Accés més ràpid que el navegador!
163 les relacions: Agres, Agullent, Agustí Arqués i Jover, Ajuntament, Al-Azraq, Al-Àndalus, Albaida, Alcoi, Almogàver, Andreu Valor i Insa, Antoni Torró i Sansalvador, Arc atrompetat, Arròs al forn, Arròs caldós, Art esquemàtic, Art llevantí, Art macroesquemàtic, Art rupestre, Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, Bacallà, Barcelona, Benigànim, Bufali, Café-licor, Calçat, Capital, Carolina Ferre, Cartó, Casa-Museu del Comtat, Castell de Cocentaina, Castell de Penella, Ciment, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Club Deportiu Contestano, Coalició Compromís, Coca de dacsa, Cocentaina, Comarca, Comtat (País Valencià), Comte, Contraban, Convent de Franciscans (Cocentaina), Croat (guerrer), Dacsa, Diputació d'Alacant, Edat antiga, Edat contemporània, Edat mitjana, Edat moderna, Edifici Merín, ..., Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, El Genovés, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Els Algars, Emirat de Granada, Enrique Torró Insa, Ermita de Santa Bàrbara (Cocentaina), Església de Santa Maria de Cocentaina, Església del Salvador de Cocentaina, Esquerra Unida, Esquerra Unida del País Valencià, Estació de Xàtiva (ferrocarril), Estació del Nord (València), Expulsió dels moriscos, Ferran el Catòlic, Filatura, Fira, Fira de Tots Sants de Cocentaina, Florí d'or d'Aragó, Gerard Mur Pérez, Guerra Civil espanyola, Gustau Pascual Falcó, Herbero de la Serra de Mariola, Ibers, Información, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Jeroni Jacint Espinosa, Josep Insa Martínez, Josep Pérez Vilaplana, Josep Vicent Egea Insa, Jovada, L'Alcúdia de Cocentaina, La Pobla del Duc, La Serreta (Alcoi), Línia 4 (Regional País Valencià), Mare de Déu del Miracle de Cocentaina, Mistela, Montaverner, Moros i Cristians, Moros i Cristians de Cocentaina, Mudèjar, Muro d'Alcoi, Navarra, Neolític, Nicolau Borràs Falcó, Olleta, Ontinyent, Osca, País Valencià, Palau Comtal de Cocentaina, Paleolític, Paper, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Patrimoni de la Humanitat, Penella, Pere el Cerimoniós, Pericana, Pintura rupestre, Plom de la Serreta d'Alcoi, Poble Nou de Sant Rafel, Podem, Prehistòria, Quaresma, Rafael Briet Seguí, Rafael Gadea Martí, Raval (urbanisme), Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Regne de València, Revolució Industrial, Roger de Llúria, Saragossa, Segle XVIII, Segona República Espanyola, Serpis, Serra Mariola, Socarrats (malnom), Tèxtil, Tots Sants, Unió Musical Contestana, Unides Podem, Universitat d'Alacant, Valencià, Vicent Valls i González, 1 de novembre, 1245, 1247, 1275, 1291, 1304, 1346, 1488, 1609, 1666, 1705, 1805, 19 d'abril, 1998, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2021. Ampliar l'índex (113 més) »
Agres
Agres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Nou!!: Cocentaina і Agres · Veure més »
Agullent
Agullent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Cocentaina і Agullent · Veure més »
Agustí Arqués i Jover
Agustí Arqués i Jover (Cocentaina, 30 d'abril de 1734 - València, 14 de juny de 1808) va ser un religiós i historiador valencià.
Nou!!: Cocentaina і Agustí Arqués i Jover · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Cocentaina і Ajuntament · Veure més »
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Nou!!: Cocentaina і Al-Azraq · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Cocentaina і Al-Àndalus · Veure més »
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Cocentaina і Albaida · Veure més »
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Nou!!: Cocentaina і Alcoi · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Cocentaina і Almogàver · Veure més »
Andreu Valor i Insa
Andreu Valor (Cocentaina, 1978) és un cantautor valencià.
Nou!!: Cocentaina і Andreu Valor i Insa · Veure més »
Antoni Torró i Sansalvador
Pare Antoni Torró Sansalvador OFM, (Cocentaina 1887 - Alcoi 1937) va ser un teòleg franciscà, doctor en filosofia.
Nou!!: Cocentaina і Antoni Torró i Sansalvador · Veure més »
Arc atrompetat
L'arc atrompetat o arc amb esplandit és més ample per la banda de la paret frontal que per la banda de la part del fons, respectant tanmateix la mateixa forma.
Nou!!: Cocentaina і Arc atrompetat · Veure més »
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Nou!!: Cocentaina і Arròs al forn · Veure més »
Arròs caldós
Arròs caldós Larròs caldós és un plat típic de les Comarques Centrals del País Valencià fonamentat en l'arròs, similar a la paella però amb brou (caldo), fet en una cassola fonda de fang o ferro fos.
Nou!!: Cocentaina і Arròs caldós · Veure més »
Art esquemàtic
L'art esquemàtic és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
Nou!!: Cocentaina і Art esquemàtic · Veure més »
Art llevantí
Pintures de la Roca dels Moros, al Cogul L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.
Nou!!: Cocentaina і Art llevantí · Veure més »
Art macroesquemàtic
Reproducció de l'art macroesquemàtic del Pla de Petracos al Museu Arqueològic de Gandia Lart macroesquemàtic és un estil d'art rupestre, descobert al voltant de l'any 1980 a la zona de la serra d'Aitana, considerat un dels tres estils rupestres de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
Nou!!: Cocentaina і Art macroesquemàtic · Veure més »
Art rupestre
Pintura mural de la cova dels Cavalls del barranc de la Valltorta, a la província de Castelló L'art rupestre és un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric.
Nou!!: Cocentaina і Art rupestre · Veure més »
Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica
Pintures de la cova dels Moros, exposició al Museu de Gavà Lart rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica són 757 jaciments de pintures rupestres catalogats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat el 1998.
Nou!!: Cocentaina і Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica · Veure més »
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).
Nou!!: Cocentaina і Bacallà · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Cocentaina і Barcelona · Veure més »
Benigànim
Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Cocentaina і Benigànim · Veure més »
Bufali
Bufali és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Cocentaina і Bufali · Veure més »
Café-licor
El café-licor o cafè-licor,Café-licor en pronúncia occidental i cafè-licor en pronúncia oriental.
Nou!!: Cocentaina і Café-licor · Veure més »
Calçat
Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.
Nou!!: Cocentaina і Calçat · Veure més »
Capital
En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.
Nou!!: Cocentaina і Capital · Veure més »
Carolina Ferre
Carolina Ferre i Amat (Cocentaina, Comtat, 27 d'agost del 1974) és una periodista valenciana que ha treballat principalment en televisió.
Nou!!: Cocentaina і Carolina Ferre · Veure més »
Cartó
Cartons apilats El cartó o cartró és un material format per diverses capes de paper superposades, a base de fibra verge o de paper reciclat.
Nou!!: Cocentaina і Cartó · Veure més »
Casa-Museu del Comtat
La Casa-Museu del Comtat, i seu del Centre d'Estudis Contestans del municipi de Cocentaina (Comtat) se situa en un edifici del al centre urbà de la població.
Nou!!: Cocentaina і Casa-Museu del Comtat · Veure més »
Castell de Cocentaina
El Castell de Cocentaina és un antic baluard en forma de cub del, d'art gòtic militar.
Nou!!: Cocentaina і Castell de Cocentaina · Veure més »
Castell de Penella
El castell de Penella, o castell de les Penelles, és una construcció que data de finals del, i era senyor de Penella i Formigà, Ponç Guillem de Villafranca.
Nou!!: Cocentaina і Castell de Penella · Veure més »
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Nou!!: Cocentaina і Ciment · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Cocentaina і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Club Deportiu Contestano
El Club Deportiu Contestano és un equip de futbol valencià, de la localitat de Cocentaina (El Comtat).
Nou!!: Cocentaina і Club Deportiu Contestano · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Cocentaina і Coalició Compromís · Veure més »
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Nou!!: Cocentaina і Coca de dacsa · Veure més »
Cocentaina
Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.
Nou!!: Cocentaina і Cocentaina · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Cocentaina і Comarca · Veure més »
Comtat (País Valencià)
El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
Nou!!: Cocentaina і Comtat (País Valencià) · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Cocentaina і Comte · Veure més »
Contraban
El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.
Nou!!: Cocentaina і Contraban · Veure més »
Convent de Franciscans (Cocentaina)
El convent de franciscans de Sant Sebastià en Cocentaina (el Comtat) està situat als afores de la població i data de la primera meitat del, si bé compta amb reformes i afegits dels segles XVIII i XX.
Nou!!: Cocentaina і Convent de Franciscans (Cocentaina) · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Cocentaina і Croat (guerrer) · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Cocentaina і Dacsa · Veure més »
Diputació d'Alacant
Palau Provincial d'Alacant, sèu de la Diputació d'Alacant La Diputació d'Alacant és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província d'Alacant al País Valencià.
Nou!!: Cocentaina і Diputació d'Alacant · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Cocentaina і Edat antiga · Veure més »
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Nou!!: Cocentaina і Edat contemporània · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Cocentaina і Edat mitjana · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Cocentaina і Edat moderna · Veure més »
Edifici Merín
L'edifici Merín, situat a la plaça alcalde José Reig Vilaplana número 12 de Cocentaina (Comtat), País Valencià, és un edifici privat d'estil racionalista construït l'any 1930, que va ser projectat per l'arquitecte alcoià Vicente Valls Gadea.
Nou!!: Cocentaina і Edifici Merín · Veure més »
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.
Nou!!: Cocentaina і Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma · Veure més »
El Genovés
El Genovés és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: Cocentaina і El Genovés · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Cocentaina і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Els Algars
Els Algars és una pedania de la localitat de Cocentaina (el Comtat).
Nou!!: Cocentaina і Els Algars · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Cocentaina і Emirat de Granada · Veure més »
Enrique Torró Insa
Enrique Torró Insa (Cocentaina, 1922 - 2005) va ser un músic i compositor valencià.
Nou!!: Cocentaina і Enrique Torró Insa · Veure més »
Ermita de Santa Bàrbara (Cocentaina)
L'ermita de Santa Bàrbara de Cocentaina, (Comtat), està situada sobre un turó on se celebra la festa popular de la "corriola" cada 8 de desembre.
Nou!!: Cocentaina і Ermita de Santa Bàrbara (Cocentaina) · Veure més »
Església de Santa Maria de Cocentaina
L'església de Santa Maria de Cocentaina (el Comtat) té el seu origen en l'antiga església cristiana fundada en la segona meitat del, de la qual a penes queden restes, a excepció de les restes arqueològiques aparegudes prop de la façana principal i de l'antic cementeri localitzat a l'exterior de la façana principal.
Nou!!: Cocentaina і Església de Santa Maria de Cocentaina · Veure més »
Església del Salvador de Cocentaina
L'església del Salvador de Cocentaina (el Comtat) es construí sobre l'antiga mesquita (cristianitzada el 1530) a finals del.
Nou!!: Cocentaina і Església del Salvador de Cocentaina · Veure més »
Esquerra Unida
* Esquerra Unida (Espanya), organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.
Nou!!: Cocentaina і Esquerra Unida · Veure més »
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Nou!!: Cocentaina і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »
Estació de Xàtiva (ferrocarril)
L'estació de tren de Xàtiva d'Adif està situada al nord-oest del nucli urbà de la capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Cocentaina і Estació de Xàtiva (ferrocarril) · Veure més »
Estació del Nord (València)
L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com a València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seua arquitectura civil.
Nou!!: Cocentaina і Estació del Nord (València) · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Cocentaina і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Cocentaina і Ferran el Catòlic · Veure més »
Filatura
La filadora (''La fileuse''), quadre de William-Adolphe Bouguereau, de 1873 La filatura és un procés que té per objectiu obtenir fibres tèxtils.
Nou!!: Cocentaina і Filatura · Veure més »
Fira
Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.
Nou!!: Cocentaina і Fira · Veure més »
Fira de Tots Sants de Cocentaina
La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.
Nou!!: Cocentaina і Fira de Tots Sants de Cocentaina · Veure més »
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Nou!!: Cocentaina і Florí d'or d'Aragó · Veure més »
Gerard Mur Pérez
Gerard Mur Pérez (Cocentaina, 12 de novembre de 1911 - 29 de juliol de 1998), poeta i escriptor de Cocentaina.
Nou!!: Cocentaina і Gerard Mur Pérez · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Cocentaina і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Gustau Pascual Falcó
Gustau Pascual Falcó (Cocentaina, 15 de maig del 1909 - Cocentaina, 17 d'abril del 1946) va ser músic i compositor de música per a banda, i és especialment conegut pel seu pasdoble Paquito el Chocolatero.
Nou!!: Cocentaina і Gustau Pascual Falcó · Veure més »
Herbero de la Serra de Mariola
L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.
Nou!!: Cocentaina і Herbero de la Serra de Mariola · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Cocentaina і Ibers · Veure més »
Información
Información és un diari a la província d'Alacant, en castellà i que pertany al grup Editorial Prensa Ibérica presidit per Francisco Javier Moll de Miguel.
Nou!!: Cocentaina і Información · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Cocentaina і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Cocentaina і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jeroni Jacint Espinosa
Sant Pere Nolasc intercedint pels seus frares malalts Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol de 1600 — València, 1667), fou un pintor barroc valencià, de la mateixa generació que Esteve March, fill del pintor val·lisoletà Jerónimo Rodríguez de Espinosa.
Nou!!: Cocentaina і Jeroni Jacint Espinosa · Veure més »
Josep Insa Martínez
Josep Insa Martínez, Pepito Insa, (Cocentaina, 10 de novembre del 1924 - 2010) va ser director d'orquestra i compositor.
Nou!!: Cocentaina і Josep Insa Martínez · Veure més »
Josep Pérez Vilaplana
José Pérez Vilaplana (Cocentaina, 22 d'agost de 1929 - 8 d'abril de 1998) va ser un músic i compositor valencià, així com director de la banda Unió Musical Contestana de la localitat de Cocentaina.
Nou!!: Cocentaina і Josep Pérez Vilaplana · Veure més »
Josep Vicent Egea Insa
Josep Vicent Egea Insa (Cocentaina, 1961) és un compositor, director d'orquestra i pedagog de la música valencià.
Nou!!: Cocentaina і Josep Vicent Egea Insa · Veure més »
Jovada
La jovada és una unitat de mesura de superfície agrícola antiga, derivada de la iugerum romana, que equival a una extensió de 16 quarterades o 113 648 m² o 11,36 ha.
Nou!!: Cocentaina і Jovada · Veure més »
L'Alcúdia de Cocentaina
L'Alcúdia de Cocentaina (també coneguda com L'Alcudieta o L'Alcúdia del Comtat) és una pedania de Cocentaina, El Comtat.
Nou!!: Cocentaina і L'Alcúdia de Cocentaina · Veure més »
La Pobla del Duc
La Pobla del Duc és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Cocentaina і La Pobla del Duc · Veure més »
La Serreta (Alcoi)
El jaciment arqueològic de la Serreta és un important emplaçament iber ubicat als termes d'Alcoi, Cocentaina i Penàguila.
Nou!!: Cocentaina і La Serreta (Alcoi) · Veure més »
Línia 4 (Regional País Valencià)
La línia 47 (abans anomenada L4) de Renfe Mitjana Distància al País Valencià, coneguda popularment com la línia València-Xàtiva-Alcoi, és una línia de ferrocarril que uneix Alcoi amb Xàtiva i aquesta darrera amb València, fent servir les vies de la línia 342 d'Adif, de via única, ample ibèric i no electrificades.
Nou!!: Cocentaina і Línia 4 (Regional País Valencià) · Veure més »
Mare de Déu del Miracle de Cocentaina
El Monestir de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina (Comtat, País Valencià) ocupa part del Palau dels Comtes i, des del punt de vista artístic, el Monestir és la part més interessant.
Nou!!: Cocentaina і Mare de Déu del Miracle de Cocentaina · Veure més »
Mistela
La mistela és un vi de licor tradicional.
Nou!!: Cocentaina і Mistela · Veure més »
Montaverner
Montaverner és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Cocentaina і Montaverner · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: Cocentaina і Moros i Cristians · Veure més »
Moros i Cristians de Cocentaina
Les festes de Moros i Cristians de Cocentaina (El Comtat) tenen el seu origen en la Conquesta de Cocentaina produïda en 1245 que va durar 12 anys i que va enfrontar als habitants musulmans de Cocentaina, ajudats per 500 cavallers de l'Emirat de Gharnata amb les tropes de Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Cocentaina і Moros i Cristians de Cocentaina · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Cocentaina і Mudèjar · Veure més »
Muro d'Alcoi
Muro d'Alcoi (també conegut com a Muro del Comtat i popularment com a Muro) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Nou!!: Cocentaina і Muro d'Alcoi · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Cocentaina і Navarra · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Cocentaina і Neolític · Veure més »
Nicolau Borràs Falcó
''Coronació d'espines'' (1579). Museu de Belles Arts de València Nicolau Borràs Falcó (Cocentaina, 1530-1610) fou un pintor renaixentista valencià seguidor i continuador de l'estil de Joan de Joanes.
Nou!!: Cocentaina і Nicolau Borràs Falcó · Veure més »
Olleta
L'olleta (denominada també olla o olleta d'arròs) és un plat típic del País Valencià.
Nou!!: Cocentaina і Olleta · Veure més »
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Cocentaina і Ontinyent · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Cocentaina і Osca · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Cocentaina і País Valencià · Veure més »
Palau Comtal de Cocentaina
El palau Comtal de Cocentaina és un palau renaixentista ubicat a la població de Cocentaina, a la comarca del Comtat.
Nou!!: Cocentaina і Palau Comtal de Cocentaina · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Cocentaina і Paleolític · Veure més »
Paper
Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
Nou!!: Cocentaina і Paper · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Cocentaina і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Cocentaina і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Cocentaina і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Cocentaina і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Penella
Penella és un poble ubicat al terme municipal de Cocentaina, a la comarca del Comtat (País Valencià).
Nou!!: Cocentaina і Penella · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Cocentaina і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pericana
L'amanida pericana o senzillament pericana és un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia.
Nou!!: Cocentaina і Pericana · Veure més »
Pintura rupestre
Escena de caça pintada pels boiximans a Swazilàndia La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, és especialment la que es pinta sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.
Nou!!: Cocentaina і Pintura rupestre · Veure més »
Plom de la Serreta d'Alcoi
El plom de la Serreta d'Alcoi és una làmina rectangular de plom amb inscripcions fetes en llengua ibèrica en alfabet grecoibèric.
Nou!!: Cocentaina і Plom de la Serreta d'Alcoi · Veure més »
Poble Nou de Sant Rafel
El Poble Nou de Sant Rafel és un poble de la comarca del Comtat, pedania de la seua capital Cocentaina, de la qual hi dista sis quilòmetres, direcció sud.
Nou!!: Cocentaina і Poble Nou de Sant Rafel · Veure més »
Podem
Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Nou!!: Cocentaina і Podem · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Cocentaina і Prehistòria · Veure més »
Quaresma
La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.
Nou!!: Cocentaina і Quaresma · Veure més »
Rafael Briet Seguí
Rafael Briet Seguí (Alcoi, 10 de gener de 1972) és un advocat i polític valencià, exalcalde de Cocentaina i diputat a les Corts Valencianes en la IX legislatura.
Nou!!: Cocentaina і Rafael Briet Seguí · Veure més »
Rafael Gadea Martí
Rafael Luis Gadea Martí (Cocentaina, 19 de gener de 1950) és un polític socialista valencià, alcalde de Cocentaina i diputat a les Corts Valencianes.
Nou!!: Cocentaina і Rafael Gadea Martí · Veure més »
Raval (urbanisme)
s on es veu un centre emmurallat envoltat del que havia estat un raval i posteriorment ha estat emmurallat també. Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs.
Nou!!: Cocentaina і Raval (urbanisme) · Veure més »
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.
Nou!!: Cocentaina і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Cocentaina і Regne de València · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Cocentaina і Revolució Industrial · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Cocentaina і Roger de Llúria · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Cocentaina і Saragossa · Veure més »
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Nou!!: Cocentaina і Segle XVIII · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Cocentaina і Segona República Espanyola · Veure més »
Serpis
El Serpis, també anomenat localment Riu Blanc i riu d'Alcoi, és un riu del País Valencià que travessa les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Safor.
Nou!!: Cocentaina і Serpis · Veure més »
Serra Mariola
La serra de Mariola és una serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida.
Nou!!: Cocentaina і Serra Mariola · Veure més »
Socarrats (malnom)
Amb l'apel·latiu "socarrats" són coneguts popularment els habitants de dos poblacions del País Valencià: Xàtiva i Cocentaina.
Nou!!: Cocentaina і Socarrats (malnom) · Veure més »
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Nou!!: Cocentaina і Tèxtil · Veure més »
Tots Sants
Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Nou!!: Cocentaina і Tots Sants · Veure més »
Unió Musical Contestana
La Unió Musical Contestana és una societat musical fundada en 1932 en el municipi de Cocentaina, al Comtat (Comunitat Valenciana, Espanya).
Nou!!: Cocentaina і Unió Musical Contestana · Veure més »
Unides Podem
Unidas Podemos (Podemos-IU-Equo) és una coalició electoral espanyola registrada el 15 de març de 2019 davant la Junta Electoral Central (JEC) pels partits Podem, Esquerra Unida i Equo per concórrer a les eleccions generals d'abril de 2019, així com a les Eleccions a les Corts Valencianes que se celebren el mateix dia.
Nou!!: Cocentaina і Unides Podem · Veure més »
Universitat d'Alacant
La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia començat a funcionar en 1968.
Nou!!: Cocentaina і Universitat d'Alacant · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Cocentaina і Valencià · Veure més »
Vicent Valls i González
Vicent Valls i González (Cocentaina, El Comtat, 1957 – Alcoi, Alcoià, 27 de novembre de 2014) va ser un poeta valencià.
Nou!!: Cocentaina і Vicent Valls i González · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cocentaina і 1 de novembre · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Cocentaina і 1245 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Cocentaina і 1247 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Cocentaina і 1275 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Cocentaina і 1291 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Cocentaina і 1304 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Cocentaina і 1346 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Cocentaina і 1488 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Cocentaina і 1609 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Cocentaina і 1666 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Cocentaina і 1705 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cocentaina і 1805 · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cocentaina і 19 d'abril · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Cocentaina і 1998 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Cocentaina і 2000 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Cocentaina і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cocentaina і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cocentaina і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cocentaina і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cocentaina і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Cocentaina і 2006 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Cocentaina і 2009 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Cocentaina і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Cocentaina і 2011 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Cocentaina і 2012 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Cocentaina і 2013 · Veure més »
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Cocentaina і 2021 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Centre d'Estudis Contestans, Centre d’Estudis Contestans, Contestà, Contestà/ana o socarrat/da, Festa dels Nanos.
