Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Angra Mainyu, Azazel, Bíblia, Belial, Belzebú, Déu en les religions abrahàmiques, Diable, Dimoni, Dualisme, Grec antic, Hebreu, Job, Llibre de Job, Llucifer, Septuaginta, Trident, Xaitan, Zacaries.
Angra Mainyu
Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error.
Nou!!: Satanàs і Angra Mainyu · Veure més »
Azazel
Azazel és una entitat espiritual citada en el llibre de Levític 16,8-10 i 16,26.
Nou!!: Satanàs і Azazel · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Satanàs і Bíblia · Veure més »
Belial
Belial és un dimoni, el nom del qual significa en hebreu "sense vàlua".
Nou!!: Satanàs і Belial · Veure més »
Belzebú
Belzebú o Beelzebub (més adequadament Ba‘al Zevûv o Ba‘al Zəvûv, en hebreu בעל זבוב, amb moltes variants) era el nom que els monoteistes hebreus donaven a la deïtat filistea Baal adorada en èpoques bíbliques a la ciutat d'Ekron, la qual posteriorment seria assimilada a la tradició cristiana.
Nou!!: Satanàs і Belzebú · Veure més »
Déu en les religions abrahàmiques
El concepte de Déu a les religions abrahàmiques se centra en el monoteisme.
Nou!!: Satanàs і Déu en les religions abrahàmiques · Veure més »
Diable
Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.
Nou!!: Satanàs і Diable · Veure més »
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Nou!!: Satanàs і Dimoni · Veure més »
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Nou!!: Satanàs і Dualisme · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Satanàs і Grec antic · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Satanàs і Hebreu · Veure més »
Job
Job és el protagonista del Llibre de Job, profeta per als jueus i cristians (és venerat com a sant a tota la cristiandat), i profeta de Déu a l'Alcorà per als musulmans. Ha esdevingut símbol i personificació de la paciència en la cultura popular. El Llibre de Job presenta el personatge com un home just, beneït per Déu per la seva virtut. Job té quatre virtuts fonamentals: és íntegre i recte; té temor de Déu; i s'allunya del mal. Déu i el diable parlen i el segon diu que Job estima Déu només perquè l'afavoreix i té la sort de cara. Per demostrar que no, Déu deixa que Satanàs faci el que vulgui: fa que Job perdi la seva fortuna, els seus fills, la seva salut i tot el que gaudia fins llavors. Malgrat això, Job no retreu res a Déu ni l'abandona, al contrari, confia en la seva justícia. Finalment, Job torna a la seva condició anterior i és beneït; té set fills i tres filles: Jemima (que vol dir "colom"), Keziah ("canyella") i Keren-happuch ("maquillatge de l'ull"), que foren les dones més belles del país. Va viure feliç fins als 140 anys i morí santament. Job apareix també al Llibre d'Ezequiel (14, 14-18), lEpístola de Jaume (5, 11), a l'Alcorà, on es presenta com a profeta, i a l'apòcrif Testament de Job.
Nou!!: Satanàs і Job · Veure més »
Llibre de Job
El Llibre de Job és un dels llibres sapiencials de l'Antic Testament i explica la història de Job (en àrab Ayyub) i com va superar les proves que li va imposar Déu.
Nou!!: Satanàs і Llibre de Job · Veure més »
Llucifer
Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivització d'aquest adjectiu, Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba), el Helel o Heilel hebreu, és un dimoni diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació del Lucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".
Nou!!: Satanàs і Llucifer · Veure més »
Septuaginta
Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).
Nou!!: Satanàs і Septuaginta · Veure més »
Trident
Trident és una llança de tres puntes.
Nou!!: Satanàs і Trident · Veure més »
Xaitan
Els dimonis o xaytans o xayatin o xaiatins (plural, ‘dimoni’, ‘diable’, ‘Satanàs’) són, en l'islam, uns esperits malignes que inciten els humans i els genis a pecar tot xiuxiuejant-los (‘murmuri’, ‘xiuxiueig’) al cor (ْ).
Nou!!: Satanàs і Xaitan · Veure més »
Zacaries
En el cristianisme, Zacaries fou un sacerdot jueu marit d'Elisabet, cosina de Maria, la mare de Jesús, i pare de sant Joan Baptista.
Nou!!: Satanàs і Zacaries · Veure més »
