Similituds entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Walid I, Califa, Damasc, Enciclopèdia de l'Islam, Iraq (província del Califat), Jerusalem, La Meca, Medina, Omeies, Síria, Setge de Constantinoble (717-718), Yazid ibn al-Muhàl·lab.
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Al-Hajjaj ibn Yússuf і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Al-Walid I · Al-Walid I і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califa · Califa і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Damasc · Damasc і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Enciclopèdia de l'Islam · Enciclopèdia de l'Islam і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Iraq (província del Califat) · Iraq (província del Califat) і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Jerusalem · Jerusalem і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і La Meca · La Meca і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Medina · Medina і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Omeies · Omeies і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Síria · Síria і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Setge de Constantinoble (717-718) · Setge de Constantinoble (717-718) і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Yazid ibn al-Muhàl·lab
Yazid ibn al-Muhàl·lab fou fill del general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra i el seu successor en el govern del Khurasan vers 702, i després governador de l'Iraq i Khurasan (715/716 a 717).
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Yazid ibn al-Muhàl·lab · Sulayman ibn Abd-al-Màlik і Yazid ibn al-Muhàl·lab ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik
- Què tenen en comú Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik
- Semblances entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Comparació entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Úmar ibn Abd-al-Aziz té 35 relacions, mentre que Sulayman ibn Abd-al-Màlik té 27. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 20.97% = 13 / (35 + 27).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: