Accés més ràpid que el navegador!
155 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Adalbert de Magúncia, Adí ibn Mussàfir, Adela de Flandes, Agnès de Babenberg, Ahnentafel, Al-Àmir (fatimita), Alí ibn Yússuf, Alfons VII de Lleó, Almogàver, Amstetten, Annaba, Antipapa, Anushirwan ibn Khalid, Arnau Ramon I de Pallars Jussà, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Siracusa, Špačince, Balaguer, Balduí VII de Flandes, Bamberg (ciutat d'Alemanya), Batalla de Belvoir, Batalla de Xaizar, Bernat Guillem I de Cerdanya, Bernat I de Queralt, Bernat III de Besalú, Bernat III de Cabrera, Bernat Umbert, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Espira, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Girona, Bisbat de Győr, Bisbat de Nantes, Bisbat de Nevers, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Tortona, Bisbat de Verona, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, ..., Bohemond I d'Antioquia, Bursúquides, Cadwgan ap Bleddyn, Carles I de Flandes, Casal de Barcelona, Castell de Perapertusa, Castell de Querbús, Castell de Sarroca de Bellera, Castells càtars, Catedral de Bamberg, Catedral de Santiago de Compostel·la, Comtat d'Hesdin, Comtat d'Osona, Comtat de Besalú, Comtat de Bliesgau, Comtat de Gavaldà, Comtat de Lunéville, Comtat de Metz, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Ripoll, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Cronologia del catarisme, Dècada del 1110, Dècada del 1120, Diego López I, Ducat de Francònia, Ducat de la Pulla i Calàbria, Enric de Borgonya i de Semur, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Escut de Besalú, Església de fusta de Flesberg, Eystein I de Noruega, Fenolleda, Feudalisme a Catalunya, Gerbert de Gavaldà, Guillem II de Besalú, Guillem II de la Pulla, Jelenia Góra, Joan IX de Constantinoble, Joscelí I, Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla, Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí, Kirkjubøur, La Tallada d'Empordà, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Provença, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de masies de Pinell, Llista de municipis portuguesos, Llista de reis de Galícia, Llista de reis germànics, Maarat an-Numan, Mafalda de Pulla-Calàbria, Manbij, Maragha, Matilde de Canossa, Montefiascone, Nicolau III Gramàtic, Orde del Cister, Owain ap Cadwgan, Pasqual II, Pere I de Savoia, Pere Ramon I de Pallars Jussà, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Ramon V de Pallars Jussà, Regne de Jerusalem, Regne de Powys, Renyer de Montferrat, Ridwan, Robert de Molesme, Robert II de Flandes, Roger Borsa, Roger II de Foix, Sabadell, Sant Fruitós de Castellterçol, Sant Pere de Salàs, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria de Roses, Sari (Iran), Senyoria d'Oisy, Setge de Trípoli, Sibil·la de Barcelona, Tabriz, Taravaus, Timurtaix, Tir, Tregolwyn, Trenčín, Valença de Tost, Vallespir, Vescomtat de Cambrai, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Rocabertí, Vescomtat de Tonnerre, Vilanant, Volusià de Tours, Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, Zadar, Zähringen, 3 de març. Ampliar l'índex (105 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1111 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Nou!!: 1111 і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »
Adalbert de Magúncia
Adalbert de Magúncia († 1137) fou l'arquebisbe de Magúncia entre el 1111 i el 1137.
Nou!!: 1111 і Adalbert de Magúncia · Veure més »
Adí ibn Mussàfir
El xeic Adí ibn Mussàfir (en àrab ʿAdī b. Musāfir), conegut en kurd com a Xeic Adí (Şêx Adî), fou un religiós musulmà pretesament d'origen omeia, nascut prop de Baalbek vers l'any 1075 i mort vers el 1162 a les muntanyes del Kurdistan.
Nou!!: 1111 і Adí ibn Mussàfir · Veure més »
Adela de Flandes
Adele de Flandes (nascuda cap a 1065 - † després de 1115) fou una reina de Dinamarca que va esdevenir duquessa de la Pulla.
Nou!!: 1111 і Adela de Flandes · Veure més »
Agnès de Babenberg
Agnès de Babenberg (1111 – 25 de gener del 1157) era filla de Leopold III de Babenberg i d'Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic, filla d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1111 і Agnès de Babenberg · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1111 і Ahnentafel · Veure més »
Al-Àmir (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Mustalí al-Àmir bi-ahkam-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àmir (31 de desembre de 1096-8 d'octubre de 1130), desè califa fatimita al Caire (1101-1130).
Nou!!: 1111 і Al-Àmir (fatimita) · Veure més »
Alí ibn Yússuf
Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.
Nou!!: 1111 і Alí ibn Yússuf · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: 1111 і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: 1111 і Almogàver · Veure més »
Amstetten
Amstetten és un municipi de la Baixa Àustria capital del districte d'Amstetten.
Nou!!: 1111 і Amstetten · Veure més »
Annaba
Annaba (tr), antigament coneguda en català com Bona, és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia.
Nou!!: 1111 і Annaba · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: 1111 і Antipapa · Veure més »
Anushirwan ibn Khalid
Abu-Nasr Anuixirwan ibn Khàlid ibn Muhàmmad al-Kaixaní Xàraf-ad-Din (Rayy 1066/1067- Bagdad entre 1137 i 1139) fou un alt oficial i visir al servei dels seljúcides.
Nou!!: 1111 і Anushirwan ibn Khalid · Veure més »
Arnau Ramon I de Pallars Jussà
Arnau Ramon I de Pallars Jussà (? - 1111) fou comte de Pallars Jussà (1098-1111).
Nou!!: 1111 і Arnau Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »
Arquebisbat d'Eger
El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Dublín
Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »
Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét
La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1111 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »
Špačince
Špačince és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1111 і Špačince · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: 1111 і Balaguer · Veure més »
Balduí VII de Flandes
Balduí VII de Flandes conegut com a Balduí VII la Destral (vers 1093 - † 1119 a Roulers) era fill del comte Robert II de Flandes i de Clemència de Borgonya (1071 - † després de 1134) i fou comte de Flandes de 1111 a 1119.
Nou!!: 1111 і Balduí VII de Flandes · Veure més »
Bamberg (ciutat d'Alemanya)
Bamberg és una ciutat al land de Baviera, a la regió de l'Alta Francònia, a Alemanya.
Nou!!: 1111 і Bamberg (ciutat d'Alemanya) · Veure més »
Batalla de Belvoir
La batalla del castell de Belvoir va ser part de la campanya de conquesta de Saladí el 1182, cap aiúbida d'un exèrcit procedent d'Egipte, que volia annexar el Regne de Jerusalem al seu imperi.
Nou!!: 1111 і Batalla de Belvoir · Veure més »
Batalla de Xaizar
En la batalla de Xaizar, el 1111, un exèrcit croat comandat pel rei Balduí I de Jerusalem tingué un enfrontament amb l'exèrcit seljúcida comandat per Mawdud ibn Altuntash de Mossul, en què s'aplicà la tàctica de retirada per part dels croats i els seljúcides no aconseguiren el seu objectiu de minvar les forces cristianes.
Nou!!: 1111 і Batalla de Xaizar · Veure més »
Bernat Guillem I de Cerdanya
Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).
Nou!!: 1111 і Bernat Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Bernat I de Queralt
Bernat Guillem de Queralt o Bernat I de Queralt per als genealogistes (?-1098/1111), va ser un noble català, senyor de Queralt, Gurb, Sallent i Oló.
Nou!!: 1111 і Bernat I de Queralt · Veure més »
Bernat III de Besalú
Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).
Nou!!: 1111 і Bernat III de Besalú · Veure més »
Bernat III de Cabrera
Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.
Nou!!: 1111 і Bernat III de Cabrera · Veure més »
Bernat Umbert
Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111).
Nou!!: 1111 і Bernat Umbert · Veure més »
Bisbat d'Anagni-Alatri
La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1111 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1111 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat de Bèrgam
L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Bèrgam · Veure més »
Bisbat de Chioggia
El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Chioggia · Veure més »
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Győr
El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Győr · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Nevers · Veure més »
Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Tortona · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1111 і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1111 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1111 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: 1111 і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Bursúquides
Els bursúquides foren una petita dinastia hereditària de Tustar i Dinawar, descendents de Bursuq, amir seljúcida.
Nou!!: 1111 і Bursúquides · Veure més »
Cadwgan ap Bleddyn
Cadwgan ap Bleddyn va ser un rei de Powys que visqué al.
Nou!!: 1111 і Cadwgan ap Bleddyn · Veure més »
Carles I de Flandes
Carles I de Flandes, anomenat també Carles el Bo (Odense, Dinamarca, 1083 - Bruges, Flandes, 2 de març de 1127) va ser comte de Flandes entre 1119 i 1127.
Nou!!: 1111 і Carles I de Flandes · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1111 і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Perapertusa
El castell de Perapertusa (en château de Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del.
Nou!!: 1111 і Castell de Perapertusa · Veure més »
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Nou!!: 1111 і Castell de Querbús · Veure més »
Castell de Sarroca de Bellera
El Castell de Sarroca de Bellera és el castell que es troba en l'origen del poble i terme de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà, al qual pertany.
Nou!!: 1111 і Castell de Sarroca de Bellera · Veure més »
Castells càtars
El terme castells càtars, així com castells del País Càtar, és una denominació utilitzada bàsicament pel turisme contemporani per designar un conjunt de castells ubicats en la regió occitana on es va desenvolupar majoritàriament el catarisme al.
Nou!!: 1111 і Castells càtars · Veure més »
Catedral de Bamberg
Altar de Veit Stoss Nau central La catedral de Bamberg (en alemany: Bamberger Dom), dedicada a Sant Pere i Sant Jordi, és un dels monuments arquitectònics més coneguts a Alemanya i ha estat la fita més famosa de Bamberg des del seu acabament al.
Nou!!: 1111 і Catedral de Bamberg · Veure més »
Catedral de Santiago de Compostel·la
La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.
Nou!!: 1111 і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Comtat d'Hesdin
El comtat d'Hesdin fou una jurisdicció feudal de Flandes que va existir al i XII.
Nou!!: 1111 і Comtat d'Hesdin · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: 1111 і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1111 і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Bliesgau
El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.
Nou!!: 1111 і Comtat de Bliesgau · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: 1111 і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Lunéville
El comtat de Lunéville fou una jurisdicció feudal de Lorena, centrada a Luneville.
Nou!!: 1111 і Comtat de Lunéville · Veure més »
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Nou!!: 1111 і Comtat de Metz · Veure més »
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Nou!!: 1111 і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1111 і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Nou!!: 1111 і Comtat de Ripoll · Veure més »
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: 1111 і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: 1111 і Cronologia del catarisme · Veure més »
Dècada del 1110
Sense descripció.
Nou!!: 1111 і Dècada del 1110 · Veure més »
Dècada del 1120
Sense descripció.
Nou!!: 1111 і Dècada del 1120 · Veure més »
Diego López I
Diego López el Blanc (c. 1075-1124) va ser tercer senyor de Biscaia (1093 - 1124).
Nou!!: 1111 і Diego López I · Veure més »
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: 1111 і Ducat de Francònia · Veure més »
Ducat de la Pulla i Calàbria
Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.
Nou!!: 1111 і Ducat de la Pulla i Calàbria · Veure més »
Enric de Borgonya i de Semur
Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.
Nou!!: 1111 і Enric de Borgonya i de Semur · Veure més »
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Nou!!: 1111 і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Escut de Besalú
L'escut oficial de Besalú és un dels símbols d'aquest municipi i es descriu mitjançant el següent blasonament.
Nou!!: 1111 і Escut de Besalú · Veure més »
Església de fusta de Flesberg
L'església de fusta de Flesberg és una stavkirke bastant restaurada de la segona meitat del o principis del que es troba al municipi de Flesberg, Buskerud, Noruega.
Nou!!: 1111 і Església de fusta de Flesberg · Veure més »
Eystein I de Noruega
Eystein Magnusson (en noruec: Øystein Magnusson) (v. 1088 - 29 d'agost de 1123) va regnar com a Eystein I de Noruega des de 1103 fins a la seva mort.
Nou!!: 1111 і Eystein I de Noruega · Veure més »
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: 1111 і Fenolleda · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: 1111 і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Nou!!: 1111 і Gerbert de Gavaldà · Veure més »
Guillem II de Besalú
Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).
Nou!!: 1111 і Guillem II de Besalú · Veure més »
Guillem II de la Pulla
Guillem II (1095 - juliol de 1127), fill i successor de Roger Borsa, va ser duc de la Pulla des de l'any 1111 fins a la seva mort.
Nou!!: 1111 і Guillem II de la Pulla · Veure més »
Jelenia Góra
Jelenia Góra és una ciutat de Polònia, ubicada al sud-oest del país, concretament al voivodat de Baixa Silèsia.
Nou!!: 1111 і Jelenia Góra · Veure més »
Joan IX de Constantinoble
Joan IX anomenat Agapet o Hieromnemon (en grec medieval Ἰωάννης Θ΄ Ἀγαπητός or Ἱερομνήμων) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1111 al 1134.
Nou!!: 1111 і Joan IX de Constantinoble · Veure més »
Joscelí I
Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.
Nou!!: 1111 і Joscelí I · Veure més »
Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla
Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: 1111 і Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla · Veure més »
Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí
Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí fou visir seljúcida.
Nou!!: 1111 і Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí · Veure més »
Kirkjubøur
Kirkjubøur (pronunciat) és una petita localitat de les Illes Fèroe situada al sud de la costa occidental de l'illa de Streymoy.
Nou!!: 1111 і Kirkjubøur · Veure més »
La Tallada d'Empordà
La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.
Nou!!: 1111 і La Tallada d'Empordà · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1111 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: 1111 і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: 1111 і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: 1111 і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Nou!!: 1111 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »
Llista de masies de Pinell
Llista de masies del poble de Pinell, al municipi de Pinell de Solsonès.
Nou!!: 1111 і Llista de masies de Pinell · Veure més »
Llista de municipis portuguesos
Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.
Nou!!: 1111 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »
Llista de reis de Galícia
El Regne de Galícia s'origina a conseqüència de la divisió que el rei Alfons III d'Astúries fa del Regne d'Astúries entre els seus fills.
Nou!!: 1111 і Llista de reis de Galícia · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: 1111 і Llista de reis germànics · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: 1111 і Maarat an-Numan · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: 1111 і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: 1111 і Manbij · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: 1111 і Maragha · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: 1111 і Matilde de Canossa · Veure més »
Montefiascone
Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.
Nou!!: 1111 і Montefiascone · Veure més »
Nicolau III Gramàtic
Nicolau III Gramàtic (en Nicolaus, en Νικόλαος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1084 al 1111.
Nou!!: 1111 і Nicolau III Gramàtic · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: 1111 і Orde del Cister · Veure més »
Owain ap Cadwgan
Owain ap Cadwgan (mort el 1116) va ser un príncep del regne medieval de Powys, a l'est de Gal·les.
Nou!!: 1111 і Owain ap Cadwgan · Veure més »
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Nou!!: 1111 і Pasqual II · Veure més »
Pere I de Savoia
Pere I de Savoia (1048 - 9 de juliol de 1078) fou el comte de Savoia i Marquès de Torí entre 1060 i 1078.
Nou!!: 1111 і Pere I de Savoia · Veure més »
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).
Nou!!: 1111 і Pere Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: 1111 і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: 1111 і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon V de Pallars Jussà
Ramon V de Pallars Jussà (? - 1098) fou comte de Pallars Jussà (1047-1098).
Nou!!: 1111 і Ramon V de Pallars Jussà · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: 1111 і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de Powys
El regne de Powys fou un estat medieval gal·lès, situat a l'est d'aquest país, en la vall del riu Severn i del Tern, que va sorgir després que els romans abandonessin Britània.
Nou!!: 1111 і Regne de Powys · Veure més »
Renyer de Montferrat
Renyer de Montferrat o Rainier de Montferrat, (també escrit Raynerius de Monteferrato), fou marquès de Montferrat del 1100 al 1136.
Nou!!: 1111 і Renyer de Montferrat · Veure més »
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
Nou!!: 1111 і Ridwan · Veure més »
Robert de Molesme
Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister.
Nou!!: 1111 і Robert de Molesme · Veure més »
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Nou!!: 1111 і Robert II de Flandes · Veure més »
Roger Borsa
Roger Borsa (Circel 1060 - 22 de febrer de 1111), segon fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla i de Calàbria (1085-1111).
Nou!!: 1111 і Roger Borsa · Veure més »
Roger II de Foix
Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).
Nou!!: 1111 і Roger II de Foix · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: 1111 і Sabadell · Veure més »
Sant Fruitós de Castellterçol
Sant Fruitós de Castellterçol és una església parroquial de Castellterçol (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1111 і Sant Fruitós de Castellterçol · Veure més »
Sant Pere de Salàs
Sant Pere de Salàs és l'antiga església parroquial romànica del poble de Salàs de Pallars, del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1111 і Sant Pere de Salàs · Veure més »
Sant Salvador de Guardiola
Sant Salvador de Guardiola és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages, situat al sud de la comarca, entre Manresa i el límit amb l'Anoia.
Nou!!: 1111 і Sant Salvador de Guardiola · Veure més »
Santa Maria de Roses
Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Nou!!: 1111 і Santa Maria de Roses · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: 1111 і Sari (Iran) · Veure més »
Senyoria d'Oisy
Oisy fou una senyoria de França, avui Oisy-le-Verger.
Nou!!: 1111 і Senyoria d'Oisy · Veure més »
Setge de Trípoli
El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.
Nou!!: 1111 і Setge de Trípoli · Veure més »
Sibil·la de Barcelona
Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.
Nou!!: 1111 і Sibil·la de Barcelona · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: 1111 і Tabriz · Veure més »
Taravaus
Taravaus és una entitat de població del municipi de Vilanant, a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: 1111 і Taravaus · Veure més »
Timurtaix
* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.
Nou!!: 1111 і Timurtaix · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: 1111 і Tir · Veure més »
Tregolwyn
Tregolwyn (En anglès Colwinston) és una vil·la situada al county borough de Bro Morgannwg, a Gal·les.
Nou!!: 1111 і Tregolwyn · Veure més »
Trenčín
Trenčín (Trentxín) és una ciutat d'Eslovàquia.
Nou!!: 1111 і Trenčín · Veure més »
Valença de Tost
Valença de Tost (Pallars Jussà, -) fou una comtessa catalana.
Nou!!: 1111 і Valença de Tost · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: 1111 і Vallespir · Veure més »
Vescomtat de Cambrai
Cambrai fou un vescomtat o castellania al nord del regne de França.
Nou!!: 1111 і Vescomtat de Cambrai · Veure més »
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Nou!!: 1111 і Vescomtat de Carlat · Veure més »
Vescomtat de Rocabertí
Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.
Nou!!: 1111 і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »
Vescomtat de Tonnerre
El vescomtat de Tonnerre fou una jurisdicció feudal de França al comtat de Tonnerre (a Borgonya).
Nou!!: 1111 і Vescomtat de Tonnerre · Veure més »
Vilanant
Vilanant és un municipi de Catalunya, a la comarca de l'Alt Empordà, a l'oest de la ciutat de Figueres, de la qual dista poc més de 6 km.
Nou!!: 1111 і Vilanant · Veure més »
Volusià de Tours
Volusià (en francès Volusien) va ser el setè bisbe de Tours, entre 491 i 498.
Nou!!: 1111 і Volusià de Tours · Veure més »
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Nou!!: 1111 і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla · Veure més »
Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar
Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).
Nou!!: 1111 і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar · Veure més »
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Nou!!: 1111 і Zadar · Veure més »
Zähringen
Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).
Nou!!: 1111 і Zähringen · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1111 і 3 de març · Veure més »
