Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Àtom і Nucli atòmic

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Àtom і Nucli atòmic

Àtom vs. Nucli atòmic

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic. Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Similituds entre Àtom і Nucli atòmic

Àtom і Nucli atòmic tenen 57 coses en comú (en Uniopèdia): Antineutrí, Bismut, Bor, Camp elèctric, Camp magnètic, Carboni, Càrrega elèctrica, Corrent elèctric, Desintegració α, Desintegració β, El·lipsoide, Electró, Electró-volt, Element químic, Equació de Schrödinger, Ernest Marsden, Ernest Rutherford, Espín, Ferro, Fissió nuclear, Força nuclear forta, Fotó, Fusió nuclear, Hans Geiger, Heli, Hidrogen, Isòtop, James Chadwick, Líquid, Lise Meitner, ..., Matèria, Metre, Model atòmic de Bohr, Molècula, Moment angular, Moment magnètic, Nature, Núvol d'electrons, Neutró, Niels Bohr, Nombre atòmic, Nombre màssic, Nucleó, Or, Otto Hahn, Partícula α, Partícula β, Plom, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Protó, Quantitat de moviment, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radioactivitat, Urani, Werner Heisenberg. Ampliar l'índex (27 més) »

Antineutrí

L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.

Àtom і Antineutrí · Antineutrí і Nucli atòmic · Veure més »

Bismut

El bismut és l'element químic de símbol Bi i nombre atòmic 83.

Àtom і Bismut · Bismut і Nucli atòmic · Veure més »

Bor

El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.

Àtom і Bor · Bor і Nucli atòmic · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Àtom і Camp elèctric · Camp elèctric і Nucli atòmic · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Àtom і Camp magnètic · Camp magnètic і Nucli atòmic · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Àtom і Carboni · Carboni і Nucli atòmic · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Àtom і Càrrega elèctrica · Càrrega elèctrica і Nucli atòmic · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Àtom і Corrent elèctric · Corrent elèctric і Nucli atòmic · Veure més »

Desintegració α

Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.

Àtom і Desintegració α · Desintegració α і Nucli atòmic · Veure més »

Desintegració β

Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.

Àtom і Desintegració β · Desintegració β і Nucli atòmic · Veure més »

El·lipsoide

El·lipsoide Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions.

Àtom і El·lipsoide · El·lipsoide і Nucli atòmic · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Àtom і Electró · Electró і Nucli atòmic · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Àtom і Electró-volt · Electró-volt і Nucli atòmic · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Àtom і Element químic · Element químic і Nucli atòmic · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Àtom і Equació de Schrödinger · Equació de Schrödinger і Nucli atòmic · Veure més »

Ernest Marsden

Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.

Àtom і Ernest Marsden · Ernest Marsden і Nucli atòmic · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Àtom і Ernest Rutherford · Ernest Rutherford і Nucli atòmic · Veure més »

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Àtom і Espín · Espín і Nucli atòmic · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Àtom і Ferro · Ferro і Nucli atòmic · Veure més »

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Àtom і Fissió nuclear · Fissió nuclear і Nucli atòmic · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Àtom і Força nuclear forta · Força nuclear forta і Nucli atòmic · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Àtom і Fotó · Fotó і Nucli atòmic · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Àtom і Fusió nuclear · Fusió nuclear і Nucli atòmic · Veure més »

Hans Geiger

Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.

Àtom і Hans Geiger · Hans Geiger і Nucli atòmic · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Àtom і Heli · Heli і Nucli atòmic · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Àtom і Hidrogen · Hidrogen і Nucli atòmic · Veure més »

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Àtom і Isòtop · Isòtop і Nucli atòmic · Veure més »

James Chadwick

Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.

Àtom і James Chadwick · James Chadwick і Nucli atòmic · Veure més »

Líquid

gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.

Àtom і Líquid · Líquid і Nucli atòmic · Veure més »

Lise Meitner

fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.

Àtom і Lise Meitner · Lise Meitner і Nucli atòmic · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Àtom і Matèria · Matèria і Nucli atòmic · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Àtom і Metre · Metre і Nucli atòmic · Veure més »

Model atòmic de Bohr

Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.

Àtom і Model atòmic de Bohr · Model atòmic de Bohr і Nucli atòmic · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Àtom і Molècula · Molècula і Nucli atòmic · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Àtom і Moment angular · Moment angular і Nucli atòmic · Veure més »

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Àtom і Moment magnètic · Moment magnètic і Nucli atòmic · Veure més »

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Àtom і Nature · Nature і Nucli atòmic · Veure més »

Núvol d'electrons

Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat. En realitat, el nucli és també de simetria esfèrica. Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atòmic i en la qual graviten els electrons.

Àtom і Núvol d'electrons · Núvol d'electrons і Nucli atòmic · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Àtom і Neutró · Neutró і Nucli atòmic · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Àtom і Niels Bohr · Niels Bohr і Nucli atòmic · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Àtom і Nombre atòmic · Nombre atòmic і Nucli atòmic · Veure més »

Nombre màssic

El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.

Àtom і Nombre màssic · Nombre màssic і Nucli atòmic · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Àtom і Nucleó · Nucleó і Nucli atòmic · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Àtom і Or · Nucli atòmic і Or · Veure més »

Otto Hahn

Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.

Àtom і Otto Hahn · Nucli atòmic і Otto Hahn · Veure més »

Partícula α

Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Àtom і Partícula α · Nucli atòmic і Partícula α · Veure més »

Partícula β

Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.

Àtom і Partícula β · Nucli atòmic і Partícula β · Veure més »

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Àtom і Plom · Nucli atòmic і Plom · Veure més »

Principi d'exclusió de Pauli

nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.

Àtom і Principi d'exclusió de Pauli · Nucli atòmic і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »

Principi d'incertesa de Heisenberg

Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.

Àtom і Principi d'incertesa de Heisenberg · Nucli atòmic і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Àtom і Protó · Nucli atòmic і Protó · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Àtom і Quantitat de moviment · Nucli atòmic і Quantitat de moviment · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Àtom і Radiació electromagnètica · Nucli atòmic і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Àtom і Radiació gamma · Nucli atòmic і Radiació gamma · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Àtom і Radioactivitat · Nucli atòmic і Radioactivitat · Veure més »

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Àtom і Urani · Nucli atòmic і Urani · Veure més »

Werner Heisenberg

fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Àtom і Werner Heisenberg · Nucli atòmic і Werner Heisenberg · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Àtom і Nucli atòmic

Àtom té 319 relacions, mentre que Nucli atòmic té 106. Com que tenen en comú 57, l'índex de Jaccard és 13.41% = 57 / (319 + 106).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Àtom і Nucli atòmic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »