Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ç і Història de l'alfabet
Ç і Història de l'alfabet tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): A, Albanès, Alfabet, Alfabet fonètic internacional, Àrab, Basc, C, Castellà, Català, Consonant, E, Edat mitjana, Francès, Furlà, I, Kurd, O, Occità, Portuguès, Tàtar, Turc, Turcman, U, Z.
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Ç і A · A і Història de l'alfabet ·
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Ç і Albanès · Albanès і Història de l'alfabet ·
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Ç і Alfabet · Alfabet і Història de l'alfabet ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Ç і Alfabet fonètic internacional · Alfabet fonètic internacional і Història de l'alfabet ·
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Àrab і Ç · Àrab і Història de l'alfabet ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Ç і Basc · Basc і Història de l'alfabet ·
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Ç і C · C і Història de l'alfabet ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Ç і Castellà · Castellà і Història de l'alfabet ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Ç і Català · Català і Història de l'alfabet ·
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Ç і Consonant · Consonant і Història de l'alfabet ·
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Ç і E · E і Història de l'alfabet ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Ç і Edat mitjana · Edat mitjana і Història de l'alfabet ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Ç і Francès · Francès і Història de l'alfabet ·
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Ç і Furlà · Furlà і Història de l'alfabet ·
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Ç і I · Història de l'alfabet і I ·
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Ç і Kurd · Història de l'alfabet і Kurd ·
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Ç і O · Història de l'alfabet і O ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Ç і Occità · Història de l'alfabet і Occità ·
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Ç і Portuguès · Història de l'alfabet і Portuguès ·
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Ç і Tàtar · Història de l'alfabet і Tàtar ·
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Ç і Turc · Història de l'alfabet і Turc ·
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Ç і Turcman · Història de l'alfabet і Turcman ·
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Ç і U · Història de l'alfabet і U ·
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ç і Història de l'alfabet
- Què tenen en comú Ç і Història de l'alfabet
- Semblances entre Ç і Història de l'alfabet
Comparació entre Ç і Història de l'alfabet
Ç té 33 relacions, mentre que Història de l'alfabet té 201. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 10.26% = 24 / (33 + 201).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ç і Història de l'alfabet. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
