Accés més ràpid que el navegador!
183 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Attaix, Adam de Bremen, Ahnentafel, Ajuntament de Valladolid, Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas, Albert III de Namur, Alfons VI de Lleó, Alp Arslan, Amadeu de Núria, Anazarb, Ani, Antipapa, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Tours, Arquitectura romànica d'Itàlia, Arslan Arghun, Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix, Bagrat IV de Geòrgia, Banu Ammar, Banu Jahir, Banu l-Rand, Baronia de Ribelles, Basili II Bulgaròctonos, Bassèn, Batalla de Golpejera, Benavert, Berenguer d'Empúries, Berta d'Holanda, Berta de Savoia, Bisbat antic de Lincoln, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Oca, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Besiers, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Chalon, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Gurk, ..., Bisbat de Lescar, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Metz, Bisbat de Soissons, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Valença, Bisbat de Vicenza, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bitola, Briñas, Brihuega, Bugey, Bulgària, Canovelles, Castell d'Orrit, Castell de Concabella, Castell de Guàrdia, Castell de Requesens, Castellàs (el Pont de Suert), Catedral de Palerm, Comtat d'Armanyac, Comtat de Brixey, Comtat de Cornualla, Comtat de Nidau, Comtat de Périgord, Comtat de Saarbrücken, Conquesta feudal hispànica, Constantí Africà, Corona de Castella i Lleó, Cracòvia, Diarmait mac Maíl na mBó, Diòcesi d'Amaya, Dinastia Lý, Dinastia Ximena, Dioclea, Doctor de l'Església, Domus d'Olivet, Drest III, Dvin, Edessa (Mesopotàmia), Elat, Emirat maghrawa de Fes, Enric de Borgonya, Erill la Vall, Extremadura, Fadlawàyhides, Fazaz, Felip I de França, Ferran I de Lleó, Filaret Bracami, Folc IV el Tauró, Fustat, Galícia, Garcia I de Galícia, Gaziantep, Gaznèvides, Guerau II d'Armanyac, Guissona, Hamburg, Havoisa de Bretanya, Història d'Isfahan, Història de Castella - la Manxa, Història de Galícia, Història de Sicília, Història del Caucas, Història del Panjab, Hoel II de Bretanya, Hug V del Maine, Isaac Comnè (germà d'Aleix I), Itàlia meridional, Iurreta, Joan-Sembat d'Ani, Jordi, Jordi II de Geòrgia, Jorge de Tui, Kars, La Armuña, Lanfranc, Letgarda de Tost, Llista d'anys, Llista de masies de Lladurs, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Dublín, Llista de reis de Galícia, Llista de reis de Portugal, Mahmud al-Kaixgarí, Maredudd ab Owain ab Edwin, Millà, Miquel Ataliata, Miquel VII Ducas, Monestir de Santa Maria d'Iguàcel, Mont-ros (la Torre de Cabdella), Nechtan II, Nou Atos, Orde Camaldulès, Orde de Cava, Ouyang Xiu, Palerm, Pedro Ansúrez, Pere Damià, Pere I de Cava, Pere Igni, Protosebast, Província de Siunia, Puimanyons, Qarakhànida, Qawurd, Ramon Berenguer I, Regne Armeni de Cilícia, Regne de Castella, Regne de Galícia, Regne de Kars, Rhys ab Owain, Riquilda d'Hainaut, Rodrigo Díaz de Vivar, San Lorenzo in Damaso, Sanç II de Castella, Sant Feliu de Barruera, Sant Pere el Gros, Segon Comtat de Portugal, Sicília, Stigand, Tancred de Galilea, Tapís de la Creació, Thor, Tilantongo, Tost, Valladolid, Vescomtat de Dacs, Vietnam, Viu de Llevata. Ampliar l'índex (133 més) »
Abd-al-Màlik ibn Attaix
Abd-al-Màlik ibn Attaix fou daï ismaïlita de Pèrsia.
Nou!!: 1072 і Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »
Adam de Bremen
Adam de Bremen fou un clergue, teòleg i cronista medieval alemany que va viure durant la segona meitat del.
Nou!!: 1072 і Adam de Bremen · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1072 і Ahnentafel · Veure més »
Ajuntament de Valladolid
LAjuntament de Valladolid és la institució que s'encarrega del Govern de la ciutat i el municipi de Valladolid.
Nou!!: 1072 і Ajuntament de Valladolid · Veure més »
Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas
Al-Mutawàkkil ala-L·lah Úmar ibn Muhàmmad ibn al-Aftas, més conegut pel seu làqab i el seu darrer nàssab com a al-Muttawàkkil ibn al-Aftas (v. 1045-1094), fou sobirà d'una part de l'emirat de Batalyaws (Badajoz) (1067-1072), més tard de la totalitat (1072-1094) i breument del de Tulàytula (Toledo) (1080-1081).
Nou!!: 1072 і Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas · Veure més »
Albert III de Namur
Albert III de Namur (nascut vers 1027), va ser comte de Namur de 1063 a la seva mort.
Nou!!: 1072 і Albert III de Namur · Veure més »
Alfons VI de Lleó
Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).
Nou!!: 1072 і Alfons VI de Lleó · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: 1072 і Alp Arslan · Veure més »
Amadeu de Núria
Amadeu era un pastor de Dalmàcia o Síria, a qui s'aparegué un àngel que li digué que anés a un indret del Pirineu, la vall de Núria, on havia de construir una capella dedicada a la Mare de Déu i on, en una cova, trobaria enterrades una imatge de Maria, una olla i una campana que havien estat d'un home sant, Sant Gil.
Nou!!: 1072 і Amadeu de Núria · Veure més »
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Nou!!: 1072 і Anazarb · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: 1072 і Ani · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: 1072 і Antipapa · Veure més »
Arquebisbat d'Hamburg
Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat d'Hamburg · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Cracòvia
La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »
Arquebisbat de l'Aquila
LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1072 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Arquitectura romànica d'Itàlia
Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.
Nou!!: 1072 і Arquitectura romànica d'Itàlia · Veure més »
Arslan Arghun
Arslan Arghun (mort 1097) fou sultà seljúcida del Khurasan.
Nou!!: 1072 і Arslan Arghun · Veure més »
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruq, i contemporani d'Al-Hàssan as-Sabbah, el cap d'Alamut.
Nou!!: 1072 і Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Nou!!: 1072 і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »
Banu Ammar
Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).
Nou!!: 1072 і Banu Ammar · Veure més »
Banu Jahir
Els Banu Jahir o jahírides foren un clan familiar que va controlar el visirat abbàssida durant part del període del sultanat seljúcida.
Nou!!: 1072 і Banu Jahir · Veure més »
Banu l-Rand
Els Banu r-Rand foren una dinastia musulmana que va governar Gafsa del 1053/1054 al 1159 i vers 1170 a 1180.
Nou!!: 1072 і Banu l-Rand · Veure més »
Baronia de Ribelles
La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.
Nou!!: 1072 і Baronia de Ribelles · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: 1072 і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: 1072 і Bassèn · Veure més »
Batalla de Golpejera
La batalla de Golpejera va tenir lloc el 12 de gener de 1072 i va enfrontar als exèrcits del rei de Castella, Sanç II, i del seu germà el rei de Lleó, Alfons VI, aspirants al tron del seu pare, Ferran I, en un paratge anomenat Golpejera, situat segons la Crònica Najerense a Cardeñosa de Volpejera, a prop de Carrión de los Condes, Palència.
Nou!!: 1072 і Batalla de Golpejera · Veure més »
Benavert
Benavert (Benaveth) fou un cap musulmà, que va dirigir la resistència contra l'ocupació dels normands a Sicília oriental del 1072 al 1086.
Nou!!: 1072 і Benavert · Veure més »
Berenguer d'Empúries
Berenguer d'Empúries (?, ? - ?, v. 1098) va ser vescomte de Peralada i de Rocabertí (1078-1098).
Nou!!: 1072 і Berenguer d'Empúries · Veure més »
Berta d'Holanda
Berta d'Holanda (~1055 - Montreuil-sur-Mer, Regne de França, 30 de juliol de 1093) fou reina consort de França (1072-1092).
Nou!!: 1072 і Berta d'Holanda · Veure més »
Berta de Savoia
Berta de Saboia, també dita Berta de Torí (21 de setembre de 1051 – Magúncia, 27 de desembre de 1087), va ser la primera esposa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, de la Casa de Savoia, va ser reina consort alemanya i emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1072 і Berta de Savoia · Veure més »
Bisbat antic de Lincoln
El bisbat de Lincoln (anglès: Diocese of Lincoln; llatí: Dioecesis Lincolniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1072 і Bisbat antic de Lincoln · Veure més »
Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.
Nou!!: 1072 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1072 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1072 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat d'Oca
El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.
Nou!!: 1072 і Bisbat d'Oca · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Forlì-Bertinoro
La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »
Bisbat de Gurk
Catedral de Gurk La Catedral Maria Saal Escut de la diòcesi El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Gurk · Veure més »
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Lescar · Veure més »
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Mâcon · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Soissons
catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Soissons · Veure més »
Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo
cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1072 і Bisbat de Vicenza · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1072 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bitola
Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país.
Nou!!: 1072 і Bitola · Veure més »
Briñas
Briñas és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1072 і Briñas · Veure més »
Brihuega
Brihuega és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: 1072 і Brihuega · Veure més »
Bugey
Bugey és una regió geogràfica de França, situada al departament d'Ain a la regió d'Alvèrnia Roine-Alps.
Nou!!: 1072 і Bugey · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: 1072 і Bulgària · Veure més »
Canovelles
Canovelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a la vall mitjana del riu Congost, amb una extensió de 6,75 quilòmetres quadrats.
Nou!!: 1072 і Canovelles · Veure més »
Castell d'Orrit
El Castell d'Orrit era el castell medieval, d'època romànica, del poble d'Orrit, pertanyent al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira.
Nou!!: 1072 і Castell d'Orrit · Veure més »
Castell de Concabella
El Castell de Concabella fou un palau senyorial al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).
Nou!!: 1072 і Castell de Concabella · Veure més »
Castell de Guàrdia
El castell de Guàrdia fou una fortificació dalt d'un serrat per sobre de la vila de Guàrdia de Noguera, al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
Nou!!: 1072 і Castell de Guàrdia · Veure més »
Castell de Requesens
El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.
Nou!!: 1072 і Castell de Requesens · Veure més »
Castellàs (el Pont de Suert)
Castellars o Castellàs, antigament Castellars de l'Abadiat, és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: 1072 і Castellàs (el Pont de Suert) · Veure més »
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Nou!!: 1072 і Catedral de Palerm · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: 1072 і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat de Brixey
El comtat de Brixey fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit amb territoris que havien estat del comtat de Chaumont i que després de la seva incorporació al comtat de les Ardennes (segona meitat del segle X) va esdevenir jurisdicció separa adquirint títol comtal quasi un segle després (meitat del segle XI).
Nou!!: 1072 і Comtat de Brixey · Veure més »
Comtat de Cornualla
Modern país de Cornuaille El comtat de Cornualla fou una jurisdicció feudal de Bretanya; apareix al segle IX si bé la successió és dubtosa en el.
Nou!!: 1072 і Comtat de Cornualla · Veure més »
Comtat de Nidau
El comtat de Nidau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir un temps per divisió dels dominis dels comtes de Neuchatel.
Nou!!: 1072 і Comtat de Nidau · Veure més »
Comtat de Périgord
El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús.
Nou!!: 1072 і Comtat de Périgord · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: 1072 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: 1072 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Constantí Africà
, conegut també com a Constantí l'Africà, en Constantinus Africanus, fou un escriptor en llatí nadiu que va viure al, un dels introductors de la medicina àrab a Europa.
Nou!!: 1072 і Constantí Africà · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: 1072 і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: 1072 і Cracòvia · Veure més »
Diarmait mac Maíl na mBó
Diarmait mac Maíl na mBó (mort el 7 de febrer de 1072), va ser rei de Regne de Leinster i del Regne de Dublín i adversari pel títol de Gran rei d'Irlanda.
Nou!!: 1072 і Diarmait mac Maíl na mBó · Veure més »
Diòcesi d'Amaya
La diòcesi d'Amaya (en llatí Diocesis Amaiensis) va ser un bisbat de l'església catòlica existent breument als segles VIII/IX i X al comtat de Castella amb seu a la localitat d'Amaya, l'antiga capital del ducat de Cantàbria, i actualment una entitat local menor del municipi de Sotresgudo.
Nou!!: 1072 і Diòcesi d'Amaya · Veure més »
Dinastia Lý
La dinastia Lý va ser una dinastia imperial que va governar el Vietnam des que Lý Thái Tổ va ser escollit per substituir la dinastia regnant dels Lê l'any 1009, i fins al 1225 quan la reina Lý Chiêu Hoàng, de només vuit anys, va ser obligada a abdicar del tron a favor del seu marit Trần Cảnh.
Nou!!: 1072 і Dinastia Lý · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: 1072 і Dinastia Ximena · Veure més »
Dioclea
Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.
Nou!!: 1072 і Dioclea · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: 1072 і Doctor de l'Església · Veure més »
Domus d'Olivet
La domus d'Olivet o Casal d'Olivet és una antiga casa senyorial fortificada, avui en ruïnes, situada al bosc de Can Marquès, sobre el torrent de Can Canyelles, al municipi de Canovelles, Vallès Oriental, just al límit amb el terme municipal de Lliçà d'Amunt.
Nou!!: 1072 і Domus d'Olivet · Veure més »
Drest III
Drest III, també conegut amb el nom de Drest mac Uudrost (o Uudrossig), va ser rei dels pictes del 522 al 530.
Nou!!: 1072 і Drest III · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: 1072 і Dvin · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: 1072 і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Elat
Elat és la ciutat més meridional del districte del Sud d'Israel.
Nou!!: 1072 і Elat · Veure més »
Emirat maghrawa de Fes
Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.
Nou!!: 1072 і Emirat maghrawa de Fes · Veure més »
Enric de Borgonya
Enric de Borgonya (Dijon, França 1066 - Astorga, Regne de Galícia 1112) va ser comte de Portugal (1094-1112).
Nou!!: 1072 і Enric de Borgonya · Veure més »
Erill la Vall
Erill la Vall és un dels pobles que formen el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.
Nou!!: 1072 і Erill la Vall · Veure més »
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Nou!!: 1072 і Extremadura · Veure més »
Fadlawàyhides
Els Fadlawàyhides (dinastia Fadlawàyhida o dels Banu Fadlawayh, també coneguda com a dinastia Xabankara o dels Xabankares) foren una dinastia kurda que va governar a Xabanqara de 1056 a 1314 El seu ancestre fou Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segon Ibn al-Athir), executat el 1071/1072 o 1078.
Nou!!: 1072 і Fadlawàyhides · Veure més »
Fazaz
Fazaz és una regió natural del Marroc al nord-oest de l'Atles mitjà al sud de Fes i Meknes, poblat per tribus amazigues (Beni Mtir, Beni Mglid, Gerwan, Zemmur i Zayan).
Nou!!: 1072 і Fazaz · Veure més »
Felip I de França
Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).
Nou!!: 1072 і Felip I de França · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: 1072 і Ferran I de Lleó · Veure més »
Filaret Bracami
Filaret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni.
Nou!!: 1072 і Filaret Bracami · Veure més »
Folc IV el Tauró
Folc IV el Tauró fou comte d'Anjou des del 1068.
Nou!!: 1072 і Folc IV el Tauró · Veure més »
Fustat
Fustat, Fostat, al-Fustat, Misr al-Fustat o Fustat-Misr fou la primera capital d'Egipte sota domini islàmic i el nucli primitiu de la ciutat del Caire.
Nou!!: 1072 і Fustat · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: 1072 і Galícia · Veure més »
Garcia I de Galícia
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Nou!!: 1072 і Garcia I de Galícia · Veure més »
Gaziantep
Vista de Gaziantep Gaziantep (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com a Antep, és una ciutat de Turquia capital de la província de Gaziantep i del districte homònim.
Nou!!: 1072 і Gaziantep · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: 1072 і Gaznèvides · Veure més »
Guerau II d'Armanyac
Guerau II, comte d'Armanyac de 1063 a 1095, fou fill de Bernat II Tumapaler, comte d'Armanyac, i d'Ermengarda.
Nou!!: 1072 і Guerau II d'Armanyac · Veure més »
Guissona
Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.
Nou!!: 1072 і Guissona · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: 1072 і Hamburg · Veure més »
Havoisa de Bretanya
Havoisa de Bretanya o Hawisa de Bretanya en bretó Hawiz Breizh (1027 - 1072) fou la filla del duc Alan III de Bretanya i germana del duc Conan II de Bretanya.
Nou!!: 1072 і Havoisa de Bretanya · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 1072 і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de Castella - la Manxa
Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.
Nou!!: 1072 і Història de Castella - la Manxa · Veure més »
Història de Galícia
Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.
Nou!!: 1072 і Història de Galícia · Veure més »
Història de Sicília
Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.
Nou!!: 1072 і Història de Sicília · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: 1072 і Història del Caucas · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: 1072 і Història del Panjab · Veure més »
Hoel II de Bretanya
Hoel II de Bretanya (Hoel de Cornualla o més acuradament Hoel V de Cornualla) dit Houel Huuel en bretó i Hoël de Cornouaille en francès (vers 1030Jean-Christophe Cassard, Houel Huuel: comte de Cornouaille puis duc de Bretagne (circa 1030-1084), volum CXVII, Quimper, Société archéologique du Finistère, 1988 (ISSN 0249-6763), pàgs. 95-117 - 13 d'abril de 1084), fill gran d'Alan Canhiart, comte de Cornualla, i de Judit de Nantes filla i hereva de Judicael, comte de Nantes, fou comte de Cornualla i de Nantes, i després duc de Bretanya de 1066 a 1084.
Nou!!: 1072 і Hoel II de Bretanya · Veure més »
Hug V del Maine
Hug V del Maine va ser el comte del Maine del 1069 al 1072, succeït per Elies I del Maine.
Nou!!: 1072 і Hug V del Maine · Veure més »
Isaac Comnè (germà d'Aleix I)
Isaac Comnè, en grec medieval Ἰσαάκιος Κομνηνός, va ser un notable aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família Comnè.
Nou!!: 1072 і Isaac Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Nou!!: 1072 і Itàlia meridional · Veure més »
Iurreta
Iurreta és un municipi de Biscaia, a la comarca de Duranguesat.
Nou!!: 1072 і Iurreta · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: 1072 і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Jordi
Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).
Nou!!: 1072 і Jordi · Veure més »
Jordi II de Geòrgia
Jordi II de Geòrgia Jordi II fou rei de Geòrgia del 1072 al 1089.
Nou!!: 1072 і Jordi II de Geòrgia · Veure més »
Jorge de Tui
Jorge va ser un religiós lleonès que va esdevenir el primer bisbe de la seu restituïda de Tui, l'any 1071.
Nou!!: 1072 і Jorge de Tui · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: 1072 і Kars · Veure més »
La Armuña
La Armuña és una comarca de la província de Salamanca (Castella i Lleó).
Nou!!: 1072 і La Armuña · Veure més »
Lanfranc
Lanfranc (Pavia, v.1005 — 24 de maig del 1089, Canterbury) fou un monjo que es va fer famós com a mestre al monestir benedictí de Bec (Normandia); pel seu prestigi se li va encomanar defensar la tesi de la transsubstanciació en diversos concilis; fou també prior a l'abadia dels Homes a Caen i posteriorment arquebisbe de Canterbury, càrrec que va tenir fins a la seva mort.
Nou!!: 1072 і Lanfranc · Veure més »
Letgarda de Tost
Letgarda de Tost o Lletgarda (? - 1094) va ser una dama de la noblesa catalana del, vescomtessa d'Àger.
Nou!!: 1072 і Letgarda de Tost · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1072 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de masies de Lladurs
La llista de masies de Lladurs ordena alfabèticament els topònims de diversos edificis de l'actual terme del poble de Lladurs, al municipi de Lladurs, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: 1072 і Llista de masies de Lladurs · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: 1072 і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Dublín
Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.
Nou!!: 1072 і Llista de reis de Dublín · Veure més »
Llista de reis de Galícia
El Regne de Galícia s'origina a conseqüència de la divisió que el rei Alfons III d'Astúries fa del Regne d'Astúries entre els seus fills.
Nou!!: 1072 і Llista de reis de Galícia · Veure més »
Llista de reis de Portugal
Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.
Nou!!: 1072 і Llista de reis de Portugal · Veure més »
Mahmud al-Kaixgarí
Mapa del món de Mahmud al-Kaixgarí orientat cap a l'est, a partir del seu ''Diwān lughāt at-turk'' mostra, al voltant de la seva residència karakhànida, Balasagun com a centre d'una selecció de països, ciutats i pobles, les muntanyes, rius i llacs coneguts per ell i un cercle envoltat per un món oceànic. "Dona-li llet al que et nega l'aigua; al bon home se li desapareixen els ossos, però queda el seu nom." Divan-ı Lugat-it Turk, el més antic diccionari turc. Mahmud ibn al-Hussain ibn Muhàmmad al-Kaixgari (alfabet àrab: محمود بن الحسين بن محمد الكاشغري) o Kaşgarlı Mahmud (turc) va ser un erudit i lexicògraf turc del.
Nou!!: 1072 і Mahmud al-Kaixgarí · Veure més »
Maredudd ab Owain ab Edwin
Maredudd ab Owain ab Edwin (? – 1072) va ser un príncep de Deheubarth que visqué al.
Nou!!: 1072 і Maredudd ab Owain ab Edwin · Veure més »
Millà
Millà és un poble del municipi d'Àger, a la Noguera.
Nou!!: 1072 і Millà · Veure més »
Miquel Ataliata
Miquel Ataliata (nom autèntic: Μιχαήλ Ἀτταλειάτης, Mikhael Attaleiates) (c.1022-1080) fou un jutge i procònsol sota Miquel VII Ducas (1071-1078).
Nou!!: 1072 і Miquel Ataliata · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: 1072 і Miquel VII Ducas · Veure més »
Monestir de Santa Maria d'Iguàcel
Lesglésia de Santa Maria d'Iguàcel és una església romànica espanyola en Larrosa, Jacetania, província d'Osca, Aragó.
Nou!!: 1072 і Monestir de Santa Maria d'Iguàcel · Veure més »
Mont-ros (la Torre de Cabdella)
Mont-ros, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; era el cap de l'antic municipi de Mont-ros abans del 1970.
Nou!!: 1072 і Mont-ros (la Torre de Cabdella) · Veure més »
Nechtan II
Nechtan II, conegut habitualment amb el nom de Nectan nepos Uerb, va ser rei dels bretons de Strathclyde i rei dels pictes entre el 600 i el 621.
Nou!!: 1072 і Nechtan II · Veure més »
Nou Atos
Nou Atos (Афон Ҿыц, Afon Ch'yts en abkhaz; ახალი ათონი, Akhali Atoni en georgià; Новый Афон, Novy Afon en rus; Νέος Άθως, Neos Athos en grec) és una ciutat i municipi del districte de Gudauta, a Abkhàzia.
Nou!!: 1072 і Nou Atos · Veure més »
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Nou!!: 1072 і Orde Camaldulès · Veure més »
Orde de Cava
L'Orde de Cava, estrictament Congregació de Cava de' Tirreni, en llatí Ordo Cavensis, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí.
Nou!!: 1072 і Orde de Cava · Veure més »
Ouyang Xiu
Ouyang Xiu (en xinès tradidional: 歐陽修, xinès simplificat: 欧阳修; en pinyin: Ōuyáng Xiū; Wade-Giles: Ou-yang Hsiu) (1007 - 1072) va ser un home d'estat conservador, però humà i tolerant; a més de poeta, va escriure diversos assajos que el converteixen en un dels grans prosistes de la dinastia Song.
Nou!!: 1072 і Ouyang Xiu · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: 1072 і Palerm · Veure més »
Pedro Ansúrez
Pedro Ansúrez (? - Valladolid, 1117), senyor de Valladolid, comte de Liébana, Saldaña i Carrión.
Nou!!: 1072 і Pedro Ansúrez · Veure més »
Pere Damià
Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.
Nou!!: 1072 і Pere Damià · Veure més »
Pere I de Cava
Pere I de Cava o Pere de Pappacarbone (Salern, Campània, c. 1038 - Cava de' Tirreni, 1123) fou un abat benedictí italià, fundador de la congregació o Orde de Cava.
Nou!!: 1072 і Pere I de Cava · Veure més »
Pere Igni
Pere Igni o Petrus Igneus, nascut com a Pietro Aldobrandeschi di Sovana (Siena o Florència, - Albano Laziale, ca. 1089), va ser un monjo benedictí de la Congregació de Vallombrosa, cardenal arquebisbe d'Albano Laziale.
Nou!!: 1072 і Pere Igni · Veure més »
Protosebast
El protosebast (grec: πρωτοσέβαστος, protosébastos) va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient creat per l'emperador Aleix I Comnè.
Nou!!: 1072 і Protosebast · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: 1072 і Província de Siunia · Veure més »
Puimanyons
Puigmanyons, Pumanyons o Puimanyons (Puigmañons el 1845), formes que reflecteixen fidelment la parla local, és un poble del municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Nou!!: 1072 і Puimanyons · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: 1072 і Qarakhànida · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: 1072 і Qawurd · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: 1072 і Ramon Berenguer I · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: 1072 і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: 1072 і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Galícia
El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.
Nou!!: 1072 і Regne de Galícia · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: 1072 і Regne de Kars · Veure més »
Rhys ab Owain
Rhys ab Owain (Gal·les, ? – 1078) va ser un rei de Deheubarth que visqué al.
Nou!!: 1072 і Rhys ab Owain · Veure més »
Riquilda d'Hainaut
Riquilda (nascuda a Mons vers 1027, i morta el 15 de març de 1087 a Messines (Flandes), va ser comtessa d'Hainaut 1036-1087, senyora de Beaumont (Hainaut) des de 1049, on va reconstruir el castell. Per molt de temps es va creure que era la filla de Renyer V de Mons, però L. Vanderkindere va establir al segle XIX que aquesta relació es va deure a la confusió en un document. De fet, Riquilda era la jove de Renyer V, que va casar al seu fill Herman, comte d'Hainaut (Valenciennes i Mons). Amb base al testimoni de Flandria Generosa, seria neboda del papa Lleó IX, pel que se la considera una princesa de la casa dels comtes alsacians d'Eguisheim. En segon lloc, s'ha d'acceptar que també era membre de la família dels Renyers, ja que el seu matrimoni amb Herman va ser qüestionat a causa de consanguinitat, però aprovat pel bisbe de Cambrai; d'acord amb la crònica de Gilles d'Orval, el nom del seu pare també era Renyer, fill de Renyer (però que no es pot personalitzar amb els comtes de Mons, Renyer IV i V). Probablement el seu pare podria identificar-se amb Renyier d'Hasnon, marcgravi de Valenciennes (1045-1048 o 1049). Es va casar el 1040 amb el comte Herman d'Hainaut († 1051). Van tenir.
Nou!!: 1072 і Riquilda d'Hainaut · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: 1072 і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Nou!!: 1072 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Nou!!: 1072 і Sanç II de Castella · Veure més »
Sant Feliu de Barruera
L'església de Sant Feliu de Barruera és l'església parroquial romànica del poble de Barruera, pertanyent al terme municipal de la Vall de Boí.
Nou!!: 1072 і Sant Feliu de Barruera · Veure més »
Sant Pere el Gros
Sant Pere el Gros és una església romànica situada al municipi de Cervera, a la Segarra.
Nou!!: 1072 і Sant Pere el Gros · Veure més »
Segon Comtat de Portugal
El Segon Comtat de Portugal (en portuguès: Condado Portucalense) fou un estat establert l'any 1095 a l'oest de la península Ibèrica per Alfons VI de Lleó i concedit a Enric de Borgonya.
Nou!!: 1072 і Segon Comtat de Portugal · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: 1072 і Sicília · Veure més »
Stigand
Stigand (mort el 1072) fou un clergue anglès de l'Anglaterra de la preconquesta normanda.
Nou!!: 1072 і Stigand · Veure més »
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Nou!!: 1072 і Tancred de Galilea · Veure més »
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Nou!!: 1072 і Tapís de la Creació · Veure més »
Thor
Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.
Nou!!: 1072 і Thor · Veure més »
Tilantongo
Tilantongo és un jaciment arqueològic mixteca precolombí situat a Santiago Tilantongo, estat d'Oaxaca, Mèxic.
Nou!!: 1072 і Tilantongo · Veure més »
Tost
Tost és un poble quasi abandonat, amb 4 habitants, del municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.
Nou!!: 1072 і Tost · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: 1072 і Valladolid · Veure més »
Vescomtat de Dacs
El vescomtat de Dacs (en francès Dax) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la ciutat de Dacs.
Nou!!: 1072 і Vescomtat de Dacs · Veure més »
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Nou!!: 1072 і Vietnam · Veure més »
Viu de Llevata
Viu de Llevata és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: 1072 і Viu de Llevata · Veure més »
