Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Émile Combes і Primer Ministre de França
Émile Combes і Primer Ministre de França tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Aristide Briand, Émile Loubet, França, Jules Ferry, Léon Bourgeois, Maurice Rouvier, París, Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, René Waldeck-Rousseau, Tercera República Francesa.
Aristide Briand
Aristide Briand (Nantes, França 1862 - París 1932) fou un polític francès de la III República Francesa, considerat actualment con el precursor de la Unitat Europea, i guardonat el 1926 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb l'alemany Gustav Stresemann.
Émile Combes і Aristide Briand · Aristide Briand і Primer Ministre de França ·
Émile Loubet
Émile Loubet (Marçana (Droma), 31 de desembre de 1838 - Montelaimar (Droma), 20 de desembre de 1929) fou polític i estadista francès, president de la Tercera República Francesa del 18 de febrer de 1899 al 18 de febrer 1906 Un dels primers càrrecs que va ocupar va ser l'alcaldia de Montelaimar (1870-1877, 1878-1899).
Émile Combes і Émile Loubet · Émile Loubet і Primer Ministre de França ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Émile Combes і França · França і Primer Ministre de França ·
Jules Ferry
Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Contxinxina.
Émile Combes і Jules Ferry · Jules Ferry і Primer Ministre de França ·
Léon Bourgeois
'''Léon Bourgeois''' Léon Victor Auguste Bourgeois (París, França 1851 - castell d'Oger, Marne 1925) fou un polític francès guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1920.
Émile Combes і Léon Bourgeois · Léon Bourgeois і Primer Ministre de França ·
Maurice Rouvier
Maurice Rouvier (pronunciació francesa:; Ais de Provença, 17 d'abril de 1842 - Neuilly-sur-Seine, 7 de juny de 1911 va ser un estadista francès. Va néixer a Ais de Provença, i va passar la seva carrera en els negocis a Marsella. Va donar suport a la candidatura de Léon Gambetta des d'allà el 1867, i el 1870 va fundar una revista anti-imperial, L'Egalité. Convertint-se en secretari general de la prefectura de les Boques del Roine el 1870-71, va rebutjar el càrrec de prefecte. El juliol de 1871 va ser retornat a l'Assemblea Nacional de Marsella en una elecció, i van votar de manera constant amb el Partit Republicà. Es va convertir en una reconeguda autoritat en les finances, i en repetides ocasions que es presenten a la Comissió de Pressupost com a reporter o president. A les eleccions generals del 1881 després de la caiguda del gabinet de Jules Ferry, tornà a la cambra i hi va defensar la separació entre Església i Estat, una política de descentralització, i la imposició d'un impost sobre la renda. Després es va unir al gabinet de Gambetta com a ministre de comerç i de les colònies, i en el 1883-1885 va ocupar el mateix càrrec al gabinet de Jules Ferry. Es va convertir en primer ministre d'Hisenda el 31 de maig de 1887, amb el suport dels grups de republicans moderats, els radicals explotació al marge de suport del general Boulanger, que van començar una violenta agitació contra el govern. Després va venir l'escàndol de les distincions (venda de nominacions a la Legió d'Honor), en el qual participava Daniel Wilson, gendre del President Jules Grévy, i el gabinet ministerial va caure en l'intent de protegir la imatge del president. L'oposició de Rouvier va ser una de les causes de la derrota del gabinet de Charles Floquet, el febrer de 1889. Al ministeri de Tirard troba una nova forma de lluita contra l'agitació de Boulanger, va ser ministre d'Hisenda. Es va mantenir en el mateix lloc en el Freycinet, Loubet i gabinets de Ribot de 1890-93. Les seves relacions amb Cornelius Herz i el baró de Reinach va obligar a la seva retirada del gabinet Ribot en el moment dels escàndols de Panamà el desembre de 1892. Una vegada més, el 1902, va ser ministre de Finances, després de quasi deu anys, aquesta vegada en el gabinet radical d'Émile Combes. A la caiguda del ministeri de Combes, el gener de 1905 va ser convidat pel president per formar un nou ministeri. En aquest gabinet, Rouvier tingué inicialment la cartera d'Hisenda. En la seva declaració inicial a la Cambra el nou primer ministre havia declarat la seva intenció de continuar la política de l'anterior gabinet, comprometent el nou ministeri a una política de conciliació, a la consideració de les pensions de vellesa, un impost sobre la renda, i la separació de l'Església i l'Estat. L'atenció del públic, però, es concentrava principalment en la política exterior. Durant el govern Combes, el ministre Théophile Delcassé havia arribat a un acord secret amb Espanya sobre la qüestió del Marroc, i n'havia establert un altre amb Anglaterra. Aquesta política havia despertat la gelosia alemanya, que es va fer evident en l'aspror amb què la qüestió del Marroc va ser manejada a Berlín. En una reunió de gabinet del 5 de juny, Rouvier acusà el Ministre de Relacions Exteriors d'imprudència sobre l'afer del Marroc, i després d'una acalorada discussió Delcassé dimití. El mateix Rouvier va prendre la cartera d'Afers Exteriors en aquest punt crucial. Després de crítiques negociacions, el 8 de juliol aconseguí un acord amb Alemanya acceptant la conferència internacional proposada pel sultà del Marroc, sobre la garantia que Alemanya reconeixeria la naturalesa especial dels interessos de França en el manteniment de l'ordre a la frontera algeriana del seu imperi. Llargs debats van donar lloc a una nova convenció al setembre, que contenia el programa de la conferència proposada, i al desembre Rouvier va ser capaç de fer una declaració de tot el procés a la cambra, que va rebre el consentiment de totes les parts. El govern Rouvier no va sobreviure gaire temps a l'elecció presidencial de 1906. Els disturbis que sorgiren en relació amb la Llei de Separació de l'Església i l'Estat van ser hàbilment manejats per Georges Clemenceau per a desacreditar el ministeri, que fou substituït per un gabinet sota la direcció de Ferdinand Sarrien. Categoria:Diputats dels Alps Marítims a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Primers ministres de França Categoria:Persones d'Ais de Provença Categoria:Senadors francesos Categoria:Diputats de les Boques del Roine a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Alumnes del Lycée Thiers Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Persones de la Valclusa Categoria:Ministres de Comerç de França.
Émile Combes і Maurice Rouvier · Maurice Rouvier і Primer Ministre de França ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Émile Combes і París · París і Primer Ministre de França ·
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Partit Republicà Radical i Radical Socialista (francès Parti Républicain Radical et Radical-Socialiste) fou un partit polític de centre francès fundat en 1901.
Émile Combes і Partit Republicà Radical i Radical-Socialista · Partit Republicà Radical i Radical-Socialista і Primer Ministre de França ·
René Waldeck-Rousseau
Pierre Marie René Ernest Waldeck-Rousseau, conegut com a Pierre Waldeck-Rousseau,(Nantes, França, 2 de desembre de 1846 - 10 d'agost de 1904), va ser un polític, advocat i estadista francès, el 67è primer ministre de França.
Émile Combes і René Waldeck-Rousseau · Primer Ministre de França і René Waldeck-Rousseau ·
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Émile Combes і Tercera República Francesa · Primer Ministre de França і Tercera República Francesa ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Émile Combes і Primer Ministre de França
- Què tenen en comú Émile Combes і Primer Ministre de França
- Semblances entre Émile Combes і Primer Ministre de França
Comparació entre Émile Combes і Primer Ministre de França
Émile Combes té 38 relacions, mentre que Primer Ministre de França té 361. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 2.51% = 10 / (38 + 361).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Émile Combes і Primer Ministre de França. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
