Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Àustria і Caríntia
Àustria і Caríntia tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Alps Càrnics, Carlemany, Danubi, Eslaus, Eslovè, Eslovènia, Estat de Salzburg, Estíria, França Oriental, Großglockner, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Romà, Karl Renner, Klagenfurt, Nòrica, Primera Guerra Mundial, Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Guerra Mundial, Tercer Reich, Tractat de l'Estat Austríac, Tractat de Saint-Germain-en-Laye.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Àustria і Alemany · Alemany і Caríntia ·
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Àustria і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Aliats de la Primera Guerra Mundial і Caríntia ·
Alps Càrnics
Els Alps Càrnics (en italià: Alpi Carniche) són una subsecció dels Alps Càrnics i del Gail, que queda en els límits del Tirol Oriental, entre Caríntia (Àustria) i Friül (Itàlia).
Àustria і Alps Càrnics · Alps Càrnics і Caríntia ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Àustria і Carlemany · Caríntia і Carlemany ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Àustria і Danubi · Caríntia і Danubi ·
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Àustria і Eslaus · Caríntia і Eslaus ·
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Àustria і Eslovè · Caríntia і Eslovè ·
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Àustria і Eslovènia · Caríntia і Eslovènia ·
Estat de Salzburg
L'estat de Salzburg és un dels nou estats federats (Bundesländer) d'Àustria.
Àustria і Estat de Salzburg · Caríntia і Estat de Salzburg ·
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Àustria і Estíria · Caríntia і Estíria ·
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Àustria і França Oriental · Caríntia і França Oriental ·
Großglockner
La muntanya Großglockner (en català: Grossglockner) és, amb 3798 m., la muntanya més alta d'Àustria i la major muntanya dels Alps a l'est del Pas del Brenner.
Àustria і Großglockner · Caríntia і Großglockner ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Àustria і Imperi Austríac · Caríntia і Imperi Austríac ·
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Àustria і Imperi Austrohongarès · Caríntia і Imperi Austrohongarès ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Àustria і Imperi Romà · Caríntia і Imperi Romà ·
Karl Renner
Karl Renner (Untertannowitz, Moràvia, Àustria-Hongria, 14 de desembre de 1870 - Viena, Àustria, 31 de desembre de 1950) va ser un polític austríac socialdemòcrata que fou nomenat "El pare de la república" perquè fou el primer Canceller (1918-1920), Ministre d'Afers Exteriors (1919-1920), President del Consell Nacional (cambra baixa del parlament) (1931-1933).
Àustria і Karl Renner · Caríntia і Karl Renner ·
Klagenfurt
Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, 'Klagenfurt al llac de Wörter' o 'de Vŕbsko') és una ciutat austríaca situada al sud de l'estat, a Caríntia.
Àustria і Klagenfurt · Caríntia і Klagenfurt ·
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Àustria і Nòrica · Caríntia і Nòrica ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Àustria і Primera Guerra Mundial · Caríntia і Primera Guerra Mundial ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic · Caríntia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Àustria і Segona Guerra Mundial · Caríntia і Segona Guerra Mundial ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Àustria і Tercer Reich · Caríntia і Tercer Reich ·
Tractat de l'Estat Austríac
Divisió d'Àustria del 1945 al 1955, ocupada pels aliats El Tractat de l'Estat Austríac, (en alemany: Österreichischer Staatsvertrag) o Tractat de la Independència d'Àustria, és el tractat que va finalitzar l'ocupació d'Àustria per part de les Potències Aliades durant la Segona Guerra Mundial i va reconèixer Àustria com a Estat independent i sobirà.
Àustria і Tractat de l'Estat Austríac · Caríntia і Tractat de l'Estat Austríac ·
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.
Àustria і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Caríntia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Àustria і Caríntia
- Què tenen en comú Àustria і Caríntia
- Semblances entre Àustria і Caríntia
Comparació entre Àustria і Caríntia
Àustria té 216 relacions, mentre que Caríntia té 134. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 6.86% = 24 / (216 + 134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Àustria і Caríntia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
