Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Àtom і Estel
Àtom і Estel tenen 43 coses en comú (en Uniopèdia): Aristòtil, Cambridge University Press, Camp magnètic, Carboni, Carboni 12, Col·lapse gravitatori, Demòcrit, Deuteri, Efecte fotoelèctric, Efecte túnel, Electró-volt, Epicureisme, Equilibri hidroestàtic, Espectre, Ferro, Filosofia grega, Fissió nuclear, Fusió nuclear, Heli, Heli 3, Hidrogen, Ió (àtom), Isaac Newton, Llum, Mecànica quàntica, NASA, Núvol molecular, Nebulosa, Neutrí, Nucleosíntesi estel·lar, ..., Plasma (estat de la matèria), Positró, Procés triple-alfa, Proti, Quilogram, Radiació gamma, Reacció química, Simetria esfèrica, Sistema solar, Supernova, Terra, Univers observable, Via Làctia. Ampliar l'índex (13 més) »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Àtom і Aristòtil · Aristòtil і Estel ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Àtom і Cambridge University Press · Cambridge University Press і Estel ·
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Àtom і Camp magnètic · Camp magnètic і Estel ·
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Àtom і Carboni · Carboni і Estel ·
Carboni 12
El carboni 12, o C-12, és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.
Àtom і Carboni 12 · Carboni 12 і Estel ·
Col·lapse gravitatori
Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Àtom і Col·lapse gravitatori · Col·lapse gravitatori і Estel ·
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Àtom і Demòcrit · Demòcrit і Estel ·
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Àtom і Deuteri · Deuteri і Estel ·
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Àtom і Efecte fotoelèctric · Efecte fotoelèctric і Estel ·
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Àtom і Efecte túnel · Efecte túnel і Estel ·
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Àtom і Electró-volt · Electró-volt і Estel ·
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Àtom і Epicureisme · Epicureisme і Estel ·
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Àtom і Equilibri hidroestàtic · Equilibri hidroestàtic і Estel ·
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Àtom і Espectre · Espectre і Estel ·
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Àtom і Ferro · Estel і Ferro ·
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Àtom і Filosofia grega · Estel і Filosofia grega ·
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Àtom і Fissió nuclear · Estel і Fissió nuclear ·
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Àtom і Fusió nuclear · Estel і Fusió nuclear ·
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Heli 3
L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.
Àtom і Heli 3 · Estel і Heli 3 ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Àtom і Hidrogen · Estel і Hidrogen ·
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Àtom і Ió (àtom) · Estel і Ió (àtom) ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Àtom і Isaac Newton · Estel і Isaac Newton ·
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Àtom і Mecànica quàntica · Estel і Mecànica quàntica ·
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Àtom і Núvol molecular · Estel і Núvol molecular ·
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Àtom і Nebulosa · Estel і Nebulosa ·
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Àtom і Neutrí · Estel і Neutrí ·
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Àtom і Nucleosíntesi estel·lar · Estel і Nucleosíntesi estel·lar ·
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Àtom і Plasma (estat de la matèria) · Estel і Plasma (estat de la matèria) ·
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Àtom і Positró · Estel і Positró ·
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Àtom і Procés triple-alfa · Estel і Procés triple-alfa ·
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Àtom і Proti · Estel і Proti ·
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Àtom і Quilogram · Estel і Quilogram ·
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Àtom і Radiació gamma · Estel і Radiació gamma ·
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Àtom і Reacció química · Estel і Reacció química ·
Simetria esfèrica
La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.
Àtom і Simetria esfèrica · Estel і Simetria esfèrica ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Àtom і Sistema solar · Estel і Sistema solar ·
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Àtom і Supernova · Estel і Supernova ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Àtom і Terra · Estel і Terra ·
Univers observable
Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.
Àtom і Univers observable · Estel і Univers observable ·
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Àtom і Estel
- Què tenen en comú Àtom і Estel
- Semblances entre Àtom і Estel
Comparació entre Àtom і Estel
Àtom té 319 relacions, mentre que Estel té 216. Com que tenen en comú 43, l'índex de Jaccard és 8.04% = 43 / (319 + 216).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Àtom і Estel. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
