Accés més ràpid que el navegador!
212 les relacions: Adelaida del Vasto, Adelelm de Burgos, Agnès d'Aquitània (reina consort d'Aragó i Navarra), Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Mustalí (fatimita), Aleix I Comnè, Alfons el Cast, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Almodis, Anazarb, Antioquia de l'Orontes, Anuixtigin, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sens, Arslan Arghun, Úmar ibn al-Muïzz, Assemblea Regional Siciliana, Aydın, İznik, Balduí II de Gant, Banu Jami, Baronia d'Abella, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basturs, Batalla d'Ascaló, Batalla de Bairén, Batalla de Consuegra, Batalla de Dorilèon (1097), Berenguer Ramon II, Bernardo de Sedirac, Bernat II de Besalú, Bernat III de Besalú, Bernat Umbert, Berta d'Aragó, Berta d'Holanda, Bertrada de Montfort, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Ivrea, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Bozen-Brixen, ..., Bisbat de Brescia, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Győr, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Nimes, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Roda de Ribagorça, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Treviso, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bohemond I d'Antioquia, Bursúquides, Casal de Barcelona, Castell d'Abella de la Conca, Castell d'Oló, Castellania de Lilla, Catalunya Nova, Clan Fujiwara, Coll de Nargó, Comtat d'Edessa, Comtat de Borgonya, Comtat de Bregenz, Comtat de Gavaldà, Comtat de Nevers, Comtat de Porcien, Comtat de Rodés, Conques (Conca Dellà), Cronicó Dertusense II, Dalmau de Narbona, Damasc, Danixmend Ghazi, Danixmendites, Dècada del 1060, Degà del Col·legi Cardenalici, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Diego Rodríguez (fill del Cid), Donald III d'Escòcia, Dorilèon, Edat mitjana, Edessa (Mesopotàmia), Elbistan, Enric de Borgonya, Era japonesa, Eskişehir, Esteve I de Borgonya, Esteve II d'Auxonne, Esteve II de Blois, Eudes I de Borgonya, Felícia de Sicília, Felip I de França, Fondarella, Fulqueri de Chartres, Güelf I de Baviera, Gran Príncep de la Rus de Kíev, Guillem I de Borgonya, Guillem I de Nevers, Guillem II d'Anglaterra, Guillem II de Borgonya, Guillem IX d'Aquitània, Harim, Història d'Hongria, Història d'Isfahan, Història del Nepal, Historiografia de la Senyera Reial, Homs, Hugues de Flavigny, I Lombardi, Ilghazi I, Imperi de Kanem, Imperi de Nicea, Jeroni de Perigord, Jofré de Bouillon, Kütahya, Kilij Arslan I, Konya, Latakia, Les Masies de Voltregà, Llista d'anys, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de monarques britànics, Llista de reis d'Escòcia, Llista de reis de Jerusalem, Luci III, Maarrat Masrin, Majd al-Mulk, Maraix, Maymun-Diz, Mondúber, Mopsuèstia, Morrano, Mozabits, Nevers, Nicea, Nur al-Dawla Balak, Ortúkides, Ostrevant, Otger d'Escòcia, Pacte de Borriana, Península de Manguistau, Pere Bartomeu, Pere el d'Osca, Pere I de Savoia, Pere l'Ermità, Pinsk, Primera Croada, Principat d'Antioquia, Principat de València, Profecia de Berchán, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon d'Aguilers, Rascle, Regne Armeni de Cilícia, Renald II de Borgonya, Robert II de Bellême, Robert II de Flandes, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger II de Foix, Saltúquides, Sança d'Aragó i de Bigorra, Sant Martí de Provençals, Sant Salvador de Toló (església), Santa Adelaida de Borgonya, Santa Creu de Rodes, Santa Magdalena de Vilarestau, Santa Maria de Cornellà de Conflent, Selçuk, Senyera reial, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge de Nicea (1097), Setge de Nicea (1113), Soldanat de Rum, Sukman I, Talarn, Tancred de Galilea, Tars (Turquia), Temple dels Sis Banians, Teresa de Lleó i Núñez, Tomàs de Marle, Tossa de Mar, Tripitaka Coreana, Vescomtat de Bourges, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Chartres, Vescomtat de Gabardà, Vescomtat de Lodeva, Yússuf ibn Taixfín, Zírida, 1064, 1115. Ampliar l'índex (162 més) »
Adelaida del Vasto
Adelaida del Vasto o Adelàsia del Vasto (Piemont, 1074 – Patti, 16 d'abril de 1118) va ser la tercera esposa de Roger I de Sicília i la mare de Roger II de Sicília.
Nou!!: 1097 і Adelaida del Vasto · Veure més »
Adelelm de Burgos
Adelelm de Burgos (en castellà antic: Adelhem, Adelelme o Lesmes; en francès: Aleaume) o Adelelm abat (Loudun, Poitou, ca. 1035 - Burgos, 30 de gener de 1097) va ser un monjo francès, bisbe de Burgos.
Nou!!: 1097 і Adelelm de Burgos · Veure més »
Agnès d'Aquitània (reina consort d'Aragó i Navarra)
Agnès d'Aquitània (?-1097) va ser filla del duc d'Aquitània Guillem VIII i la seva tercera esposa Hildegarda de Borgonya.
Nou!!: 1097 і Agnès d'Aquitània (reina consort d'Aragó i Navarra) · Veure més »
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Nou!!: 1097 і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí · Veure més »
Al-Mustalí (fatimita)
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustalí (16 de setembre de 1074-1102), fou califa fatimita al Caire (1094-1101).
Nou!!: 1097 і Al-Mustalí (fatimita) · Veure més »
Aleix I Comnè
Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.
Nou!!: 1097 і Aleix I Comnè · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: 1097 і Alfons el Cast · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: 1097 і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: 1097 і Almodis · Veure més »
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Nou!!: 1097 і Anazarb · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1097 і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Anuixtigin
Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.
Nou!!: 1097 і Anuixtigin · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: 1097 і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arslan Arghun
Arslan Arghun (mort 1097) fou sultà seljúcida del Khurasan.
Nou!!: 1097 і Arslan Arghun · Veure més »
Úmar ibn al-Muïzz
Úmar ibn al-Muïzz fou fill de l'emir zírida Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis i germà de Tamim ibn al-Muïzz.
Nou!!: 1097 і Úmar ibn al-Muïzz · Veure més »
Assemblea Regional Siciliana
Assemblea Regional Siciliana (en sicilià: Assimbrea Riggiunali Siciliana) és l'òrgan legislatiu de la Regió siciliana, com és prevista en el seu estatut especial.
Nou!!: 1097 і Assemblea Regional Siciliana · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: 1097 і Aydın · Veure més »
İznik
Imatge del llac d'İznik Yeşil Cami (la mesquita verda) İznik o İzniq és una localitat de l'actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumènics, el primer i el setè de l'Església cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea.
Nou!!: 1097 і İznik · Veure més »
Balduí II de Gant
Balduí II de Gant o Balduí d'Alost, anomenat el Gros o el Gran († 13 de juny de 1097) durant el setge de Nicea, senyor de Tronchiennes i comte d'Alost, fou un croat flamenc.
Nou!!: 1097 і Balduí II de Gant · Veure més »
Banu Jami
Els Banu Jami foren una dinastia local de Gabès a Tunísia, d'origen hilalià, que va governar a Gabès del 1097 al 1160, amb una breu pèrdua del poder el 1147.
Nou!!: 1097 і Banu Jami · Veure més »
Baronia d'Abella
Escut dels barons d'Abella La Baronia d'Abella, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà.
Nou!!: 1097 і Baronia d'Abella · Veure més »
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Nou!!: 1097 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »
Basturs
Basturs és un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Nou!!: 1097 і Basturs · Veure més »
Batalla d'Ascaló
La Batalla d'Ascaló va tenir lloc el 12 d'agost de 1099 i és considerada l'última batalla de la Primera Croada.
Nou!!: 1097 і Batalla d'Ascaló · Veure més »
Batalla de Bairén
La batalla de Bairén fou un enfrontament entre les forces de Rodrigo Díaz de Vivar i Pere I d'Aragó, i les almoràvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj.
Nou!!: 1097 і Batalla de Bairén · Veure més »
Batalla de Consuegra
La batalla de Consuegra fou una de les batalles de la Reconquesta, lluitada el 15 d'agost de 1097 entre els exèrcits d'Alfons VI de Lleó i El Cid contra els almoràvits de Yússuf ibn Taixfín.
Nou!!: 1097 і Batalla de Consuegra · Veure més »
Batalla de Dorilèon (1097)
La batalla de Dorilèon va ser un combat que van entaular les forces dels croats contra el Soldanat de Rum durant la Primera Croada.
Nou!!: 1097 і Batalla de Dorilèon (1097) · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: 1097 і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernardo de Sedirac
Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.
Nou!!: 1097 і Bernardo de Sedirac · Veure més »
Bernat II de Besalú
Bernat II de Besalú (? - ~ 1097) fou comte de Besalú i Ripoll (1066-1097).
Nou!!: 1097 і Bernat II de Besalú · Veure més »
Bernat III de Besalú
Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).
Nou!!: 1097 і Bernat III de Besalú · Veure més »
Bernat Umbert
Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111).
Nou!!: 1097 і Bernat Umbert · Veure més »
Berta d'Aragó
Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.
Nou!!: 1097 і Berta d'Aragó · Veure més »
Berta d'Holanda
Berta d'Holanda (~1055 - Montreuil-sur-Mer, Regne de França, 30 de juliol de 1093) fou reina consort de França (1072-1092).
Nou!!: 1097 і Berta d'Holanda · Veure més »
Bertrada de Montfort
Bertrada de Montfort (v 1070 - Abadia de Fontevrault 1117), reina consort de França (1092-1108).
Nou!!: 1097 і Bertrada de Montfort · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1097 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1097 і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1097 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »
Bisbat d'Àndria
El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1097 і Bisbat d'Àndria · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1097 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Dunkeld
catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Dunkeld · Veure més »
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Gubbio · Veure més »
Bisbat de Győr
El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Győr · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Llemotges · Veure més »
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Nimes
L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Nimes · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »
Bisbat de San Marino-Montefeltro
El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1097 і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Treviso · Veure més »
Bisbat de Vallo della Lucania
El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1097 і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1097 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: 1097 і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Bursúquides
Els bursúquides foren una petita dinastia hereditària de Tustar i Dinawar, descendents de Bursuq, amir seljúcida.
Nou!!: 1097 і Bursúquides · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1097 і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Abella de la Conca
El Castell d'Abella és un castell medieval de la vila d'Abella de la Conca, pertanyent al terme municipal del mateix nom, situat en el Pallars Jussà.
Nou!!: 1097 і Castell d'Abella de la Conca · Veure més »
Castell d'Oló
El castell d'Oló és una fortificació medieval del terme municipal de Santa Maria d'Oló, de la comarca del Moianès.
Nou!!: 1097 і Castell d'Oló · Veure més »
Castellania de Lilla
La castellania de Lilla (en flamenc Rijsel) fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes.
Nou!!: 1097 і Castellania de Lilla · Veure més »
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Nou!!: 1097 і Catalunya Nova · Veure més »
Clan Fujiwara
''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.
Nou!!: 1097 і Clan Fujiwara · Veure més »
Coll de Nargó
Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: 1097 і Coll de Nargó · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: 1097 і Comtat d'Edessa · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: 1097 і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Bregenz
El comtat de Bregenz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1097 і Comtat de Bregenz · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: 1097 і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Nou!!: 1097 і Comtat de Nevers · Veure més »
Comtat de Porcien
El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.
Nou!!: 1097 і Comtat de Porcien · Veure més »
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Nou!!: 1097 і Comtat de Rodés · Veure més »
Conques (Conca Dellà)
La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1097 і Conques (Conca Dellà) · Veure més »
Cronicó Dertusense II
El Cronicó Dertusense II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Nou!!: 1097 і Cronicó Dertusense II · Veure més »
Dalmau de Narbona
Dalmau de Narbona —Dalmatius— (? - Rius de Menerbés el 17 de gener de 1097) fou un bisbe occità membre de l'orde dels benedictins, i abat regular de Notre Dame d'Orbieu de Lagrasse; fou elegit com a arquebisbe de Narbona el setembre del 1081.
Nou!!: 1097 і Dalmau de Narbona · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: 1097 і Damasc · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: 1097 і Danixmend Ghazi · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: 1097 і Danixmendites · Veure més »
Dècada del 1060
Sense descripció.
Nou!!: 1097 і Dècada del 1060 · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1097 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.
Nou!!: 1097 і Dhàhir-ad-Din Tughtikín · Veure més »
Diego Rodríguez (fill del Cid)
Diego Rodríguez, o possiblement Diego Ruiz, (c. 1075 - 15 d'agost de 1097) fou un noble i militar castellà, fill de Rodrigo Díaz de Vivar, anomenat «El Campeador» en vida, i «El Cid» després de la mort.
Nou!!: 1097 і Diego Rodríguez (fill del Cid) · Veure més »
Donald III d'Escòcia
Donald III d'Escòcia (gaèlic escocès: Domnall mac Donnchada o Domnall Bán, 1040-1097) fou rei d'Escòcia.
Nou!!: 1097 і Donald III d'Escòcia · Veure més »
Dorilèon
Estàtues de l'antiga Dorilèon, en el Museu d'Història d'Eskişehir. Dorilèon o Dorilea (en grec Δορύλαιον Dorýlaion, en llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, a 10 km al sud-est de la moderna Eskişehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.
Nou!!: 1097 і Dorilèon · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: 1097 і Edat mitjana · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: 1097 і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Elbistan
Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.
Nou!!: 1097 і Elbistan · Veure més »
Enric de Borgonya
Enric de Borgonya (Dijon, França 1066 - Astorga, Regne de Galícia 1112) va ser comte de Portugal (1094-1112).
Nou!!: 1097 і Enric de Borgonya · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1097 і Era japonesa · Veure més »
Eskişehir
Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.
Nou!!: 1097 і Eskişehir · Veure més »
Esteve I de Borgonya
Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.
Nou!!: 1097 і Esteve I de Borgonya · Veure més »
Esteve II d'Auxonne
Esteve II d'Auxonne —a vegades apareix com III al considerar com a I al pare de Guillem IV de Mâcon i fundador de la línia— (1172 - 6 de març del 1241), fill d'Esteve I († 1173) i de Judit de Lorena, net del comte Guillem IV de Mâcon, i de Viena.
Nou!!: 1097 і Esteve II d'Auxonne · Veure més »
Esteve II de Blois
Esteve II de Blois - nom complet, Esteve II Enric, comte de Blois (c. 1048 - 19 de maig de 1102), en francès Étienne Henri, fou comte de Blois i de Chartres.
Nou!!: 1097 і Esteve II de Blois · Veure més »
Eudes I de Borgonya
Eudes I de Borgonya Eudes Borrell (1058 - Tars, actual Turquia 1103), duc de Borgonya (1079-1103).
Nou!!: 1097 і Eudes I de Borgonya · Veure més »
Felícia de Sicília
Blasó de la Casa Altavilla a Sicília. Felícia (1076 - 1102) fou una princesa normanda de Sicília.
Nou!!: 1097 і Felícia de Sicília · Veure més »
Felip I de França
Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).
Nou!!: 1097 і Felip I de França · Veure més »
Fondarella
Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: 1097 і Fondarella · Veure més »
Fulqueri de Chartres
Fulqueri de Chartres (* Chartres, 1059) va ser un cronista de la Primera Croada.
Nou!!: 1097 і Fulqueri de Chartres · Veure més »
Güelf I de Baviera
Güelf I o Welf I (mort el 6 de novembre de 1101 a Pafos, Xipre) va ser duc de Baviera des 1070 a 1077 i des del 1096 fins a la seva mort.
Nou!!: 1097 і Güelf I de Baviera · Veure més »
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Nou!!: 1097 і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »
Guillem I de Borgonya
Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.
Nou!!: 1097 і Guillem I de Borgonya · Veure més »
Guillem I de Nevers
Guillem I de Nevers, nascut cap a 1029, mort el 20 de juny de 1098 o de 1097 o el 1100 segons les fonts, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre (1046-1100), fill de Renald I, comte de Nevers, i d'Alix de França, comtessa d'Auxerre.
Nou!!: 1097 і Guillem I de Nevers · Veure més »
Guillem II d'Anglaterra
Guillem II d'Anglaterra o Guillem el Roig (vers 1056 - 2 d'agost, 1100) era fill de Guillem el Conqueridor i heretà el Regne d'Anglaterra a la mort del seu pare el 1087.
Nou!!: 1097 і Guillem II d'Anglaterra · Veure més »
Guillem II de Borgonya
Guillem II de Borgonya dit l'Alemany (1075- 1125) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon, fill únic del comte Renald II de Borgonya i nebot del papa Calixt II Comtat de Borgonya (aproximadament el modern Franc Comtat.
Nou!!: 1097 і Guillem II de Borgonya · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: 1097 і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Harim
Harim és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.
Nou!!: 1097 і Harim · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1097 і Història d'Hongria · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 1097 і Història d'Isfahan · Veure més »
Història del Nepal
La història del Nepal s'estén des d'abans del, quan el país encara no estava unificat, i la seva història seria la de diferents estats que hi havia a la regió.
Nou!!: 1097 і Història del Nepal · Veure més »
Historiografia de la Senyera Reial
La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.
Nou!!: 1097 і Historiografia de la Senyera Reial · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: 1097 і Homs · Veure més »
Hugues de Flavigny
Hugues de Flavigny —Hugo Flaviniacensis — (1064-1115) fou un historiador i monjo benedictí francès, abat de Flavigny entre el 1097 i el 1100.
Nou!!: 1097 і Hugues de Flavigny · Veure més »
I Lombardi
I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera.
Nou!!: 1097 і I Lombardi · Veure més »
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Nou!!: 1097 і Ilghazi I · Veure més »
Imperi de Kanem
LImperi de Kanem (700 - 1376) fou un antic estat africà situat al que avui són el Txad i Líbia (Fezzan) i algunes zones orientals del Níger i nord-est de Nigèria.
Nou!!: 1097 і Imperi de Kanem · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: 1097 і Imperi de Nicea · Veure més »
Jeroni de Perigord
Jeroni de Perigord (Perigord,?-Zamora, Castella, 1120) conegut en castellà com Jerónimo, fou un religiós d'origen francès, que va anar a Castella cridat per l'arquebisbe de Toledo i que fou bisbe de València (c.1098-1102), de Salamanca (1102-1120) i d'Àvila (1103-1120) Natiu de Perigord, fou un dels múltiples clergues reclutats i portats a la península Ibèrica per l'arquebisbe de Toledo, Bernardo el 1096.
Nou!!: 1097 і Jeroni de Perigord · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: 1097 і Jofré de Bouillon · Veure més »
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Nou!!: 1097 і Kütahya · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: 1097 і Kilij Arslan I · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: 1097 і Konya · Veure més »
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Nou!!: 1097 і Latakia · Veure més »
Les Masies de Voltregà
Les Masies de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: 1097 і Les Masies de Voltregà · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1097 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: 1097 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: 1097 і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: 1097 і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Nou!!: 1097 і Llista de monarques britànics · Veure més »
Llista de reis d'Escòcia
Escut tradicional del Regne d'Escòcia.
Nou!!: 1097 і Llista de reis d'Escòcia · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: 1097 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Luci III
Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.
Nou!!: 1097 і Luci III · Veure més »
Maarrat Masrin
Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.
Nou!!: 1097 і Maarrat Masrin · Veure més »
Majd al-Mulk
Majd-al-Mulk o Abu-l-Fadl Àssad ibn Muhàmmad al-Kummí al-Balasaní Majd-al-Mulk, en persa Abu'l-Fazl As'ad ibn Mohammad Qomi al-Balasani Majd-al-Molk (1048 - 7 de setembre del 1099), fou un visir seljúcida.
Nou!!: 1097 і Majd al-Mulk · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: 1097 і Maraix · Veure més »
Maymun-Diz
Maymun-Diz fou una fortalesa dels ismaïlites a la regió de l'Elburz al Daylam.
Nou!!: 1097 і Maymun-Diz · Veure més »
Mondúber
El Mondúver, a voltes escrit Mondúber, Montdúver o Montdúber és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura.
Nou!!: 1097 і Mondúber · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: 1097 і Mopsuèstia · Veure més »
Morrano
Morrano és una localitat que es troba al nord-oest de la comarca de Somontano de Barbastre (província d'Osca) que pertany al municipi de Bierge i que té 19 habitants (a final de 2014).
Nou!!: 1097 і Morrano · Veure més »
Mozabits
Els mozabits, anomenats At Mzab o At Aghlan, en àrab algerià: Beni Mzab, ‘fills de Mzab’, són un grup ètnic amazic que viuen principalment a la regió del Mzab a Algèria i els grans ciutats d'Algèria.
Nou!!: 1097 і Mozabits · Veure més »
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: 1097 і Nevers · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: 1097 і Nicea · Veure més »
Nur al-Dawla Balak
Nur al-Dawla Balak ibn Bahram ibn Ortuk fou un dels emirs ortúquides i destacat militar.
Nou!!: 1097 і Nur al-Dawla Balak · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: 1097 і Ortúkides · Veure més »
Ostrevant
Ostrevant fou un comtat del nord del regne de França formada pel pagus Atrebatensis, limitat al nord pel riu Scarpe, i a l'est i sud pels rius Escalda i Sensée; a l'oest tenia Douai i a l'est Valenciennes.
Nou!!: 1097 і Ostrevant · Veure més »
Otger d'Escòcia
Edgard d'Escòcia (gaèlic escocès: Étgar mac Maíl Choluim, antic nòrdic: Eadgar Margotsson, 1074 – 8 de gener de 1107) fou rei d'Escòcia, successor del seu oncle Donald III d'Escòcia.
Nou!!: 1097 і Otger d'Escòcia · Veure més »
Pacte de Borriana
El Pacte de Borriana fou un pacte d'ajuda mútua enfront dels almoràvits signat el juny 1094 a Borriana entre Rodrigo Díaz de Vivar, qua acabava de conquerir Balànsiya el maig i Pere el d'Osca, rei d'Aragó i Navarra.
Nou!!: 1097 і Pacte de Borriana · Veure més »
Península de Manguistau
La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.
Nou!!: 1097 і Península de Manguistau · Veure més »
Pere Bartomeu
Pere Bartomeu (en francès Pierre Barthélemy), fou un místic i soldat marsellès del, que marxà cap a Terra Santa amb la croada comandada per Ramon IV de Tolosa i morí a causa de la relíquia de la Llança Sagrada, esmentada en l'evangeli de sant Joan.
Nou!!: 1097 і Pere Bartomeu · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: 1097 і Pere el d'Osca · Veure més »
Pere I de Savoia
Pere I de Savoia (1048 - 9 de juliol de 1078) fou el comte de Savoia i Marquès de Torí entre 1060 i 1078.
Nou!!: 1097 і Pere I de Savoia · Veure més »
Pere l'Ermità
Pere l'Ermità (Amiens, ca. 1050 - Abadia de Neufmoustier (Huy), 8 de juliol de 1115), també dit Pere d'Amiens, va ser un clergue, líder religiós de l'anomenada Croada dels Pobres, una peregrinació espontània i armada que al final del intentà arribar a Terra Santa per alliberar-la de l'ocupació musulmana.
Nou!!: 1097 і Pere l'Ermità · Veure més »
Pinsk
Pinsk (en bielarussenc: Пінск; en ucraînès: Пінськ; en rus: Пинск) és una ciutat de Belarús, a la Província de Brest, a la vora del riu Prípiat.
Nou!!: 1097 і Pinsk · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: 1097 і Primera Croada · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: 1097 і Principat d'Antioquia · Veure més »
Principat de València
El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.
Nou!!: 1097 і Principat de València · Veure més »
Profecia de Berchán
La Profecia de Berchán és un poema històric irlandès escrit durant el.
Nou!!: 1097 і Profecia de Berchán · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: 1097 і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: 1097 і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: 1097 і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: 1097 і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon d'Aguilers
Raymond d'Aguiliers (o d'Aguilers o d'Agiles) Raymond d'Aguiliers és l'autor de la Història Francorum qui ceperunt Iherusalem, una de les principals fonts inicials per a la Primera Croada (1096-1099).
Nou!!: 1097 і Ramon d'Aguilers · Veure més »
Rascle
Rascle de discs Rascle o més popularment esterrossadora és un arreu agrícola que s'utilitza principalment per afinar i desterrossar la terra.
Nou!!: 1097 і Rascle · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: 1097 і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Renald II de Borgonya
Renald II de Borgonya (1061- 1097) fou comte de Borgonya, de Mâcon, de Viena del Delfinat i d'Oltingen, fill del comte Guillem I de Borgonya, germà gran del comte Esteve I de Borgonya, i germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya (aproximadament el Franc Comtat d'avui dia.
Nou!!: 1097 і Renald II de Borgonya · Veure més »
Robert II de Bellême
Robert II de Bellême (vers 1057 - castell de Wareham, després de 1130), va ser comte consort de Ponthieu, vescomte d'Hiémois al ducat de Normandia, senyor de Bellême, Sées, i Alençon, i tercer comte de Shrewsbury a Anglaterra.
Nou!!: 1097 і Robert II de Bellême · Veure més »
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Nou!!: 1097 і Robert II de Flandes · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: 1097 і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Roger II de Foix
Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).
Nou!!: 1097 і Roger II de Foix · Veure més »
Saltúquides
Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.
Nou!!: 1097 і Saltúquides · Veure més »
Sança d'Aragó i de Bigorra
Sança d'Aragó i de Bigorra (Aragó, 1065-1097) va ser una infanta d'Aragó i comtessa consort d'Urgell.
Nou!!: 1097 і Sança d'Aragó i de Bigorra · Veure més »
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: 1097 і Sant Martí de Provençals · Veure més »
Sant Salvador de Toló (església)
Façana meridional de l'església parroquial L'església parroquial de Sant Salvador de Toló és l'església principal de l'antic terme de Sant Salvador de Toló.
Nou!!: 1097 і Sant Salvador de Toló (església) · Veure més »
Santa Adelaida de Borgonya
Adelaida de Borgonya (Orbe, Alta Borgonya, 931 – Seltz, Alsàcia, 16 de desembre de 999) va ser emperadriu consort, esposa d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i regent; va tenir una gran influència política a l'Europa del seu temps.
Nou!!: 1097 і Santa Adelaida de Borgonya · Veure més »
Santa Creu de Rodes
El despoblat de Santa Creu de Rodes és un nucli de població abandonat que es troba al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).
Nou!!: 1097 і Santa Creu de Rodes · Veure més »
Santa Magdalena de Vilarestau
Santa Magdalena de Vilarestau és una ermita actualment en estat ruïnós, situat al terme municipal de Centelles, a prop del mas del Cerdà de la Garga.
Nou!!: 1097 і Santa Magdalena de Vilarestau · Veure més »
Santa Maria de Cornellà de Conflent
Santa Maria de Cornellà de Conflent és una església romànica situada al nucli de la població de Cornellà de Conflent, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1097 і Santa Maria de Cornellà de Conflent · Veure més »
Selçuk
Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).
Nou!!: 1097 і Selçuk · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1097 і Senyera reial · Veure més »
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Nou!!: 1097 і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »
Setge de Nicea (1097)
El Setge de Nicea va tenir lloc entre el 14 de maig i el 19 de juny de l'any 1097, durant la Primera Croada.
Nou!!: 1097 і Setge de Nicea (1097) · Veure més »
Setge de Nicea (1113)
El setge de Nicea va tenir lloc l'any 1113, i era una confrontació entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides.
Nou!!: 1097 і Setge de Nicea (1113) · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: 1097 і Soldanat de Rum · Veure més »
Sukman I
Suqman (I) ibn Àrtuq Muín-ad-Din fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Mardin.
Nou!!: 1097 і Sukman I · Veure més »
Talarn
Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1097 і Talarn · Veure més »
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Nou!!: 1097 і Tancred de Galilea · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: 1097 і Tars (Turquia) · Veure més »
Temple dels Sis Banians
El Temple dels Sis Banians és un antic temple budista construït el 537 durant la dinastia Liang a Canton, al sud de la Xina.
Nou!!: 1097 і Temple dels Sis Banians · Veure més »
Teresa de Lleó i Núñez
Teresa de Lleó (v 1070 - Galícia 1130), infanta de Lleó i comtessa de Portugal (1112-1128).
Nou!!: 1097 і Teresa de Lleó i Núñez · Veure més »
Tomàs de Marle
Tomàs de Marle dit també Thomas Feriæ o Tomàs de la Fère (cap a 1073 - † 1130), fill d'Enguerrand de Boves i d'Ada de Marle, era senyor de Coucy, senyor de La Fère que li venia del seu avi maternal, Letard (o Letald) de Marle (o de Roucy), germà del comte, Ebles I de Roucy.
Nou!!: 1097 і Tomàs de Marle · Veure més »
Tossa de Mar
Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.
Nou!!: 1097 і Tossa de Mar · Veure més »
Tripitaka Coreana
''Tripitaka Coreana'' (1371) La Tripitaka Coreana (el seu nom complet és Tripitaka de la dinastia governant de Goryeo (transcrit del coreà a Goryeo daejanggyeong)) és una biblioteca coreana situada al temple d'Haeinsa, a Corea del Sud.
Nou!!: 1097 і Tripitaka Coreana · Veure més »
Vescomtat de Bourges
El vescomtat de Bourges fou una jurisdicció feudal creada el 926 pels reis de França sota domini immediat, abraçant la ciutat de Bourges i l'entorn.
Nou!!: 1097 і Vescomtat de Bourges · Veure més »
Vescomtat de Brulhès
El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.
Nou!!: 1097 і Vescomtat de Brulhès · Veure més »
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Nou!!: 1097 і Vescomtat de Carlat · Veure més »
Vescomtat de Chartres
El vescomtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França, exercida per feudataris dels comtes de Blois a Chartres.
Nou!!: 1097 і Vescomtat de Chartres · Veure més »
Vescomtat de Gabardà
El vescomtat de Gabardà o Gabarret fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, abraçant la comarca del Gabardà.
Nou!!: 1097 і Vescomtat de Gabardà · Veure més »
Vescomtat de Lodeva
El Vescomtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània abraçant part del comtat de Lodeva.
Nou!!: 1097 і Vescomtat de Lodeva · Veure més »
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Nou!!: 1097 і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: 1097 і Zírida · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: 1097 і 1064 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: 1097 і 1115 · Veure més »
