Similituds entre Ç і Alfabet llatí
Ç і Alfabet llatí tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): A, Albanès, Alfabet, Alfabet fonètic internacional, Basc, C, Castellà, Català, E, Francès, Furlà, I, Llatí, O, Occità, Portuguès, Turc, Turcman, U, Z.
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Ç і Albanès · Albanès і Alfabet llatí ·
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Ç і Alfabet · Alfabet і Alfabet llatí ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Ç і Alfabet fonètic internacional · Alfabet fonètic internacional і Alfabet llatí ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Ç і Basc · Alfabet llatí і Basc ·
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Ç і Castellà · Alfabet llatí і Castellà ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Ç і Català · Alfabet llatí і Català ·
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Ç і Francès · Alfabet llatí і Francès ·
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Ç і Furlà · Alfabet llatí і Furlà ·
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Ç і Llatí · Alfabet llatí і Llatí ·
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Ç і Occità · Alfabet llatí і Occità ·
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Ç і Portuguès · Alfabet llatí і Portuguès ·
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Ç і Turc · Alfabet llatí і Turc ·
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Ç і Turcman · Alfabet llatí і Turcman ·
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ç і Alfabet llatí
- Què tenen en comú Ç і Alfabet llatí
- Semblances entre Ç і Alfabet llatí
Comparació entre Ç і Alfabet llatí
Ç té 33 relacions, mentre que Alfabet llatí té 165. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 10.10% = 20 / (33 + 165).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ç і Alfabet llatí. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: