Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Abadia de Castres, Abadia de Corbie, Abú Masaifa, Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ar-Ruixatí, Aderico de Tui, Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah, Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Mustalí (fatimita), Al-Mustànsir (fatimita), Alpens, Anna de Kíev, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquitectura normanda, Art romànic a Anglaterra, Šintava, Bahram (visir), Balutxis, Banu Dhi-n-Nun, Bawàndides, Benet X (antipapa), Berenguer Ramon I, Bernat Ató IV Trencavell, Berta de Savoia, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Oca, Bisbat d'Oria, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Brescia, Bisbat de Castres, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Die, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Nevers, Bisbat de Parma, Bisbat de Rieti, Bisbat de Teano-Calvi, ..., Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat suburbicari d'Albano, Burgos, Butlla, Casal de Rohan, Ciutat imperial lliure, Clan Fujiwara, Clavijo, Col·legiata de Santa Maria de Valladolid, Comtat d'Amiens, Comtat de Bar-sur-Aube, Comtat de Montreuil, Comtat de Porhoët, Comtat de Reynel, Comtat de Shrewsbury, Comtat de Valois, Comtat del Rosselló, Constantí Ducas (coemperador), Dinastia Árpád, Emirat de Tulàytula, Enric de Borgonya i de Semur, Era japonesa, Fàbrica de paper, Gausfred II de Rosselló, Guillem VIII d'Aquitània, Guislabert I de Rosselló, Guislabert II de Rosselló, Heimerzheim, Història d'Hongria, Història de Croàcia, Història de la tipografia, Hug I de Borgonya, Ibn as-Sayrafí, Ibn Sasra, Ibn Wàfid, Isaac Comnè (germà d'Aleix I), Istakhr, Joan Comnè (governador de Dirràquion), Joan Ducas (cèsar), Joan II Comnè, Joan Zonaràs, Kars, Kastamonu, Llista d'anys, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis de Dublín, Mare de Déu de la Pietat del Castell d'Orcau, Masmuda, Màlik-Xah I, Miquel VII Ducas, Monte Porzio Catone, Montefiascone, Pau i Treva de Déu, Ponç I d'Empúries, Primera Croada, Qawurd, Raül IV de Valois, Ramon Bernat Trencavell, Reforma gregoriana, Robert I de Borgonya, Saalfeld, Sadrata, Salomó I d'Hongria, Santa Maria del Pi, Senyoria de Montgomery, Shrewsbury, Sibil·la de Barcelona, Simó de Vexin, Teodosi de Kíev, Thierry I de Montbéliard, Verona, Vescomtat d'Albi, Vescomtat de Nimes, Vescomtat de Thro, Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, Xàtiva, Ximena Díaz. Ampliar l'índex (77 més) »
Abadia de Castres
L'abadia de Castres, també anomenada Catedral de Castres, fou un establiment religiós fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.
Nou!!: 1074 і Abadia de Castres · Veure més »
Abadia de Corbie
L'abadia de Corbie és un monestir benedictí situat a Corbie.
Nou!!: 1074 і Abadia de Corbie · Veure més »
Abú Masaifa
Abú Masaifa seria un musulmà nascut o resident a Xàtiva que va ser suposadament l'introductor del paper a Europa, construint el primer molí paperer en 1074.
Nou!!: 1074 і Abú Masaifa · Veure més »
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ar-Ruixatí
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Alí ibn Khàlaf ibn Àhmad ibn Úmar al-Lakhmí al-Marí al-Andalussí ar-Ruixatí o, més senzillament, Ar-Ruixatí (en àrab ar-Ruxāṭī) fou un historiador andalusí nascut a Oriola el 1074.
Nou!!: 1074 і Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ar-Ruixatí · Veure més »
Aderico de Tui
o Duderico va ser un religiós lleonès, que va ser bisbe de Tui entre 1072 i 1098.
Nou!!: 1074 і Aderico de Tui · Veure més »
Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah
Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Híbat-Al·lah ibn al-Mudhàffar ibn al-Múslima, més conegut simplement com a Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah (+1058) fou visir abbàssida dels Banu l-Múslima, rebesnet del visir Ibn al-Múslima.
Nou!!: 1074 і Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Nou!!: 1074 і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí · Veure més »
Al-Mustalí (fatimita)
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustalí (16 de setembre de 1074-1102), fou califa fatimita al Caire (1094-1101).
Nou!!: 1074 і Al-Mustalí (fatimita) · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: 1074 і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Alpens
Alpens és un municipi de la comarca del Lluçanès.
Nou!!: 1074 і Alpens · Veure més »
Anna de Kíev
Anna de Kíev princesa de Kíev, reina consort de França (1051-1060) i regent de França (1060-1061).
Nou!!: 1074 і Anna de Kíev · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Dublín
Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »
Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1074 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »
Arquitectura normanda
La nau de la catedral de Durham amb l'ús característic d'arcades arrodonides i les voltes de poca alçada sobre la nau típiques de l'arquitectura normanda L'expressió arquitectura normanda s'empra per a referir-se a l'estil romànic creat pels normands en els diversos territoris en què van exercir el seu domini o la seva influència entre els segles i. Van crear simultàniament un gran conjunt de castells i fortificacions, incloent-hi les torres normandes, però també monestirs, abadies, esglésies o catedrals, fent servir un model caracteritzat pels arcs arrodonits (sovint situats sobre portes i finestres) i per les seves proporcions massives.
Nou!!: 1074 і Arquitectura normanda · Veure més »
Art romànic a Anglaterra
isbn.
Nou!!: 1074 і Art romànic a Anglaterra · Veure més »
Šintava
Šintava és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1074 і Šintava · Veure més »
Bahram (visir)
Bahram al-Armaní (‘Bahram l'Armeni’) (? - 7 de desembre de 1140) fou un general cristià armeni al servei del Califat Fatimita d'Egipte; fou visir del 1135 al 1137 del califa al-Hàfidh (1130-1149).
Nou!!: 1074 і Bahram (visir) · Veure més »
Balutxis
Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.
Nou!!: 1074 і Balutxis · Veure més »
Banu Dhi-n-Nun
Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara.
Nou!!: 1074 і Banu Dhi-n-Nun · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: 1074 і Bawàndides · Veure més »
Benet X (antipapa)
Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.
Nou!!: 1074 і Benet X (antipapa) · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: 1074 і Berenguer Ramon I · Veure més »
Bernat Ató IV Trencavell
Bernat Ató IV Trencavell († 1129) va ser vescomte d'Albi i de Nimes, de 1074 a 1129, i vescomte de Carcassona, de Besiers i d'Agde de 1099 a 1129.
Nou!!: 1074 і Bernat Ató IV Trencavell · Veure més »
Berta de Savoia
Berta de Saboia, també dita Berta de Torí (21 de setembre de 1051 – Magúncia, 27 de desembre de 1087), va ser la primera esposa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, de la Casa de Savoia, va ser reina consort alemanya i emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1074 і Berta de Savoia · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1074 і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1074 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Oca
El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.
Nou!!: 1074 і Bisbat d'Oca · Veure més »
Bisbat d'Oria
Francavilla Fontana, Santa Maria delle Grazie Ceglie Messapica, San Rocco, fresc di Domenico Carella Avetrana, campanar de l'església mare El bisbat d'Oria (italià: diocesi di Oria; llatí: Dioecesis Uritana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1074 і Bisbat d'Oria · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1074 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Castres
XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Castres · Veure més »
Bisbat de Chioggia
El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Chioggia · Veure més »
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Die · Veure més »
Bisbat de Dubrovnik
El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Gubbio · Veure més »
Bisbat de Massa Marittima-Piombino
El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Mâcon · Veure més »
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Nevers · Veure més »
Bisbat de Parma
Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Parma · Veure més »
Bisbat de Rieti
Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Rieti · Veure més »
Bisbat de Teano-Calvi
El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1074 і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1074 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: 1074 і Burgos · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: 1074 і Butlla · Veure més »
Casal de Rohan
El Casal de Rohan és el nom d'una família noble que va estar relacionada amb els reis de França i amb el ducat de Bretanya.
Nou!!: 1074 і Casal de Rohan · Veure més »
Ciutat imperial lliure
Ciutats imperials lliures, 1648 En el Sacre Imperi Romanogermànic, una ciutat imperial lliure (en alemany: freie Reichsstadt, plural Reichsstädte) era una ciutat autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacre Imperi i eren governades per prínceps (Fürsten), ducs o prínceps-bisbes).
Nou!!: 1074 і Ciutat imperial lliure · Veure més »
Clan Fujiwara
''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.
Nou!!: 1074 і Clan Fujiwara · Veure més »
Clavijo
Clavijo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.
Nou!!: 1074 і Clavijo · Veure més »
Col·legiata de Santa Maria de Valladolid
La Col·legiata de Santa Maria de Valladolid va ser la principal església de la ciutat entre el i el XVI.
Nou!!: 1074 і Col·legiata de Santa Maria de Valladolid · Veure més »
Comtat d'Amiens
El comtat d'Amiens fou una divisió feudal de França que va restar unida a Valois i Vexin.
Nou!!: 1074 і Comtat d'Amiens · Veure més »
Comtat de Bar-sur-Aube
El comtat de Bar-sur-Aube fou una jurisdicció feudal que va existir durant el i XI.
Nou!!: 1074 і Comtat de Bar-sur-Aube · Veure més »
Comtat de Montreuil
El comtat de Montreuil fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montreuil-sur-Mer.
Nou!!: 1074 і Comtat de Montreuil · Veure més »
Comtat de Porhoët
El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.
Nou!!: 1074 і Comtat de Porhoët · Veure més »
Comtat de Reynel
El comtat de Reybel fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrat a Reynel, avui una comuna del departament de l'Alt Marne (Haute-Marne) a la regió Champagne-Ardenne.
Nou!!: 1074 і Comtat de Reynel · Veure més »
Comtat de Shrewsbury
El comtat de Shrewsbury fou una jurisdicció feudal dels inicis de l'Anglaterra normanda.
Nou!!: 1074 і Comtat de Shrewsbury · Veure més »
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1074 і Comtat de Valois · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: 1074 і Comtat del Rosselló · Veure més »
Constantí Ducas (coemperador)
Constantí Ducas (grec: Κωνσταντίνος Δούκας, Konstandinos Dukas; nascut cap al 1074 i mort cap al 1095) fou emperador de rang inferior de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: 1074 і Constantí Ducas (coemperador) · Veure més »
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Nou!!: 1074 і Dinastia Árpád · Veure més »
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Nou!!: 1074 і Emirat de Tulàytula · Veure més »
Enric de Borgonya i de Semur
Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.
Nou!!: 1074 і Enric de Borgonya i de Semur · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1074 і Era japonesa · Veure més »
Fàbrica de paper
Una fàbrica de paper o papereria és una fàbrica concebuda per produir paper a partir de pasta de cel·lulosa, feta de fusta, draps vells, fibra de cànem, de sisal, altres fonts de fibres vegetals i cada vegada més de paper usat i reciclat.
Nou!!: 1074 і Fàbrica de paper · Veure més »
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Nou!!: 1074 і Gausfred II de Rosselló · Veure més »
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Nou!!: 1074 і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »
Guislabert I de Rosselló
Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).
Nou!!: 1074 і Guislabert I de Rosselló · Veure més »
Guislabert II de Rosselló
Guislabert II de Rosselló (? - 1102) fou comte de Rosselló (1074-1102).
Nou!!: 1074 і Guislabert II de Rosselló · Veure més »
Heimerzheim
Heimerzheim és un antic municipi alemany que el 1969 va integrar-se en la nova municipalitat de Swisttal, al districte de Rhein-Sieg, a la baixa Renània del Nord-Westfàlia.
Nou!!: 1074 і Heimerzheim · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1074 і Història d'Hongria · Veure més »
Història de Croàcia
La història de Croàcia comença al principi del període neolític.
Nou!!: 1074 і Història de Croàcia · Veure més »
Història de la tipografia
La història de la impressió comença ja l'any 3000 aC, quan la civilització protoelamita i sumer van utilitzar segells de cilindres per certificar documents escrits en tauletes d'argila.
Nou!!: 1074 і Història de la tipografia · Veure més »
Hug I de Borgonya
Hug I de Borgonya (1057 - Cluny 1093), duc de Borgonya (1076-1079).
Nou!!: 1074 і Hug I de Borgonya · Veure més »
Ibn as-Sayrafí
Abu-Bakr Yahya ibn Muhàmmad ibn Yússuf ibn as-Sayrafí al-Ansarí, més conegut simplement com a Ibn as-Sayrafí, fou un historiador i poeta andalusí nascut a Granada el 1074.
Nou!!: 1074 і Ibn as-Sayrafí · Veure més »
Ibn Sasra
Ibn Sasra fou una família de notables de Damasc que va aportar diversos personatges a la història i cultura.
Nou!!: 1074 і Ibn Sasra · Veure més »
Ibn Wàfid
Abu-l-Mutarrif Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Kabir ibn Yahya ibn Wàfid ibn Muhànnad al-Lakhmi, més conegut simplement com Ibn Wàfid, fou un metge andalusí nascut el 1007 segurament a Toledo; va estudiar a Còrdova i va retornar a Toledo on va morir el 1074.
Nou!!: 1074 і Ibn Wàfid · Veure més »
Isaac Comnè (germà d'Aleix I)
Isaac Comnè, en grec medieval Ἰσαάκιος Κομνηνός, va ser un notable aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família Comnè.
Nou!!: 1074 і Isaac Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Nou!!: 1074 і Istakhr · Veure més »
Joan Comnè (governador de Dirràquion)
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família dels Comnens i nebot de l'emperador Aleix I Comnè, que va regnar del 1081 al 1118.
Nou!!: 1074 і Joan Comnè (governador de Dirràquion) · Veure més »
Joan Ducas (cèsar)
Joan Ducas (en grec: Ιωάννης Δούκας, Iōannēs Doukas) fou fill d'Andrònic Ducas, un noble de Paflagònia, i germà menor de l'emperador Constantí X Ducas.
Nou!!: 1074 і Joan Ducas (cèsar) · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: 1074 і Joan II Comnè · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: 1074 і Joan Zonaràs · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: 1074 і Kars · Veure més »
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Nou!!: 1074 і Kastamonu · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1074 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: 1074 і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis de Dublín
Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.
Nou!!: 1074 і Llista de reis de Dublín · Veure més »
Mare de Déu de la Pietat del Castell d'Orcau
La Mare de Déu de la Pietat és l'antiga capella del castell d'Orcau.
Nou!!: 1074 і Mare de Déu de la Pietat del Castell d'Orcau · Veure més »
Masmuda
Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.
Nou!!: 1074 і Masmuda · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: 1074 і Màlik-Xah I · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: 1074 і Miquel VII Ducas · Veure més »
Monte Porzio Catone
Monte Porzio Catone és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la ciutat metropolitana de Roma Capital.
Nou!!: 1074 і Monte Porzio Catone · Veure més »
Montefiascone
Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.
Nou!!: 1074 і Montefiascone · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: 1074 і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Ponç I d'Empúries
Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).
Nou!!: 1074 і Ponç I d'Empúries · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: 1074 і Primera Croada · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: 1074 і Qawurd · Veure més »
Raül IV de Valois
Raül IV de Valois o Raül III de Vexin i d'Amiens dit també Raül de Crépy o Raül el Gran, mort el 1074, va ser comte de Valois de 1038 a 1074, i comte de Vexin i d'Amiens de 1063 a 1074.
Nou!!: 1074 і Raül IV de Valois · Veure més »
Ramon Bernat Trencavell
Mapa de situació del vescomtat d'Albi. Ramon Bernat, dit Trencavell († 1074) va ser vescomte d'Albi i de Nimes durant la segona meitat del segle XI.
Nou!!: 1074 і Ramon Bernat Trencavell · Veure més »
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Nou!!: 1074 і Reforma gregoriana · Veure més »
Robert I de Borgonya
Robert I de Borgonya, dit el Vell (1011 – Fleury-sur-Ouche, 1076), fou príncep de França i duc de Borgonya (1032-1076).
Nou!!: 1074 і Robert I de Borgonya · Veure més »
Saalfeld
Saalfeld és una ciutat alemanya situada al districte rural de Saalfeld-Rudolstadt a Turíngia.
Nou!!: 1074 і Saalfeld · Veure més »
Sadrata
Sadrata fou una població d'Algèria fundada pel darrer imam rustúmida el 909 a 8 km al sud-oest de Ouargla, després que els fatimites van destruir el principat de Tahert (Tahart, Tiaret).
Nou!!: 1074 і Sadrata · Veure més »
Salomó I d'Hongria
Salomó I d'Hongria (1053-1087) fou rei d'Hongria.
Nou!!: 1074 і Salomó I d'Hongria · Veure més »
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1074 і Santa Maria del Pi · Veure més »
Senyoria de Montgomery
La senyoria de Montgomery a Normandia fou una jurisdicció feudal que apareix al.
Nou!!: 1074 і Senyoria de Montgomery · Veure més »
Shrewsbury
Shrewsbury (pronunciat /ˈʃruːzbri/ o /ˈʃroʊzbri/) és un municipi del Regne Unit, capital del comtat de Shropshire.
Nou!!: 1074 і Shrewsbury · Veure més »
Sibil·la de Barcelona
Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.
Nou!!: 1074 і Sibil·la de Barcelona · Veure més »
Simó de Vexin
Simó de Vexin o Simó de Valois, nascut el 1048, mort el 1080 (o 1081), va ser comte d'Amiens, de Vexin i de Valois, i de Montdidier, el comtat de Montdidier havia estat conquerit (excepte Roucy i Ramerupt) pel comte de Vermandois i Raül III de Valois l'havia arrabassat a aquest abans de 1038 i senyor de de Crépy, de 1074 a 1077 i comte de Bar-sur-Aube (procedent de l'herència materna) a la mort del seu germà Gautier, de 1065/1067 a 1077.
Nou!!: 1074 і Simó de Vexin · Veure més »
Teodosi de Kíev
Teodosi de Kíev, Teodosi de les Coves o Teodosi de Pečerska (Vasilev, Rus de Kíev, 1029 - Kíiv, 3 de maig de 1074) fou un monjo rus, introductor del monaquisme cenobític a la Rus de Kíev i cofundador del monestir de les Coves de Kíiv.
Nou!!: 1074 і Teodosi de Kíev · Veure més »
Thierry I de Montbéliard
Teodoric o Thierry de Montbéliard (~1045-2 de gener de 1105) va ser un comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (com a Teodoric o Thierry I) de 1073 a 1105, comte de Bar i senyor de Mousson (com a Teodoric o Thierry II) de 1093 a 1105, i comte de Verdun de 1100 a 1105.
Nou!!: 1074 і Thierry I de Montbéliard · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: 1074 і Verona · Veure més »
Vescomtat d'Albi
El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.
Nou!!: 1074 і Vescomtat d'Albi · Veure més »
Vescomtat de Nimes
El vescomtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Nimes (Nîmes en francès).
Nou!!: 1074 і Vescomtat de Nimes · Veure més »
Vescomtat de Thro
El vescomtat de Thro fou una jurisdicció feudal de Bretanya centrada al castell de Thro al país de Porhoët; inicialment els vescomtes o comtes de Porhoët es van titular vescomtes de Thro i el seu centre éra el castell de Thro (Château-Trô a la moderna comuna de Guilliers. El primer vescomte esmentat fou Guethenoc o Guéthénoc vers 1008; és anomenat en una carta del 1021 en que apareixen el vescomte Alan (Alan "Caignart") de Cornualla i Judicaël bisbe de Vannes en relació a l'abadia de Redon; va concedir drets a l'abadia de Redon en carta del 1040. Es va casar amb Allaruma o Alarun, filla del vescomte Benedicte de Cornualla († vers 1022 amb prop de 90 anys) i per tant l'enllaç degué ser anterior a aquesta data. Va tenir un fill, Joscelí que el va succeir amb el títol de vescomte de Bretanya i de Rennes esmentat en carta datada el 1050 en relació a l'abadessa de Sant Jordi de Rennes, i en una donació a Redon vers el 1066 i va morir vers 1074. Va tenir quatre fills: Mainguy (possible bisbe de Rennes vers 1066 segons Tresvaux), Roger, Eudes I i un altre de nom desconegut que fou monjo a Sant Jordi de Rennes. Eudes I va agafar el títol de vescomte de Porhet després convertit en comte de Porhoët. Vegeu: Comtat de Porhoët.
Nou!!: 1074 і Vescomtat de Thro · Veure més »
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Nou!!: 1074 і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: 1074 і Xàtiva · Veure més »
Ximena Díaz
Representació a les festes de Burgos Ximena Díaz o Donya Ximena (cap al 1046 - 1116) fou l'esposa de Rodrigo Díaz de Vivar El Cid, princesa de València entre 1093 i 1102.
Nou!!: 1074 і Ximena Díaz · Veure més »
