Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ària (música)

Índex Ària (música)

Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).

55 les relacions: Alessandro Scarlatti, Ària da capo, Baix (veu), Baix-baríton, Cabaletta, Cadència, Cantata, Carlo Goldoni, Carmen, Casta Diva, Christoph Willibald Gluck, Concert (forma musical), Dominant, Estança (poesia), Estrofa, Forma binària, Forma sonata, Forma ternària, Gaetano Donizetti, Georg Friedrich Händel, Georges Bizet, Gesamtkunstwerk, Giacomo Puccini, Gioachino Rossini, Giuseppe Verdi, Grand opéra, Harrison Birtwistle, Italià, Jean-Baptiste Lully, Johann Sebastian Bach, L'amour est un oiseau rebelle, Llibret, Ludwig van Beethoven, Madrigal, Música de cambra, Nessun dorma, Norma (Bellini), Oratori (música), Ornament (música), Plural, Polifonia, Recitatiu, Richard Wagner, Rigoletto, Ritornello, Robin Holloway, Rondó, Tònica (música), The Musical Quarterly, Tonalitat relativa, ..., Turandot, Variacions Goldberg, Verisme, Vincenzo Bellini, Wolfgang Amadeus Mozart. Ampliar l'índex (5 més) »

Alessandro Scarlatti

Alessandro Scarlatti (Palerm (Sicília), 2 de maig de 1660 – Nàpols (Campània), 24 d'octubre de 1725) fou un compositor barroc italià, especialment famós per les seves òperes i oratoris.

Nou!!: Ària (música) і Alessandro Scarlatti · Veure més »

Ària da capo

Una ària da capo (de l'italià aria da capo, «ària des del començament») és una forma particular d'ària, que assolí el seu punt culminant durant el darrer barroc (finals del i primera meitat del). Aquest tipus d'ària és de forma ternària, és a dir, té tres seccions (A-B-A).

Nou!!: Ària (música) і Ària da capo · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Nou!!: Ària (música) і Baix (veu) · Veure més »

Baix-baríton

El baix-baríton és la veu masculina intermèdia entre la del baríton i la del baix.

Nou!!: Ària (música) і Baix-baríton · Veure més »

Cabaletta

La cabaletta és una forma d'ària a l'òpera italiana del.

Nou!!: Ària (música) і Cabaletta · Veure més »

Cadència

Cadència autèntica.tònica s'anomena cadència plagal. En música, distintes situacions reben el mot de cadència.

Nou!!: Ària (música) і Cadència · Veure més »

Cantata

violins i el violoncel a la segona fila Una cantata és una composició musical vocal amb acompanyament instrumental, habitualment amb diversos moviments i sovint amb un cor.

Nou!!: Ària (música) і Cantata · Veure més »

Carlo Goldoni

Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 - París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit.

Nou!!: Ària (música) і Carlo Goldoni · Veure més »

Carmen

Carmen és una òpera en quatre actes de Georges Bizet, composta el 1875, sobre un llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en la novel·la Carmen, de Prosper Mérimée.

Nou!!: Ària (música) і Carmen · Veure més »

Casta Diva

«Casta Diva» és una ària de l'òpera ''Norma'' de Vincenzo Bellini en la qual la seva protagonista, Norma, dirigeix una pregària a la Lluna.

Nou!!: Ària (música) і Casta Diva · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

fou un compositor alemany de l'època clàssica.

Nou!!: Ària (música) і Christoph Willibald Gluck · Veure més »

Concert (forma musical)

El concert (de l'italià concerto, en plural concerti), és una composició musical molt utilitzada on un o més solistes interaccionen i dialoguen amb una orquestra.

Nou!!: Ària (música) і Concert (forma musical) · Veure més »

Dominant

La dominant és el cinquè grau d'una escala musical, que sempre es troba a una distància d'una quinta justa de la tònica.

Nou!!: Ària (música) і Dominant · Veure més »

Estança (poesia)

Lestança és una estrofa formada per versos decasíl·labs i hexasíl·labs amb rima generalment consonant combinats a gust del poeta.

Nou!!: Ària (música) і Estança (poesia) · Veure més »

Estrofa

L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.

Nou!!: Ària (música) і Estrofa · Veure més »

Forma binària

La forma binària és una manera d'estructurar una peça de música en dues seccions relacionades, i que normalment es repeteixen.

Nou!!: Ària (música) і Forma binària · Veure més »

Forma sonata

La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.

Nou!!: Ària (música) і Forma sonata · Veure més »

Forma ternària

La forma ternària és una manera d'estructurar la peça musical en tres parts: L'estructura ternària bàsica, A–B–A, és la més utilitzada, on la primera i la tercera parts són musicalment idèntiques, o molt semblants, mentre que la segona part (B), molt sovint coneguda com a trio, contrasta notablement amb aquestes.

Nou!!: Ària (música) і Forma ternària · Veure més »

Gaetano Donizetti

Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.

Nou!!: Ària (música) і Gaetano Donizetti · Veure més »

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Nou!!: Ària (música) і Georg Friedrich Händel · Veure més »

Georges Bizet

Georges Bizet (París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) fou un compositor francès.

Nou!!: Ària (música) і Georges Bizet · Veure més »

Gesamtkunstwerk

Gesamtkunstwerk (en alemany), i la seva traducció al català obra d'art total, és un terme usat per Richard Wagner en explicar la filosofia de la seva dramatúrgia per a referir-se a un tipus d'obra d'art autònoma que integra de manera simultània i relacionada diferents medis o disciplines artístiques, com la música, el teatre i les arts visuals, que a començaments del va revalorar la posada en escena, passant d'estar supeditada al text al fet que aquest sigui un element més integrat a l'obra total, en totes les arts escèniques.

Nou!!: Ària (música) і Gesamtkunstwerk · Veure més »

Giacomo Puccini

nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.

Nou!!: Ària (música) і Giacomo Puccini · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: Ària (música) і Gioachino Rossini · Veure més »

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Ària (música) і Giuseppe Verdi · Veure més »

Grand opéra

La grand opéra és un estil d'òpera aparegut sobretot a París a mitjan i caracteritzat per la seva grandiositat.

Nou!!: Ària (música) і Grand opéra · Veure més »

Harrison Birtwistle

Sir Harrison Paul Birtwistle (Accrington, 15 de juliol de 1934 - Mere, 18 d'abril de 2022) va ser un compositor anglès, àmpliament considerat com un dels compositors moderns més significatius d'aquest país.

Nou!!: Ària (música) і Harrison Birtwistle · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Ària (música) і Italià · Veure més »

Jean-Baptiste Lully

, nascut Giovanni Battista Lulli, fou un ballarí, coreògraf i compositor francès d'origen italià, que va crear la tragèdia-ballet, un gènere teatral amb un pròleg al qual es canta la grandesa del rei, i la comèdia-ballet, una mena de dansa-teatre que componia amb el dramaturg Molière per a divertir al rei i la cort.

Nou!!: Ària (música) і Jean-Baptiste Lully · Veure més »

Johann Sebastian Bach

fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.

Nou!!: Ària (música) і Johann Sebastian Bach · Veure més »

L'amour est un oiseau rebelle

L'amour est un oiseau rebelle (L'amor és un ocell rebel) és una ària (havanera) per a mezzosoprano del primer acte de l'òpera Carmen de Georges Bizet, composta el 1875 i basada en una havanera de Sebastián Iradier, titulada El arreglito, tot i que Bizet pensava que la melodia era d'origen popular.

Nou!!: Ària (música) і L'amour est un oiseau rebelle · Veure més »

Llibret

El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.

Nou!!: Ària (música) і Llibret · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: Ària (música) і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Madrigal

El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.

Nou!!: Ària (música) і Madrigal · Veure més »

Música de cambra

Haydn tocant en un quartet de corda Una obra de música de cambra és una composició musical dedicada a un petit conjunt d'instruments en què cada part està pensada per ser interpretada per un sol instrumentista.

Nou!!: Ària (música) і Música de cambra · Veure més »

Nessun dorma

Nessun dorma és una ària del darrer acte de Turandot, una òpera de Giacomo Puccini.

Nou!!: Ària (música) і Nessun dorma · Veure més »

Norma (Bellini)

Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.

Nou!!: Ària (música) і Norma (Bellini) · Veure més »

Oratori (música)

Loratori és una composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra, de vegades amb un narrador.

Nou!!: Ària (música) і Oratori (música) · Veure més »

Ornament (música)

Appoggiatura, ornament musical En la música, els ornaments són floritures que no són necessàries per al desenvolupament de les línies harmòniques o melòdiques de la música, però que serveixen per decorar o ornamentar aquestes.

Nou!!: Ària (música) і Ornament (música) · Veure més »

Plural

El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).

Nou!!: Ària (música) і Plural · Veure més »

Polifonia

veus La polifonia (del grec antic πολύ, poly, «molt» i φωνή, phonè, «veu») és una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat.

Nou!!: Ària (música) і Polifonia · Veure més »

Recitatiu

El recitatiu, és una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat.

Nou!!: Ària (música) і Recitatiu · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Nou!!: Ària (música) і Richard Wagner · Veure més »

Rigoletto

Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo.

Nou!!: Ària (música) і Rigoletto · Veure més »

Ritornello

moviment de la cantata de Johann Sebastian Bach «''Brich dem Hungrigen dein Brot, BWV 39»''. Un ritornello (italià; "petit retorn") és una secció recurrent de la música barroca per a orquestra o cor.

Nou!!: Ària (música) і Ritornello · Veure més »

Robin Holloway

és un compositor, acadèmic i escriptor anglès.

Nou!!: Ària (música) і Robin Holloway · Veure més »

Rondó

Rondó núm. 3 en la menor, Köchel 511, de Wolfgang Amadeus Mozart. Un rondó és una forma musical que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit.

Nou!!: Ària (música) і Rondó · Veure més »

Tònica (música)

La tònica és, en el context de la música tonal, la nota principal i jeràrquicament més important de totes les que integren l'escala d'una determinada tonalitat.

Nou!!: Ària (música) і Tònica (música) · Veure més »

The Musical Quarterly

The Musical Quarterly és la revista acadèmica sobre música més antiga d'Amèrica.

Nou!!: Ària (música) і The Musical Quarterly · Veure més »

Tonalitat relativa

En música, la tonalitat relativa menor d'una tonalitat major o, a l'inrevés, el relatiu principal d'una tonalitat menor, és la tonalitat que té la mateixa armadura però amb una tònica diferent.

Nou!!: Ària (música) і Tonalitat relativa · Veure més »

Turandot

Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi.

Nou!!: Ària (música) і Turandot · Veure més »

Variacions Goldberg

Les Variacions Goldberg, originalment Ària amb variacions diverses, és el nom d'una obra per a teclat composta per Johann Sebastian Bach el 1741 quan era kantor a Leipzig.

Nou!!: Ària (música) і Variacions Goldberg · Veure més »

Verisme

Cartell de ''Tosca'', òpera verista de Puccini El verisme (verismo en italià: realisme) fou la darrera escola operística del sorgida al voltant de 1890, i amb el seu començament es tanca el gran període de creació romàntica italiana.

Nou!!: Ària (música) і Verisme · Veure més »

Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.

Nou!!: Ària (música) і Vincenzo Bellini · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Ària (música) і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »