Accés més ràpid que el navegador!
120 les relacions: Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abiward, Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar, Adelaida d'Aquitània, Al-Hàkim (fatimita), Al-Qàdir, Albània del Caucas, Alep, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Tours, Arquebisbat de Trento, Bamberg (ciutat d'Alemanya), Banu Dhakwan, Banu Hammad, Basili II Bulgaròctonos, Berta de Borgonya, Bhatinda, Bhatnair, Bisbat antic de Lincoln, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Chartres, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Como, Bisbat de Cremona, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Niça, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Tortona, Bisbat de Vác, Bisbat suburbicari d'Albano, Bled, Bonifaci III de Toscana, Budic de Nantes, Casa de Blois, Castellolí, Catedral de Bamberg, Cèntul III de Bearn, Comtat d'Auxois, Comtat de Blois, Comtat de Chartres, Comtat de Dijon, Comtat de Nantes, Comtat de Reims, Comtat de Tours, ..., Conquesta feudal hispànica, Cronologia de la història de França, David de Tolosa, Districte de Bangalore, Districte de Hassan, Ducat de Borgonya, Emma de Blois, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V de Baviera, Era japonesa, Ermengol I d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Esteve Asolik, Eudes I de Blois, Eudes II de Blois, Farighúnida, Garcia Sanxes II de Pamplona, Geoffroi I, Grottaferrata, Guerra naval, Guillem IV d'Aquitània, Guillem V d'Aquitània, Hama, Hamdànides, Hammad ibn Bulugguín, Història de Polònia, Humbert I de Savoia, Kàlbida, Khatchen, Khitan, Llac Albano, Llista d'anys, Llista de ducs de Borgonya, Lulu (emir), Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir, Nasir Khusraw, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Nájera, Nil de Rossano, Norwich, Orde Basilià Italià de Grottaferrata, Otó Guillem de Borgonya, Otó I de Caríntia, Ozgon, Patriarca Copte d'Alexandria, Pseudo-Sinesi, Qarakhànida, Qàlat Bani Hammad, Regne de Mysore, Renald I de Borgonya, Saïd-ad-Dawla (hamdànida), Sanç III de Pamplona, Sàlih ibn Mirdàs, Sergi IV, Sigifred de Luxemburg, Speyergau, Sunset Boulevard (musical), Tema de Calàbria, Teobald II de Blois, Tortellà, Urraca Fernández de Castella, Vescomtat d'Angers, Vescomtat d'Auloron, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Châteaudun, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Sisteron, Vescomtat de Thouars, Ximena Fernández, Zacaries d'Alexandria. Ampliar l'índex (70 més) »
Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata
Labadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata (italià: abbazia territoriale di Santa Maria di Grottaferrata; llatí: abbatia territorialis B. Mariae Cryptaeferratae), també coneguda com a "abadia de Sant Nil" (dedicada a Nil de Rossano), és una seu particular de ritu oriental de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1004 і Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata · Veure més »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Nou!!: 1004 і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Nou!!: 1004 і Abiward · Veure més »
Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar
Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar (mort en 1027) fou un poeta andalusí que fou visir de Còrdova sota el hàjib Abd-al-Màlik al-Mudhàffar després de l'execució d'Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Idrís al-Jazirí (1004), conjuntament amb el gran cadi Ibn Dhakwan.
Nou!!: 1004 і Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar · Veure més »
Adelaida d'Aquitània
Adelaida d'Aquitània (~945 - 1004) fou infanta d'Aquitània i reina consort dels Francs (987-996).
Nou!!: 1004 і Adelaida d'Aquitània · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: 1004 і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: 1004 і Al-Qàdir · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: 1004 і Albània del Caucas · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: 1004 і Alep · Veure més »
Arquebisbat d'Eger
El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1004 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: 1004 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1004 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1004 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1004 і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Bamberg (ciutat d'Alemanya)
Bamberg és una ciutat al land de Baviera, a la regió de l'Alta Francònia, a Alemanya.
Nou!!: 1004 і Bamberg (ciutat d'Alemanya) · Veure més »
Banu Dhakwan
Els Banu Dhakwan foren una família de notables de Qúrtuba.
Nou!!: 1004 і Banu Dhakwan · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: 1004 і Banu Hammad · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: 1004 і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Berta de Borgonya
Berta de Borgonya (964 - 1010) fou infanta de Borgonya i reina consort de França (997-1003).
Nou!!: 1004 і Berta de Borgonya · Veure més »
Bhatinda
Bhatinda o Bathinda o Bhattinda, també Govindgarh avui fora d'ús (pali ਬਠਿੰਡਾ), és una ciutat del Panjab al districte de Bhatinda, del que és capital.
Nou!!: 1004 і Bhatinda · Veure més »
Bhatnair
Bhatnair (o Bhatner) és una fortalesa de Rajasthan, al nord de Bikaner a la riba esquerra del riu Ghagar.
Nou!!: 1004 і Bhatnair · Veure més »
Bisbat antic de Lincoln
El bisbat de Lincoln (anglès: Diocese of Lincoln; llatí: Dioecesis Lincolniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1004 і Bisbat antic de Lincoln · Veure més »
Bisbat d'Anagni-Alatri
La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1004 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1004 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1004 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Châlons-en-Champagne
El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Niça · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Tortona · Veure més »
Bisbat de Vác
Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.
Nou!!: 1004 і Bisbat de Vác · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1004 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »
Bled
Bled és un municipi situat al nord-oest d'Eslovènia, a la regió de l'Alta Carniola (en eslovè Gorenjska).
Nou!!: 1004 і Bled · Veure més »
Bonifaci III de Toscana
Bonifaci III de Toscana també anomenat Bonifaci de Canossa (era fill del comte Tedald i de Wil·la de Bolonya), nascut vers 985 i assassinat en un bosc entre Cremona i Màntua el 6 de maig de 1052) fou marquès de Màntua des del 1004, de Canossa (1015) i duc de la Toscana el 1027. També fou duc de Spoleto i senyor de Ferrara, Reggio, Canossa, Mòdena, Massa, Parma, Plasència i de part dels Estats pontificis i d'Umbria. Es va casar amb Riquida de Bèrgam, filla del comte palatí Giselbert. Fou declarat pel seu pare com únic hereu amb exclusió dels seus germans. En una lluita que s'embrancà entre Arduí d'Ivrea i Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic amb motiu del regne d'Itàlia (1014) es va declarar pel segon. El 1016 va combatre el marquès de Torí al costat de l'emperador. El 1020 va sufocar una revolta del seu germà Conrad. El 1027 va rebre el ducat de Toscana de l'emperador per haver sostingut la candidatura de Conrad II Hohensataufen; el domini de la Toscana li va donar el control de les rutes entre els Alps o el sud d'Itàlia. El 1032 apareix combatent contra Eudes II de Blois, comte de Troyes i de Meaux. El 1037 es va casar en segones noces amb Beatriu, filla de Frederic II de Lorena, duc de l'Alta Lorena i comte de Bar, neboda de l'emperadriu Gisela (esposa de Conrad II). D'aquest matrimoni van néixer.
Nou!!: 1004 і Bonifaci III de Toscana · Veure més »
Budic de Nantes
Budic de Nantes fou comte de Nantes de 1004 a 1038.
Nou!!: 1004 і Budic de Nantes · Veure més »
Casa de Blois
Els Tibaldians o casa de Blois foren un llinatge sorgit de la noblesa franca, en el qual els membres principals es van anomenar Tibald (Thibaldus en llatí).
Nou!!: 1004 і Casa de Blois · Veure més »
Castellolí
Castellolí és un municipi de la comarca de l'Anoia que forma part de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d'Òdena.
Nou!!: 1004 і Castellolí · Veure més »
Catedral de Bamberg
Altar de Veit Stoss Nau central La catedral de Bamberg (en alemany: Bamberger Dom), dedicada a Sant Pere i Sant Jordi, és un dels monuments arquitectònics més coneguts a Alemanya i ha estat la fita més famosa de Bamberg des del seu acabament al.
Nou!!: 1004 і Catedral de Bamberg · Veure més »
Cèntul III de Bearn
Cèntul III de Bearn va ser vescomte de Bearn del 984 al 1004.
Nou!!: 1004 і Cèntul III de Bearn · Veure més »
Comtat d'Auxois
El comtat d'Auxois fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya entre els altiplans de Langres-Châtillon i de Morvan, al sud del modern districte (arrondissement) de Montbard al departament de la Côte-d'Or.
Nou!!: 1004 і Comtat d'Auxois · Veure més »
Comtat de Blois
Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.
Nou!!: 1004 і Comtat de Blois · Veure més »
Comtat de Chartres
El comtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França centrada a Chartres.
Nou!!: 1004 і Comtat de Chartres · Veure més »
Comtat de Dijon
El comtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya centrada a la ciutat de Dijon.
Nou!!: 1004 і Comtat de Dijon · Veure més »
Comtat de Nantes
El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.
Nou!!: 1004 і Comtat de Nantes · Veure més »
Comtat de Reims
El comtat de Reims fou una jurisdicció feudal del Regne de França, constatada sota els carolingis, centrada a Reims.
Nou!!: 1004 і Comtat de Reims · Veure més »
Comtat de Tours
El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.
Nou!!: 1004 і Comtat de Tours · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: 1004 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: 1004 і Cronologia de la història de França · Veure més »
David de Tolosa
David fou un suposat bisbe de Tolosa del segle V o IX.
Nou!!: 1004 і David de Tolosa · Veure més »
Districte de Bangalore
El districte de Bangalore (kannada: ಬೆಂಗಳೂರು) fou un districte de l'Índia, avui dia format per dos districtes.
Nou!!: 1004 і Districte de Bangalore · Veure més »
Districte de Hassan
El districte de Hassan (kannada ಹಾಸನ) és una divisió administrativa de Karnataka a l'Índia.
Nou!!: 1004 і Districte de Hassan · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: 1004 і Ducat de Borgonya · Veure més »
Emma de Blois
Restes de l'abadia de Maillezais (2012) que fundaren Emma i el seu marit Emma de Blois (Comtessa de Poitou i duquessa d'Aquitània, filla de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois) morta després del 1004.
Nou!!: 1004 і Emma de Blois · Veure més »
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Nou!!: 1004 і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric V de Baviera
Enric de les Ardenes (Enric I de Luxemburg i V de Baviera), mort el 1026, va ser comte a Luxemburg (com Enric I) de 998 a 1026 i duc de Baviera (com Enric V) de 1004 a 1009 i de 1017 a 1026.
Nou!!: 1004 і Enric V de Baviera · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1004 і Era japonesa · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: 1004 і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: 1004 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esteve Asolik
Esteve de Taron (en armeni Ստեփանոս Տարոնեցի) conegut per Esteve Asolik (en armeni Ասողիկ, 'cantor', 'contacontes') va ser un historiador armeni del i principis del contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una Història universal.
Nou!!: 1004 і Esteve Asolik · Veure més »
Eudes I de Blois
Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois. Cap a 978/980, es va casar amb Berta de Borgonya, filla de Conrad III dit el Pacífic, rei de Borgonya. Després del conflicte que va oposar al seu pare a l'arquebisbe de Reims sobre el castell de Coucy, va rebre el 965 aquest castell però «en precari» de l'arquebisbe. En els anys 970, en els conflictes per al ducat de Bretanya, va sostenir al comte de Rennes, Conan, i va consolidar la influència de la seva família en aquest territori. Va rebre del rei carolingi Lotari I de França el títol de comte palatí que es quedarà en la seva família. No va trigar, amb els seus cosins herbertians, a esdevenir fidel dels carolingis contra els robertians. El 988, va ajudar a Carles de Baixa Lotaríngia en la seva presa de Laon, que havia pertangut al seu pare Teobald el Trampós. El 991, abandona el partit del lorenès contra la ciutat de Dreux. Però a la meitat del 991 va ntentar apoderar-se de Melun que pertanyia a Bucard el Venerable, el fidel entre els fidels d'Hug Capet, i va veure com es formava contra ell una aliança comprenent Hug Capet, Ricard I de Normandia i el comte d'Anjou, Folc III Nerra, gendre de Bucard. Va rebre d'Hug Capet el títol d'abat laic de Saint-Martin de Tours i de Marmoutier que va esdevenir la necròpoli dinàstica dels comtes de Blois. Tanmateix, a la primavera del 993, el comte Eudes I de Blois, decebut que Hug Capet i el seu fill s'haguessin negat a conferir-li el títol de duc dels francs, va imaginar, en aliança amb Adalberó de Laon un pla per fer-los capturar en el moment d'una trobada projectada a Metz entre els Capets i l'emperador Otó III i de col·locar al tron a Lluís de Baixa Lotaríngia, fill del duc Carles de Baixa Lotaríngia. Eudes I de Blois s'hauria proclamat llavors duc dels Francs i Adalberó bisbe de Reims. Hug Capet i el seu fill previnguts, van fer fracassar aquesta temptativa. Vers el 995, va entrar en guerra contra el comte d'Anjou, Folc III Nerra, ja en conflicte sobre la seva frontera al Chartres amb Conan I de Bretanya. Eudes I va crear una aliança que reunia el seu cunyat, el duc d'Aquitània, Guillem II de Poitiers (IV d'Aquitània), el comte de Flandes Balduí IV el Barbut, i fins i tot el seu antic enemic, el duc de Normandia, Ricard I. En el transcurs de l'hivern del 995-996, van posar setge davant el castell de Langeais on s'havia refugiat Folc III, però l'arribada del rei Hug Capet al socors de l'angeví va posar fi a la seva empresa. Malalt poc després, Eudes I de Blois va entrar a l'abadia de Marmoutier de Tours on va morir el dijous 12 març de 996. La seva vídua, Berta de Borgonya es va casar de nou amb el rei de França, Robert, el fill d'Hug Capet del qual la mort el 24 d'octubre de 996 va permetre aquest matrimoni al qual el rei difunt era oposat de manera radical.
Nou!!: 1004 і Eudes I de Blois · Veure més »
Eudes II de Blois
Eudes II de Blois dit Eudes el Xampanyès (vers 983 - 15 de novembre de 1037) mort en una batalla a Commercy), va ser Comte de Blois, de Châteaudun, de Chartres, de Reims, de Tours, de Beauvais, de Provins (de fet una senyoria esmentada com a comtat) i de Sancerre a partir de 1004 i comte de Troyes i de Meaux a partir de 1022.
Nou!!: 1004 і Eudes II de Blois · Veure més »
Farighúnida
La dinastia Farighúnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al fins a la conquesta del territori pels gaznèvides al començament del.
Nou!!: 1004 і Farighúnida · Veure més »
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Nou!!: 1004 і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »
Geoffroi I
Geoffroi I Berenguer o Jofré I de Bretanya (mort el 1008), fou comte de Rennes i duc de Bretanya del de 992 al 1008.
Nou!!: 1004 і Geoffroi I · Veure més »
Grottaferrata
Grottaferrata és una ciutat de 20.492 habitants en la ciutat metropolitana de Roma Capital, en la zona dels turons Albaneses, que forma part dels Castelli Romani.
Nou!!: 1004 і Grottaferrata · Veure més »
Guerra naval
Batalla del Nil. La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics.
Nou!!: 1004 і Guerra naval · Veure més »
Guillem IV d'Aquitània
Guillem IV d'Aquitània i II de Poitiers, de malnom Braç de Ferro, fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers del 963 al 995.
Nou!!: 1004 і Guillem IV d'Aquitània · Veure més »
Guillem V d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.
Nou!!: 1004 і Guillem V d'Aquitània · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: 1004 і Hama · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: 1004 і Hamdànides · Veure més »
Hammad ibn Bulugguín
Hammad ibn Bulugguín (mort el 1028) fou el primer emir hammadita (Banu Hammad).
Nou!!: 1004 і Hammad ibn Bulugguín · Veure més »
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Nou!!: 1004 і Història de Polònia · Veure més »
Humbert I de Savoia
Humbert I de Mauriena i Belley (després també de Chablais), anomenat Humbert de les Mans Blanques, (Regne de Borgonya devers 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048) fou el primer comte de Mauriena, el que va ser l'embrió de la futura Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la més tard anomenada Dinastia Savoia al que esdevindrà el comtat del mateix nom.
Nou!!: 1004 і Humbert I de Savoia · Veure més »
Kàlbida
La dinastia kàlbida o dels kàlbides fou una nissaga sorgida de la tribu Banu Kalb que va exercir al el poder com a governadors principalment a Sicília; foren també coneguts localment com a Banu Abi l-Husayn (o de vegades Banu Abi l-Hasan).
Nou!!: 1004 і Kàlbida · Veure més »
Khatchen
El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabakh (Nagorno Karabagh) establert al.
Nou!!: 1004 і Khatchen · Veure més »
Khitan
Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.
Nou!!: 1004 і Khitan · Veure més »
Llac Albano
El Llac Albà, també anomenat Llac de Castelgandolfo, és un menut llac volcànic al sud de Roma, a Itàlia.
Nou!!: 1004 і Llac Albano · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1004 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Nou!!: 1004 і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »
Lulu (emir)
Abu-Muhàmmad Lulu, conegut com Lulu al-Kabir (‘Lulu el Gran’), i també conegut per les nisbes al-Jarrahí as-Sayfí (pel fet d'haver servit els jarràhides i Sayf-ad-Dawla, respectivament) fou emir usurpador d'Alep del 1004 al 1008 i regent del 1002 al 1004.
Nou!!: 1004 і Lulu (emir) · Veure més »
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.
Nou!!: 1004 і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir · Veure més »
Nasir Khusraw
Abu Mo’in Hamid ad-Din Nasir ibn Khusraw al-Qubadiani o Nāsir Khusraw Qubādiyānī (1004 - 1088 C. (en persa, ناصر خسرو), va ser un teòleg, poeta, viatger i filòsof ismaïlita de llengua persa. Va néixer i va morir en terres del que és avui l'Afganistan, i aleshores el Gran Khorasan. Se'l considera com un dels grans poetes i prosistes de la literatura persa, i és fins avui dia molt venerat pel xiisme ismaïlita.
Nou!!: 1004 і Nasir Khusraw · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.
Nou!!: 1004 і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »
Nájera
Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1004 і Nájera · Veure més »
Nil de Rossano
Nil de Rossano o Nil el Jove, en italià Nilo i batejat com a Nicola (Rossano, Calàbria, 910 - Túsculum, 26 de setembre de 1004) va ser un monjo basilià italià, eremita i abat, fundador de l'abadia de Grottaferrata.
Nou!!: 1004 і Nil de Rossano · Veure més »
Norwich
Norwich (pronunciat /ˈnɒrɪdʒ/ o també /ˈnɒrɪtʃ/) és una ciutat del Regne Unit, capital del comtat de Norfolk (Anglaterra).
Nou!!: 1004 і Norwich · Veure més »
Orde Basilià Italià de Grottaferrata
LOrde Basilià Italià de Grottaferrata, en llatí Ordo Basilianus Italiae, seu Cryptoferratensis, és un orde monàstic de l'Església catòlica de ritual bizantí, branca per tant dels basilians. Fou fundat en 1573 per a reunir els monestirs continuadors de la comunitat que va fundar Nil de Rossano al final del i que s'establí a Grottaferrata en 1005. Els monjos que en formen part posposen al seu nom les sigles O.S.B.I.
Nou!!: 1004 і Orde Basilià Italià de Grottaferrata · Veure més »
Otó Guillem de Borgonya
Otó Guillem de Borgonya (962 - 1026) fou comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).
Nou!!: 1004 і Otó Guillem de Borgonya · Veure més »
Otó I de Caríntia
Otó I de Caríntia o Otó de Worms (? - 4 de novembre de 1004) fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona del 978 al 985 i de nou des del 1002 fins a la seva mort.
Nou!!: 1004 і Otó I de Caríntia · Veure més »
Ozgon
Ozgon (en kirguís: Өзгөн Özgön; en rus: Узген) és una ciutat situada a la província d'Oix al Kirguizstan, amb uns 40.000 habitants.
Nou!!: 1004 і Ozgon · Veure més »
Patriarca Copte d'Alexandria
El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.
Nou!!: 1004 і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »
Pseudo-Sinesi
Sinesi (Synesius) o Pseudo-Sinesi és el nom d'un tractat en grec sobre febres publicat el 1749 ("Synesius de Febribus, quem nunc primnum ex Codice MS. Bibliothecae Lugduno-Batavae edidit, vertit, Notisque illustravit Jo. Steph. Bernard. Accedit Viatici Constantino Africano interprete lib. vii. pars". Com es veu pel seu títol és un tractat de medicina amb descripció de malalties i els seus tractaments. Encara que atribuït a un metge de nom Sinesi, després es va veure que era part d'una obra en set llibres de nom, i sembla evident que l'autor fou en realitat Constantí Africà. Constantí Africà va deixar diverses obres entre les quals "De omnium Morborum, qui Homini accidere possunt, Cognitione et Curatione" o "Viaticum" que és l'obra abans esmentada com a Pseudo-Sinesi, probablement una traducció d'una obra original d'Abú Ja'far Ahmed Ibn Ibrahím Ibn Abí Kháled, o Ibnu-l-Jezzár. (Constantí l'anomena Abú Jafar Ibnu-l-Jezzár o Ahmed Ibn Ibrahím Ibn Abí Kháled) un deixeble de Ishak Ibn Soleiman Al-Israilí (conegut per Isaac Judaeus), que va viure a Kairuan on va morir el 1004 o 1005, eminent autor d'obres de medicina, metafísica, historia i altres camps entre les quals Zádu-l-Musáfer, "Viaticum Peregrinautium" en set llibres. Categoria:Llibres.
Nou!!: 1004 і Pseudo-Sinesi · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: 1004 і Qarakhànida · Veure més »
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Nou!!: 1004 і Qàlat Bani Hammad · Veure més »
Regne de Mysore
Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.
Nou!!: 1004 і Regne de Mysore · Veure més »
Renald I de Borgonya
Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al.
Nou!!: 1004 і Renald I de Borgonya · Veure més »
Saïd-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-FadàIl Saïd-ad-Dawla, més conegut com Saïd-ad-Dawla, fou el tercer i darrer emir hamdànida d'Alep del 991 al 1002.
Nou!!: 1004 і Saïd-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: 1004 і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sàlih ibn Mirdàs
Àssad-ad-Dawla Sàlih ibn Mirdàs fou el primer emir mirdàsida d'Alep (1024-1029).
Nou!!: 1004 і Sàlih ibn Mirdàs · Veure més »
Sergi IV
Sergi IV (Roma, ? - 12 de maig de 1012) va ser Papa de 1009 a 1012.
Nou!!: 1004 і Sergi IV · Veure més »
Sigifred de Luxemburg
Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.
Nou!!: 1004 і Sigifred de Luxemburg · Veure més »
Speyergau
El Speyergau era a l'edat mitjana una jurisdicció comtal que s'estenia en l'entorn de la ciutat d'Espira (alemany Speyer).
Nou!!: 1004 і Speyergau · Veure més »
Sunset Boulevard (musical)
Sunset Boulevard és un musical amb llibret i lletres de Don Black i Christopher Hampton i música d'Andrew Lloyd Webber.
Nou!!: 1004 і Sunset Boulevard (musical) · Veure més »
Tema de Calàbria
El tema de Calàbria va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient, situat a Itàlia.
Nou!!: 1004 і Tema de Calàbria · Veure més »
Teobald II de Blois
Teobald II de Blois (979/981 - 11 de juliol de 1004, bur Chartres Saint-Père) fou comte de Blois, Chartres, Châteaudun, Tours, Provins i Reims.
Nou!!: 1004 і Teobald II de Blois · Veure més »
Tortellà
Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: 1004 і Tortellà · Veure més »
Urraca Fernández de Castella
Urraca de Castella o Urraca Fernández (ca. 935 - 1007) va ser una infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lleó (951-956) i (958-960) i reina consort de Navarra (970-994).
Nou!!: 1004 і Urraca Fernández de Castella · Veure més »
Vescomtat d'Angers
El vescomtat d'Angers fou una efímera jurisdicció que va existir al comtat d'Anjou al segle X i primera part del XI.
Nou!!: 1004 і Vescomtat d'Angers · Veure més »
Vescomtat d'Auloron
El vescomtat d'Auloron fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada en l'antiga vila romana d'Iluro (Auloron) format per les valls de Varetons, Aspa i Aussau.
Nou!!: 1004 і Vescomtat d'Auloron · Veure més »
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Nou!!: 1004 і Vescomtat de Bearn · Veure més »
Vescomtat de Châteaudun
El vescomtat de Châteaudun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Châteaudun, al sud-oest de París, a la regió actual del Centre – Vall del Loira.
Nou!!: 1004 і Vescomtat de Châteaudun · Veure més »
Vescomtat de Marsella
Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
Nou!!: 1004 і Vescomtat de Marsella · Veure més »
Vescomtat de Sisteron
El vescomtat de Sisteron fou una jurisdicció feudal de Provença centrada a la població de Sisteron al departament d'Alps d'Alta Provença (Alps-de-Haute-Provence).
Nou!!: 1004 і Vescomtat de Sisteron · Veure més »
Vescomtat de Thouars
El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.
Nou!!: 1004 і Vescomtat de Thouars · Veure més »
Ximena Fernández
Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).
Nou!!: 1004 і Ximena Fernández · Veure més »
Zacaries d'Alexandria
Zacaries va ser el 64è papa d'Alexandria i patriarca de la Seu de Sant Marc, del 28 de setembre de l'any 1004 al 22 de novembre del 1032.
Nou!!: 1004 і Zacaries d'Alexandria · Veure més »
