Almagro (Castella-La Manxa)
Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Nou!!: 1213 і Almagro (Castella-La Manxa) · Veure més »
Amada d'Assís
Amada d'Assís o de Corano (Assís, ~ 1199 - ~ 1254), va ser una religiosa italiana que va seguir les passes de les seves ties Clara i Agnès d'Assís ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses.
Nou!!: 1213 і Amada d'Assís · Veure més »
An-Nàssir Ayyub
Al-Màlik an-Nàssir Ayyub ibn Tughtaguín ibn Ayyub ——, conegut simplement com a an-Nàssir Ayyub fou un príncep aiúbida del Iemen, que va ser emir del 1202 al 1214.
Nou!!: 1213 і An-Nàssir Ayyub · Veure més »
Anatomia patològica
L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.
Nou!!: 1213 і Anatomia patològica · Veure més »
Andrònic Paleòleg (gran domèstic)
Andrònic Paleòleg (en grec:, Andronikos Doukas Komnēnós Palaiologos; 1190 -Tesalònica, 1248/1252)) fou un alt funcionari de l'Imperi de Nicea, que tenia el càrrec de gran domèstic. Era de la família Paleòleg, però també va fer servir el cognom Comnè, d'alguns avantpassats seus. Fou el pare del futur emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: 1213 і Andrònic Paleòleg (gran domèstic) · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: 1213 і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Nou!!: 1213 і Arbre de Sobrarbe · Veure més »
Arcedo
Arcedo o Arcediello fou un lloc disputat entre el consell de Terol i el Regne de València.
Nou!!: 1213 і Arcedo · Veure més »
Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1213 і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: 1213 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1213 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1213 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1213 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1213 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1213 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquebisbat de Vercelli
El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1213 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »
Artal II d'Alagón
Artal II d'Alagón (? - ~1213) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Alagón, Alferes del regne d'Aragó, Majordom del regne d'Aragó, 5r Senyor d'Alagón.
Nou!!: 1213 і Artal II d'Alagón · Veure més »
Artur I de Bretanya
Artur I de Bretanya o Artur Plantagenet (29 de març de 1187 - 3 d'abril de 1203) fou fill pòstum de Jofré II Plantagenet i de la duquessa Constància de Bretanya, va ser duc de Bretanya de 1196 a la seva mort, i hereu designat al tron del Regne d'Anglaterra per succeir a Ricard Cor de Lleó.
Nou!!: 1213 і Artur I de Bretanya · Veure més »
Baeza
Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.
Nou!!: 1213 і Baeza · Veure més »
Baha al-Din Sam II
Baha al-Din Sam II fou sultà gúrida de la família shansabànida del Ghur.
Nou!!: 1213 і Baha al-Din Sam II · Veure més »
Balasc d'Alagó
Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.
Nou!!: 1213 і Balasc d'Alagó · Veure més »
Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.
Nou!!: 1213 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Nou!!: 1213 і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: 1213 і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: 1213 і Batalla de Muret · Veure més »
Batalla de Steps
La batalla de Steps va lliurar-se al 13 d'octubre de 1213 a Montenaken entre les forces del ducat de Brabant i del principat de Lieja, a un lloc dit «Stepsheuvel» (trad. turó de Steps) al mig del camp d'Haspengouw.
Nou!!: 1213 і Batalla de Steps · Veure més »
Bedarius
Bedarius (en francès Bédarieux) és un poble occità del Llenguadoc situat a la part septentrional del departament de l'Erau a la regió Occitània.
Nou!!: 1213 і Bedarius · Veure més »
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Acqui · Veure més »
Bisbat d'Agde
XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Agde · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Albenga-Imperia
La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »
Bisbat d'Alessandria
El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Alessandria · Veure més »
Bisbat d'Amicles
El Bisbat d'Amicles (en llatí: Dioecesis Amyclaeensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Amicles · Veure més »
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Aosta · Veure més »
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »
Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: 1213 і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Die · Veure més »
Bisbat de Dorpat
Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Dorpat · Veure més »
Bisbat de Glandèves
La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Glandèves · Veure més »
Bisbat de Gurk
Catedral de Gurk La Catedral Maria Saal Escut de la diòcesi El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Gurk · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1213 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Lescar · Veure més »
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »
Bisbat de Massa Marittima-Piombino
El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Novara · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Saint-Brieuc
Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Saint-Brieuc · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Bisbat de Vác
Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Vác · Veure més »
Bisbat de Volterra
El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1213 і Bisbat de Volterra · Veure més »
Bonconte I Montefeltro
Bonconte I Montefeltro (1165-1242) va ser fill i successor de Montefeltrano I Montefeltro el 1202.
Nou!!: 1213 і Bonconte I Montefeltro · Veure més »
Cançó de la Croada
La Cançó de la Croada (en occità medieval Canso de la Crosada) és un poema manuscrit de 9.582 versos alexandrins escrit en occità entre 1212 i 1218.
Nou!!: 1213 і Cançó de la Croada · Veure més »
Capella de Sant Marc (Catedral de Barcelona)
La Capella de Sant Marc és una capella promoguda pel gremi dels sabaters, situada als peus de la nau de l'Evangeli de la Catedral de Barcelona.
Nou!!: 1213 і Capella de Sant Marc (Catedral de Barcelona) · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: 1213 і Carcassona · Veure més »
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Nou!!: 1213 і Cardenal protodiaca · Veure més »
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Nou!!: 1213 і Carladès · Veure més »
Carta Magna
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.
Nou!!: 1213 і Carta Magna · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: 1213 і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1213 і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Beynac
El castell de Beynac està situat a la comuna de Beynac-et-Cazenac, al departament de la Dordonya i més concretament dins del Perigord negre, a França.
Nou!!: 1213 і Castell de Beynac · Veure més »
Castell de Kilkenny
El Castell de Kilkenny (Caisleán Chill Chainnigh en irlandès) és un castell situat en la localitat homònima del Comtat de Kilkenny en la República d'Irlanda.
Nou!!: 1213 і Castell de Kilkenny · Veure més »
Castell de Montsó
El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.
Nou!!: 1213 і Castell de Montsó · Veure més »
Castell de Niòrt
El castell de Niòrt (Aniort o Aniorti en els textos d'època medieval) és un castell en runes situat a la comuna de Niòrt de Sault, al departament de l'Aude.
Nou!!: 1213 і Castell de Niòrt · Veure més »
Castells càtars
El terme castells càtars, així com castells del País Càtar, és una denominació utilitzada bàsicament pel turisme contemporani per designar un conjunt de castells ubicats en la regió occitana on es va desenvolupar majoritàriament el catarisme al.
Nou!!: 1213 і Castells càtars · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: 1213 і Català antic · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: 1213 і Català clàssic · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: 1213 і Catarisme · Veure més »
Catedral d'Osca
La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.
Nou!!: 1213 і Catedral d'Osca · Veure més »
Cellorigo
Cellorigo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1213 і Cellorigo · Veure més »
Cinquena Croada
La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.
Nou!!: 1213 і Cinquena Croada · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: 1213 і Comtat de Comenge · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: 1213 і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Nou!!: 1213 і Comtat de Melguer · Veure més »
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Nou!!: 1213 і Comtat de Nevers · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: 1213 і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1213 і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: 1213 і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Concili de La Vaur (1213)
El Concili de La Vaur (Concilium Vaurense) va ser un sínode local que va tenir lloc a La Vaur (França) el 1213, va ser presidit pel bisbe de Narbona Arnau Amalric.
Nou!!: 1213 і Concili de La Vaur (1213) · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: 1213 і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: 1213 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: 1213 і Corona d'Aragó · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1213 і Correggio · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: 1213 і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Crisòbul
XIV). Un crisòbul (en llatí: bulla aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, krissovil·lós, és a dir, 'segell d'or'), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'edat mitjana per les corts d'Occident amb el nom de butlla d'or.
Nou!!: 1213 і Crisòbul · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: 1213 і Croada Albigesa · Veure més »
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Nou!!: 1213 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: 1213 і Cronologia del catarisme · Veure més »
Daniel de Galítsia
Daniel de Galítsia (1201, Gàlitx - 1254, Chełm) (en ucraïnès Данило I Галицький) fou un rei de Galítsia del 1205 al 1255, de Przemyśl el 1211 i de Volodímir del 1212 al 1231.
Nou!!: 1213 і Daniel de Galítsia · Veure més »
Davos
Vista aèria de Davos a l'hivern. Davos (Davos en alemany, Tavau en romanx i Tavate en italià) és un municipi de l'est de Suïssa, al cantó dels Grisons, situat al districte de Prättigau-Davos, cercle de Davos.
Nou!!: 1213 і Davos · Veure més »
Dessau
Dessau és una de les principals ciutats de l'estat federal de Saxònia-Anhalt, situat a la confluència dels rius Mulde i Elba.
Nou!!: 1213 і Dessau · Veure més »
Diòcesi de Ciudad Rodrigo
La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.
Nou!!: 1213 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: 1213 і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia Jin (1115-1234)
Dinastia Jin (en blau) prop del 1141 La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard.
Nou!!: 1213 і Dinastia Jin (1115-1234) · Veure més »
Djebé
Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.
Nou!!: 1213 і Djebé · Veure més »
Domènec de Guzmán
Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.
Nou!!: 1213 і Domènec de Guzmán · Veure més »
Domingo Blasco
Domingo Blasco, anomenat Dentudo, fou un religiós castellà, que fou bisbe d'Àvila entre 1213 i 1239.
Nou!!: 1213 і Domingo Blasco · Veure més »
Donceel
Donceel és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 2.987 habitants.
Nou!!: 1213 і Donceel · Veure més »
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Nou!!: 1213 і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »
Ducat d'Urbino
El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.
Nou!!: 1213 і Ducat d'Urbino · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1213 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1213 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Nou!!: 1213 і Electorat del Palatinat · Veure més »
Elionor de Vermandois
Elionor de Vermandois, nascuda cap a 1148/1149, morta el juny 1213, filla de Raül I, comte de Vermandois i de Valois, i de Peronel·laa d'Aquitània.
Nou!!: 1213 і Elionor de Vermandois · Veure més »
Elisabet d'Hongria
Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Regne d'Hongria, 7 de juliol de 1207- Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat.
Nou!!: 1213 і Elisabet d'Hongria · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: 1213 і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1213 і Era japonesa · Veure més »
Escut de la Granja d'Escarp
L'escut oficial de la Granja d'Escarp té el següent blasonament.
Nou!!: 1213 і Escut de la Granja d'Escarp · Veure més »
Escut de València
L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.
Nou!!: 1213 і Escut de València · Veure més »
Eudes III de Borgonya
Eudes III de Borgonya (agost de 1165 - Lió, 6 de juliol de 1218) fou duc de Borgonya entre 1192 i 1218.
Nou!!: 1213 і Eudes III de Borgonya · Veure més »
Eustaqui el Monjo
Eustaqui el Monjo (Eustache le Moine) fou un corsari francès nascut a Boulogne-sur-Mer l'any 1170, d'una família amb noblesa.
Nou!!: 1213 і Eustaqui el Monjo · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: 1213 і Felip II de França · Veure més »
Ferran de Flandes
Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.
Nou!!: 1213 і Ferran de Flandes · Veure més »
Florent de Ville
Florent de Ville, senyor de Ville a la Picardia i de Nouvion-le-Comte va ser un cavaller i cavaller croat francès.
Nou!!: 1213 і Florent de Ville · Veure més »
Força de Cartellà
La Força de Cartellà és el nom que històricament ha tingut una masia coneguda actualment com a Mas Cartellà, situada al peu de la carretera Nacional II, al terme de Maçanet de la Selva amb el límit amb el de Vidreres.
Nou!!: 1213 і Força de Cartellà · Veure més »
Gastó VI de Bearn
Gastó VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215), fou un noble català, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabardà, baró de Montcada i comte de Bigorra.
Nou!!: 1213 і Gastó VI de Bearn · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: 1213 і Gúrides · Veure més »
Gemerský Sad
Gemerský Sad és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.
Nou!!: 1213 і Gemerský Sad · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: 1213 і Genguis Khan · Veure més »
Geoffroi II de Bretanya
Geoffroi II de Bretagne o Geoffroy II Plantagenet, també Jofré II de Bretanya o Jofré II Plantagenet o Godofreu II Plantagenet (nascut el 23 de setembre de 1158 mort a París el 21 d'agost de 1187 als 28 anys), fill del rei d'Anglaterra, duc de Normandia i comte d'Anjou Enric II Plantagenet i d'Elionor d'Aquitània, duquessa d'Aquitània.
Nou!!: 1213 і Geoffroi II de Bretanya · Veure més »
Ghiyath al-Din Mahmud
Ghiyath al-Din Mahmud (? - v. 1212) fou sultà gúrida de la família shansabànida del Ghur.
Nou!!: 1213 і Ghiyath al-Din Mahmud · Veure més »
Godofreu I de Villehardouin
Godofreu o Jofré o Jofré I de Villehardouin (+ entre 1213 i 1218) fou un cavaller croat i historiador, senyor de Villehardouin a França.
Nou!!: 1213 і Godofreu I de Villehardouin · Veure més »
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Nou!!: 1213 і Guerau IV de Cabrera · Veure més »
Guercif
Guercif, Garsif o Agarsif és una vila del Marroc, a la regió de L'Oriental.
Nou!!: 1213 і Guercif · Veure més »
Guerra de Successió Bretona
La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.
Nou!!: 1213 і Guerra de Successió Bretona · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: 1213 і Guifré el Pilós · Veure més »
Guilhem de Tudela
Guilhem de Tudela fou un trobador navarrès en occità del.
Nou!!: 1213 і Guilhem de Tudela · Veure més »
Guillem I d'Entença
Guillem de Montpeller Entença fou un noble català.
Nou!!: 1213 і Guillem I d'Entença · Veure més »
Guillem III des Barres
Guillem III des Barres, "el Jove" (c. 1185/1190 - Nicòsia, 15 de novembre de 1249), va ser un cavaller francès de la Casa des Barres.
Nou!!: 1213 і Guillem III des Barres · Veure més »
Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.
Nou!!: 1213 і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans) · Veure més »
Guiu de Thouars
Guiu de Thouars, mort el 13 d'abril de 1213 a Chemillé, tercer fill de Geoffroi IV, vescomte de thouars i d'Estimada de Lusignan.
Nou!!: 1213 і Guiu de Thouars · Veure més »
Gurkhan
Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.
Nou!!: 1213 і Gurkhan · Veure més »
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Nou!!: 1213 і Història d'Eslovàquia · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1213 і Història d'Hongria · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: 1213 і Història d'Occitània · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: 1213 і Història de Catalunya · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: 1213 і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: 1213 і Història dels Països Catalans · Veure més »
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.
Nou!!: 1213 і Homilies d'Organyà · Veure més »
Hug IV de Borgonya
Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).
Nou!!: 1213 і Hug IV de Borgonya · Veure més »
Huguet de Mataplana
Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos.
Nou!!: 1213 і Huguet de Mataplana · Veure més »
Ibn an-Nafís
Pàgina d'un llibre mèdic d'Ibn an-Nafís. Abu-l-Hassan Alà-ad-Din Alí ibn Abi-l-Hàram al-Khalidí al-Makhzumí al-Quraixí ad-Dimaixqí (Damasc, 1213 - el Caire, 17 de desembre de 1288), més conegut com a Ibn an-Nafís va ser un erudit i metge àrab que va descriure per primera vegada la circulació pulmonar de la sang.
Nou!!: 1213 і Ibn an-Nafís · Veure més »
Ibn Saïd al-Maghribí
Abu-l-Hàssan Alí ibn Mussa ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Saïd al-Maghribí, conegut simplement com a Ibn Saïd al-Maghribí (1213-1286) fou un historiador i geògraf àrab nascut a Granada.
Nou!!: 1213 і Ibn Saïd al-Maghribí · Veure més »
Ibn Tumlús
Yússuf ibn Àhmad, que emprà les kunyes Abu-l-Hajjaj i Abu-Ishaq, però que és conegut sobretot com Ibn Tumlús (Alzira, 1164?-Alzira, 1223), fou un erudit valencià que s'interessà per la medicina, la filosofia, la gramàtica i la poesia.
Nou!!: 1213 і Ibn Tumlús · Veure més »
Imperi Nou d'Egipte
L'Imperi nou, de vegades referit com a Imperi egipci, és el període de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX.
Nou!!: 1213 і Imperi Nou d'Egipte · Veure més »
Ingeborg de Dinamarca (reina de França)
Ingeborg de Dinamarca (1175 - Corbeil 1236), princesa de Dinamarca i reina consort de França (1193-1223).
Nou!!: 1213 і Ingeborg de Dinamarca (reina de França) · Veure més »
Jaufré Reforzat de Trets
Jaufré Reforzat de Trets, conegut també com a Jaufrezet (fl. 1213-1237), va ser un noble provençal i home de lletres.
Nou!!: 1213 і Jaufré Reforzat de Trets · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: 1213 і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan de Mata
Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,: Situé près de Barcelonnette, Faucon est le village de naissance de Saint Jean de Matha, fondateur de l'ordre des Trinitaires en 1193. À l'altitude de 1150 mètres, c'est le plus vieux village de la vallée de l'Ubaye. Provença, França, 23 de juny de 1160? - Roma, Itàlia, 17 de desembre de 1213) fou un frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari.
Nou!!: 1213 і Joan de Mata · Veure més »
Joan de Penna
Joan de Penna o de Penne (Penna San Giovanni, Marques, ca. 1193 – 1270) fou un frare franciscà, company de Francesc d'Assís.
Nou!!: 1213 і Joan de Penna · Veure més »
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Nou!!: 1213 і Joan sense Terra · Veure més »
Joana I de Flandes
Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.
Nou!!: 1213 і Joana I de Flandes · Veure més »
Jordi
Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).
Nou!!: 1213 і Jordi · Veure més »
Jordi IV de Geòrgia
Jordi IV fou rei de Geòrgia de cap al 1213 fins al 1223.
Nou!!: 1213 і Jordi IV de Geòrgia · Veure més »
Josep Ben Meir Ibn Sabara
Josep ben Meir Ibn Sabara (en hebreu: יוסף בן מאיר אבן זבארה, /joˈsɛf ben meˈiʀ ibᵊn zaˈbaʀa/; Barcelona, vers 1140 – Barcelona, vers 1200) fou un escriptor i metge jueu català.
Nou!!: 1213 і Josep Ben Meir Ibn Sabara · Veure més »
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Nou!!: 1213 і Jotxi · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: 1213 і Jueus catalans · Veure més »
Jurtxets
Els jurtxets (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.
Nou!!: 1213 і Jurtxets · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: 1213 і Kara-khitai · Veure més »
Kolhapur (ciutat)
Kolhapur (marathi कोल्हापूर) és una ciutat i municipalitat al sud-oest de Maharashtra (Índia), capital del districte de Kolhapur.
Nou!!: 1213 і Kolhapur (ciutat) · Veure més »
Kostromà
Kostromà - Кострома - és una ciutat de la Rússia europea, situada a la confluència del Volga i el riu Kostromà.
Nou!!: 1213 і Kostromà · Veure més »
Kutxlug
Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.
Nou!!: 1213 і Kutxlug · Veure més »
La Granja d'Escarp
La Granja d'Escarp és un municipi de la comarca del Segrià situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu Segre, just al límit amb l'Aragó i el Baix Cinca, en el punt en què hi desemboquen les aigües del Cinca i a pocs metres de la seva desembocadura al riu Ebre.
Nou!!: 1213 і La Granja d'Escarp · Veure més »
La Serra d'en Galceran
La Serra d'en Galceran és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: 1213 і La Serra d'en Galceran · Veure més »
La Vaur
La Vaur (en occità La Vaur; en francès Lavaur) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.
Nou!!: 1213 і La Vaur · Veure més »
Lírica galaicoportuguesa
El pergamí Vindel (Llibreria Pierpont Morgan, Nova York, Vindel MS M979) La lírica galaicoportuguesa es desenvolupà en l'edat mitjana, entre els segles XII i XIV, en galaicoportugués, la llengua primitiva de la qual derivarien les variants gallega i portuguesa modernes.
Nou!!: 1213 і Lírica galaicoportuguesa · Veure més »
Leopold VI
Leopold de Babenberg, dit Leopold el Gloriós o Leopold VI (1176 – 26 de juliol de 1230, San Germano) fou duc d'Estíria el 1194 i duc d'Àustria de 1198 a 1230.
Nou!!: 1213 і Leopold VI · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1213 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de bisbes d'Agde
La llista de bisbes d'Agde és la següent.
Nou!!: 1213 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: 1213 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Nou!!: 1213 і Llista de governants de Bretanya · Veure més »
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Nou!!: 1213 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »
Llista de municipis portuguesos
Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.
Nou!!: 1213 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: 1213 і Mahdia · Veure més »
Malčice
Malčice és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1213 і Malčice · Veure més »
Marc I Sanudo
Marc I Sanudo (? - 1227) fou el primer duc de Naxos.
Nou!!: 1213 і Marc I Sanudo · Veure més »
Maria d'Oignies
Marie d'Oignies (Nivelles, Bèlgica, 1177 - Oignies, 23 de juny de 1213) fou una beguina, una mística del Brabant Való.
Nou!!: 1213 і Maria d'Oignies · Veure més »
Maria de França i de Merània
Maria de França i de Merània (v. 1198 - 1224) fou princesa del Regne de França.
Nou!!: 1213 і Maria de França i de Merània · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: 1213 і Maria de Montpeller · Veure més »
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Nou!!: 1213 і Mauguòu · Veure més »
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Nou!!: 1213 і Mkhargrdzéli · Veure més »
Morrano
Morrano és una localitat que es troba al nord-oest de la comarca de Somontano de Barbastre (província d'Osca) que pertany al municipi de Bierge i que té 19 habitants (a final de 2014).
Nou!!: 1213 і Morrano · Veure més »
Muhàmmad an-Nàssir
Muhàmmad an-Nàssir (m. 1213), de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad an-Nàssir li-din-Al·lah ibn Yaqub al-Mansur ibn Abd-al-Mumin, fou el quart califa dels almohades.
Nou!!: 1213 і Muhàmmad an-Nàssir · Veure més »
Muret
Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.
Nou!!: 1213 і Muret · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: 1213 і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: 1213 і Occitània · Veure més »
Odó I de la Roche
Odó de la Roche o Otó de la Roche, (?-mort abans del 1234) fou un noble de la Borgonya, procedent de la família que eren senyors del castell de La Roche-sur-l'Ognon. Es va unir a la crida per la Quarta Croada i fou el primer duc d'Atenes; el 1211 va conquerir Tebes i la rodalia, que va afegir al seu ducat.
Nou!!: 1213 і Odó I de la Roche · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: 1213 і Ogodei · Veure més »
Ora faz ost’o senhor de Navarra
“Ora faz ost’o senhor de Navarra” és una cantiga d'escarn o maldit i la primera obra conservada de la literatura galaicoportuguesa, així com una de les seves primeres manifestacions escrites.
Nou!!: 1213 і Ora faz ost’o senhor de Navarra · Veure més »
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Nou!!: 1213 і Orde d'Alcántara · Veure més »
Ossona
Ossona (Ossòna en dialecte milanès, AFI) és una comune italiana de la Ciutat metropolitana de Milà a la regió de Llombardia.
Nou!!: 1213 і Ossona · Veure més »
Otago II d'Abkhàzia
Otago II d'Abkhàzia (mort l'any 1213) fou el segon duc d'Abkhàzia de la dinastia dels Xarvaixidze.
Nou!!: 1213 і Otago II d'Abkhàzia · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: 1213 і Otrar · Veure més »
Palau dels Casalduch
El Palau dels Casalduch a la Serra d'en Galceran, a la comarca de la Plana Alta, és un edifici residencial catalogat, dins del Pla General d'Ordenació Urbana, com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007); amb el codi: 12.05.105-001.
Nou!!: 1213 і Palau dels Casalduch · Veure més »
Parc Natural del Penyagolosa
El Parc Natural de Penyagolosa s'estén pels termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el massís de Penyagolosa a la província de Castelló.
Nou!!: 1213 і Parc Natural del Penyagolosa · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: 1213 і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pedro Instancio
Pedro Instancio va ser un religiós castellà, bisbe d'Àvila entre 1205 i 1212/13, que va ser present a la batalla de Las Navas de Tolosa.
Nou!!: 1213 і Pedro Instancio · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: 1213 і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1213 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Mauclerc
Pere de Dreux dit Mauclerc, Pere Mauclerc o Pere I de Bretanya nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250.
Nou!!: 1213 і Pere Mauclerc · Veure més »
Pero d'Ahones
Pero d'Ahones (? - Burbáguena, 1226) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Ahones.
Nou!!: 1213 і Pero d'Ahones · Veure més »
Ponç de Torrella
Ponç de Torrella (? - 29 d'agost de 1254) fou prior de la Catedral de Tortosa durant l'episcopat de Gombau de Santa Oliva.
Nou!!: 1213 і Ponç de Torrella · Veure més »
Pont de Londres
El pont de Londres és un pont sobre el riu Tàmesi, a Southwark, Londres.
Nou!!: 1213 і Pont de Londres · Veure més »
Portada/article desembre 27
Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.
Nou!!: 1213 і Portada/article desembre 27 · Veure més »
Portada/article març 26
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Nou!!: 1213 і Portada/article març 26 · Veure més »
Prínceps de Lori-Somkhètia
Els prínceps i després maliks de Lori-Somkhètia, foren una sèrie de nobles de diversos llinatges que van controlar des de l'inici del fins a final del territoris de l'Armènia històrica (el regne de Lori al nord-est) sota la sobirania generalment dels reis de Geòrgia.
Nou!!: 1213 і Prínceps de Lori-Somkhètia · Veure més »
Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó
La Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220 i fou liderada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra, sobirà independent de la Senyoria d'Albarrasí.
Nou!!: 1213 і Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó · Veure més »
Protodiaca
Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: 1213 і Protodiaca · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: 1213 і Provença · Veure més »
Puxian Wannu
Puxian Wannu (蒲鮮萬奴) fou un dinasta jurchen que va establir una petita sobirania al.
Nou!!: 1213 і Puxian Wannu · Veure més »
Qassar
Qassar (o Qasar) fou un dels germans biologics de Genguis Khan.
Nou!!: 1213 і Qassar · Veure més »
Qatada ibn Idrís
Qatada ibn Idrís, també conegut com a Abu-Uzàiyyiz, fou l'ancestre de tots els xerifs que van governar a la Meca a partir del 1201 (vegeu xerifs haiximites).
Nou!!: 1213 і Qatada ibn Idrís · Veure més »
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: 1213 і Qutb-ad-Din Mawdud · Veure més »
Ramon de Barberà
Ramon de Barberà (Reus, 1213 - Tarragona) va ser eclesiàstic i diplomàtic.
Nou!!: 1213 і Ramon de Barberà · Veure més »
Ramon de Torroella
Ramon de Torroella (Torroella de Montgrí, 1213 — Mallorca, 11 de juny de 1266) fou el primer bisbe efectiu de Mallorca.
Nou!!: 1213 і Ramon de Torroella · Veure més »
Ramon Folc IV de Cardona
Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241) fou vescomte de Cardona (1227-1241).
Nou!!: 1213 і Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Ramon Roger I de Foix
Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).
Nou!!: 1213 і Ramon Roger I de Foix · Veure més »
Sad ibn Zanguí
Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí ibn Mawdud, més conegut simplement com a Sad I ibn Zanguí o Zankí o Zengi (? - 5 de novembre de 1226) fou atabeg salghúrida de Fars, fill i successor de Tekla.
Nou!!: 1213 і Sad ibn Zanguí · Veure més »
Sairam
Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".
Nou!!: 1213 і Sairam · Veure més »
Samuel ibn Tibon
Samuel ibn Tibon (c. 1150, Lunèl, Llenguadoc - c. 1230, Marsella) fou un filòsof i metge jueu conegut per les seves traduccions de literatura rabínica jueva de l'àrab a l'hebreu.
Nou!!: 1213 і Samuel ibn Tibon · Veure més »
San Leo
San Leo és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Rímini, que té uns tres mil habitants.
Nou!!: 1213 і San Leo · Veure més »
Sanç I de Portugal
Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).
Nou!!: 1213 і Sanç I de Portugal · Veure més »
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Nou!!: 1213 і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »
Sant Pere de les Maleses
El monestir de Sant Pere de les Maleses és un antic cenobi benedictí localitzat dins del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1213 і Sant Pere de les Maleses · Veure més »
Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).
Nou!!: 1213 і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »
Senyoria d'Oisy
Oisy fou una senyoria de França, avui Oisy-le-Verger.
Nou!!: 1213 і Senyoria d'Oisy · Veure més »
Senyoria de Castellar
La senyoria de Castellar fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual d'Aguilar de Segarra.
Nou!!: 1213 і Senyoria de Castellar · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: 1213 і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Serghil Dadiani
Shergil Dadiani anomenat Jahan Shah, fou mtavari de Mingrèlia del 1213 a una data desconeguda.
Nou!!: 1213 і Serghil Dadiani · Veure més »
Sirohi
Escut Residència dels Estats de Rajputana Occidental Sirohi fou un principat de l'Índia, a la residència dels Estats de Rajputana Occidental a la Rajputana.
Nou!!: 1213 і Sirohi · Veure més »
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Nou!!: 1213 і Tamara de Geòrgia · Veure més »
Temugé
Temugé Otxigin (de vegades apareix com a Temuché) fou el germà petit (biologic) de Genguis Khan.
Nou!!: 1213 і Temugé · Veure més »
Teodor II de Constantinoble
Teodor II de Constantinoble o Teodor Irineu o Teodor Copas (en llatí Theodorus, en grec Θεόδωρος) va ser un patriarca de Constantinoble, càrrec que va tenir de l'any 1213 al 1215.
Nou!!: 1213 і Teodor II de Constantinoble · Veure més »
Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.
Nou!!: 1213 і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »
Teramo
Campanar de la catedral Teramo és una ciutat d'Itàlia, a la regió dels Abruços, província de Teramo de que n'és la capital.
Nou!!: 1213 і Teramo · Veure més »
Terra de Făgăraș
Mircea cel Bătrân fortalesa de Făgăraș Església de Sant Nicolau de Făgăraș (1698) Ioan Inocențiu Micu-Klein de Făgăraș (1727) Mapa de la terra de Făgăraș Terra de Făgăraş (en romanès Țara Făgărașului, i de vegades Țara Oltului) és una depressió i un territori històric de Transsilvània, que es troba al llarg del curs mitjà de l'Òlt Riu, amb el seu centre a la fortalesa medieval de Făgăraş.
Nou!!: 1213 і Terra de Făgăraș · Veure més »
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Nou!!: 1213 і Tolui · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: 1213 і Tractat de Corbeil · Veure més »
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Nou!!: 1213 і Txagatai Khan · Veure més »
Urbino
Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants.
Nou!!: 1213 і Urbino · Veure més »
Vardan II Dadiani
Vardan II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia i eristhavi de Svanètia del 1184 al 1213.
Nou!!: 1213 і Vardan II Dadiani · Veure més »
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Nou!!: 1213 і Vescomtat de Bearn · Veure més »
Vescomtat de Castellbò
Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.
Nou!!: 1213 і Vescomtat de Castellbò · Veure més »
Vescomtat de Léon
El vescomtat de Léon fou una important jurisdicció senyorial del nord-oest de Bretanya.
Nou!!: 1213 і Vescomtat de Léon · Veure més »
Vescomtat de Meaux
El vescomtat de Meaux fou una jurisdicció feudal de Xampanya originada per l'absència dels comtes de Meaux (que eren comtes de Blois i Xampanya).
Nou!!: 1213 і Vescomtat de Meaux · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: 1213 і Visconti · Veure més »
Warnant-Dreye
Warnant-Dreye (en való Wernant-Dreye), és un antic municipi de Bèlgica, compost de dos nuclis: Warnant i Dreye.
Nou!!: 1213 і Warnant-Dreye · Veure més »
William Harvey
William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.
Nou!!: 1213 і William Harvey · Veure més »
Xàraf-ad-Din at-Tussí
Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.
Nou!!: 1213 і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1213 і 12 de setembre · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1213 і 13 d'octubre · Veure més »
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1213 і 17 de desembre · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1213 і 23 de juny · Veure més »
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1213 і 9 de març · Veure més »
