Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Àrabs і Arquitectura islàmica
Àrabs і Arquitectura islàmica tenen 56 coses en comú (en Uniopèdia): Abraham, Al-Àndalus, Alcorà, Anatòlia, Arabesc, Arc (arquitectura), Art islàmic, Arts decoratives, Índia, Àfrica, Àrab, Àsia Central, Bagdad, Cal·ligrafia àrab, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Còrdova, Cúpula, Columna, Damasc, El Caire, Església Ortodoxa Copta, Espanya, Font (arquitectura), Fortificació, Geometria, Ibn Khaldun, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, ..., Imperi Sassànida, Iran, Iraq, Islam, Jerusalem, Jueus, Kazakhstan, Madrassa, Mahoma, Marroc, Món islàmic, Medina, Mesquita, Musulmà, Omeies, Orient Pròxim, Pakistan, Palau (arquitectura), Pèrsia, Península Ibèrica, Pintura, Sudan, Tomba, Tunísia, Turquia, Xina. Ampliar l'índex (26 més) »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Àrabs і Abraham · Abraham і Arquitectura islàmica ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Àrabs і Al-Àndalus · Al-Àndalus і Arquitectura islàmica ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Àrabs і Alcorà · Alcorà і Arquitectura islàmica ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Àrabs і Anatòlia · Anatòlia і Arquitectura islàmica ·
Arabesc
Granada Un arabesc és un motiu artístic ornamental molt desenvolupat en l'art islàmic que es fa servir normalment en els edificis.
Àrabs і Arabesc · Arabesc і Arquitectura islàmica ·
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Àrabs і Arc (arquitectura) · Arc (arquitectura) і Arquitectura islàmica ·
Art islàmic
''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.
Àrabs і Art islàmic · Arquitectura islàmica і Art islàmic ·
Arts decoratives
Les arts decoratives es defineixen tradicionalment com el conjunt d'arts ornamental i funcional de les obres en ceràmica, fusta, vidre, metall, tèxtil.
Àrabs і Arts decoratives · Arquitectura islàmica і Arts decoratives ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Àrabs і Índia · Índia і Arquitectura islàmica ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Àrabs · Àfrica і Arquitectura islàmica ·
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Àrab і Àrabs · Àrab і Arquitectura islàmica ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àrabs і Àsia Central · Àsia Central і Arquitectura islàmica ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Àrabs і Bagdad · Arquitectura islàmica і Bagdad ·
Cal·ligrafia àrab
Bàsmala amb forma d'au: una composició cal·ligràfica àrab clàssica. La cal·ligrafia àrab (‘art de la línia’) és un art decoratiu propi dels pobles que utilitzen l'alfabet àrab i les seves variants.
Àrabs і Cal·ligrafia àrab · Arquitectura islàmica і Cal·ligrafia àrab ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Àrabs і Califa · Arquitectura islàmica і Califa ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Àrabs і Califat Abbàssida · Arquitectura islàmica і Califat Abbàssida ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Àrabs і Califat Fatimita · Arquitectura islàmica і Califat Fatimita ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Àrabs і Còrdova · Arquitectura islàmica і Còrdova ·
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Àrabs і Cúpula · Arquitectura islàmica і Cúpula ·
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Àrabs і Columna · Arquitectura islàmica і Columna ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Àrabs і Damasc · Arquitectura islàmica і Damasc ·
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Àrabs і El Caire · Arquitectura islàmica і El Caire ·
Església Ortodoxa Copta
Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).
Àrabs і Església Ortodoxa Copta · Arquitectura islàmica і Església Ortodoxa Copta ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Àrabs і Espanya · Arquitectura islàmica і Espanya ·
Font (arquitectura)
Font pública de columna d'una aixeta. Una font artificial o brollador forma part del mobiliari urbà o particular d'una casa, per exemple en un jardí.
Àrabs і Font (arquitectura) · Arquitectura islàmica і Font (arquitectura) ·
Fortificació
revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.
Àrabs і Fortificació · Arquitectura islàmica і Fortificació ·
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Àrabs і Geometria · Arquitectura islàmica і Geometria ·
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Àrabs і Ibn Khaldun · Arquitectura islàmica і Ibn Khaldun ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Àrabs і Imperi Otomà · Arquitectura islàmica і Imperi Otomà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Àrabs і Imperi Romà d'Orient · Arquitectura islàmica і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Àrabs і Imperi Sassànida · Arquitectura islàmica і Imperi Sassànida ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Àrabs і Iran · Arquitectura islàmica і Iran ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Àrabs і Iraq · Arquitectura islàmica і Iraq ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Àrabs і Islam · Arquitectura islàmica і Islam ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Àrabs і Jerusalem · Arquitectura islàmica і Jerusalem ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Àrabs і Jueus · Arquitectura islàmica і Jueus ·
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Àrabs і Kazakhstan · Arquitectura islàmica і Kazakhstan ·
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Àrabs і Madrassa · Arquitectura islàmica і Madrassa ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Àrabs і Mahoma · Arquitectura islàmica і Mahoma ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Àrabs і Marroc · Arquitectura islàmica і Marroc ·
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Àrabs і Món islàmic · Arquitectura islàmica і Món islàmic ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Àrabs і Medina · Arquitectura islàmica і Medina ·
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Àrabs і Mesquita · Arquitectura islàmica і Mesquita ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Àrabs і Musulmà · Arquitectura islàmica і Musulmà ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Àrabs і Omeies · Arquitectura islàmica і Omeies ·
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Àrabs і Orient Pròxim · Arquitectura islàmica і Orient Pròxim ·
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Àrabs і Pakistan · Arquitectura islàmica і Pakistan ·
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Àrabs і Palau (arquitectura) · Arquitectura islàmica і Palau (arquitectura) ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Àrabs і Pèrsia · Arquitectura islàmica і Pèrsia ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Àrabs і Península Ibèrica · Arquitectura islàmica і Península Ibèrica ·
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Àrabs і Pintura · Arquitectura islàmica і Pintura ·
Sudan
El Sudan, oficialment República del Sudan és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.
Àrabs і Sudan · Arquitectura islàmica і Sudan ·
Tomba
Una tomba és el lloc on es deixen les restes mortals d'una persona o animal quan mor.
Àrabs і Tomba · Arquitectura islàmica і Tomba ·
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Àrabs і Tunísia · Arquitectura islàmica і Tunísia ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Àrabs і Turquia · Arquitectura islàmica і Turquia ·
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Àrabs і Arquitectura islàmica
- Què tenen en comú Àrabs і Arquitectura islàmica
- Semblances entre Àrabs і Arquitectura islàmica
Comparació entre Àrabs і Arquitectura islàmica
Àrabs té 389 relacions, mentre que Arquitectura islàmica té 204. Com que tenen en comú 56, l'índex de Jaccard és 9.44% = 56 / (389 + 204).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Àrabs і Arquitectura islàmica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
