Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Òpera і Tristan und Isolde

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Òpera і Tristan und Isolde

Òpera vs. Tristan und Isolde

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral. Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'⁣Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.

Similituds entre Òpera і Tristan und Isolde

Òpera і Tristan und Isolde tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Òpera de l'Estat de Viena, Ària (música), Baix (veu), Baríton, Die Meistersinger von Nürnberg, Die Walküre, Giuseppe Verdi, Gran Teatre del Liceu, Herbert von Karajan, L'anell dels Nibelungs, La Scala, Llibret, Metropolitan Opera, Renaixement, Richard Strauss, Richard Wagner, Royal Opera House, Soprano, Tenor, Thomas Beecham, Venècia, Viola.

Òpera de l'Estat de Viena

L'Òpera de l'Estat de Viena (Wiener Staatsoper) és un edifici públic d'òpera i ballet situat a Viena.

Òpera і Òpera de l'Estat de Viena · Òpera de l'Estat de Viena і Tristan und Isolde · Veure més »

Ària (música)

Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).

Ària (música) і Òpera · Ària (música) і Tristan und Isolde · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Òpera і Baix (veu) · Baix (veu) і Tristan und Isolde · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Òpera і Baríton · Baríton і Tristan und Isolde · Veure més »

Die Meistersinger von Nürnberg

Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.

Òpera і Die Meistersinger von Nürnberg · Die Meistersinger von Nürnberg і Tristan und Isolde · Veure més »

Die Walküre

Die Walküre (en alemany, La valquíria) és la segona de les quatre òperes del cicle titulat L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner.

Òpera і Die Walküre · Die Walküre і Tristan und Isolde · Veure més »

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Òpera і Giuseppe Verdi · Giuseppe Verdi і Tristan und Isolde · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Òpera і Gran Teatre del Liceu · Gran Teatre del Liceu і Tristan und Isolde · Veure més »

Herbert von Karajan

Herbert von Karajan (Salzburg, 5 d'abril de 1908 – Anif, prop de Salzburg, 16 de juliol de 1989) fou un director d'orquestra austríac.

Òpera і Herbert von Karajan · Herbert von Karajan і Tristan und Isolde · Veure més »

L'anell dels Nibelungs

L'anell del Nibelungs (originalment en alemany; Der Ring des Nibelungen) és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment de les sagues islandeses, en particular la Saga dels volsungs, i només parcialment en el Nibelungenlied (només la primera part del poema, usada en Götterdämmerung).

Òpera і L'anell dels Nibelungs · L'anell dels Nibelungs і Tristan und Isolde · Veure més »

La Scala

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

Òpera і La Scala · La Scala і Tristan und Isolde · Veure més »

Llibret

El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.

Òpera і Llibret · Llibret і Tristan und Isolde · Veure més »

Metropolitan Opera

La Metropolitan Opera (també coneguda simplement com a Metropolitan, el Met o la Metropolitan Opera House) és un teatre d'òpera situat en el Lincoln Center de Nova York.

Òpera і Metropolitan Opera · Metropolitan Opera і Tristan und Isolde · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Òpera і Renaixement · Renaixement і Tristan und Isolde · Veure més »

Richard Strauss

, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.

Òpera і Richard Strauss · Richard Strauss і Tristan und Isolde · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Òpera і Richard Wagner · Richard Wagner і Tristan und Isolde · Veure més »

Royal Opera House

La Royal Opera House (Teatre Reial d'Òpera) és un teatre d'òpera de Londres.

Òpera і Royal Opera House · Royal Opera House і Tristan und Isolde · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Òpera і Soprano · Soprano і Tristan und Isolde · Veure més »

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Òpera і Tenor · Tenor і Tristan und Isolde · Veure més »

Thomas Beecham

Sir va ser un director d'orquestra britànic.

Òpera і Thomas Beecham · Thomas Beecham і Tristan und Isolde · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Òpera і Venècia · Tristan und Isolde і Venècia · Veure més »

Viola

La viola és un instrument de corda.

Òpera і Viola · Tristan und Isolde і Viola · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Òpera і Tristan und Isolde

Òpera té 186 relacions, mentre que Tristan und Isolde té 186. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 5.91% = 22 / (186 + 186).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Òpera і Tristan und Isolde. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »