Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Albert Billeter, Anàlisi de Fourier, Asteroide, Asteroide de tipus S, Astrologia occidental, Ceres (planeta nan), Cinquè planeta (hipotètic), Cinturó d'asteroides, Classificació espectral dels asteroides, Convencions sobre nomenclatura astronòmica, Dècada del 1800, Definició de «planeta», Elisabeth von Matt, Faetó (planeta), Família de Juno, Jet Force Gemini, Juno (desambiguació), Karl Ludwig Harding, Llista d'asteroides (1-1000), Llista d'asteroides/1–100, Neptú (planeta), Planeta, Planetes en l'astrologia, Plutó (planeta nan), Redefinició de «planeta» de 2006, Resum d'astronomia, Sailor Moon, Simbologia astronòmica, (29) Amfitrite, (32326) 2000 QO62.
Albert Billeter
fou un rellotger suís establert a Gràcia (Barcelona) entre 1850 i 1880 al carrer de l'Àngel n. 83 (Can Pardal), cantonada Torrent de l'Olla, on fundà la seva "Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro carriles, Fábricas y casas de campo.
Nou!!: (3) Juno і Albert Billeter · Veure més »
Anàlisi de Fourier
Senyal temporal d'un baix elèctric de la corda La (55 Hz). Transformada de Fourier de la senyal temporal d'un ubaix elèctric de la corda A (55 Hz).L'anàlisi de Fourier revela els components oscil·latoris de senyals i funcions. En matemàtiques, l'anàlisi de Fourier (/ˈfʊrieɪ, -iər/) és l'estudi de la forma com una funció general es pot representar o aproximar a partir de sumes o de funcions trigonomètriques més simples.
Nou!!: (3) Juno і Anàlisi de Fourier · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: (3) Juno і Asteroide · Veure més »
Asteroide de tipus S
(433) Eros, un exemple d'asteroide de tipus S. Els asteroides de tipus S són asteroides de composició rocosa.
Nou!!: (3) Juno і Asteroide de tipus S · Veure més »
Astrologia occidental
L'astrologia occidental, com les altres formes d'astrologia existents en altres cultures, és una disciplina de coneixement considerada no-científica pels barems actuals del que es coneix com a ciència, per bé que inclou dins de la seva metodologia certs estudis científics com ara la geometria i l'astronomia.
Nou!!: (3) Juno і Astrologia occidental · Veure més »
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Nou!!: (3) Juno і Ceres (planeta nan) · Veure més »
Cinquè planeta (hipotètic)
En la història de l'astronomia, un grapat de cossos del sistema solar han estat considerats com el cinquè planeta del Sol.
Nou!!: (3) Juno і Cinquè planeta (hipotètic) · Veure més »
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Nou!!: (3) Juno і Cinturó d'asteroides · Veure més »
Classificació espectral dels asteroides
Un tipus espectral d'asteroides s'assigna als asteroides en funció del seu espectre de reflectància, color i, de vegades, albedo.
Nou!!: (3) Juno і Classificació espectral dels asteroides · Veure més »
Convencions sobre nomenclatura astronòmica
En l'Antiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom.
Nou!!: (3) Juno і Convencions sobre nomenclatura astronòmica · Veure més »
Dècada del 1800
Formalment, la dècada del 1800 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1800 fins al 31 de desembre de 1809.
Nou!!: (3) Juno і Dècada del 1800 · Veure més »
Definició de «planeta»
Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.
Nou!!: (3) Juno і Definició de «planeta» · Veure més »
Elisabeth von Matt
va ser una astrònoma austríaca activa a finals del i principis del XIX, considerada l'única dona científica que va publicar les seves observacions en revistes d'astronomia europees durant aquest període.
Nou!!: (3) Juno і Elisabeth von Matt · Veure més »
Faetó (planeta)
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers, qui va formular la hipòtesi del planeta Faetó. Faetó, o també Faetont, és el nom d'un planeta hipotètic existent entre les òrbites de Mart i Júpiter, la destrucció del qual suposadament va portar a la formació del cinturó d'asteroides del nostre sistema solar intern.
Nou!!: (3) Juno і Faetó (planeta) · Veure més »
Família de Juno
La família Juno és la família d'asteroides que estan en el veïnatge de Juno.
Nou!!: (3) Juno і Família de Juno · Veure més »
Jet Force Gemini
Jet Force Gemini és un videojoc d'acció en tercera persona desenvolupat i publicat per Rare per la Nintendo 64.
Nou!!: (3) Juno і Jet Force Gemini · Veure més »
Juno (desambiguació)
* Mitologia: Juno, esposa de Júpiter en la mitologia romana.
Nou!!: (3) Juno і Juno (desambiguació) · Veure més »
Karl Ludwig Harding
Karl Ludwig Harding (29 de setembre de 1765 - 31 d'agost de 1834) fou un astrònom alemany notable per haver descobert l'asteroide 3 Juno.
Nou!!: (3) Juno і Karl Ludwig Harding · Veure més »
Llista d'asteroides (1-1000)
Llista d'asteroides de l'1 al 1.000, amb data de descoberta i descobridor.
Nou!!: (3) Juno і Llista d'asteroides (1-1000) · Veure més »
Llista d'asteroides/1–100
|- | (1) Ceres | 1 de gener, 1801 | Palerm, Sicília | G. Piazzi |- | (2) Pal·les | 28 de març, 1802 | Bremen, Alemanya | H. W. Olbers |- | (3) Juno | 1 de setembre, 1804 | Lilienthal, Alemanya | K. Harding |- | (4) Vesta | 29 de març, 1807 | Bremen, Alemanya | H. W. Olbers |- | (5) Astrea | 8 de desembre, 1845 | Driesen (ara Drezdenko, Polònia) | K. L. Hencke |- | (6) Hebe | 1 de juliol, 1847 | Driesen (ara Drezdenko, Polònia) | K. L. Hencke |- | (7) Iris | 13 d'agost, 1847 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | (8) Flora | 18 d'octubre, 1847 | Londres, Anglaterra | J. R. Hind |- | (9) Metis | 25 d'abril, 1848 | Markree, Irlanda | A. Graham |- | (10) Higiea | 12 d'abril, 1849 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (11) Partènope | 11 de maig, 1850 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (12) Victòria | 13 de setembre, 1850 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | (13) Egèria | 2 de novembre, 1850 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (14) Irene | 19 de maig, 1851 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | (15) Eunòmia | 29 de juliol, 1851 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (16) Psique | 17 de març, 1852 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | 17 Tetis | 17 d'abril, 1852 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 18 Melpòmene | 24 de juny, 1852 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | 19 Fortuna | 22 d'agost, 1852 | Londres, Anglaterra | J. R. Hind |- | (20) Massàlia | 19 de setembre, 1852 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (21) Lutècia | 15 de novembre, 1852 | París, França | H. Goldschmidt |- | (22) Cal·líope | 16 de novembre, 1852 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | (23) Talia | 15 de desembre, 1852 | Londres, Anglaterra | J. R. Hind |- | 24 Temis | 5 d'abril, 1853 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | 25 Phocaea | 6 d'abril, 1853 | Marsella, França | J. Chacornac |- | 26 Proserpina | 5 de maig, 1853 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 27 Euterpe | 8 de novembre, 1853 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | 28 Bellona | 1 de març, 1854 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 29 Amphitrite | 1 de març, 1854 | Londres (Regne Unit) | A. Marth |- | 30 Urania | 22 de juliol, 1854 | Londres, Anglaterra | J. R. Hind |- | 31 Euphrosyne | 1 de setembre, 1854 | Washington D.C, Estats Units | J. Ferguson |- | 32 Pomona | 26 d'octubre, 1854 | París, França | H. Goldschmidt |- | 33 Polyhymnia | 28 d'octubre, 1854 | París, França | J. Chacornac |- | 34 Circe | 6 d'abril, 1855 | París, França | J. Chacornac |- | 35 Leukothea | 19 d'abril, 1855 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 36 Atalante | 5 d'octubre, 1855 | París, França | H. Goldschmidt |- | 37 Fides | 5 d'octubre, 1855 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 38 Leda | 12 de gener, 1856 | París, França | J. Chacornac |- | 39 Laetitia | 8 de febrer, 1856 | París, França | J. Chacornac |- | 40 Harmonia | 31 de març, 1856 | París, França | H. Goldschmidt |- | 41 Daphne | 22 de maig, 1856 | París, França | H. Goldschmidt |- | 42 Isis | 23 de maig, 1856 | Oxford, Anglaterra | N. R. Pogson |- | 43 Ariadne | 15 d'abril, 1857 | Oxford, Anglaterra | N. R. Pogson |- | 44 Nysa | 27 de maig, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 45 Eugenia | 27 de juny, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 46 Hestia | 16 d'agost, 1857 | Oxford, Anglaterra | N. R. Pogson |- | 47 Aglaja | 15 de setembre, 1857 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 48 Doris | 19 de setembre, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 49 Pales | 19 de setembre, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 50 Virginia | 4 d'octubre, 1857 | Washington D.C, Estats Units | J. Ferguson |- | 51 Nemausa | 22 de gener, 1858 | Nimes, França | A. Laurent |- | 52 Europa | 4 de febrer, 1858 | París, França | H. Goldschmidt |- | 53 Kalypso | 4 d'abril, 1858 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 54 Alexandra | 10 de setembre, 1858 | París, França | H. Goldschmidt |- | 55 Pandora | 10 de setembre, 1858 | Albany, Nova York, Estats Units | G. M. Searle |- | 56 Melete | 9 de setembre, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 57 Mnemosyne | 22 de setembre, 1859 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 58 Concordia | 24 de març, 1860 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 59 Elpis | 12 de setembre, 1860 | París, França | J. Chacornac |- | 60 Echo | 14 de setembre, 1860 | Washington DC, Estats Units | J. Ferguson |- | 61 Danaë | 19 de setembre, 1860 | París, França | H. Goldschmidt |- | 62 Erato | 14 de setembre, 1860 | Berlín, Alemanya | O. Lesser, W. Förster |- | 63 Ausonia | 10 de febrer, 1861 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | 64 Angelina | 4 de març, 1861 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 65 Cybele | 8 de març, 1861 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 66 Maja | 9 d'abril, 1861 | Cambridge, Massachusetts, Estats Units | H. P. Tuttle |- | 67 Asia | 17 d'abril, 1861 | Madras, Índia | N. R. Pogson |- | 68 Leto | 29 d'abril, 1861 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 69 Hesperia | 26 d'abril, 1861 | Milà, Itàlia | G. Schiaparelli |- | 70 Panopaea | 5 de maig, 1861 | París, França | H. Goldschmidt |- | 71 Niobe | 13 d'agost, 1861 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 72 Feronia | 29 de maig, 1861 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 73 Klytia | 7 d'abril, 1862 | Cambridge, Massachusetts, Estats Units | H. P. Tuttle |- | 74 Galatea | 29 d'agost, 1862 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 75 Eurydike | 22 de setembre, 1862 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 76 Freia | 2 d'octubre, 1862 | Copenhaguen, Dinamarca | H. d'Arrest |- | 77 Frigga | 12 de novembre, 1862 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 78 Diana | 15 de març, 1863 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 79 Eurynome | 14 de setembre, 1863 | Ann Arbor, Michigan, Estats Units | J. C. Watson |- | 80 Sappho | 2 de maig, 1864 | Madras, Índia | N. R. Pogson |- | 81 Terpsichore | 30 de setembre, 1864 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 82 Alkmene | 27 de novembre, 1864 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 83 Beatrix | 26 d'abril, 1865 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | 84 Klio | 25 d'agost, 1865 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 85 Io | 19 de setembre, 1865 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 86 Semele | 4 de gener, 1866 | Berlín, Alemanya | F. Tietjen |- | 87 Sylvia | 16 de maig, 1866 | Madras, Índia | N. R. Pogson |- | 88 Thisbe | 15 de juny, 1866 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 89 Julia | 6 d'agost, 1866 | Marsella, França | É. Stephan |- | 90 Antiope | 1 d'octubre, 1866 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 91 Aegina | 4 de novembre, 1866 | Marsella, França | É. Stephan |- | 92 Undina | 7 de juliol, 1867 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 93 Minerva | 24 d'agost, 1867 | Ann Arbor, Michigan, Estats Units | J. C. Watson |- | 94 Aurora | 6 de setembre, 1867 | Ann Arbor, Michigan, Estats Units | J. C. Watson |- | 95 Arethusa | 23 de novembre, 1867 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 96 Aegle | 17 de febrer, 1868 | Marsella, França | J. Coggia |- | 97 Klotho | 17 de febrer, 1868 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 98 Ianthe | 18 d'abril, 1868 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 99 Dike | 28 de maig, 1868 | Marsella, França | A. Borrelly |- | 100 Hekate | 11 de juliol, 1868 | Ann Arbor, Michigan, Estats Units | J. C. Watson |- 000001-000100.
Nou!!: (3) Juno і Llista d'asteroides/1–100 · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: (3) Juno і Neptú (planeta) · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: (3) Juno і Planeta · Veure més »
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Nou!!: (3) Juno і Planetes en l'astrologia · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: (3) Juno і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Redefinició de «planeta» de 2006
L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.
Nou!!: (3) Juno і Redefinició de «planeta» de 2006 · Veure més »
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Nou!!: (3) Juno і Resum d'astronomia · Veure més »
Sailor Moon
, també traduït al català com a Marinera Lluna, és un manga shojo creat per Naoko Takeuchi el 1991.
Nou!!: (3) Juno і Sailor Moon · Veure més »
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Nou!!: (3) Juno і Simbologia astronòmica · Veure més »
(29) Amfitrite
(29) Amfitrite és l'asteroide número 29 de la sèrie, descobert a l'Observatori George Bishop de Londres l'1 de març del 1854 per A. Marth, probablement el tercer en diàmetre darrere d'Eunòmia i Juno Té un diàmetre de 2 quilòmetres i probablement no és tot de roca sòlida, ja que la seva densitat és massa baixa per ésser un objecte sòlid format enterament de silicats, essent molt més lleuger que Eunòmia o Juno.
Nou!!: (3) Juno і (29) Amfitrite · Veure més »
(32326) 2000 QO62
(32326) 2000 QO62 és un asteroide del cinturó principal.
Nou!!: (3) Juno і (32326) 2000 QO62 · Veure més »
