Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Història de Tunísia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Història de Tunísia

Úmar ibn Abd-al-Aziz vs. Història de Tunísia

Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720). Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Similituds entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Història de Tunísia

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Història de Tunísia tenen 8 coses en comú (en Uniopèdia): Califa, Damasc, Egipte, Jerusalem, Kharigisme, La Meca, Medina, Omeies.

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califa · Califa і Història de Tunísia · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Damasc · Damasc і Història de Tunísia · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Egipte · Egipte і Història de Tunísia · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Jerusalem · Història de Tunísia і Jerusalem · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Kharigisme · Història de Tunísia і Kharigisme · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Úmar ibn Abd-al-Aziz і La Meca · Història de Tunísia і La Meca · Veure més »

Medina

Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Medina · Història de Tunísia і Medina · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Úmar ibn Abd-al-Aziz і Omeies · Història de Tunísia і Omeies · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Història de Tunísia

Úmar ibn Abd-al-Aziz té 35 relacions, mentre que Història de Tunísia té 609. Com que tenen en comú 8, l'índex de Jaccard és 1.24% = 8 / (35 + 609).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Història de Tunísia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »