Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

1020

Índex 1020

Sense descripció.

165 les relacions: Abadia de Sant Víctor, Abadia del Mont Saint-Michel, Abat Oliba, Abbas ibn Xith, Abu-Kalijar, Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid, Ahnentafel, Al-Hàkim (fatimita), Alan Canhiart, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amírides, Arcos de la Frontera, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat d'Armagh, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de París, Avicebró, Ènnec I López, Bagrat IV de Geòrgia, Bernat I d'Armanyac, Bernat I de Vilamur, Bernat II Tumapaler, Bernat Tallaferro, Bezares, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Orange, Bisbat de Besalú, Bisbat de Carcassona, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat de Sion, Bisbat de Soissons, Bisbat de Vallo della Lucania, Califat Fatimita, Callús, Camps (Aude), Casal d'Urgell, Castell d'Aguilar, Castell de Castellcir, Castell de Clasquerí, Castell de Querbús, Castell de Ribes, ..., Catedral de Canterbury, Catedral de Santa Maria de Hildesheim, Cànon de la Medicina, Clan Fujiwara, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Auxois, Comtat d'Empúries, Comtat d'Harcourt, Comtat d'Omont, Comtat d'Urgell, Comtat de Besalú, Comtat de Conflent, Comtat de la Mauriena, Comtat de Laval, Comtat de Ribagorça, Comtat de Roucy, Concili de Tolosa, Cronologia de l'aviació, Delfí de França, Dinastia Pala, Ducat d'Épernon, Ducat d'Enghien, Ducat de Spoleto, Dvin, Eirik Håkonsson, Emirat d'Al-Mariyya, Ermengarda de Vallespir, Ermessenda de Carcassona, Església de Sant Miquel de Hildesheim, Estefania Ramon, Filaret de Seminara, Frederic III de Lorena, Fujiwara no Sadayori, Gagik I d'Ani, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gausfred II de Rosselló, Gúrides, Geribert de Barcelona, Germà de Talloires, Gimileo, Guerau I d'Armanyac, Guillem I de Besalú, Guillem I de Borgonya, Guillem V d'Aquitània, Guislabert I de Rosselló, Guislabert II de Rosselló, Habús ibn Maksan, Hallvard de Lier, Harun Bughra Khan, Hassanak, Història de Croàcia, Hug I d'Empúries, Humbert I de Savoia, Ioànnina, Joan-Sembat d'Ani, Jueus catalans, Jutjat de Càller, Kafiristan, Konkan, La Marina de Port, Llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes, Llista d'anys, Llista d'emirs de Balansiya, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de comtes de Besalú, Llista de masies de Pinell, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Major de Castella, Manuel Eròtic Comnè, Miquel Psel·los, Mubàrak i Mudhàffar, Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí, Odó I de Savoia, Olaf II de Noruega, Oliba Cabreta, Pandya, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Patriarca Ortodox de Jerusalem, Pau, Pau i Treva de Déu, Pierre Bonnassie, Poonch, Punch (ciutat), Qarakhànida, Ramon Berenguer I, Renald I de Borgonya, Roger de Tosny, Romuald de Ravenna, San Miguel de Pedroso, Sanç III de Pamplona, Sança I de Lleó, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, Sant Julià de Llers, Santa Llogaia d'Àlguema, Santa Maria de Roses, Silahara, Stigand, Su Song, Taifa de Càceres, Teòfil II d'Alexandria, Tecnologia de la dinastia Song, Tema de Calàbria, Tema de Longobàrdia, Tema de Sírmium, Teodoric IV de Frísia Occidental, Torre de Castellnou de Bages, Udalard II, Vescomtat d'Angers, Vescomtat de Barcelona, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Vallespir, Vescomte, Zhang Zai. Ampliar l'índex (115 més) »

Abadia de Sant Víctor

Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.

Nou!!: 1020 і Abadia de Sant Víctor · Veure més »

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: 1020 і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: 1020 і Abat Oliba · Veure més »

Abbas ibn Xith

Abbas ibn Xith fou un sobirà xansabànida de Ghur, probablement amb títol d'emir.

Nou!!: 1020 і Abbas ibn Xith · Veure més »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: 1020 і Abu-Kalijar · Veure més »

Abu-l-Abbàs ibn Raixiq

Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, després de la conquesta de Mayurqa per part de Mujàhid, rei de la taifa de Dàniyya, fou nomenat valí de Mayurqa (1016 - 1048).

Nou!!: 1020 і Abu-l-Abbàs ibn Raixiq · Veure més »

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid (en àrab: أبو الوليد محمد بن جهور الرشيد Abu l-Walid Muhammad ibn Jahwar ar-Rāxid) (Còrdova, ca. 1020 — Saltés, 28 de juliol de 1070).

Nou!!: 1020 і Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid · Veure més »

Ahnentafel

El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Nou!!: 1020 і Ahnentafel · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: 1020 і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Alan Canhiart

Alan Canhiart, fill de Benet de Cornualla i pare d'Hoel II, duc de Bretanya, fou comte de Cornualla de 1020 a 1058.

Nou!!: 1020 і Alan Canhiart · Veure més »

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.

Nou!!: 1020 і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »

Amírides

Els amírides foren els descendents de l'hàjib de Còrdova Almansor (Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí).

Nou!!: 1020 і Amírides · Veure més »

Arcos de la Frontera

Arcos de la Frontera és una localitat de la província de Cadis (Andalusia, Espanya) considerada punt d'entrada a la Ruta dels Pobles Blancs.

Nou!!: 1020 і Arcos de la Frontera · Veure més »

Arquebisbat antic de Canterbury

Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1020 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »

Arquebisbat d'Armagh

L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.

Nou!!: 1020 і Arquebisbat d'Armagh · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1020 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1020 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1020 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de París

La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1020 і Arquebisbat de París · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: 1020 і Avicebró · Veure més »

Ènnec I López

Ènnec I López fou el primer senyor històric de Biscaia.

Nou!!: 1020 і Ènnec I López · Veure més »

Bagrat IV de Geòrgia

Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.

Nou!!: 1020 і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »

Bernat I d'Armanyac

Bernat I, dit el Guenyo, mort el 995, fou el primer comte privatiu d'Armanyac.

Nou!!: 1020 і Bernat I d'Armanyac · Veure més »

Bernat I de Vilamur

Bernat I fou un noble català, IV Vescomte de Pallars (posteriorment de Vilamur), se sap que tenia béns a Aramunt, antic municipi avui abandonat.

Nou!!: 1020 і Bernat I de Vilamur · Veure més »

Bernat II Tumapaler

Bernat II Tumapaler, mort després de 1064, va ser comte d'Armanyac de 1020 a 1063.

Nou!!: 1020 і Bernat II Tumapaler · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Nou!!: 1020 і Bernat Tallaferro · Veure més »

Bezares

Bezares és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta, proper al riu Yalde.

Nou!!: 1020 і Bezares · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1020 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1020 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Eichstätt

El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1020 і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: 1020 і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat de Besalú

L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Besalú · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1020 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Lisieux

El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Lisieux · Veure més »

Bisbat de Llemotges

catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Llemotges · Veure més »

Bisbat de Mâcon

El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Mâcon · Veure més »

Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux

XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »

Bisbat de Sion

El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Sion · Veure més »

Bisbat de Soissons

catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Soissons · Veure més »

Bisbat de Vallo della Lucania

El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1020 і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: 1020 і Califat Fatimita · Veure més »

Callús

Callús és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: 1020 і Callús · Veure més »

Camps (Aude)

Camps d'Aglin, o simplement Camps (forma occitana; el nom oficial francès és Camps-sur-l'Agly), és una vila del departament francès de l'Aude, al districte de Limós, cantó de Coisan, prop del puig de Bugarag (1.231 m) a l'oest i de les gorges de Galamús a l'est, amb 65 habitants (anomenats campsirols) i a 550 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: 1020 і Camps (Aude) · Veure més »

Casal d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.

Nou!!: 1020 і Casal d'Urgell · Veure més »

Castell d'Aguilar

El Castell d'Aguilar és un castell càtar sobre un turó que domina la plana de Tuchan, al departament de l'Aude, regió Llenguadoc-Rosselló a les Corberes.

Nou!!: 1020 і Castell d'Aguilar · Veure més »

Castell de Castellcir

El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: 1020 і Castell de Castellcir · Veure més »

Castell de Clasquerí

El Castell de Clasquerí –o Castell de Castellar– és un castell del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).

Nou!!: 1020 і Castell de Clasquerí · Veure més »

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Nou!!: 1020 і Castell de Querbús · Veure més »

Castell de Ribes

El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1020 і Castell de Ribes · Veure més »

Catedral de Canterbury

La catedral de Canterbury és una de les més velles i famoses estructures cristianes a l'est de Kent, Anglaterra.

Nou!!: 1020 і Catedral de Canterbury · Veure més »

Catedral de Santa Maria de Hildesheim

Nau principal de la catedral de Santa Maria La catedral de Santa Maria (en alemany: Dom St. Maria) de Hildesheim, a l'estat de la Baixa Saxònia a Alemanya, és una important catedral catòlica medieval, inclosa per la UNESCO en la llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa el 1985 juntament amb l'església de Sant Miquel de Hildesheim.

Nou!!: 1020 і Catedral de Santa Maria de Hildesheim · Veure més »

Cànon de la Medicina

Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicenna El Cànon de la medicina o, en àrab, Al-qanun fi-t-tibb (en àrab: القانون في الطب, Al-qānūn fī aṭ-ṭibb) és una enciclopèdia mèdica en cinc volums escrita pel científic i filòsof musulmà persa Ibn Sina (Avicenna), acabada de redactar l'any 1020.

Nou!!: 1020 і Cànon de la Medicina · Veure més »

Clan Fujiwara

''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.

Nou!!: 1020 і Clan Fujiwara · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Nou!!: 1020 і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat d'Auxois

El comtat d'Auxois fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya entre els altiplans de Langres-Châtillon i de Morvan, al sud del modern districte (arrondissement) de Montbard al departament de la Côte-d'Or.

Nou!!: 1020 і Comtat d'Auxois · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: 1020 і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Harcourt

El comtat (abans senyoria) d'Harcourt (sense relació amb els títols de duc i marquès) fou una jurisdicció feudal de França a Normandia, sorgit pel repartiment de terres fet a la primera meitat del segle X pel duc Rol·ló entre els seus fidels, després de l'adquisició de Normandia al tractat de Saint-Clair-sur-Epte del 911.

Nou!!: 1020 і Comtat d'Harcourt · Veure més »

Comtat d'Omont

El comtat d'Omont fou una jurisdicció feudal de França, feudataria dels arquebisbes de Reims.

Nou!!: 1020 і Comtat d'Omont · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1020 і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1020 і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1020 і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de la Mauriena

El comtat de Mauriena fou una jurisdicció feudal de Borgonya que va originar després el comtat de Savoia o Sabàudia de la qual Mauriena era un dels pagi.

Nou!!: 1020 і Comtat de la Mauriena · Veure més »

Comtat de Laval

La senyoria i després comtat de Laval fou una jurisdicció feudal de França centrada al castell de Laval a la riba del riu Mayenne construït pel primer senyor de Laval, Guiu I, que era vassall del comte del Maine, d'origen desconegut, i que va governar la regió des de vers el 1020 o poc després.

Nou!!: 1020 і Comtat de Laval · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1020 і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Roucy

El comtat de Roucy fou una jurisdicció feudal del nord de França, centrada a Roucy, departament de l'Aisne (Picardia).

Nou!!: 1020 і Comtat de Roucy · Veure més »

Concili de Tolosa

Diversos concilis celebrats a la ciutat de Tolosa.

Nou!!: 1020 і Concili de Tolosa · Veure més »

Cronologia de l'aviació

Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà.

Nou!!: 1020 і Cronologia de l'aviació · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: 1020 і Delfí de França · Veure més »

Dinastia Pala

El regne Pala Els Pala o Imperi pala o Regne pala (পাল সাম্রাজ্য en bengalí) fou un antic estat de Bengala i la zona de l'actual Bihar, del al.

Nou!!: 1020 і Dinastia Pala · Veure més »

Ducat d'Épernon

El ducat d'Epernon fou un ducat pairia de França erigit el 1581.

Nou!!: 1020 і Ducat d'Épernon · Veure més »

Ducat d'Enghien

La senyoria i després ducat de Montmorency va agafar el nom de ducat d'Enghien el 1689.

Nou!!: 1020 і Ducat d'Enghien · Veure més »

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Nou!!: 1020 і Ducat de Spoleto · Veure més »

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: 1020 і Dvin · Veure més »

Eirik Håkonsson

Divisió de Noruega després de la batalla de Svolder segons la saga Heimskringla Llocs de batalles i incursions d'Eric a Escandinàvia i el Bàltic. Es mostren les fronteres actuals com a referència. Eirik Håkonsson és també conegut com a Eric de Noruega o Eric de Hlathir (960 – 1020), va ser jarl de Lade (l'actual Trøndelag), co-regent de Noruega des de l'any 1000 fins al 1015 junt amb el seu germanastre Sveinn Hákonarson i jarl de Northumbria.

Nou!!: 1020 і Eirik Håkonsson · Veure més »

Emirat d'Al-Mariyya

L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.

Nou!!: 1020 і Emirat d'Al-Mariyya · Veure més »

Ermengarda de Vallespir

Ermengarda de Vallespir o Ermengarda d'Empúries (- 1001) es va casar amb Oliba Cabreta i, quan aquest es retirà al monestir de Montecassino, governà els comtats de Cerdanya i Besalú juntament amb els seus fills en virtut de la lleis visigòtica de la dècima marital, que li atorgava l'usdefruit dels béns del seu espòs.

Nou!!: 1020 і Ermengarda de Vallespir · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: 1020 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Església de Sant Miquel de Hildesheim

L'església de Sant Miquel (Michaeliskirche) de Hildesheim, a Alemanya, és una església romànica, catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1985 juntament amb la catedral de Santa Maria de Hildesheim.

Nou!!: 1020 і Església de Sant Miquel de Hildesheim · Veure més »

Estefania Ramon

Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.

Nou!!: 1020 і Estefania Ramon · Veure més »

Filaret de Seminara

Filaret de Seminara o d'Aulina (Val Demone o Palerm, Sicília, ca. 1020 - Seminara, Calàbria, ca. 1070) fou un monjo i anacoreta sicilià, monjo ortodox a Calàbria.

Nou!!: 1020 і Filaret de Seminara · Veure més »

Frederic III de Lorena

Frederic III, nascut vers el 1020, mort el 1033 va ser comte de Bar i ducat d'Alta Lotaríngia (o de Lorena). Era fill de Frederic II, comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia, i de Matilde de Suàbia. Va succeir el 1028 al seu avi Thierry o Teodoric I, ja que el seu pare havia premortt. No se saben gaires coses sobre el seu regnat, ni tan sols el nom del regent, ja que quan va pujar al tron tenia uns 8 anys. Va morir el 1033 sense haver-se casat (tenia tretze anys). La seva tia, Gisela de Suàbia, casada amb l'emperador germànic Conrad II, va recollir i va criar a les seves dues germanes, Sofia i Beatriu. Sofia va heretar el comtat de Bar, mentre que Conrad II donava el ducat d'Alta Lotaríngia a un cosí, el duc de Baixa Lotaríngia, Goteló I.

Nou!!: 1020 і Frederic III de Lorena · Veure més »

Fujiwara no Sadayori

Fujiwara no Sadayori (藤原定頼; 995 - 8 de febrer de 1045) fou un poeta i cortesà japonés que visqué a mitjan període Heian.

Nou!!: 1020 і Fujiwara no Sadayori · Veure més »

Gagik I d'Ani

Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.

Nou!!: 1020 і Gagik I d'Ani · Veure més »

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).

Nou!!: 1020 і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »

Gausfred II de Rosselló

Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).

Nou!!: 1020 і Gausfred II de Rosselló · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: 1020 і Gúrides · Veure més »

Geribert de Barcelona

Geribert de Barcelona (- ~1020) fou vescomte de Barcelona, fill segon del vescomte Guitard i Gerberga.

Nou!!: 1020 і Geribert de Barcelona · Veure més »

Germà de Talloires

Germà de Talloires (mort a Talloires, ~1018 o 1050) fou un monjo benedictí i després un monjo solitari del i XI.

Nou!!: 1020 і Germà de Talloires · Veure més »

Gimileo

Gimileo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: 1020 і Gimileo · Veure més »

Guerau I d'Armanyac

Guerau I Trancalleó, mort el 1020, fou comte d'Armanyac de 995 a 1020; era el fill de Bernat I, comte d'Armanyac.

Nou!!: 1020 і Guerau I d'Armanyac · Veure més »

Guillem I de Besalú

Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).

Nou!!: 1020 і Guillem I de Besalú · Veure més »

Guillem I de Borgonya

Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.

Nou!!: 1020 і Guillem I de Borgonya · Veure més »

Guillem V d'Aquitània

Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.

Nou!!: 1020 і Guillem V d'Aquitània · Veure més »

Guislabert I de Rosselló

Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).

Nou!!: 1020 і Guislabert I de Rosselló · Veure més »

Guislabert II de Rosselló

Guislabert II de Rosselló (? - 1102) fou comte de Rosselló (1074-1102).

Nou!!: 1020 і Guislabert II de Rosselló · Veure més »

Habús ibn Maksan

Habús ibn Màksan, de nom complet Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají, conegut també pel seu làqab com Abu-Massud (? - Granada, 1038), fou el segon emir de la taifa zírida de Granada (1019/1020-1038).

Nou!!: 1020 і Habús ibn Maksan · Veure més »

Hallvard de Lier

Hallvard Vebjørnsson, també conegut com a Sant Hallvard (ca. 1020-1043) és un màrtir i sant catòlic noruec.

Nou!!: 1020 і Hallvard de Lier · Veure més »

Harun Bughra Khan

Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.

Nou!!: 1020 і Harun Bughra Khan · Veure més »

Hassanak

Abu-Alí Hàssan ibn Muhàmmad ibn Abbàs al-Mikalí, més conegut com a Hassanak, fou visir gaznèvida.

Nou!!: 1020 і Hassanak · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: 1020 і Història de Croàcia · Veure més »

Hug I d'Empúries

Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.

Nou!!: 1020 і Hug I d'Empúries · Veure més »

Humbert I de Savoia

Humbert I de Mauriena i Belley (després també de Chablais), anomenat Humbert de les Mans Blanques, (Regne de Borgonya devers 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048) fou el primer comte de Mauriena, el que va ser l'embrió de la futura Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la més tard anomenada Dinastia Savoia al que esdevindrà el comtat del mateix nom.

Nou!!: 1020 і Humbert I de Savoia · Veure més »

Ioànnina

Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.

Nou!!: 1020 і Ioànnina · Veure més »

Joan-Sembat d'Ani

Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.

Nou!!: 1020 і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: 1020 і Jueus catalans · Veure més »

Jutjat de Càller

El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al.

Nou!!: 1020 і Jutjat de Càller · Veure més »

Kafiristan

Kafiristan (en farsi: کافرستان, traduït com «país dels infidels») fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan.

Nou!!: 1020 і Kafiristan · Veure més »

Konkan

Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.

Nou!!: 1020 і Konkan · Veure més »

La Marina de Port

La Marina de Port és un barri del districte de Sants-Montjuïc, situat a l'est de Barcelona, i que forma part de la Marina de Sants.

Nou!!: 1020 і La Marina de Port · Veure més »

Llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes

La portalada on es troba la llinda La llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes és una escultura romànica en baix relleu situada al portal de l'església de Sant Genís de Fontanes, a la comarca del Rosselló.

Nou!!: 1020 і Llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1020 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'emirs de Balansiya

A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.

Nou!!: 1020 і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.

Nou!!: 1020 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »

Llista de comtes de Besalú

El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.

Nou!!: 1020 і Llista de comtes de Besalú · Veure més »

Llista de masies de Pinell

Llista de masies del poble de Pinell, al municipi de Pinell de Solsonès.

Nou!!: 1020 і Llista de masies de Pinell · Veure més »

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Nou!!: 1020 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »

Major de Castella

Major de Castella (s. X - 1035) fou infanta de Castella i comtessa consort de Ribagorça (fins al 1020 de iure i fins al 1025 de facto).

Nou!!: 1020 і Major de Castella · Veure més »

Manuel Eròtic Comnè

Manuel Eròtic Comnè (grec: Μανουήλ Ἐρωτικός Κομνηνός, Manuïl Erotikós Komninós; nascut cap al 955-960 i mort cap al 1020) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de Basili II, així com el primer avantpassat ben documentat de la dinastia Comnè.

Nou!!: 1020 і Manuel Eròtic Comnè · Veure més »

Miquel Psel·los

Miquel Psel·los el Jove o Miquel Constantí Psel·los (Psellus) fou un escriptor bizantí del.

Nou!!: 1020 і Miquel Psel·los · Veure més »

Mubàrak i Mudhàffar

Mubàrak as-Saqlabí o Mubàrak al-Amirí (o) i Mudhàffar as-Saqlabí o Mudhàffar al-Amirí (o) van ser, de forma conjunta, els primers reis de la taifa de Balànsiya (1011-1020).

Nou!!: 1020 і Mubàrak i Mudhàffar · Veure més »

Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí

Sàyyid-al-Hadiyyín Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí, més conegut simplement per la seva nisba com Ad-Darazí (final del -), fou un dels fundadors de la religió dels drusos.

Nou!!: 1020 і Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí · Veure més »

Odó I de Savoia

Odó I de Savoia (v 1020 - 1060) fou comte de Mauriena, Belley i Chablais, antecedent del que fou després el comtat de Savoia, càrrec que va ocupar entre els anys 1051 i 1060.

Nou!!: 1020 і Odó I de Savoia · Veure més »

Olaf II de Noruega

Olau II Haraldsson el Sant, o Sant Olau (o Óláfr), conegut en vida com a Olau el Gras (Óláfr digri) (995 - 29 de juliol de 1030), va ser rei de Noruega entre 1015 al 1028.

Nou!!: 1020 і Olaf II de Noruega · Veure més »

Oliba Cabreta

Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Nou!!: 1020 і Oliba Cabreta · Veure més »

Pandya

Mapa del regne Pandya sota Jatavarman Sundara Pandya (1251 - 1283) Escultura Pandya Inscripció Pandya a Koneswaram La dinastia Pandya o Imperi Pandya o Regne dels pandyes (tàmil பாண்டியர்) fou un antic estat dràvida del sud de l'Índia.

Nou!!: 1020 і Pandya · Veure més »

Patriarca Ortodox d'Alexandria

El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.

Nou!!: 1020 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »

Patriarca Ortodox de Jerusalem

El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.

Nou!!: 1020 і Patriarca Ortodox de Jerusalem · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: 1020 і Pau · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: 1020 і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pierre Bonnassie

Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.

Nou!!: 1020 і Pierre Bonnassie · Veure més »

Poonch

Punch o Poonch fou un estat tributari protegit a Caixmir, amb capital a Punch (Poonch) situada a amb una població el 1901 de 8.215 habitants, amb un fort que era la residència del raja.

Nou!!: 1020 і Poonch · Veure més »

Punch (ciutat)

Poonch o Punch és una ciutat i municipi de Jammu i Caixmir, capital del districte de Poonch (Índia), situada a. Consta al cens del 2001 amb una població de 23.442 habitants.

Nou!!: 1020 і Punch (ciutat) · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: 1020 і Qarakhànida · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: 1020 і Ramon Berenguer I · Veure més »

Renald I de Borgonya

Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al.

Nou!!: 1020 і Renald I de Borgonya · Veure més »

Roger de Tosny

Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per '''Roger I de Tosny''' i destruït el 1591 a les guerres de religió a França Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»Fletcher, pàg. 99-101 (Conches-en-Ouche, 990 - 31 de maig de 1040) va ser un noble normand de la Casa de Tosny que vers el 1020 va lluitar als territoris hispànics al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona, gesta que li valgué l'apel·latiu de «Roger d'Espanya».

Nou!!: 1020 і Roger de Tosny · Veure més »

Romuald de Ravenna

Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.

Nou!!: 1020 і Romuald de Ravenna · Veure més »

San Miguel de Pedroso

San Miguel de Pedroso - en llatí: Monasterio Sancti Micaelis de Petroso - fou un convent femení a partir del 24 d'abril de 759.

Nou!!: 1020 і San Miguel de Pedroso · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: 1020 і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sança I de Lleó

Sança Alfons de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).

Nou!!: 1020 і Sança I de Lleó · Veure més »

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Nou!!: 1020 і Sant Genís de Fontanes (monestir) · Veure més »

Sant Genís i Sant Miquel de Besalú

Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, o Sant Miquel de Besalú, fou una antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa), a la part de llevant de la població, sota les muralles; dins de la muralla i sota el castell.

Nou!!: 1020 і Sant Genís i Sant Miquel de Besalú · Veure més »

Sant Julià de Llers

Sant Julià és una església del municipi de Llers (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1020 і Sant Julià de Llers · Veure més »

Santa Llogaia d'Àlguema

Santa Llogaia d'Àlguema és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: 1020 і Santa Llogaia d'Àlguema · Veure més »

Santa Maria de Roses

Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).

Nou!!: 1020 і Santa Maria de Roses · Veure més »

Silahara

Els silahares foren una dinastia que va governar a Maharashtra, especialment el Konkan, entre el segle VIII i el sense interrupció.

Nou!!: 1020 і Silahara · Veure més »

Stigand

Stigand (mort el 1072) fou un clergue anglès de l'Anglaterra de la preconquesta normanda.

Nou!!: 1020 і Stigand · Veure més »

Su Song

Su Song (xinès simplificat: 苏颂, xinès tradicional: 蘇頌; pinyin: Sū Sòng, nom de cortesia: Zirong子容) (1020—19 de juny 1101) va ser un erudit xinès que es va especialitzar com a enginyer, poeta, naturalista, antiquari, i ambaixador de la dinastia Song (960-1279).

Nou!!: 1020 і Su Song · Veure més »

Taifa de Càceres

L'emirat de Càceres fou un estat musulmà de breu existència (1159-1171) centrat en la ciutat de Càceres.

Nou!!: 1020 і Taifa de Càceres · Veure més »

Teòfil II d'Alexandria

Teòfil II d'Alexandria va ser patriarca ortodox d'Alexandria de l'any 1010 al 1020.

Nou!!: 1020 і Teòfil II d'Alexandria · Veure més »

Tecnologia de la dinastia Song

Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.

Nou!!: 1020 і Tecnologia de la dinastia Song · Veure més »

Tema de Calàbria

El tema de Calàbria va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient, situat a Itàlia.

Nou!!: 1020 і Tema de Calàbria · Veure més »

Tema de Longobàrdia

Longobàrdia (en grec medieval Λογγοβαρδία o Λογγιβαρδία Longobardia o Longibardia, o també Λαγουβαρδία Lagubardia) era el nom que s'utilitzava a l'Imperi Romà d'Orient per designar els territoris controlats pels longobards a Itàlia.

Nou!!: 1020 і Tema de Longobàrdia · Veure més »

Tema de Sírmium

El tema de Sírmium (en grec medieval θέμα Σιρμίου) va ser un tema, una divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient fundada al, en territoris del que ara són Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: 1020 і Tema de Sírmium · Veure més »

Teodoric IV de Frísia Occidental

Teodoric IV de Frísia Occidental nascut probablement cap a 1020 i assassinat a Dordrecht el 13 de gener de 1049, va ser Comte de Frísia Occidental des de 1039 a 1049.

Nou!!: 1020 і Teodoric IV de Frísia Occidental · Veure més »

Torre de Castellnou de Bages

La torre de Castellnou de Bages és un edifici de Castellnou de Bages (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1020 і Torre de Castellnou de Bages · Veure més »

Udalard II

Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i net d'Udalard I de Barcelona.

Nou!!: 1020 і Udalard II · Veure més »

Vescomtat d'Angers

El vescomtat d'Angers fou una efímera jurisdicció que va existir al comtat d'Anjou al segle X i primera part del XI.

Nou!!: 1020 і Vescomtat d'Angers · Veure més »

Vescomtat de Barcelona

El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.

Nou!!: 1020 і Vescomtat de Barcelona · Veure més »

Vescomtat de Marsella

Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.

Nou!!: 1020 і Vescomtat de Marsella · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: 1020 і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Nou!!: 1020 і Vescomtat de Vallespir · Veure més »

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Nou!!: 1020 і Vescomte · Veure més »

Zhang Zai

Zhang Zai (xinès tradicional 張載 simplificat 张载 pinyin Zhāng Zǎi, Wade-Giles Chang Tsai, 1020 - 1077) fou un filòsof moral i cosmòleg xinès.

Nou!!: 1020 і Zhang Zai · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »