Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

1127

Índex 1127

El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

145 les relacions: Abadia de Fontenay, Abadia territorial de Montecassino, Acords de Támara, Aghmat, Ahnentafel, Al-Mayadin, Alcover, Alfons I de Portugal, Alfons VII de Lleó, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Ankara, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Paderborn, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Ava de Melk, Aversa, Balduí II de Gant, Balduí IV d'Hainaut, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Batalla de São Mamede, Bernardenghi, Bernat Ató IV Trencavell, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Orange, Bisbat de Besiers, Bisbat de Caserta, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Constança, Bisbat de Die, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lodi, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Tortona, Bisbat de Tricarico, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Boleslau III de Polònia, ..., Boleslau l'Alt, Canal navegable, Capadòcia, Cardedeu, Carles I de Flandes, Casal d'Aragó, Castellania de Lilla, Castellania de Saint Omer, Catedral de Pamplona, Comtat d'Aalst, Comtat d'Hesdin, Comtat de Berga, Comtat de Bliesgau, Comtat de Borgonya, Comtat de Castres de Lorena, Comtat de Porhoët, Comtat de Reynel, Comtat de Valois, Conquesta de Navarra, Conrad III d'Alemanya, Constança d'Antioquia, Constantí I de Torres, Consuetudines Cartusiae, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Borgonya, Dinastia Lý, Diyar Rabia, Dolça de Provença, Ducat de la Pulla i Calàbria, Esteve I de Borgonya, Franconat de Bruges, Fulqueri de Chartres, Gerberga de Provença, Go-Shirakawa, Gruffydd ap Rhys, Gualfard de Verona, Guerra naval, Guillem I de Luxemburg, Guillem II de la Pulla, Guillem III de Borgonya, Guillem IV de Borgonya, Gunnari I de Torres, Harran, Història de la Xina, Història de Lierna Llac de Como, Història de Malta, Honori II, Jurtxets, Khinsa, Llista d'anys, Llista de comtes de Provença, Llista de reis de Dublín, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Manbij, Manfredi, Manxúria, Masyaf, Monestir, Monestir cartoixà, Monestir de Sant Cugat, Mossul, Odense, Orde de la Cartoixa, Ortúkides, Península de Manguistau, Pere I de Bas, Pere I de Castellbò, Pic de Mieidia d'Aussau, Pina de Ebro, Ramon Berenguer III, Regne de Jerusalem, Reis de Mide, Renyer de Montferrat, Robert II de Càpua, Roger II de Sicília, San Pietro in Vincoli, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Joan les Fonts, Santa Maria in Via Lata, Teodora Comnena (filla d'Aleix I), Teodoric d'Alsàcia, Teodoric de Vestervig, Timurtaix, Torneig, Trobador, Troia (Itàlia), Vescomtat de Bas, Vescomtat de Thouars, Vietnam, Würzburg, Xah Ghazi Rustam V, 1083, 2 de març, 7 de febrer. Ampliar l'índex (95 més) »

Abadia de Fontenay

Fontenay és un monestir al municipi de Marmagne (Costa d'Or), a la regió de la Borgonya-Franc Comtat, a França.

Nou!!: 1127 і Abadia de Fontenay · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1127 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Acords de Támara

Els Acords de Támara, també nomenats Pau de Támara o les Paus de Támara, va ser un tractat de pau firmat a Támara de Campos el juny de 1127 en el qual es delimita el territori d'Alfons el Bataller i d'Alfons VII de Lleó i Castella.

Nou!!: 1127 і Acords de Támara · Veure més »

Aghmat

Aghmat o Ghmate és una petita vila del sud del Marroc, comuna rural de la província d'Al Haouz, a la regió de Marràqueix-Safi.

Nou!!: 1127 і Aghmat · Veure més »

Ahnentafel

El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Nou!!: 1127 і Ahnentafel · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: 1127 і Al-Mayadin · Veure més »

Alcover

Alcover és una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades.

Nou!!: 1127 і Alcover · Veure més »

Alfons I de Portugal

Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).

Nou!!: 1127 і Alfons I de Portugal · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: 1127 і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: 1127 і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: 1127 і Ankara · Veure més »

Aq-Súnqur al-Bursuqí

Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.

Nou!!: 1127 і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Esztergom-Budapest

Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants. L'arquebisbe d'Esztergom-Budapest té el títol de Primat d'Hongria. Des del 2002 està regida per l'arquebisbe cardenal Péter Erdõ.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest · Veure més »

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Paderborn

Larquebisbat de Paderborn - Erzbistum Paderborn en alemany, Archidioecesis Paderbornensis en llatí- és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Paderborn · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1127 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin

Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.

Nou!!: 1127 і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »

Ava de Melk

Ava de Melk o Ava de Göttweig (Baixa Àustria?, ca. 1060 - Kleinwien, Àustria, 7 de febrer de 1127) és la primera poeta coneguda en llengua alemanya.

Nou!!: 1127 і Ava de Melk · Veure més »

Aversa

Aversa és una ciutat italiana de 56.000 habitants, prop de Nàpols, a la província de Caserta de la regió de Campània.

Nou!!: 1127 і Aversa · Veure més »

Balduí II de Gant

Balduí II de Gant o Balduí d'Alost, anomenat el Gros o el Gran († 13 de juny de 1097) durant el setge de Nicea, senyor de Tronchiennes i comte d'Alost, fou un croat flamenc.

Nou!!: 1127 і Balduí II de Gant · Veure més »

Balduí IV d'Hainaut

Balduí IV d'Hainaut, dit "el Constructor" (nascut el 1108, mort el 8 de novembre de 1171) fou comte d'Hainaut de 1120 a 1171, fill de Balduí III comte d'Hainaut, i de Violant de Wassemberg.

Nou!!: 1127 і Balduí IV d'Hainaut · Veure més »

Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.

Nou!!: 1127 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: 1127 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Batalla de São Mamede

La batalla de São Mamede va ser lluitada el 1128 a prop de Guimarães entre les tropes d'Alfons Henriques i les de Teresa de Lleó.

Nou!!: 1127 і Batalla de São Mamede · Veure més »

Bernardenghi

La família Bernardenghi fou origen de la casa dels Pio senyors de Carpi i dels Pico senyors de la Mirandola.

Nou!!: 1127 і Bernardenghi · Veure més »

Bernat Ató IV Trencavell

Bernat Ató IV Trencavell († 1129) va ser vescomte d'Albi i de Nimes, de 1074 a 1129, i vescomte de Carcassona, de Besiers i d'Agde de 1099 a 1129.

Nou!!: 1127 і Bernat Ató IV Trencavell · Veure més »

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1127 і Bisbat d'Amiens · Veure més »

Bisbat d'Espira

El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.

Nou!!: 1127 і Bisbat d'Espira · Veure més »

Bisbat d'Estrasburg

Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1127 і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: 1127 і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Châlons-en-Champagne

El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »

Bisbat de Constança

El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Constança · Veure més »

Bisbat de Die

El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Die · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1127 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Lodi · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Tortona · Veure més »

Bisbat de Tricarico

El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1127 і Bisbat de Tricarico · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1127 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Boleslau III de Polònia

Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.

Nou!!: 1127 і Boleslau III de Polònia · Veure més »

Boleslau l'Alt

Boleslau l'Alt en un dibuix de Jan Matejko Boleslau l'Alt – – (1127 - Leśnica, 7/8 de desembre de 1201) fou Duc de Breslau—com a Boleslau I— del 1163 fins a la seva mort el 1201.

Nou!!: 1127 і Boleslau l'Alt · Veure més »

Canal navegable

Resclosa del canal Saint-Martin Un canal navegable és una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com llacs, rius o oceans i mitjançant diferents tipus d'embarcacions.

Nou!!: 1127 і Canal navegable · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: 1127 і Capadòcia · Veure més »

Cardedeu

Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).

Nou!!: 1127 і Cardedeu · Veure més »

Carles I de Flandes

Carles I de Flandes, anomenat també Carles el Bo (Odense, Dinamarca, 1083 - Bruges, Flandes, 2 de març de 1127) va ser comte de Flandes entre 1119 i 1127.

Nou!!: 1127 і Carles I de Flandes · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: 1127 і Casal d'Aragó · Veure més »

Castellania de Lilla

La castellania de Lilla (en flamenc Rijsel) fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes.

Nou!!: 1127 і Castellania de Lilla · Veure més »

Castellania de Saint Omer

la castellania de Saint Omer fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes centrada a la moderna saint-Omer.

Nou!!: 1127 і Castellania de Saint Omer · Veure més »

Catedral de Pamplona

Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.

Nou!!: 1127 і Catedral de Pamplona · Veure més »

Comtat d'Aalst

El comtat d'Aalst fou una jurisdicció feudal al territori de la moderna Bèlgica, al territori del comtat de Flandes del que era vassall però dins el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1127 і Comtat d'Aalst · Veure més »

Comtat d'Hesdin

El comtat d'Hesdin fou una jurisdicció feudal de Flandes que va existir al i XII.

Nou!!: 1127 і Comtat d'Hesdin · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1127 і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Bliesgau

El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.

Nou!!: 1127 і Comtat de Bliesgau · Veure més »

Comtat de Borgonya

Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.

Nou!!: 1127 і Comtat de Borgonya · Veure més »

Comtat de Castres de Lorena

El comtat de Castres a Lorena fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per l'antic pagus Castricensis, situat a la riba del Mosa, des de Donchéry al sud, fins a Mézières al nord a la confluència amb el riu Semois, cobrint els moderns cantons de Signy, Flize, Mézières, Rumigny i Monthermé.

Nou!!: 1127 і Comtat de Castres de Lorena · Veure més »

Comtat de Porhoët

El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.

Nou!!: 1127 і Comtat de Porhoët · Veure més »

Comtat de Reynel

El comtat de Reybel fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrat a Reynel, avui una comuna del departament de l'Alt Marne (Haute-Marne) a la regió Champagne-Ardenne.

Nou!!: 1127 і Comtat de Reynel · Veure més »

Comtat de Valois

El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1127 і Comtat de Valois · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: 1127 і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Nou!!: 1127 і Conrad III d'Alemanya · Veure més »

Constança d'Antioquia

Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.

Nou!!: 1127 і Constança d'Antioquia · Veure més »

Constantí I de Torres

Constantí I de Torres fou fill de Marià I de Torres.

Nou!!: 1127 і Constantí I de Torres · Veure més »

Consuetudines Cartusiae

Consuetudines Cartusiae ("Costums de la Cartoixa" en llatí) és la regla monàstica que va ser escrita per a l'orde religiós dels cartoixans.

Nou!!: 1127 і Consuetudines Cartusiae · Veure més »

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Nou!!: 1127 і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: 1127 і Dinastia Borgonya · Veure més »

Dinastia Lý

La dinastia Lý va ser una dinastia imperial que va governar el Vietnam des que Lý Thái Tổ va ser escollit per substituir la dinastia regnant dels Lê l'any 1009, i fins al 1225 quan la reina Lý Chiêu Hoàng, de només vuit anys, va ser obligada a abdicar del tron a favor del seu marit Trần Cảnh.

Nou!!: 1127 і Dinastia Lý · Veure més »

Diyar Rabia

Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.

Nou!!: 1127 і Diyar Rabia · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: 1127 і Dolça de Provença · Veure més »

Ducat de la Pulla i Calàbria

Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.

Nou!!: 1127 і Ducat de la Pulla i Calàbria · Veure més »

Esteve I de Borgonya

Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.

Nou!!: 1127 і Esteve I de Borgonya · Veure més »

Franconat de Bruges

El Franconat de Bruges, en neerlandès anomenat «Brugse Vrije», era una castellania del comtat de Flandes.

Nou!!: 1127 і Franconat de Bruges · Veure més »

Fulqueri de Chartres

Fulqueri de Chartres (* Chartres, 1059) va ser un cronista de la Primera Croada.

Nou!!: 1127 і Fulqueri de Chartres · Veure més »

Gerberga de Provença

Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).

Nou!!: 1127 і Gerberga de Provença · Veure més »

Go-Shirakawa

L'emperador Go-Shirakawa (后 白河 天皇, Go-Shirakawa-Tennō, 18 d'octubre del 1127 - 26 d'abril del 1192) va ser el 77è Emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Nou!!: 1127 і Go-Shirakawa · Veure més »

Gruffydd ap Rhys

Gruffydd ap Rhys (Gal·les, ? – 1137) va ser un príncep de Deheubarth.

Nou!!: 1127 і Gruffydd ap Rhys · Veure més »

Gualfard de Verona

Gualfard de Verona, o Wolfhard d'Augsburg (Augsburg, Baviera, 1070 – Verona, Vèneto, Itàlia, 30 d'abril de 1127) fou un artesà alemany, pelegrí i eremita a Verona.

Nou!!: 1127 і Gualfard de Verona · Veure més »

Guerra naval

Batalla del Nil. La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics.

Nou!!: 1127 і Guerra naval · Veure més »

Guillem I de Luxemburg

Guillem I de Luxemburg (1081 - 1131) va ser comte de Luxemburg de 1096 a 1131.

Nou!!: 1127 і Guillem I de Luxemburg · Veure més »

Guillem II de la Pulla

Guillem II (1095 - juliol de 1127), fill i successor de Roger Borsa, va ser duc de la Pulla des de l'any 1111 fins a la seva mort.

Nou!!: 1127 і Guillem II de la Pulla · Veure més »

Guillem III de Borgonya

Guillem III de Borgonya dit l'Infant (nascut cap a 1110, mort l'1 de març de 1127) fou comte palatí de Borgonya, i comte de Mâcon.

Nou!!: 1127 і Guillem III de Borgonya · Veure més »

Guillem IV de Borgonya

Guillem IV de Borgonya (igualment dit Guillem III de Mâcon) (1088 - 1157) va ser comte de Mâcon (1102 - 1157), comte d'Auxonne (1127- 1157), comte de Viena del Delfinat (1148-1157) i després regent del comtat de Borgonya (1148- 1157).

Nou!!: 1127 і Guillem IV de Borgonya · Veure més »

Gunnari I de Torres

Gunnari I de Torres (vers 1110-1155) fou fill de Constantí I de Torres.

Nou!!: 1127 і Gunnari I de Torres · Veure més »

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Nou!!: 1127 і Harran · Veure més »

Història de la Xina

La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.

Nou!!: 1127 і Història de la Xina · Veure més »

Història de Lierna Llac de Como

La Història de Lierna, municipi de la riba del Llac de Como (Llombardia) està documentada des del segle V aC.

Nou!!: 1127 і Història de Lierna Llac de Como · Veure més »

Història de Malta

temple megalític de Ħaġar Qim ''Domus Romana'' de l'antiga Melite Philippe Villiers de L'Isle-Adam pren possessió de Malta (26 d'octubre de 1530) L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.

Nou!!: 1127 і Història de Malta · Veure més »

Honori II

Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.

Nou!!: 1127 і Honori II · Veure més »

Jurtxets

Els jurtxets (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.

Nou!!: 1127 і Jurtxets · Veure més »

Khinsa

Khinsa o Khansa fou una antiga ciutat xinesa que fou capital de la dinastia dels Song meridionals (1127-1279) que va adoptar oficialment el nom de Lin-ngan del 15 de desembre de 1129 a l'11 de desembre de 1127.

Nou!!: 1127 і Khinsa · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1127 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: 1127 і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de reis de Dublín

Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.

Nou!!: 1127 і Llista de reis de Dublín · Veure més »

Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.

Nou!!: 1127 і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).

Nou!!: 1127 і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: 1127 і Manbij · Veure més »

Manfredi

Els Manfredi foren una família de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles.

Nou!!: 1127 і Manfredi · Veure més »

Manxúria

Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².

Nou!!: 1127 і Manxúria · Veure més »

Masyaf

Masyaf o Masyad (apareix també en documents com a Masyath, Masyat, Misiaf, Misyad, Misyaf, Mayat, Masyah, Messiat i altres variacions;,, o) és una ciutat de Síria a la governació d'Hama, amb 33.000 habitants, a 45 km de Hamat.

Nou!!: 1127 і Masyaf · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: 1127 і Monestir · Veure més »

Monestir cartoixà

Isère (França), monestir fundador i seu de l'ordre. Una cartoixa o monestir cartoixà és un monestir de l'orde religiós de la Cartoixa.

Nou!!: 1127 і Monestir cartoixà · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: 1127 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: 1127 і Mossul · Veure més »

Odense

Odense és una ciutat danesa de l'illa de Fiònia, és la tercera ciutat més gran de Dinamarca, després de Copenhaguen i Århus, i la capital del municipi d'Odense, que forma part de la regió de Syddanmark i de la qual també n'és la capital.

Nou!!: 1127 і Odense · Veure més »

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Nou!!: 1127 і Orde de la Cartoixa · Veure més »

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Nou!!: 1127 і Ortúkides · Veure més »

Península de Manguistau

La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.

Nou!!: 1127 і Península de Manguistau · Veure més »

Pere I de Bas

Pere I de Bas (?, - 1127), conegut també com a Pere Udalard, va ser el l'últim vescomte de Besalú del llinatge dels Milany.

Nou!!: 1127 і Pere I de Bas · Veure més »

Pere I de Castellbò

Pere I de l'Alt Urgell o d'Urgell, més tard Pere I de Castellbò fou vescomte d'Urgell, que durant el seu govern va prendre el títol de vescomte de Castellbò.

Nou!!: 1127 і Pere I de Castellbò · Veure més »

Pic de Mieidia d'Aussau

El pic de Mieidia d'Aussau (en francès Midi d'Ossau) és un cim de 2.884 metres situat al Pirineu occità.

Nou!!: 1127 і Pic de Mieidia d'Aussau · Veure més »

Pina de Ebro

Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.

Nou!!: 1127 і Pina de Ebro · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: 1127 і Ramon Berenguer III · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: 1127 і Regne de Jerusalem · Veure més »

Reis de Mide

La bandera de Mide En la Irlanda medieval els Reis de Mide eren del Clann Cholmáin, una branca dels Uí Néill.

Nou!!: 1127 і Reis de Mide · Veure més »

Renyer de Montferrat

Renyer de Montferrat o Rainier de Montferrat, (també escrit Raynerius de Monteferrato), fou marquès de Montferrat del 1100 al 1136.

Nou!!: 1127 і Renyer de Montferrat · Veure més »

Robert II de Càpua

Mapa d'Itàlia el 1084 on es pot veure el Ducat de Càpua Robert II de Càpua (Últim príncep de Càpua i comte d'Aversa, fill de Jordà II i nebot de Robert I, mort el 1156).

Nou!!: 1127 і Robert II de Càpua · Veure més »

Roger II de Sicília

Roger II de Sicília (Mileto, 22 de desembre de 1095 - Palerm, 26 de febrer de 1154), conegut com a Roger el normand, va ser rei de Sicília de la dinastia normanda dels Hauteville, fill del comte Roger I. Va aconseguir unificar sota un únic regne totes les conquestes normandes de la Itàlia meridional i organitzar sota la seva persona un govern centralitzat i eficient.

Nou!!: 1127 і Roger II de Sicília · Veure més »

San Pietro in Vincoli

La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Nou!!: 1127 і San Pietro in Vincoli · Veure més »

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Nou!!: 1127 і Sant Genís de Fontanes (monestir) · Veure més »

Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del consorci de l'Alta Garrotxa.

Nou!!: 1127 і Sant Joan les Fonts · Veure més »

Santa Maria in Via Lata

L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.

Nou!!: 1127 і Santa Maria in Via Lata · Veure més »

Teodora Comnena (filla d'Aleix I)

Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα Κομνηνὴ, nascuda el 15 de gener de l'any 1096, va ser una noble de l'Imperi Romà d'Orient, la quarta filla de l'emperador Aleix I Comnè i d'Irene Ducena.

Nou!!: 1127 і Teodora Comnena (filla d'Aleix I) · Veure més »

Teodoric d'Alsàcia

Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.

Nou!!: 1127 і Teodoric d'Alsàcia · Veure més »

Teodoric de Vestervig

Teodoric de Vestervig (Turíngia, Sacre Imperi, segona meitat del s. X - Vestervig, Dinamarca, ca. 1065) fou un religiós, missioner al Regne de Dinamarca.

Nou!!: 1127 і Teodoric de Vestervig · Veure més »

Timurtaix

* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.

Nou!!: 1127 і Timurtaix · Veure més »

Torneig

Torneig germànic ca. 1480 Un torneig és una competició cavalleresca basada en baralles “simulades” de l'edat mitjana i el Renaixement (segles XII al XVI).

Nou!!: 1127 і Torneig · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: 1127 і Trobador · Veure més »

Troia (Itàlia)

Troia (de vegades escrit Troja) és un municipi italià de la província de Foggia a la regió de la Pulla.

Nou!!: 1127 і Troia (Itàlia) · Veure més »

Vescomtat de Bas

El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.

Nou!!: 1127 і Vescomtat de Bas · Veure més »

Vescomtat de Thouars

El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.

Nou!!: 1127 і Vescomtat de Thouars · Veure més »

Vietnam

El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.

Nou!!: 1127 і Vietnam · Veure més »

Würzburg

Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.

Nou!!: 1127 і Würzburg · Veure més »

Xah Ghazi Rustam V

Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: 1127 і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: 1127 і 1083 · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1127 і 2 de març · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1127 і 7 de febrer · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »