Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Àtom і Història de la mecànica quàntica
Àtom і Història de la mecànica quàntica tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Camp elèctric, Camp magnètic, Càrrega elèctrica, Constant de Planck, Efecte fotoelèctric, Efecte Zeeman, Electró, Electró de valència, Element químic, Enllaç covalent, Enllaç químic, Equació de Schrödinger, Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Espín, Experiment de Stern-Gerlach, Fermió, Fotó, Freqüència, Gilbert Newton Lewis, Hidrogen, Irving Langmuir, Isòtop, Joseph John Thomson, Línia espectral, Llum, Louis-Victor de Broglie, Mecànica quàntica, Model atòmic de Thomson, ..., Neutrí, Niels Bohr, Nitrogen, Nucli atòmic, Orbital atòmic, Partícula α, Partícula β, Positró, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Proti, Quantitat de moviment, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radioactivitat, Raigs catòdics, Temperatura, Werner Heisenberg. Ampliar l'índex (18 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Àtom і Albert Einstein · Albert Einstein і Història de la mecànica quàntica ·
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Àtom і Camp elèctric · Camp elèctric і Història de la mecànica quàntica ·
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Àtom і Camp magnètic · Camp magnètic і Història de la mecànica quàntica ·
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Àtom і Càrrega elèctrica · Càrrega elèctrica і Història de la mecànica quàntica ·
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Àtom і Constant de Planck · Constant de Planck і Història de la mecànica quàntica ·
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Àtom і Efecte fotoelèctric · Efecte fotoelèctric і Història de la mecànica quàntica ·
Efecte Zeeman
Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment L'efecte Zeeman L'efecte Zeeman consisteix en la separació en dues, tres o més línies espectrals d'una font lluminosa monocromàtica sotmesa a un camp magnètic intens.
Àtom і Efecte Zeeman · Efecte Zeeman і Història de la mecànica quàntica ·
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Àtom і Electró · Electró і Història de la mecànica quàntica ·
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Àtom і Electró de valència · Electró de valència і Història de la mecànica quàntica ·
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Àtom і Element químic · Element químic і Història de la mecànica quàntica ·
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Àtom і Enllaç covalent · Enllaç covalent і Història de la mecànica quàntica ·
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Àtom і Enllaç químic · Enllaç químic і Història de la mecànica quàntica ·
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Àtom і Equació de Schrödinger · Equació de Schrödinger і Història de la mecànica quàntica ·
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Àtom і Ernest Rutherford · Ernest Rutherford і Història de la mecànica quàntica ·
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Àtom і Erwin Schrödinger · Erwin Schrödinger і Història de la mecànica quàntica ·
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Àtom і Espín · Espín і Història de la mecànica quàntica ·
Experiment de Stern-Gerlach
A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.
Àtom і Experiment de Stern-Gerlach · Experiment de Stern-Gerlach і Història de la mecànica quàntica ·
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Àtom і Fermió · Fermió і Història de la mecànica quàntica ·
Fotó
Sense descripció.
Àtom і Fotó · Fotó і Història de la mecànica quàntica ·
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Àtom і Freqüència · Freqüència і Història de la mecànica quàntica ·
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Àtom і Gilbert Newton Lewis · Gilbert Newton Lewis і Història de la mecànica quàntica ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Àtom і Hidrogen · Hidrogen і Història de la mecànica quàntica ·
Irving Langmuir
Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.
Àtom і Irving Langmuir · Història de la mecànica quàntica і Irving Langmuir ·
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Àtom і Isòtop · Història de la mecànica quàntica і Isòtop ·
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Àtom і Joseph John Thomson · Història de la mecànica quàntica і Joseph John Thomson ·
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Àtom і Línia espectral · Història de la mecànica quàntica і Línia espectral ·
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Àtom і Llum · Història de la mecànica quàntica і Llum ·
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Àtom і Louis-Victor de Broglie · Història de la mecànica quàntica і Louis-Victor de Broglie ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Àtom і Mecànica quàntica · Història de la mecànica quàntica і Mecànica quàntica ·
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Àtom і Model atòmic de Thomson · Història de la mecànica quàntica і Model atòmic de Thomson ·
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Àtom і Neutrí · Història de la mecànica quàntica і Neutrí ·
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Àtom і Niels Bohr · Història de la mecànica quàntica і Niels Bohr ·
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Àtom і Nitrogen · Història de la mecànica quàntica і Nitrogen ·
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Àtom і Nucli atòmic · Història de la mecànica quàntica і Nucli atòmic ·
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Àtom і Orbital atòmic · Història de la mecànica quàntica і Orbital atòmic ·
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Àtom і Partícula α · Història de la mecànica quàntica і Partícula α ·
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Àtom і Partícula β · Història de la mecànica quàntica і Partícula β ·
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Àtom і Positró · Història de la mecànica quàntica і Positró ·
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Àtom і Principi d'exclusió de Pauli · Història de la mecànica quàntica і Principi d'exclusió de Pauli ·
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Àtom і Principi d'incertesa de Heisenberg · Història de la mecànica quàntica і Principi d'incertesa de Heisenberg ·
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Àtom і Proti · Història de la mecànica quàntica і Proti ·
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Àtom і Quantitat de moviment · Història de la mecànica quàntica і Quantitat de moviment ·
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Àtom і Radiació electromagnètica · Història de la mecànica quàntica і Radiació electromagnètica ·
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Àtom і Radiació gamma · Història de la mecànica quàntica і Radiació gamma ·
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Àtom і Radioactivitat · Història de la mecànica quàntica і Radioactivitat ·
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Àtom і Raigs catòdics · Història de la mecànica quàntica і Raigs catòdics ·
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Àtom і Temperatura · Història de la mecànica quàntica і Temperatura ·
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Àtom і Werner Heisenberg · Història de la mecànica quàntica і Werner Heisenberg ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Àtom і Història de la mecànica quàntica
- Què tenen en comú Àtom і Història de la mecànica quàntica
- Semblances entre Àtom і Història de la mecànica quàntica
Comparació entre Àtom і Història de la mecànica quàntica
Àtom té 319 relacions, mentre que Història de la mecànica quàntica té 193. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 9.38% = 48 / (319 + 193).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Àtom і Història de la mecànica quàntica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
