Ària (música) і Forma ternària

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Ària (música) і Forma ternària

Ària (música) vs. Forma ternària

Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre). La forma ternària és una manera d'estructurar la peça musical en tres parts: L'estructura ternària bàsica, A–B–A, és la més utilitzada, on la primera i la tercera parts són musicalment idèntiques, o molt semblants, mentre que la segona part (B), molt sovint coneguda com a trio, contrasta notablement amb aquestes.

Ària da capo

Una ària da capo (de l'italià aria da capo, «ària des del començament») és una forma particular d'ària, que assolí el seu punt culminant durant el darrer barroc (finals del i primera meitat del). Aquest tipus d'ària és de forma ternària, és a dir, té tres seccions (A-B-A).

Ària (música) і Ària da capo · Ària da capo і Forma ternària · Veure més »

Cadència

Cadència autèntica.tònica s'anomena cadència plagal. En música, distintes situacions reben el mot de cadència.

Ària (música) і Cadència · Cadència і Forma ternària · Veure més »

Dominant

La dominant és el cinquè grau d'una escala musical, que sempre es troba a una distància d'una quinta justa de la tònica.

Ària (música) і Dominant · Dominant і Forma ternària · Veure més »

Forma binària

La forma binària és una manera d'estructurar una peça de música en dues seccions relacionades, i que normalment es repeteixen.

Ària (música) і Forma binària · Forma binària і Forma ternària · Veure més »

Forma sonata

La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.

Ària (música) і Forma sonata · Forma sonata і Forma ternària · Veure més »

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Ària (música) і Georg Friedrich Händel · Forma ternària і Georg Friedrich Händel · Veure més »

Johann Sebastian Bach

fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.

Ària (música) і Johann Sebastian Bach · Forma ternària і Johann Sebastian Bach · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Ària (música) і Ludwig van Beethoven · Forma ternària і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Ornament (música)

Appoggiatura, ornament musical En la música, els ornaments són floritures que no són necessàries per al desenvolupament de les línies harmòniques o melòdiques de la música, però que serveixen per decorar o ornamentar aquestes.

Ària (música) і Ornament (música) · Forma ternària і Ornament (música) · Veure més »

Rondó

Rondó núm. 3 en la menor, Köchel 511, de Wolfgang Amadeus Mozart. Un rondó és una forma musical que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit.

Ària (música) і Rondó · Forma ternària і Rondó · Veure més »

Tònica (música)

La tònica és, en el context de la música tonal, la nota principal i jeràrquicament més important de totes les que integren l'escala d'una determinada tonalitat.

Ària (música) і Tònica (música) · Forma ternària і Tònica (música) · Veure més »

Tonalitat relativa

En música, la tonalitat relativa menor d'una tonalitat major o, a l'inrevés, el relatiu principal d'una tonalitat menor, és la tonalitat que té la mateixa armadura però amb una tònica diferent.

Ària (música) і Tonalitat relativa · Forma ternària і Tonalitat relativa · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Ària (música) і Wolfgang Amadeus Mozart · Forma ternària і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »