Accés més ràpid que el navegador!
170 les relacions: Agnosticisme, Agost, Ajuntament de Barcelona, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Alternança, Apostasia, Ateisme, Álvaro de Figueroa y Torres, Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano, Baptisme, Barcelona, Boicot, Budisme, Catalunya, Catolicisme, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Clergat, Clerical, Compendi, Concili Vaticà II, Confederació Nacional del Treball, Conservadorisme, Convivència, Corts de Cadis, Crítica, Creença, Crist, Cristianisme, Cristià, Culte, Dècada del 1930, Déu, Declaració Universal dels Drets Humans, Decret, Desterrament, Dictadura, Dimissió, Diplomàtic, Diversitat cultural, Doctrina, Doctrina Social de l'Església, Dogma, Educació, Encíclica, Ensenyament, Escola, Escola Moderna, Església (institució), Església Catòlica Romana, ..., Estat sobirà, Eugenio Montero Ríos, Evangeli, Filòsof, França, Francesc Ferrer i Guàrdia, Humanisme, Igualtat social, Il·lustració, Independència, Institución Libre de Enseñanza, Institut d'Educació Secundària, Institut religiós, Isabel II d'Espanya, Josep Bigordà i Montmany, Laïcat, Laïcisme, Legislació, Liberalisme, Llei Moyano, Llibertat, Llibertat acadèmica, Lliurepensament, Lumen Gentium, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Matemàtic, Mateu Morral i Roca, Maura, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Misteri, Monopoli, Mossèn, Mustafa Kemal Atatürk, Nicolas de Condorcet, Occident, Oviedo, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pedagogia, Pius IX, Plató, Pluralisme, Poder polític, Polític, Quanta Cura, Regència, Regne de Déu (cristianisme), Relativisme, Religió, Renaixement, República, Revolució de 1868, Sagrament, Sant, Segle XVIII, Segona República Espanyola, Separació entre l'Església i l'Estat, Setmana Tràgica, Sevilla, Societat, Societat civil (sociologia), Syllabus Errorum, Tarragona, TERMCAT, Tolerància social, Turquia, Ultraconservadorisme, Unió General de Treballadors, València, 13 d'octubre, 14 d'agost, 16 d'agost, 17 de setembre, 1743, 1754, 1791, 1792, 1794, 18 de novembre, 1814, 1836, 1838, 1857, 1859, 1868, 1875, 1876, 1879, 1881, 1882, 1883, 1884, 1888, 1895, 1896, 1899, 1900, 1901, 1906, 1907, 1909, 1910, 1911, 1913, 1918, 1924, 1931, 2 de febrer, 2 de juliol, 25 d'agost, 26 d'agost, 26 de juny, 26 de setembre, 28 de març, 3 de juliol, 4 de juny, 6 de juliol, 70, 8 de setembre. Ampliar l'índex (120 més) »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Nou!!: Laïcisme і Agnosticisme · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Laïcisme і Agost · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Laïcisme і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Nou!!: Laïcisme і Alfons XII d'Espanya · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: Laïcisme і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Alternança
L'alternança es dona quan, en la successió de versos s'alterna en les rimes pel que fa al seu accent; si un acaba en paraula aguda -vers masculí-, el següent ho fa en paraula plana o esdrúixola -vers femení-.
Nou!!: Laïcisme і Alternança · Veure més »
Apostasia
Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).
Nou!!: Laïcisme і Apostasia · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Laïcisme і Ateisme · Veure més »
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.
Nou!!: Laïcisme і Álvaro de Figueroa y Torres · Veure més »
Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano
Ángel María de Saavedra y Ramírez de Baquedano, més conegut pel seu títol nobiliari de Duc de Rivas (Còrdova, 10 de març de 1791 – Madrid, 22 de juny de 1865) va ser un escriptor, dramaturg, poeta, pintor i polític espanyol.
Nou!!: Laïcisme і Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Laïcisme і Baptisme · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Laïcisme і Barcelona · Veure més »
Boicot
Activistes cridant al boicot a Kentucky Fried Chicken, el 2007, pel mal tracte als animals. El boicot és el refús de comerciar amb un individu o empresa, o amb un sector social, polític o econòmic, per aïllar-lo o fer cessar la seva activitat, o amb la intenció de desacreditar-lo, coaccionar-lo o castigar-lo.
Nou!!: Laïcisme і Boicot · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Laïcisme і Budisme · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Laïcisme і Catalunya · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Laïcisme і Catolicisme · Veure més »
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Nou!!: Laïcisme і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Laïcisme і Clergat · Veure més »
Clerical
* que pertany al clergat.
Nou!!: Laïcisme і Clerical · Veure més »
Compendi
Compendi (del llatí Compendium) és un resum breu però substancial i precís que presenta l'essencial d'una àrea determinada més extensa del coneixement humà, d'una exposició, d'una obra, d'una doctrina, etc.
Nou!!: Laïcisme і Compendi · Veure més »
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Laïcisme і Concili Vaticà II · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Laïcisme і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Nou!!: Laïcisme і Conservadorisme · Veure més »
Convivència
Convivència és qualsevol situació en què dues o més persones majors d'edat, sense un matrimoni (o casades però separades de fet), comparteixen un mateix habitatge.
Nou!!: Laïcisme і Convivència · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Laïcisme і Corts de Cadis · Veure més »
Crítica
Una crítica és un judici de valor personal i subjectiu que es fa sobre les qualitats i els defectes d'una producció humana que pot ser literària, plàstica, musical o periodística, entre d'altres.
Nou!!: Laïcisme і Crítica · Veure més »
Creença
La llegenda del Fènix que sorgeix de les cendres és una creença en la resurrecció tan impresa a la civilització occidental que ha passat sobre els plans simbòlics i literaris. Una creença és una idea, proposició o una informació que hom accepta sense verificar.
Nou!!: Laïcisme і Creença · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Laïcisme і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Laïcisme і Cristianisme · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Laïcisme і Cristià · Veure més »
Culte
Un culte és un grup social que es defineix per les seves creences religioses, espirituals o filosòfiques inusuals o pel seu interès comú en una personalitat, objecte o objectiu particular.
Nou!!: Laïcisme і Culte · Veure més »
Dècada del 1930
Sense descripció.
Nou!!: Laïcisme і Dècada del 1930 · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Laïcisme і Déu · Veure més »
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Nou!!: Laïcisme і Declaració Universal dels Drets Humans · Veure més »
Decret
Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.
Nou!!: Laïcisme і Decret · Veure més »
Desterrament
motius obscurs.El desterrament és un tipus de pena que un Estat pot imposar a una persona per haver comès un delicte o una malifeta.
Nou!!: Laïcisme і Desterrament · Veure més »
Dictadura
date.
Nou!!: Laïcisme і Dictadura · Veure més »
Dimissió
Darrer gest d'acomiadament del President Nixon després de la seva dimissió. Dimitir o dimissió, en anglès: resign i resignation, és renunciar un càrrec.
Nou!!: Laïcisme і Dimissió · Veure més »
Diplomàtic
El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.
Nou!!: Laïcisme і Diplomàtic · Veure més »
Diversitat cultural
Celebració del Dia de l'Harmonia, que celebra la diversitat cultural a Austràlia. Per diversitat cultural s'entén la multiplicitat de mitjans pels quals s'expressen les cultures dels grups i de les societats.
Nou!!: Laïcisme і Diversitat cultural · Veure més »
Doctrina
Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general.
Nou!!: Laïcisme і Doctrina · Veure més »
Doctrina Social de l'Església
La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.
Nou!!: Laïcisme і Doctrina Social de l'Església · Veure més »
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Nou!!: Laïcisme і Dogma · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Laïcisme і Educació · Veure més »
Encíclica
Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.
Nou!!: Laïcisme і Encíclica · Veure més »
Ensenyament
Lensenyament o ensenyança és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.
Nou!!: Laïcisme і Ensenyament · Veure més »
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Nou!!: Laïcisme і Escola · Veure més »
Escola Moderna
Imatge del butlletí de l'''Escola Moderna'' Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona LEscola Moderna va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
Nou!!: Laïcisme і Escola Moderna · Veure més »
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Nou!!: Laïcisme і Església (institució) · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Laïcisme і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Laïcisme і Estat sobirà · Veure més »
Eugenio Montero Ríos
Eugenio Montero Ríos (Santiago de Compostel·la, 13 de novembre de 1832 - Madrid, 12 de maig de 1914) va ser un polític i jurista espanyol.
Nou!!: Laïcisme і Eugenio Montero Ríos · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Laïcisme і Evangeli · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Laïcisme і Filòsof · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Laïcisme і França · Veure més »
Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.
Nou!!: Laïcisme і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Laïcisme і Humanisme · Veure més »
Igualtat social
Igualtat social La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d'igual tracte en la justícia per a totes les persones.
Nou!!: Laïcisme і Igualtat social · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Laïcisme і Il·lustració · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Laïcisme і Independència · Veure més »
Institución Libre de Enseñanza
La Institución Libre de Enseñanza (ILE), literalment en català Institució Lliure d'Ensenyament, va ser un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos, a través del qual es va crear el primer centre educatiu a Espanya al marge de l'Estat i de l'Església, que va perdurar fins al 1936.
Nou!!: Laïcisme і Institución Libre de Enseñanza · Veure més »
Institut d'Educació Secundària
IES La Rábida, Institut més antic de Huelva. IES Madina Mayurqa,Institut d'educació secundària a Palma Un Institut d'Educació Secundària o IES és un tipus de centre educatiu públic espanyol, a Catalunya, se'n diu Institut, on s'imparteix ensenyament secundari tant obligatori (ESO) (12-16 anys) com no obligatori (batxillerat), així com ensenyaments de formació professional (cicles formatius de grau mitjà i superior) i altres programes.
Nou!!: Laïcisme і Institut d'Educació Secundària · Veure més »
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Nou!!: Laïcisme і Institut religiós · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Laïcisme і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Josep Bigordà i Montmany
Josep Bigordà i Montmany (?, 1928) és un sacerdot i periodista català, vinculat especialment a les parròquies de Sant Medir i de Santa Maria del Pi, de Barcelona.
Nou!!: Laïcisme і Josep Bigordà i Montmany · Veure més »
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Nou!!: Laïcisme і Laïcat · Veure més »
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Nou!!: Laïcisme і Laïcisme · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Laïcisme і Legislació · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Laïcisme і Liberalisme · Veure més »
Llei Moyano
La Llei Moyano és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, estigué vigent fins a la Segona República Espanyola.
Nou!!: Laïcisme і Llei Moyano · Veure més »
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Nou!!: Laïcisme і Llibertat · Veure més »
Llibertat acadèmica
La llibertat acadèmica és un principi que presideix la recerca acadèmica o científica, fonament d'un pensament crític, del debat i de la dissidència.
Nou!!: Laïcisme і Llibertat acadèmica · Veure més »
Lliurepensament
El lliurepensament és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la naturalesa que sigui, i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició que empri argumentació d'autoritat.
Nou!!: Laïcisme і Lliurepensament · Veure més »
Lumen Gentium
Lumen gentium (en català, llum dels pobles) és un dels principals documents del Concili Vaticà II i una de les dues constitucions dogmàtiques juntament amb la Dei Verbum.
Nou!!: Laïcisme і Lumen Gentium · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Laïcisme і Madrid · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Laïcisme і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.
Nou!!: Laïcisme і Marcel·lí Domingo i Sanjuan · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Laïcisme і Matemàtic · Veure més »
Mateu Morral i Roca
Mateu Morral dibuixat a la revista russa ''Niva''. (1906) Mateu Morral Roca (Sabadell, 27 de novembre de 1879 - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista català.
Nou!!: Laïcisme і Mateu Morral i Roca · Veure més »
Maura
Maura (en francès Maure) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Laïcisme і Maura · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Laïcisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Misteri
MIsteri o enigma és allò que resulta difícil d'entendre, resoldre o interpretar.
Nou!!: Laïcisme і Misteri · Veure més »
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Nou!!: Laïcisme і Monopoli · Veure més »
Mossèn
Portada de la traducció de l'obra d'Ausiàs Marc. S'hi observa l'ús del tracte «mossèn» per a referir-se a un cavaller: «Las obras del famosíssimo philosofo y poeta ''mossen'' Osias Marco caballero Valenciano de nación Catalán traduzidas por don Baltasar de Romaní» editada el 1539. La portada està il·lustrada amb les armes de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, virrei de València, a qui està dedicada la traducció. Mossèn o mossén és un tractament d'origen medieval a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Laïcisme і Mossèn · Veure més »
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Nou!!: Laïcisme і Mustafa Kemal Atatürk · Veure més »
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Nou!!: Laïcisme і Nicolas de Condorcet · Veure més »
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Nou!!: Laïcisme і Occident · Veure més »
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Nou!!: Laïcisme і Oviedo · Veure més »
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Nou!!: Laïcisme і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »
Pedagogia
Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.
Nou!!: Laïcisme і Pedagogia · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Laïcisme і Pius IX · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Laïcisme і Plató · Veure més »
Pluralisme
Els filòsofs pluralistes són un conjunt de filòsofs grecs posteriors als monistes que, a diferència d'aquests, opten per una explicació mecanicista del món: presència de diversos elements primers (eterns, immòbils...) moguts per una força externa.
Nou!!: Laïcisme і Pluralisme · Veure més »
Poder polític
El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.
Nou!!: Laïcisme і Poder polític · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Laïcisme і Polític · Veure més »
Quanta Cura
Quanta Cura (llatí: Quanta preocupació) és una encíclica escrita pel papa Pius IX sobre el tema de la secularització en general i la proclamació del Regne d'Itàlia del 1861 en particular.
Nou!!: Laïcisme і Quanta Cura · Veure més »
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Nou!!: Laïcisme і Regència · Veure més »
Regne de Déu (cristianisme)
El Regne de Déu és un dels elements clau dels ensenyaments de Jesús al Nou Testament.
Nou!!: Laïcisme і Regne de Déu (cristianisme) · Veure més »
Relativisme
El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Nou!!: Laïcisme і Relativisme · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Laïcisme і Religió · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Laïcisme і Renaixement · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Laïcisme і República · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Laïcisme і Revolució de 1868 · Veure més »
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Nou!!: Laïcisme і Sagrament · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Laïcisme і Sant · Veure més »
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Nou!!: Laïcisme і Segle XVIII · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Laïcisme і Segona República Espanyola · Veure més »
Separació entre l'Església i l'Estat
Estats laics el 2011. La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència.
Nou!!: Laïcisme і Separació entre l'Església i l'Estat · Veure més »
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Nou!!: Laïcisme і Setmana Tràgica · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Laïcisme і Sevilla · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Laïcisme і Societat · Veure més »
Societat civil (sociologia)
La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures de l'estat i de les empreses.
Nou!!: Laïcisme і Societat civil (sociologia) · Veure més »
Syllabus Errorum
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.
Nou!!: Laïcisme і Syllabus Errorum · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Laïcisme і Tarragona · Veure més »
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Nou!!: Laïcisme і TERMCAT · Veure més »
Tolerància social
La tolerància social és la disposició a admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d'altres.
Nou!!: Laïcisme і Tolerància social · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Laïcisme і Turquia · Veure més »
Ultraconservadorisme
L'ultraconservadorisme fa referència a punts de vista extremadament conservadors en política o pràctica religiosa.
Nou!!: Laïcisme і Ultraconservadorisme · Veure més »
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Nou!!: Laïcisme і Unió General de Treballadors · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Laïcisme і València · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 13 d'octubre · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 14 d'agost · Veure més »
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 16 d'agost · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 17 de setembre · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laïcisme і 1743 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laïcisme і 1754 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laïcisme і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1792 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1794 · Veure més »
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 18 de novembre · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1814 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1836 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1838 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1857 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1859 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1868 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1875 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1876 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1879 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Laïcisme і 1882 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1883 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laïcisme і 1884 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1888 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Laïcisme і 1895 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1896 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Laïcisme і 1899 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1900 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1901 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1906 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1907 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1909 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Laïcisme і 1910 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1911 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1913 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Laïcisme і 1918 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1924 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Laïcisme і 1931 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Laïcisme і 2 de febrer · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 2 de juliol · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 25 d'agost · Veure més »
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 26 d'agost · Veure més »
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 26 de juny · Veure més »
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 26 de setembre · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 28 de març · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 3 de juliol · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 4 de juny · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 6 de juliol · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Laïcisme і 70 · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laïcisme і 8 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Laicisme, Laïcista, Laïcitat, Societat laica.
