Taula de continguts
183 les relacions: Abadia de Tre Fontane, Abd-al-Mumin ibn Alí, Abu-Marwan Ibn Zuhr, Adelaida de Savoia, Agnès d'Antioquia, Ahnentafel, Al-Adhimí, Al-Àdid, Al-Idrissí, Ala al-Din Atsiz, Ala al-Din Husayn, Aleix II Comnè, Alfons II de Provença, Anatomia patològica, Ani, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquebisbat de Zagreb, Arxidiòcesi de Nidaros, Bahya ibn Paquda, Balduí III de Jerusalem, Balduí IV d'Hainaut, Balduí IV de Jerusalem, Banu Hamdan, Basílica de Sant Climent del Laterà, Bawàndides, Beatriu d'Albon, Bimenes, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Espira, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Como, Bisbat de Dol, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Meaux, ... Ampliar l'índex (133 més) »
Abadia de Tre Fontane
Labadia de Tre Fontane (italià: Abbazia delle Tre Fontane, traduït com a abadia de les tres fonts) és l'únic complex religiós administrat a Roma pels cistercencs que té el títol d'abadia.
Veure 1161 і Abadia de Tre Fontane
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Veure 1161 і Abd-al-Mumin ibn Alí
Abu-Marwan Ibn Zuhr
Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Alà Zuhr ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al-Ixbilí al-Iyadí, més conegut com a Abu-Marwan ibn Zuhr o, simplement, com a Ibn Zuhr o, segons la versió llatinitzada del seu nom, com a Avenzoar (Peñaflor, 1063/1091-Sevilla, 1161), fou un metge, filòsof i poeta andalusí, membre d'una família originària de Xàtiva.
Veure 1161 і Abu-Marwan Ibn Zuhr
Adelaida de Savoia
Adelaida de Savoia (~1092 - Montmartre, París, 18 de novembre de 1154) fou infanta de Savoia i reina consort de França (1115 - 1137).
Veure 1161 і Adelaida de Savoia
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Veure 1161 і Agnès d'Antioquia
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Veure 1161 і Ahnentafel
Al-Adhimí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad at-Tanukhí, conegut com a al-Adhimí (1090-1161), fou un historiador àrab d'Alep.
Veure 1161 і Al-Adhimí
Al-Àdid
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn al-Hàfidh al-Àdid li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àdid (el Caire, 16 de maig de 1151-13 de setembre de 1171) fou el catorzè i darrer califa fatimita al Caire (1160-1171).
Veure 1161 і Al-Àdid
Al-Idrissí
Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (1100-1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.
Veure 1161 і Al-Idrissí
Ala al-Din Atsiz
Ala al-Din Atsiz ibn Ala al-Din Husayn, fou el penúltim sultà gúrida que va regnar vers 1210 o 1213 a 1214.
Veure 1161 і Ala al-Din Atsiz
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Veure 1161 і Ala al-Din Husayn
Aleix II Comnè
Aleix II Comnè (en grec: Ἄλεξις o Ἀλέξιος Κομνηνός, en llatí: Alexius II Comnenus) (1167-1183), fou emperador romà d'Orient del 1180 al 1183.
Veure 1161 і Aleix II Comnè
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Veure 1161 і Alfons II de Provença
Anatomia patològica
L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.
Veure 1161 і Anatomia patològica
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure 1161 і Ani
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Veure 1161 і Arquebisbat antic de Canterbury
Arquebisbat d'Eger
El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Veure 1161 і Arquebisbat d'Eger
Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants.
Veure 1161 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure 1161 і Arquebisbat de Besançon
Arquebisbat de Dublín
Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Veure 1161 і Arquebisbat de Dublín
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure 1161 і Arquebisbat de Florència
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 1161 і Arquebisbat de Palerm
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure 1161 і Arquebisbat de Poitiers
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.
Veure 1161 і Arquebisbat de Reims
Arquebisbat de Split-Makarska
Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.
Veure 1161 і Arquebisbat de Split-Makarska
Arquebisbat de Zagreb
El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.
Veure 1161 і Arquebisbat de Zagreb
Arxidiòcesi de Nidaros
Larxidiòcesi de Nidaros fou l'antic districte catòlic que englobava Noruega a l'acabament de l'edat mitjana.
Veure 1161 і Arxidiòcesi de Nidaros
Bahya ibn Paquda
Bahya ibn Paquda (Saragossa, ca. 1040 - ca. 1110) és una de les principals figures del pensament jueu.
Veure 1161 і Bahya ibn Paquda
Balduí III de Jerusalem
Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.
Veure 1161 і Balduí III de Jerusalem
Balduí IV d'Hainaut
Balduí IV d'Hainaut, dit "el Constructor" (nascut el 1108, mort el 8 de novembre de 1171) fou comte d'Hainaut de 1120 a 1171, fill de Balduí III comte d'Hainaut, i de Violant de Wassemberg.
Veure 1161 і Balduí IV d'Hainaut
Balduí IV de Jerusalem
Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.
Veure 1161 і Balduí IV de Jerusalem
Banu Hamdan
Els hamdan són una de les més gran tribus àrabs del grup iemenita.
Veure 1161 і Banu Hamdan
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Veure 1161 і Basílica de Sant Climent del Laterà
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Veure 1161 і Bawàndides
Beatriu d'Albon
Beatriu d'Albon (nascuda el 1161 - morta el 16 de desembre de 1228 al castell de Vizille), delfina del Vienès, comtessa d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1162 a 1228, filla de Guigó V d'Albon, delfí del Vienès, i de Beatriu de Montferrat.
Veure 1161 і Beatriu d'Albon
Bimenes
Mapa del ''conceyu'' de Bimenes. Bimenes és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Veure 1161 і Bimenes
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1161 і Bisbat d'Acqui
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1161 і Bisbat d'Aosta
Bisbat d'Arràs
Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.
Veure 1161 і Bisbat d'Arràs
Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 1161 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
Bisbat d'Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure 1161 і Bisbat d'Avranches
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Veure 1161 і Bisbat d'Espira
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1161 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1161 і Bisbat de Cesena-Sarsina
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure 1161 і Bisbat de Como
Bisbat de Dol
Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Veure 1161 і Bisbat de Dol
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1161 і Bisbat de Faenza-Modigliana
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1161 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
Bisbat de Lodeva
François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.
Veure 1161 і Bisbat de Lodeva
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Veure 1161 і Bisbat de Meaux
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 1161 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
Bisbat de Nuoro
Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure 1161 і Bisbat de Nuoro
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1161 і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Rodés
Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Veure 1161 і Bisbat de Rodés
Bisbat de Saint-Brieuc
Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Veure 1161 і Bisbat de Saint-Brieuc
Bisbat de Tempio-Ampurias
El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure 1161 і Bisbat de Tempio-Ampurias
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 1161 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia
Bisbat de Trivento
El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure 1161 і Bisbat de Trivento
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1161 і Bisbat de Vicenza
Bonifaci del Vasto
Bonifaci del Vasto (Savona, 1060 - 1125) fou marquès de Savona i de la Ligúria Occidental, territori històricament coneguda com a marquesat del Vasto (tot i que és un nom convencional que de fet mai va existir sota aquest nom).
Veure 1161 і Bonifaci del Vasto
Carles VII Sverkersson
Carles Sverkersson o Carles VII de Suècia (? - illa Visingsö, 12 d'abril de 1167).
Veure 1161 і Carles VII Sverkersson
Carmona
Carmona és una ciutat de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya).
Veure 1161 і Carmona
Casa de Courtenay
Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del i va formar la senyoria vers 1030.
Veure 1161 і Casa de Courtenay
Castell de Foix
El Castell de Foix és un castell medieval al municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure 1161 і Castell de Foix
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Veure 1161 і Catedral de Palerm
Chovot ha-Levavot
Chovot ha-Levavot (en hebreu: תורת חובות הלבבות) (en català: Els deures del cor), és l'obra principal del rabí i filòsof jueu, Bahya ben Joseph ibn Pakuda.
Veure 1161 і Chovot ha-Levavot
Comtat de Joigny
El comtat de Joigny (llatí evolucionat Jauviaco, Joviniaci, Joniaci i altres variacions) fou una jurisdicció feudal de França sorgida al a l'enton del castell de Joigny, fundat per Renard I, vescomte de Sens, mort el 6 de gener del 996 o 999.
Veure 1161 і Comtat de Joigny
Comtat de Montaigu
El comtat de Montaigu fou una jurisdicció feudal del Principat de Lieja dins del Sacre Imperi Romanogermànic centrada al castell de Montaigu (Mons Acutus) a la riba esquerra de l'Ourthe, enfront de Marcourt, un veïnat de Rendeux (való: Rindeu) a la regió de les Ardenes, actualment a Bèlgica.
Veure 1161 і Comtat de Montaigu
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Veure 1161 і Comtat de Nevers
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Veure 1161 і Comtat de Pallars Jussà
Comtat de Xampanya
Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar.
Veure 1161 і Comtat de Xampanya
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Veure 1161 і Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Constança d'Antioquia
Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.
Veure 1161 і Constança d'Antioquia
Constantí III de Lacon
Constantí III de Lacon, possible fill d'Itocor de Gunale, apareix com a jutge de Gallura el 1146, i continua essent esmentat fins al 1161, però probablement va viure un deu o dotze anys més.
Veure 1161 і Constantí III de Lacon
Constància de Bretanya
Constància de Bretagne, de vegades esmentada com a Constança de Bretanya (vers 1161 - Nantes, setembre 1201), filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida de Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland, príncep d'Escòcia, comte de Northumberland i de Huntingdon, va ser duquessa de Bretanya a partir de 1166 i comtessa de Richmond a partir de 1171.
Veure 1161 і Constància de Bretanya
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure 1161 і Cronologia del catarisme
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure 1161 і Damasc
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Veure 1161 і Delfí de França
Diòcesi de Ciudad Rodrigo
La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.
Veure 1161 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo
Dinastia Jin (1115-1234)
Dinastia Jin (en blau) prop del 1141 La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard.
Veure 1161 і Dinastia Jin (1115-1234)
Dinastia ruríkida
La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C.
Veure 1161 і Dinastia ruríkida
Dol (Bretanya)
Dol fou una senyoria de Bretanya centrada a Dol-de-Bretagne.
Veure 1161 і Dol (Bretanya)
Eduard el Confessor
Eduard el Confessor (vers 1003 - 5 de gener del 1066) va ser el primer rei dels anglesos des de l'efímera restitució de la casa anglosaxona de Wessex el 1042 i fins a la seva mort.
Veure 1161 і Eduard el Confessor
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure 1161 і Emirat de Balànsiya
Enric VII de Caríntia
Enric VII de Caríntia i V de Sponheim († 12 d'octubre de 1161) de la casa de Sponheim, va ser duc de Caríntia i marcgravi de Verona des 1144 a 1151.
Veure 1161 і Enric VII de Caríntia
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Veure 1161 і Era japonesa
Esteve Nemanja
Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.
Veure 1161 і Esteve Nemanja
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Veure 1161 і Gúrides
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure 1161 і Genguis Khan
Geoffroi II de Bretanya
Geoffroi II de Bretagne o Geoffroy II Plantagenet, també Jofré II de Bretanya o Jofré II Plantagenet o Godofreu II Plantagenet (nascut el 23 de setembre de 1158 mort a París el 21 d'agost de 1187 als 28 anys), fill del rei d'Anglaterra, duc de Normandia i comte d'Anjou Enric II Plantagenet i d'Elionor d'Aquitània, duquessa d'Aquitània.
Veure 1161 і Geoffroi II de Bretanya
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure 1161 і Gibraltar
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Veure 1161 і Gran Príncep de la Rus de Kíev
Guerres civils noruegues
Inge Haraldsson. Dibuix de Wilhelm Wetlesen, en una edició de 1899 de la Heimskringla. Les guerres civils noruegues (en noruec, Borgerkrigstiden) són un terme utilitzat per a designar el període de la història de Noruega entre 1130 i 1240.
Veure 1161 і Guerres civils noruegues
Guillem d'Eskilsø
Guillem d'Eskil, d'Æbelholt, de París o Guillem del Paràclit (París, 1105 - 1202) va ésser un canonge regular francès, reformador d'alguns priorats augustinians de Dinamarca.
Veure 1161 і Guillem d'Eskilsø
Guillem de Peratallada
Guillem de Peratallada fou bisbe de Girona entre 1161 i 1168.
Veure 1161 і Guillem de Peratallada
Guillem II de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem II de Cervera "el Gros" (? - 1164?) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda, Castelldans, Gebut i Cérvoles.
Veure 1161 і Guillem II de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem III de Nevers
Guillem III de Nevers i d'Auxerre (IV de Tonnerre), nascut el 1110, mort el 21 de novembre 1161, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre (1148-1161), fill de Guillem II, comte de Nevers i d'Auxerre (i III de Tonnerre), i d'Adelaida.
Veure 1161 і Guillem III de Nevers
Hailing Wang
Hailing Wang (24 de febrer de 1122 – 15 de desembre de 1161) fou emperador de la Dinastia Jin (1115-1234), la dinastia Jurchen que va governar el nord de la Xina.
Veure 1161 і Hailing Wang
Heimskringla
Una de les pàgines de l'''Heimskringla'' S'anomena Heimskringla (L'orbe del món) un aplec de sagues històriques redactades a Islàndia al voltant dels anys 1225 - 1230 pel polític, historiador, teòric de la literatura i escalda Snorri Sturluson; també és coneguda amb el nom dHistòries dels reis de Noruega (Nóregs konunga sǫgur).
Veure 1161 і Heimskringla
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure 1161 і Herat
Herman I de Caríntia
Herman I de Caríntia i II de Sponheim (mort 4 d'octubre de 1181) fou duc de Caríntia des de 1161 fins a la seva mort vint anys després.
Veure 1161 і Herman I de Caríntia
Història de Croàcia
La història de Croàcia comença al principi del període neolític.
Veure 1161 і Història de Croàcia
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Veure 1161 і Història de Mongòlia
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Veure 1161 і Història del Iemen
Hug de Bonnevaux
Hug de Bonnevaux (Delfinat, ca. 1120 - Abadia de Bonnevaux, Delfinat, 1194) fou un monjo cistercenc, abat de Bonnevaux.
Veure 1161 і Hug de Bonnevaux
Ibn Abi-l-Bayan
Abu-l-Fadl Dàwud ibn Sulayman ibn Abi-l-Bayan al-Israïlí, conegut simplement com a Ibn Abi-l-Bayan o com a Dàwud Abu-l-Fadl (el Caire, 1161-?, 1242), fou un metge jueu caraïta que va viure a l'Egipta aiúbida al.
Veure 1161 і Ibn Abi-l-Bayan
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Veure 1161 і Ildegiz
Inge I de Noruega
Inge Haraldsson (en nòrdic: Ingi) (1135 - 3 de febrer de 1161) va regnar com a Inge I de Noruega entre 1136 i 1161.
Veure 1161 і Inge I de Noruega
Jisr al-Hadid
Jisr al-Hadit (Pont de Ferro) fou un pas de l'Orontes a la part final del seu curs.
Veure 1161 і Jisr al-Hadid
Jurtxets
Els jurtxets (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.
Veure 1161 і Jurtxets
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure 1161 і Kairuan
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Veure 1161 і Kars
Khafadja
Els Khafaja foren una fracció de la tribu dels Uqayl ibn Kab, del grup Hawàzin.
Veure 1161 і Khafadja
Ladislau II d'Hongria
Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.
Veure 1161 і Ladislau II d'Hongria
Ladislau III de Polònia
Ladislau III el Camaprim pintat per Jan Matejko Ladislau III el Camaprim (en polonès: Władysław III Laskonogi; entre 1161 i 1167 - 3 de novembre de 1231) va ser duc de Cracòvia el 1202 i de 1228 a 1229.
Veure 1161 і Ladislau III de Polònia
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Veure 1161 і Liber feudorum maior
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Veure 1161 і Liparits-Orbeliani
Llac d'Iseo
El llac d'Iseo (en llombard Lag d'Isé,; en italià: Lago d'Iseo) és un llac d'Itàlia, el quart més important de la regió de Llombardia.
Veure 1161 і Llac d'Iseo
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 1161 і Llista d'anys
Llista de bisbes de Mende
La llista de bibes de Mende és la següent.
Veure 1161 і Llista de bisbes de Mende
Llista de monestirs femenins catalans
Els monestirs femenins a Catalunya són els monestirs on hi resideixen únicament monges en cada un dels ordres monàstics existents.
Veure 1161 і Llista de monestirs femenins catalans
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Veure 1161 і Llista de reis de Jerusalem
Llista de reis de Noruega
Escut de Noruega Aquesta és una llista de Monarques de Noruega (en noruec: kongerekken o kongerekka) que comença l'any 872, després de la Batalla de Hafrsfjord, quan el rei Harald Harfager va unificar diversos petits regnes amb el regne del seu pare.
Veure 1161 і Llista de reis de Noruega
Llista de sobirans i presidents del territori rus
Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.
Veure 1161 і Llista de sobirans i presidents del territori rus
Llista dels arquebisbes de Canterbury
Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.
Veure 1161 і Llista dels arquebisbes de Canterbury
Lluís VI de França
Lluís VI de França, el Gras o el Batallador, (1081 - Bethisy, Picardia, 1137) va ser rei de França entre 1108 i 1137.
Veure 1161 і Lluís VI de França
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure 1161 і Lluís VII de França
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure 1161 і Lucca
Magadha
Els 16 Mahajanapades vers 600 aC Magadha (sànscrit मगध) va ser un antic regne de l'Índia, un dels setze mahajanapades o grans regnes de l'antiga Índia, esmentat al Ramayana, al Mahabharata i als puranes.
Veure 1161 і Magadha
Magne V de Noruega
Magne V de Noruega (en noruec Magnús Erlingsson) (1156-1184) va ser rei de Noruega.
Veure 1161 і Magne V de Noruega
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Veure 1161 і Manuel I Comnè
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure 1161 і Maragha
Marquesat d'Incisa
El marquesat d'Incisa fou una jurisdicció feudal italiana derivada de la divisió de dominis de la família dels Aleramici al Piemont, que en la seva màxima extensió abraçava Carentino, Bergamasco, Incisa, Castelnuovo, Vaglio, Betonia i Cerreto.
Veure 1161 і Marquesat d'Incisa
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Veure 1161 і Mashad
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure 1161 і Milà
Miró de Tagamanent
Miró de Tagamanent (Tagamanent, 1131 - Sant Joan de les Abadesses, 1161) fou un canonge agustí.
Veure 1161 і Miró de Tagamanent
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).
Veure 1161 і Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Moviment del Musar
El Moviment del Musar, és una pràctica espiritual que dona una sèrie d'instruccions concretes sobre com viure una vida ètica i amb sentit.
Veure 1161 і Moviment del Musar
Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud
Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud fou el primer atabeg salghúrida de Fars, nebot del cap tribal amir Būz Aba, que va prendre el poder al Fars el 1148 però va reconèixer als seljúcides.
Veure 1161 і Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud
Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí
Muhàmmad ibn Abi-Bakr az-Zuhrí (Granada, finals de la dècada de 1130 - entre 1154 i 1161) va ser un geògraf andalusí.
Veure 1161 і Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí
Muhàmmad ibn Mardanix
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).
Veure 1161 і Muhàmmad ibn Mardanix
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Ibrahim al-Harithí
Muhàmmad ibn Tahir ibn Ibrahim al-Harithí (? - Sanaa, novembre/desembre de 1188) fou lloctinent ismaïlita (mustali-tayyibita) del Iemen, membre de la tribu al-Harith de la confederació dels Hamdan.
Veure 1161 і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Ibrahim al-Harithí
Muralla d'Oviedo
La Muralla d'Oviedo és la fortificació que protegia a la ciutat d'Oviedo, en el Principat d'Astúries (Espanya). Està catalogada bé d'interès cultural, en la categoria de monument, des de l'any 1931, figura llavors denominada monument històric artístic.
Veure 1161 і Muralla d'Oviedo
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Veure 1161 і Nur-ad-Din Mahmud
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure 1161 і Palerm
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Veure 1161 і Papa Innocenci III
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure 1161 і Patriarcat d'Aquileia
Ponç III de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Veure 1161 і Ponç III de Cabrera
Porto Venere
Portovenere o Porto Venere (Portuvénere en lígur) és un municipi italià de 3.990 habitants de la província de La Spezia.
Veure 1161 і Porto Venere
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure 1161 і Qazvín
Qinzong
LEmperador Qinzong o Chin-tsung (23 de maig de 1100 – 14 de juny de 1161) fou el novè emperador de la Dinastia Song de la Xina i l'últim emperador de la Song del Nord.
Veure 1161 і Qinzong
Qutula Khan
Qutula Khan (pòstumament Qutula kakhan) fou un sobirà mongol, fill de Qabul Khan, i besoncle de Genguis Khan.
Veure 1161 і Qutula Khan
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Veure 1161 і Ramir I d'Aragó
Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).
Veure 1161 і Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure 1161 і Ramon Berenguer IV
Reis de Suècia
Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.
Veure 1161 і Reis de Suècia
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Veure 1161 і Riquilda de Polònia
Robert de Torigni
Robert de Torigni, o a vegades de Thorigny (Robertus de Torigneio.),Normannia monastica Xe-XIIe siècle Prosopographie des abbés bénédictins, Publications du CRAHM, Véronique Gazeau, Caen 2007 nascut a Torigni-sur-Vire cap a 1110 i mort el 24 de juny de 1186 fou un cronista normand, setzè abat del Mont Saint-Michel, de 1154 a 1186, gran constructor, diplomàtic, historiador i conseller privat d'Enric II d'Anglaterra.
Veure 1161 і Robert de Torigni
Robert I de Dreux
Escut d'armes dels Comtes de Dreux Robert I de Dreux (1123 - Braine 1188), príncep de França i comte de Dreux (1137-1184).
Veure 1161 і Robert I de Dreux
Rodolf de Zähringen
Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.
Veure 1161 і Rodolf de Zähringen
Ruzzik ibn Talai
Abu-Xujà al-Màlik al-Àdil an-Nàssir Majd-al-Islam Ruzzik ibn Talaï ibn Ruzzik, mes conegut simplement com Ruzzik ibn Talaï, fou un visir fatimita; era musulmà xiïta però d'origen armeni.
Veure 1161 і Ruzzik ibn Talai
Sadaijin
El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.
Veure 1161 і Sadaijin
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Veure 1161 і Sanç de Barcelona i d'Aragó
Sayf al-Din Muhàmmad
Sayf al-Din Muhàmmad fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Veure 1161 і Sayf al-Din Muhàmmad
Sefer ha-Qabala
Sefer ha-Qabala (en hebreu: ספר הקבלה) (en català, Llibre de la tradició) és un llibre escrit pel Rabí Abraham ibn Daud entre els anys 1160-1161.
Veure 1161 і Sefer ha-Qabala
Senyoria de Coligny
La senyoria de Coligny fou una jurisdicció feudal al Bresse, esdevinguda cèlebre per la importància d'alguns dels membres del llinatge.
Veure 1161 і Senyoria de Coligny
Senyoria de Ramerupt
Ramerupt fou una important senyoria a la Xampanya.
Veure 1161 і Senyoria de Ramerupt
Senyoria de Transjordània
La senyoria de Transjordània o del Crac de Moab (Senyoria del Crac dels Moabites, també Krak de Moab o dels Moabites, després Kerak o al-Karak) fou una baronia dels croats establerta com una de les que formaven el regne el regne de Jerusalem poc després de la conquesta de la zona pels croats als fatimites el 1118.
Veure 1161 і Senyoria de Transjordània
Sorø
Sorø és una població de l'illa de Sjælland, Dinamarca.
Veure 1161 і Sorø
Sverre Sigurdsson
Sverre Sigurdsson (en nòrdic antic: Sverrir Sigurðarson, 1151 - Bergen, 9 de març de 1202).
Veure 1161 і Sverre Sigurdsson
Takakura
L'emperador Takakura (高 仓 天皇, Takakura-Tennō, 23 de setembre del 1161 - 30 de gener del 1181) va ser el 80è Emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Veure 1161 і Takakura
Talaï ibn Ruzzik
Talaï ibn Ruzzik al-Màlik as-Sàlih al-Ghassaní (1101/1102-1161) fou un visir fatimita (1154-1161), el darrer gran visir de la dinastia.
Veure 1161 і Talaï ibn Ruzzik
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Veure 1161 і Tàtars
Thomas Becket
Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II el 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa el 1162.
Veure 1161 і Thomas Becket
Tractat de Gisors (1158)
El tractat de Gisors de 1158 fou un acord signat el 31 d'agost de 1158 entre Enric II d'Anglaterra Plantagenet i Lluís VII de França el Jove pel qual es va establir el matrimoni d'Enric el Jove amb Margarida de França, tots dos encara infants.
Veure 1161 і Tractat de Gisors (1158)
Trebiñu
Trebiñu (en castellà i oficialment, Treviño) és un municipi pertanyent administrativament a la província de Burgos, a Espanya, tot i que es troba històricament a Àlaba, al País Basc, formant un enclavament.
Veure 1161 і Trebiñu
Vescomtat d'Àger
El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.
Veure 1161 і Vescomtat d'Àger
Wuppertal
Wuppertal és una ciutat d'Alemanya, que pertany a l'estat federat de Rin del Nord-Westfàlia.
Veure 1161 і Wuppertal
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Veure 1161 і Xaddàdides
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Veure 1161 і Xah Ghazi Rustam V
Yahya ibn Abd-al-Aziz
Yahya ibn Abd-al-Aziz (? - Salé, 1161/1162) fou emir de la dinastia hammadita d'una data entre 1121 i 1125 al 1152.
Veure 1161 і Yahya ibn Abd-al-Aziz
Zabid
Zabid és una ciutat de l'oest del Iemen amb uns 23.000 habitants.
Veure 1161 і Zabid
Zähringen
Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).
Veure 1161 і Zähringen