Similituds entre Època arcaica і Posidó
Època arcaica і Posidó tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Acròpoli d'Atenes, Alexandre el Gran, Apol·lo, Aquil·les, Ares, Argos, Atena, Atlàntida, Ítaca, Èol (fill d'Hípotes), Àiax el Major, Cavall, Creta, Cronos, Delfos (ciutat), Demèter, Diodor de Sicília, Dionís, Enees, Gea, Gegant (mitologia), Guerra de Troia, Hades, Hèlios, Hera, Hesíode, Homer, Ilíada, Illa de Rodes, Lineal B, ..., Magna Grècia, Mènades, Medusa (mitologia), Micènic, Ocèan, Odissea, Odisseu, Olímpics, Oracle de Delfos, Pausànias (geògraf), Persèfone, Polis, Quadriga, Rea (mitologia), Teogonia, Tetis (mare d'Aquil·les), Troia, Zeus. Ampliar l'índex (18 més) »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Època arcaica і Acròpoli d'Atenes · Acròpoli d'Atenes і Posidó ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Època arcaica і Alexandre el Gran · Alexandre el Gran і Posidó ·
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Època arcaica і Apol·lo · Apol·lo і Posidó ·
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Època arcaica і Aquil·les · Aquil·les і Posidó ·
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Època arcaica і Ares · Ares і Posidó ·
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Època arcaica і Argos · Argos і Posidó ·
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Època arcaica і Atena · Atena і Posidó ·
Atlàntida
El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.
Època arcaica і Atlàntida · Atlàntida і Posidó ·
Ítaca
Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.
Època arcaica і Ítaca · Ítaca і Posidó ·
Èol (fill d'Hípotes)
A la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος) va ser un heroi, fill d'Hípotes (o bé de Posidó i d'Arne, o de Melanipe, segons altres genealogies).
Èol (fill d'Hípotes) і Època arcaica · Èol (fill d'Hípotes) і Posidó ·
Àiax el Major
En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.
Àiax el Major і Època arcaica · Àiax el Major і Posidó ·
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Època arcaica і Cavall · Cavall і Posidó ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Època arcaica і Creta · Creta і Posidó ·
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Època arcaica і Cronos · Cronos і Posidó ·
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Època arcaica і Delfos (ciutat) · Delfos (ciutat) і Posidó ·
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Època arcaica і Demèter · Demèter і Posidó ·
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Època arcaica і Diodor de Sicília · Diodor de Sicília і Posidó ·
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Època arcaica і Dionís · Dionís і Posidó ·
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Època arcaica і Enees · Enees і Posidó ·
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Època arcaica і Gea · Gea і Posidó ·
Gegant (mitologia)
Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.
Època arcaica і Gegant (mitologia) · Gegant (mitologia) і Posidó ·
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Època arcaica і Guerra de Troia · Guerra de Troia і Posidó ·
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Època arcaica і Hades · Hades і Posidó ·
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Època arcaica і Hèlios · Hèlios і Posidó ·
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Època arcaica і Hera · Hera і Posidó ·
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Època arcaica і Hesíode · Hesíode і Posidó ·
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Època arcaica і Homer · Homer і Posidó ·
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Època arcaica і Ilíada · Ilíada і Posidó ·
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Època arcaica і Illa de Rodes · Illa de Rodes і Posidó ·
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Època arcaica і Lineal B · Lineal B і Posidó ·
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Època arcaica і Magna Grècia · Magna Grècia і Posidó ·
Mènades
s, Museo del Prado, Madrid En la mitologia grega, les mènades (en singular, mènada; del grec Μαινάς, Μαινάδες) són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís, déu originari de Tràcia i Frígia.
Època arcaica і Mènades · Mènades і Posidó ·
Medusa (mitologia)
''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.
Època arcaica і Medusa (mitologia) · Medusa (mitologia) і Posidó ·
Micènic
El micènic és la forma de grec més antiga documentada.
Època arcaica і Micènic · Micènic і Posidó ·
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Època arcaica і Ocèan · Ocèan і Posidó ·
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Època arcaica і Odissea · Odissea і Posidó ·
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Època arcaica і Odisseu · Odisseu і Posidó ·
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Època arcaica і Olímpics · Olímpics і Posidó ·
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Època arcaica і Oracle de Delfos · Oracle de Delfos і Posidó ·
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Època arcaica і Pausànias (geògraf) · Pausànias (geògraf) і Posidó ·
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Època arcaica і Persèfone · Persèfone і Posidó ·
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Època arcaica і Polis · Polis і Posidó ·
Quadriga
Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.
Època arcaica і Quadriga · Posidó і Quadriga ·
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Època arcaica і Rea (mitologia) · Posidó і Rea (mitologia) ·
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Època arcaica і Teogonia · Posidó і Teogonia ·
Tetis (mare d'Aquil·les)
Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.
Època arcaica і Tetis (mare d'Aquil·les) · Posidó і Tetis (mare d'Aquil·les) ·
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Època arcaica і Troia · Posidó і Troia ·
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Època arcaica і Posidó
- Què tenen en comú Època arcaica і Posidó
- Semblances entre Època arcaica і Posidó
Comparació entre Època arcaica і Posidó
Època arcaica té 624 relacions, mentre que Posidó té 143. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 6.26% = 48 / (624 + 143).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Època arcaica і Posidó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: