Accés més ràpid que el navegador!
206 les relacions: Agsartan II de Kakhètia, Al-Àmir (fatimita), Al-Àndalus, Al-Mustalí (fatimita), Alfons el Cast, Andrònic Comnè (fill d'Aleix I), Anna Dalassena, Antipapa, Arnau de Malla, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Paderborn, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Zagreb, Arxidiòcesi de València, Auloron e Senta Maria, Baden-Baden, Badjisra, Balaguer, Banu Ammar, Banu Jahir, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Mollerussa, Batalla de Ramla, Batalla de Ramla (1102), Benifaraig, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Ocier, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Meaux, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, ..., Bisbat de Mottola, Bisbat de Perigús, Bisbat de Rímini, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Tursi-Lagonegro, Bisbat de Verona, Bisbat de Vic, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Boleslau III de Polònia, Burhànida, Buzurg-Ummid, Cadwgan ap Bleddyn, Calassanç (Osca), Casa de Lusignan, Casal de Barcelona, Catedral de Coventry, Catedral de Santa Maria d'Auloron, Ciríac IV de Kakhètia, Cizre, Colonialisme, Comit I d'Orrù, Comtat d'Urgell, Comtat de Borgonya, Comtat de Brixey, Comtat de la Roche (Lorena), Comtat de Meaux, Comtat de Mortain, Comtat de Porcien, Comtat de Sancerre, Comtat de Shrewsbury, Comtat de Trípoli, Comtat de Troyes, Comtat de Valois, Comtat de Vendôme, Comtat de Xampanya, Comtat del Rosselló, Conquesta de Balaghí, Conquesta feudal hispànica, Constantí I, príncep d'Armènia, Danixmend Ghazi, Danixmendites, Degà del Col·legi Cardenalici, Diòcesi de Salamanca, Dinastia almoràvit, Dinastia Árpád, Dinastia normanda, Dominació musulmana de Catalunya, Ducat de Borgonya, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Emirat de Balànsiya, Emirat de Làrida, Enric I de Borgonya, Enric I de França, Eric I de Dinamarca, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermita de Sant Jaume Sesoliveres, Estats croats, Esteve I de Borgonya, Felícia de Sicília, Gabčíkovo, Gausfred II de Rosselló, Girard I de Rosselló, Godofreu I de Namur, Guastalla, Guillem Cliton, Guillem I de Borgonya, Guillem II de Cerdanya, Guillem IV de Borgonya, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VI de Montpeller, Guislabert II de Rosselló, Harald IV de Noruega, Hilla, Història d'Isfahan, Història de Catalunya, Història de Croàcia, Història de Granada, Història de Lleida, Història de Polònia, Història del País Valencià, Història del vi de la Rioja, Història medieval del País Valencià, Jeroni de Perigord, Joscelí I, Kálmán I d'Hongria, Kilij Arslan I, Ladislau Herman, Laodicea del Licos, Llista d'abats del Mont Saint-Michel, Llista d'anys, Llista d'emirs de Balansiya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de comtes de Xampanya, Llista de ducs de Borgonya, Llista de duxs de Venècia, Llista de monarques de Polònia, Llista de municipis portuguesos, Llista de reis de Dublín, Llop el Protoespatari, Magne III de Noruega, Matilde d'Anglaterra, Monestir de Pombeiro, Mont Saint-Michel, Navarrès (dialecte), Onda, Orsoc I d'Arborea, Otó de Bamberg, Paper, Patriarca Copte d'Alexandria, Pedro Ansúrez, Prebostat de Berchtesgaden, Principat de València, Qarakhànida, Ramon I de Cerdanya, Ramon IV de Tolosa, Regne de Powys, Renald I de Bar, Robert II de Flandes, Robert II de França, Rodrigo Díaz de Vivar, Sabor croat, Salamanca, Salomón de Zamora, Sant Fructuós de Llo, Sant Joan Baptista de Perpinyà, Santa Maria de Manlleu, Schönau am Königssee, Senyoria de Belleme, Senyoria de Montgomery, Seprio, Setaigües, Setge de Balànsiya (1092-1094), Setge de Trípoli, Shrewsbury, Sukman I, Surp, Taifa, Teobald II de Xampanya, Thierry I de Montbéliard, Tomàs de Marle, Toros I, Urraca I de Lleó, València, Vescomtat de Bourges, Vescomtat de Châteaudun, Vescomtat de Fenollet, Vescomtat de Thouars, Vidal de Savigny, Vila closa de Polig, Vologès V de Pàrtia, Ximena Díaz, Yússuf ibn Taixfín, 7 de febrer. Ampliar l'índex (156 més) »
Agsartan II de Kakhètia
Agsartan II de Kakhètia (en georgià) fou el darrer rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1102 a 1105.
Nou!!: 1102 і Agsartan II de Kakhètia · Veure més »
Al-Àmir (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Mustalí al-Àmir bi-ahkam-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àmir (31 de desembre de 1096-8 d'octubre de 1130), desè califa fatimita al Caire (1101-1130).
Nou!!: 1102 і Al-Àmir (fatimita) · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: 1102 і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Mustalí (fatimita)
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustalí (16 de setembre de 1074-1102), fou califa fatimita al Caire (1094-1101).
Nou!!: 1102 і Al-Mustalí (fatimita) · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: 1102 і Alfons el Cast · Veure més »
Andrònic Comnè (fill d'Aleix I)
Andrònic Comnè, en grec medieval Ἀνδρόνικος Κομνηνός, nascut el 18 de setembre de 1091 i mort el 1130 o 1131, va ser un príncep i comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1102 і Andrònic Comnè (fill d'Aleix I) · Veure més »
Anna Dalassena
Anna Dalassena Comnena —Ἄννα Δαλασσηνή en grec— (c. 1025 – c. 1102) també coneguda com la Mare dels Comnens, va ser una emperadriu romana d'Orient mare de l'emperador Aleix I Comnè D'ascendència armènia per la família de la seva mare, va conservar el cognom Dalassè, per ser més il·lustre que el del seu pare (o fins i tot el del seu espòs).
Nou!!: 1102 і Anna Dalassena · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: 1102 і Antipapa · Veure més »
Arnau de Malla
Arnau de Malla fou abat d'Amer (?-1102) i bisbe de Vic des del 1102 fins al 22 d'agost del 1109 data del seu decés.
Nou!!: 1102 і Arnau de Malla · Veure més »
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »
Arquebisbat d'Ais de Provença
Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »
Arquebisbat d'Eger
El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Paderborn
Larquebisbat de Paderborn - Erzbistum Paderborn en alemany, Archidioecesis Paderbornensis en llatí- és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de Paderborn · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquebisbat de Spoleto-Norcia
Sense descripció.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »
Arquebisbat de Zagreb
El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1102 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: 1102 і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Auloron e Senta Maria
Auloron e Senta Maria (Auloron o Auloron e Senta Maria en occità, Oloron-Sainte-Marie en francès) és una ciutat capital de la comarca de l'Alt Bearn i dins del departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: 1102 і Auloron e Senta Maria · Veure més »
Baden-Baden
La ciutat de Baden-Baden està situada a l'oest del Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Nou!!: 1102 і Baden-Baden · Veure més »
Badjisra
Badjisra és una vila d'Iraq al nord-est de Bagdad a poca distància al sud de Bakuba a la riba esquerra del riu Nahrawan que a partir d'aquí agafa el nom de Tamarra.
Nou!!: 1102 і Badjisra · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: 1102 і Balaguer · Veure més »
Banu Ammar
Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).
Nou!!: 1102 і Banu Ammar · Veure més »
Banu Jahir
Els Banu Jahir o jahírides foren un clan familiar que va controlar el visirat abbàssida durant part del període del sultanat seljúcida.
Nou!!: 1102 і Banu Jahir · Veure més »
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Nou!!: 1102 і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »
Batalla de Mollerussa
La batalla de Mollerussa fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.
Nou!!: 1102 і Batalla de Mollerussa · Veure més »
Batalla de Ramla
Batalla de Ramla es pot referir a tres batalles entre els croats i els fatimites d'Egipte que van tenir lloc en Ramleh o Ramal·lah, Palestina, en els anys 1101, 1102 i 1105.
Nou!!: 1102 і Batalla de Ramla · Veure més »
Batalla de Ramla (1102)
La batalla de Ramla del 1102 fou la segona batalla entre l'exèrcit croat i l'exèrcit musulmà del Califat Fatimita d'Egipte en la rodalia de Ramla.
Nou!!: 1102 і Batalla de Ramla (1102) · Veure més »
Benifaraig
Benifaraig és una pedania del municipi de València, en plena Horta Nord, a 5 km de ciutat, al límit amb el terme d'Alfara del Patriarca i Montcada.
Nou!!: 1102 і Benifaraig · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 1102 і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1102 і Bisbat d'Angers · Veure més »
Bisbat d'Apt
El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1102 і Bisbat d'Apt · Veure més »
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1102 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1102 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Àndria
El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1102 і Bisbat d'Àndria · Veure més »
Bisbat d'Ocier
L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ocier (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.
Nou!!: 1102 і Bisbat d'Ocier · Veure més »
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Lisieux · Veure més »
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »
Bisbat de Lodeva
François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Lodeva · Veure més »
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Mottola
El Bisbat de Mottola (en llatí: Dioecesis Motulensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Mottola · Veure més »
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Perigús · Veure més »
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Rímini · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Tursi-Lagonegro
La basílica de Sant Egidi Abat a Latronico. basílica de San Biagio a Maratea. El bisbat de Tursi-Lagonegro (italià: diocesi di Tursi-Lagonegro; llatí: Dioecesis Tursiensis-Lacunerulonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Tursi-Lagonegro · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: 1102 і Bisbat de Vic · Veure més »
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1102 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »
Boleslau III de Polònia
Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.
Nou!!: 1102 і Boleslau III de Polònia · Veure més »
Burhànida
La dinastia Burhànida (persa Al-e Borhan) fou una dinastia de caps espirituals i cívics de Bukharà als segles i. Tenia origen a Merv.
Nou!!: 1102 і Burhànida · Veure més »
Buzurg-Ummid
Kiya Buzurg-Ummid fou el segon daï ismaïlita d'Alamut.
Nou!!: 1102 і Buzurg-Ummid · Veure més »
Cadwgan ap Bleddyn
Cadwgan ap Bleddyn va ser un rei de Powys que visqué al.
Nou!!: 1102 і Cadwgan ap Bleddyn · Veure més »
Calassanç (Osca)
Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).
Nou!!: 1102 і Calassanç (Osca) · Veure més »
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: 1102 і Casa de Lusignan · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1102 і Casal de Barcelona · Veure més »
Catedral de Coventry
La catedral de Coventry, també coneguda amb el nom de catedral de Sant Miquel, és la seu del bisbat de Coventry i de la diòcesi de Coventry (diòcesi anglicana), i es troba a la ciutat del seu mateix nom, al comtat de West Midlands, a Anglaterra (Regne Unit).
Nou!!: 1102 і Catedral de Coventry · Veure més »
Catedral de Santa Maria d'Auloron
La catedral de Santa Maria d'Auloron és un edifici religiós construït pel vescomte de Bearn Gastó IV el Croat.
Nou!!: 1102 і Catedral de Santa Maria d'Auloron · Veure més »
Ciríac IV de Kakhètia
Ciríac IV de Kakhètia (en georgià: კვირიკე IV, Kvirikè IV) fou un rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia de 1084 a 1102.
Nou!!: 1102 і Ciríac IV de Kakhètia · Veure més »
Cizre
Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.
Nou!!: 1102 і Cizre · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: 1102 і Colonialisme · Veure més »
Comit I d'Orrù
fou jutge d'Arborea, possible net de Marià I de Zori.
Nou!!: 1102 і Comit I d'Orrù · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1102 і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: 1102 і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Brixey
El comtat de Brixey fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit amb territoris que havien estat del comtat de Chaumont i que després de la seva incorporació al comtat de les Ardennes (segona meitat del segle X) va esdevenir jurisdicció separa adquirint títol comtal quasi un segle després (meitat del segle XI).
Nou!!: 1102 і Comtat de Brixey · Veure més »
Comtat de la Roche (Lorena)
El comtat de La Roche fou una jurisdicció feudal de la Baixa Lotaríngia, una part de l'antic comtat de les Ardennes.
Nou!!: 1102 і Comtat de la Roche (Lorena) · Veure més »
Comtat de Meaux
El comtat de Meaux fou una jurisdicció feudal de França a Xampanya, centrada a la ciutat de Meaux.
Nou!!: 1102 і Comtat de Meaux · Veure més »
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Nou!!: 1102 і Comtat de Mortain · Veure més »
Comtat de Porcien
El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.
Nou!!: 1102 і Comtat de Porcien · Veure més »
Comtat de Sancerre
El comtat de Sancerre fou una jurisdicció feudal de França, centrada a Sancerre, a l'actual regió del Centre, departament del Cher.
Nou!!: 1102 і Comtat de Sancerre · Veure més »
Comtat de Shrewsbury
El comtat de Shrewsbury fou una jurisdicció feudal dels inicis de l'Anglaterra normanda.
Nou!!: 1102 і Comtat de Shrewsbury · Veure més »
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Nou!!: 1102 і Comtat de Trípoli · Veure més »
Comtat de Troyes
El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.
Nou!!: 1102 і Comtat de Troyes · Veure més »
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1102 і Comtat de Valois · Veure més »
Comtat de Vendôme
El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.
Nou!!: 1102 і Comtat de Vendôme · Veure més »
Comtat de Xampanya
Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.
Nou!!: 1102 і Comtat de Xampanya · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: 1102 і Comtat del Rosselló · Veure més »
Conquesta de Balaghí
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.
Nou!!: 1102 і Conquesta de Balaghí · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: 1102 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Constantí I, príncep d'Armènia
Constantí I —Gosdantin I en armeni: Կոստանդին Ա— (vers 1060- 24 de gener de 1102) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: 1102 і Constantí I, príncep d'Armènia · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: 1102 і Danixmend Ghazi · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: 1102 і Danixmendites · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1102 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Diòcesi de Salamanca
La diòcesi de Salamanca (en llatí Diœcesis Salmantina), amb Seu a la Catedral de l'Asunción (o Catedral Nova), té un territori de 7.876 km².
Nou!!: 1102 і Diòcesi de Salamanca · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: 1102 і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Nou!!: 1102 і Dinastia Árpád · Veure més »
Dinastia normanda
La Dinastia Normanda és el nom amb què es coneix la nissaga de monarques que regnà a Anglaterra després de la conquesta normanda (1066) i fins a l'arribada al poder de la Dinastia Plantagenet el 1154.
Nou!!: 1102 і Dinastia normanda · Veure més »
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Nou!!: 1102 і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: 1102 і Ducat de Borgonya · Veure més »
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Nou!!: 1102 і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1102 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: 1102 і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: 1102 і Emirat de Làrida · Veure més »
Enric I de Borgonya
Enric I de Borgonya o Otó-Enric de París (946 - 1002) fou duc de Borgonya (965- 1002) i suposat comte de Nevers vers 956 a 980 i d'Auxerre vers 996-1002.
Nou!!: 1102 і Enric I de Borgonya · Veure més »
Enric I de França
Enric I de França (Reims 1008 - Orleans 1060), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de França (1031-1060).
Nou!!: 1102 і Enric I de França · Veure més »
Eric I de Dinamarca
Eric I, anomenat Eigod el Bo, fou rei de Dinamarca de 1095 a 1103.
Nou!!: 1102 і Eric I de Dinamarca · Veure més »
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Nou!!: 1102 і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: 1102 і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Nou!!: 1102 і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »
Ermita de Sant Jaume Sesoliveres
Ermita de Sant Jaume Sesoliveres és una construcció romànica del situada al municipi d'Igualada (Anoia).
Nou!!: 1102 і Ermita de Sant Jaume Sesoliveres · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: 1102 і Estats croats · Veure més »
Esteve I de Borgonya
Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.
Nou!!: 1102 і Esteve I de Borgonya · Veure més »
Felícia de Sicília
Blasó de la Casa Altavilla a Sicília. Felícia (1076 - 1102) fou una princesa normanda de Sicília.
Nou!!: 1102 і Felícia de Sicília · Veure més »
Gabčíkovo
Gabčíkovo és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1102 і Gabčíkovo · Veure més »
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Nou!!: 1102 і Gausfred II de Rosselló · Veure més »
Girard I de Rosselló
Girard I de Rosselló (? - 1113) fou comte de Rosselló (1102-1113).
Nou!!: 1102 і Girard I de Rosselló · Veure més »
Godofreu I de Namur
Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.
Nou!!: 1102 і Godofreu I de Namur · Veure més »
Guastalla
Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: 1102 і Guastalla · Veure més »
Guillem Cliton
miniatura Guillem de Normandia dit Guillem Cliton (25 d'octubre de 1102 — Alost, 28 de juliol de 1128), comte de Flandes de 1127 a 1128, va reivindicar el ducat de Normandia i el tron del Regne d'Anglaterra.
Nou!!: 1102 і Guillem Cliton · Veure més »
Guillem I de Borgonya
Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.
Nou!!: 1102 і Guillem I de Borgonya · Veure més »
Guillem II de Cerdanya
Guillem II Jordà de Cerdanya (v 1079 - Trípoli, Líban 1109), comte de Berga (1094-1109) i comte de Cerdanya i de Conflent (1095-1109).
Nou!!: 1102 і Guillem II de Cerdanya · Veure més »
Guillem IV de Borgonya
Guillem IV de Borgonya (igualment dit Guillem III de Mâcon) (1088 - 1157) va ser comte de Mâcon (1102 - 1157), comte d'Auxonne (1127- 1157), comte de Viena del Delfinat (1148-1157) i després regent del comtat de Borgonya (1148- 1157).
Nou!!: 1102 і Guillem IV de Borgonya · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: 1102 і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Nou!!: 1102 і Guillem VI de Montpeller · Veure més »
Guislabert II de Rosselló
Guislabert II de Rosselló (? - 1102) fou comte de Rosselló (1074-1102).
Nou!!: 1102 і Guislabert II de Rosselló · Veure més »
Harald IV de Noruega
Harald Gille (en nòrdic: Haraldr gilli) (v. 1102 - 14 de desembre de 1146) va regnar com a Harald IV de Noruega des de 1130 fins a la seva mort.
Nou!!: 1102 і Harald IV de Noruega · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: 1102 і Hilla · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 1102 і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: 1102 і Història de Catalunya · Veure més »
Història de Croàcia
La història de Croàcia comença al principi del període neolític.
Nou!!: 1102 і Història de Croàcia · Veure més »
Història de Granada
La història de Granada s'inicia quan la zona estava habitada pels túrduls i segurament foren ells els que van fundar la ciutat dIhverir.
Nou!!: 1102 і Història de Granada · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: 1102 і Història de Lleida · Veure més »
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Nou!!: 1102 і Història de Polònia · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: 1102 і Història del País Valencià · Veure més »
Història del vi de la Rioja
Situació de la comunitat autònoma de La Rioja, on es localitza majoritàriament la zona de vins de Rioja. Territori productor del vi "de Rioja". La història del vi de Rioja recull una llarga i variada tradició de vinificació en una regió espanyola de la vall de l'Ebre, compresa entre els Monts Obarenes i la Serra de Cantàbria al nord, i els contraforts de la Serra de la Demanda al sud, territori que pertany principalment a La Rioja i en menor mesura a Àlaba, a la comarca coneguda com a Rioja Alabesa; Navarra, en una petita zona del sud de la comunitat; i l'enclavament del Vedell pertanyent a Miranda d'Ebre (Burgos).
Nou!!: 1102 і Història del vi de la Rioja · Veure més »
Història medieval del País Valencià
Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.
Nou!!: 1102 і Història medieval del País Valencià · Veure més »
Jeroni de Perigord
Jeroni de Perigord (Perigord,?-Zamora, Castella, 1120) conegut en castellà com Jerónimo, fou un religiós d'origen francès, que va anar a Castella cridat per l'arquebisbe de Toledo i que fou bisbe de València (c.1098-1102), de Salamanca (1102-1120) i d'Àvila (1103-1120) Natiu de Perigord, fou un dels múltiples clergues reclutats i portats a la península Ibèrica per l'arquebisbe de Toledo, Bernardo el 1096.
Nou!!: 1102 і Jeroni de Perigord · Veure més »
Joscelí I
Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.
Nou!!: 1102 і Joscelí I · Veure més »
Kálmán I d'Hongria
Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.
Nou!!: 1102 і Kálmán I d'Hongria · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: 1102 і Kilij Arslan I · Veure més »
Ladislau Herman
Ladislau Herman —Wodzisław Herman — (1040-1102) fou duc de Polònia com a Ladislau I, era fill de Casimir I i germà de Boleslau l'Atrevit, el seu predecessor.
Nou!!: 1102 і Ladislau Herman · Veure més »
Laodicea del Licos
Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.
Nou!!: 1102 і Laodicea del Licos · Veure més »
Llista d'abats del Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel Mont Saint-Michel de nit Segle X XI al XII XVII al XVIII Segle XX A continuació hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel.
Nou!!: 1102 і Llista d'abats del Mont Saint-Michel · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1102 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emirs de Balansiya
A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.
Nou!!: 1102 і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: 1102 і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de comtes de Xampanya
El comtat de Xampanya neix de la fusió entre els comtats de Meaux i Troyes, al centre de França, i que forma part de l'actual regió de Xampanya.
Nou!!: 1102 і Llista de comtes de Xampanya · Veure més »
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Nou!!: 1102 і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »
Llista de duxs de Venècia
La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.
Nou!!: 1102 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Nou!!: 1102 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »
Llista de municipis portuguesos
Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.
Nou!!: 1102 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »
Llista de reis de Dublín
Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.
Nou!!: 1102 і Llista de reis de Dublín · Veure més »
Llop el Protoespatari
Llop el Protoespatari (o en llatí, Lupus Protospatarius Barensis) va ser el reputat autor del Rerum in Regno Neapolitano Gestarum Breve Chronicon, una precisa història del Mezzogiorno italià que va des de l'any 805 al 1102.
Nou!!: 1102 і Llop el Protoespatari · Veure més »
Magne III de Noruega
Magne el Descalç (en nòrdic: Magnús berfœttr, en noruec: Magnus Berrføtt) (1073- 24 d'agost del 1103), fill bastard del rei Olau el Pacífic i net de Harald el Sever, va regnar com a Magne III de Noruega del 1093 fins a la seva mort.
Nou!!: 1102 і Magne III de Noruega · Veure més »
Matilde d'Anglaterra
Matilde d'Anglaterra (vers 7 de febrer de 1102-10 de setembre de 1167), coneguda com a emperadriu Matilde (en francès: Mathilde o Mahaut l'emperesse, en anglès: Empress Matilda o Maud), va ser filla del rei Enric I d'Anglaterra i reina consort de l'emperador romanogermànic Enric V. El seu pare la va designar hereva al tron anglès, però la noblesa no li donà suport i preferí coronar Esteve de Blois.
Nou!!: 1102 і Matilde d'Anglaterra · Veure més »
Monestir de Pombeiro
El Monestir de Santa Maria de Pombeiro és un monestir que es troba a Pombeiro de Ribavizela, al municipi de Felgueiras, a Portugal.
Nou!!: 1102 і Monestir de Pombeiro · Veure més »
Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.
Nou!!: 1102 і Mont Saint-Michel · Veure més »
Navarrès (dialecte)
S'anomena navarrès o romanç navarrès a les formes del romanç navarrès-aragonès que es parlava al sud i est del Regne de Navarra.
Nou!!: 1102 і Navarrès (dialecte) · Veure més »
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: 1102 і Onda · Veure més »
Orsoc I d'Arborea
Orsoc I d'Arborea fou jutge d'Arborea.
Nou!!: 1102 і Orsoc I d'Arborea · Veure més »
Otó de Bamberg
Otó de Bamberg (alemany: Otto von Bamberg; polonès: Otton z Bambergu) 1060 ó 1061 – 30 de juny de 1139) va ser un bisbe i missioner medieval alemany qui, com a legat papal, convertí gran part de la Pomerània al cristianisme.
Nou!!: 1102 і Otó de Bamberg · Veure més »
Paper
Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
Nou!!: 1102 і Paper · Veure més »
Patriarca Copte d'Alexandria
El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.
Nou!!: 1102 і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »
Pedro Ansúrez
Pedro Ansúrez (? - Valladolid, 1117), senyor de Valladolid, comte de Liébana, Saldaña i Carrión.
Nou!!: 1102 і Pedro Ansúrez · Veure més »
Prebostat de Berchtesgaden
El Prebostat de Berchtesgaden o Principat prebostal de Berchtesgaden fou una jurisdicció territorial d'origen eclesiàstic, creada per l'Orde de Sant Agustí, que abastava el territori de Berchtesgaden, un territori que és dins del que avui és el Districte de Berchtesgadener Land de l'Alta Baviera, a Alemanya.
Nou!!: 1102 і Prebostat de Berchtesgaden · Veure més »
Principat de València
El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.
Nou!!: 1102 і Principat de València · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: 1102 і Qarakhànida · Veure més »
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Nou!!: 1102 і Ramon I de Cerdanya · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: 1102 і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Regne de Powys
El regne de Powys fou un estat medieval gal·lès, situat a l'est d'aquest país, en la vall del riu Severn i del Tern, que va sorgir després que els romans abandonessin Britània.
Nou!!: 1102 і Regne de Powys · Veure més »
Renald I de Bar
Renald I el Borni, nascut cap a 1080, mort el 10 de març de 1149 a la mar Mediterrània, va ser comte de Bar i senyor de Mousson de 1105 a 1149 i comte de Verdun de 1105 a 1134.
Nou!!: 1102 і Renald I de Bar · Veure més »
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Nou!!: 1102 і Robert II de Flandes · Veure més »
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Nou!!: 1102 і Robert II de França · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: 1102 і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Sabor croat
El Sabor croat (croat Hrvatski Sabor) és el nom que rep la Cambra legislativa de Croàcia.
Nou!!: 1102 і Sabor croat · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: 1102 і Salamanca · Veure més »
Salomón de Zamora
Salomón, també anomenat Salomar per Gil González Dávila i altres autors, fou un religiós lleonès, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre el 985 i el 986.
Nou!!: 1102 і Salomón de Zamora · Veure més »
Sant Fructuós de Llo
L'església parroquial de Sant Fructuós de Llo és un temple romànic que data de principis del segle XI d.C. situat a l'entrada de Llo, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord (França).
Nou!!: 1102 і Sant Fructuós de Llo · Veure més »
Sant Joan Baptista de Perpinyà
Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1102 і Sant Joan Baptista de Perpinyà · Veure més »
Santa Maria de Manlleu
L'antic monestir de Santa Maria de Manlleu està situat a la població de Manlleu, dins la comarca d'Osona.
Nou!!: 1102 і Santa Maria de Manlleu · Veure més »
Schönau am Königssee
Schönau am Königssee és un municipi de l'Alta Baviera situat al districte de Berchtesgadener Land, a prop del llac Königssee.
Nou!!: 1102 і Schönau am Königssee · Veure més »
Senyoria de Belleme
Senyoria de Bellême incloent Alençon La senyoria de Bellême (sovint apareix com a Belleme) fou una jurisdicció feudal que es va estendre pel Maine i per Normandia; en aquest ducat el senyor de Belleme es van titular (entorn de l'any 1000) com a comtes d'Alençon sense perdre la condició de senyors de Bellême.
Nou!!: 1102 і Senyoria de Belleme · Veure més »
Senyoria de Montgomery
La senyoria de Montgomery a Normandia fou una jurisdicció feudal que apareix al.
Nou!!: 1102 і Senyoria de Montgomery · Veure més »
Seprio
Seprio fou un comtat d'Itàlia que va existir des de la meitat del fins a la meitat del, quan fou unit a Milà.
Nou!!: 1102 і Seprio · Veure més »
Setaigües
Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.
Nou!!: 1102 і Setaigües · Veure més »
Setge de Balànsiya (1092-1094)
La Conquesta de Balànsiya establí el domini del Cid sobre la ciutat de Balànsiya.
Nou!!: 1102 і Setge de Balànsiya (1092-1094) · Veure més »
Setge de Trípoli
El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.
Nou!!: 1102 і Setge de Trípoli · Veure més »
Shrewsbury
Shrewsbury (pronunciat /ˈʃruːzbri/ o /ˈʃroʊzbri/) és un municipi del Regne Unit, capital del comtat de Shropshire.
Nou!!: 1102 і Shrewsbury · Veure més »
Sukman I
Suqman (I) ibn Àrtuq Muín-ad-Din fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Mardin.
Nou!!: 1102 і Sukman I · Veure més »
Surp
Surp és un poble de la Vall d'Àssua, del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: 1102 і Surp · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: 1102 і Taifa · Veure més »
Teobald II de Xampanya
Teobald IV de Blois i II de Xampanya, també dit Tibald el Gran, (en francès o; nascut v. 1090/1095, mort el 10 de gener del 1152), va ser comte de Blois, de Chartres, de Meaux, vescomte de Châteaudun, senyor de Sancerre (1102-1151), comte de Troyes i de de Xampanya (1125-1151).
Nou!!: 1102 і Teobald II de Xampanya · Veure més »
Thierry I de Montbéliard
Teodoric o Thierry de Montbéliard (~1045-2 de gener de 1105) va ser un comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (com a Teodoric o Thierry I) de 1073 a 1105, comte de Bar i senyor de Mousson (com a Teodoric o Thierry II) de 1093 a 1105, i comte de Verdun de 1100 a 1105.
Nou!!: 1102 і Thierry I de Montbéliard · Veure més »
Tomàs de Marle
Tomàs de Marle dit també Thomas Feriæ o Tomàs de la Fère (cap a 1073 - † 1130), fill d'Enguerrand de Boves i d'Ada de Marle, era senyor de Coucy, senyor de La Fère que li venia del seu avi maternal, Letard (o Letald) de Marle (o de Roucy), germà del comte, Ebles I de Roucy.
Nou!!: 1102 і Tomàs de Marle · Veure més »
Toros I
Toros I (Թորոս Ա en armeni) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia de la dinastia rubènida, que va succeir al seu pare Constantí I d'Armènia Menor el gener del 1102.
Nou!!: 1102 і Toros I · Veure més »
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Nou!!: 1102 і Urraca I de Lleó · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: 1102 і València · Veure més »
Vescomtat de Bourges
El vescomtat de Bourges fou una jurisdicció feudal creada el 926 pels reis de França sota domini immediat, abraçant la ciutat de Bourges i l'entorn.
Nou!!: 1102 і Vescomtat de Bourges · Veure més »
Vescomtat de Châteaudun
El vescomtat de Châteaudun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Châteaudun, al sud-oest de París, a la regió actual del Centre – Vall del Loira.
Nou!!: 1102 і Vescomtat de Châteaudun · Veure més »
Vescomtat de Fenollet
Escut d'armes Bernat Tallaferro de Besalú amb el seu fill Guillem l'any 1030. El vescomtat de Fenollet fou una jurisdicció feudal a la Fenolleda amb centre al castell de Fenollet.
Nou!!: 1102 і Vescomtat de Fenollet · Veure més »
Vescomtat de Thouars
El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.
Nou!!: 1102 і Vescomtat de Thouars · Veure més »
Vidal de Savigny
Vidal de Savigny, de Mortain o de Tierceville (Tierceville, Normandia, ca. 1050 - Savigny, 1119 o 1122) va ésser un religiós normand, fundador de l'Orde de Savigny, orde monàstic de la família benedictina.
Nou!!: 1102 і Vidal de Savigny · Veure més »
Vila closa de Polig
La vila closa de Polig s'emplaça a la part alta de l'elevació que ocupa el nucli homònim, al municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Nou!!: 1102 і Vila closa de Polig · Veure més »
Vologès V de Pàrtia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Nou!!: 1102 і Vologès V de Pàrtia · Veure més »
Ximena Díaz
Representació a les festes de Burgos Ximena Díaz o Donya Ximena (cap al 1046 - 1116) fou l'esposa de Rodrigo Díaz de Vivar El Cid, princesa de València entre 1093 i 1102.
Nou!!: 1102 і Ximena Díaz · Veure més »
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Nou!!: 1102 і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1102 і 7 de febrer · Veure més »
