Similituds entre Íngria і Història d'Estònia
Íngria і Història d'Estònia tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Dècada del 1920, Dissolució de la Unió Soviètica, Estònia, Estonians, Finlàndia, Golf de Finlàndia, Gran Guerra del Nord, Iaroslav I de Kíev, Ingrià, Luteranisme, Mar Bàltica, Narva, Nóvgorod, NKVD, Orde Teutònic, República de Nóvgorod, Revolució d'Octubre de 1917, Rus, Rus de Kíev, Russòfon, Russos, Sant Petersburg, Segona Guerra Mundial, Suècia, Tractat de Nystad, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Varegs, Vòtics.
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Íngria і Dècada del 1920 · Dècada del 1920 і Història d'Estònia ·
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Íngria і Dissolució de la Unió Soviètica · Dissolució de la Unió Soviètica і Història d'Estònia ·
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Íngria і Estònia · Estònia і Història d'Estònia ·
Estonians
Els estonians (en estonià, eestlased) són un grup ètnic del grup dels finlandesos del Bàltic.
Íngria і Estonians · Estonians і Història d'Estònia ·
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Íngria і Finlàndia · Finlàndia і Història d'Estònia ·
Golf de Finlàndia
Situació del Golf de Finlàndia El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, suec: Finska vikenestonià: Soome laht, rus: Фи́нский зали́в, Finski zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia.
Íngria і Golf de Finlàndia · Golf de Finlàndia і Història d'Estònia ·
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Íngria і Gran Guerra del Nord · Gran Guerra del Nord і Història d'Estònia ·
Iaroslav I de Kíev
Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.
Íngria і Iaroslav I de Kíev · Història d'Estònia і Iaroslav I de Kíev ·
Ingrià
L'ingrià és una de les llengües uralianes parlada pels ingrians (en particular ortodoxos).
Íngria і Ingrià · Història d'Estònia і Ingrià ·
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Íngria і Luteranisme · Història d'Estònia і Luteranisme ·
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Íngria і Mar Bàltica · Història d'Estònia і Mar Bàltica ·
Narva
Narva (en alemany Narwa i en rus Нарва) és la tercera ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 67.497 habitants (2007) i amb una superfície de 84,54 km².
Íngria і Narva · Història d'Estònia і Narva ·
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Íngria і Nóvgorod · Història d'Estònia і Nóvgorod ·
NKVD
El NKVD (rus: НКВД, Народный комиссариат внутреннихдел; transliterat Narodni komissariat vnútrennikh del) o Comissariat del Poble d'Afers Interiors era la principal organització de policia secreta de la Unió Soviètica, sent responsable de la repressió política durant l'estalinisme.
Íngria і NKVD · Història d'Estònia і NKVD ·
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Íngria і Orde Teutònic · Història d'Estònia і Orde Teutònic ·
República de Nóvgorod
La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.
Íngria і República de Nóvgorod · Història d'Estònia і República de Nóvgorod ·
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Íngria і Revolució d'Octubre de 1917 · Història d'Estònia і Revolució d'Octubre de 1917 ·
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Íngria і Rus · Història d'Estònia і Rus ·
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Íngria і Rus de Kíev · Història d'Estònia і Rus de Kíev ·
Russòfon
Russòfons al món Un russòfon és un parlant de llengua russa.
Íngria і Russòfon · Història d'Estònia і Russòfon ·
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Íngria і Russos · Història d'Estònia і Russos ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Íngria і Sant Petersburg · Història d'Estònia і Sant Petersburg ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Íngria і Segona Guerra Mundial · Història d'Estònia і Segona Guerra Mundial ·
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Íngria і Suècia · Història d'Estònia і Suècia ·
Tractat de Nystad
Possessions sueques cedides a Rússia el 1721 en virtut del Tractat de Nystad. Tractat de Nystad és el nom que rep l'acord de pau signat per Suècia i Rússia el 30 d'agost - 10 de setembre - de 1721 a Nystad, nom suec de la localitat finlandesa d'Uusikaupunki.
Íngria і Tractat de Nystad · Història d'Estònia і Tractat de Nystad ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Íngria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Història d'Estònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
Íngria і Varegs · Història d'Estònia і Varegs ·
Vòtics
Els vòtics són un poble nord-europeu que parla el vòtic, una llengua uraliana.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Íngria і Història d'Estònia
- Què tenen en comú Íngria і Història d'Estònia
- Semblances entre Íngria і Història d'Estònia
Comparació entre Íngria і Història d'Estònia
Íngria té 94 relacions, mentre que Història d'Estònia té 436. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 5.28% = 28 / (94 + 436).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Íngria і Història d'Estònia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: