Ígor Stravinski і Simfonia núm. 5 (Beethoven)

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Ígor Stravinski і Simfonia núm. 5 (Beethoven)

Ígor Stravinski vs. Simfonia núm. 5 (Beethoven)

, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945). La Simfonia núm.

Anton Bruckner

fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica.

Ígor Stravinski і Anton Bruckner · Anton Bruckner і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Clarinet

El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.

Ígor Stravinski і Clarinet · Clarinet і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Contrabaix

Un contrabaix és un instrument de corda fregada.

Ígor Stravinski і Contrabaix · Contrabaix і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Fagot

Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.

Ígor Stravinski і Fagot · Fagot і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Gustav Mahler

Gustav Mahler (pronunciació en alemany: /ˌg̊ʊstaf o ˌg̊ʊstɑf ˈmɑːlɐ/) (Kaliště, 7 de juliol de 1860 – Viena, 18 de maig de 1911) fou un compositor, director d'orquestra i pianista austro-bohemi, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació.

Ígor Stravinski і Gustav Mahler · Gustav Mahler і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Ígor Stravinski і Ludwig van Beethoven · Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.

Ígor Stravinski і Oboè · Oboè і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Piotr Ilitx Txaikovski

, AFI, fou un compositor rus del romanticisme.

Ígor Stravinski і Piotr Ilitx Txaikovski · Piotr Ilitx Txaikovski і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Tempo

Compassos inicials del tema amb variacions de la Sonata Kv 331 de Mozart, amb dos tipus d'indicació de tempo. D'una banda ens indica que és un Andante, al qual afegeix, més per concretar el caràcter que no pas el tempo l'adjectiu 'grazioso'. De l'altra, precisa que cal interpretar 120 corxeres cada minut; o, cosa que és el mateix, dues cada segon El tempo, en música, és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composició musical.

Ígor Stravinski і Tempo · Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Tempo · Veure més »

Trombó

El trombó de vares o trombó de colissa és un instrument de vent-metall que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló, que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del tub.

Ígor Stravinski і Trombó · Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trombó · Veure més »

Trompeta

La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.

Ígor Stravinski і Trompeta · Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trompeta · Veure més »

Viola

La viola és un instrument de corda.

Ígor Stravinski і Viola · Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Viola · Veure més »

Violí

El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.

Ígor Stravinski і Violí · Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Violí · Veure més »

Violoncel

El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda.

Ígor Stravinski і Violoncel · Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Violoncel · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Ígor Stravinski і Wolfgang Amadeus Mozart · Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »