Accés més ràpid que el navegador!
129 les relacions: Abraham Bar Hiyya, Al-Karají, Algorisme, Anàlisi matemàtica, Anell (matemàtiques), Antic Egipte, Antiga Grècia, Aplicació lineal, Aritmètica, Aritmètica (llibre), Arrel d'una funció, Axioma, Índia, Àlgebra abstracta, Àlgebra associativa, Àlgebra de Boole, Àlgebra de Heyting, Àlgebra de Lie, Àlgebra diferencial, Àlgebra lineal, Àlgebra sobre un cos, Àlgebra universal, Àrab, Babilònia, Bhaskara II, Binomi, Carl Benjamin Boyer, Catalans, Català, Classe lateral, Coeficient, Conjunt, Constant matemàtica, Cos (matemàtiques), Derivada, Determinant (matemàtiques), Diofant d'Alexandria, Dirk Struik, Divisió, Element invers, Element neutre, Elements d'Euclides, Els nou capítols de les arts matemàtiques, Equació, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Equació diofàntica, Equació exponencial, Equació funcional, Equació irracional, ..., Equació lineal, Equació logarítmica, Equació polinòmica, Espai de Banach, Espai de Hilbert, Espai vectorial, Espai vectorial topològic, Estructura algebraica, Estructura matemàtica, Factorització, Factorització dels polinomis, Fórmula, Funció, Futbol Club Barcelona, Gabriel Cramer, Geometria, Geometria afí, Geometria algebraica, Geometria projectiva, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup cíclic, Grup de Galois, Grup de Lie, Grup de simetria, Grup quocient, Heró d'Alexandria, Homomorfisme de grups, Incògnita, Integració, Joan Ventallol, Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Mahavira (matemàtic), Mallorca, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu quadrada, Monestir de Sant Cugat, Monomi, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Multiplicació, Multiplicació de matrius, Nombre, Nombre complex, Nombre construïble, Nombre enter, Nombre natural, Nombre racional, Nombre real, Omar Khayyam, Operació binària, Papir de Rhind, Polinomi, Polinomi mònic, Propietat associativa, Propietat distributiva, Resta, Símbol, Si i només si, Sistema algebraic computacional, Sistema d'equacions lineals, Springer Science+Business Media, Subgrup, Sulba Sutra, Suma, Sumatori, Takakazu Seki, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de Galois, Teoria de nombres, Topologia algebraica, Trinomi, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Variables dependents i independents, Xàraf-ad-Din at-Tussí, Xina, Zhu Shijie, 830. Ampliar l'índex (79 més) »
Abraham Bar Hiyya
Abraam bar Hiia (també Abraham Bar Hiyya o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136), conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta (‘Cap de la Guàrdia’), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català.
Nou!!: Àlgebra і Abraham Bar Hiyya · Veure més »
Al-Karají
Abu-Bakr ibn Muhammad ibn al-Hussayn (o al-Hàssan) al-Karají (o al-Karkhí), més conegut simplement com al-Karají (Karaj o Bagdad, 13 d'abril de 953 - ?, 1029), fou un matemàtic àrab de finals del i començaments del.
Nou!!: Àlgebra і Al-Karají · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Àlgebra і Algorisme · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Àlgebra і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Àlgebra і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Àlgebra і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Àlgebra і Antiga Grècia · Veure més »
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Àlgebra і Aplicació lineal · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Àlgebra і Aritmètica · Veure més »
Aritmètica (llibre)
Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.
Nou!!: Àlgebra і Aritmètica (llibre) · Veure més »
Arrel d'una funció
Una arrel d'una funció f(x) és un element x del domini d'aquesta funció tal que Per aquesta raó a vegades també s'anomenen zeros de la funció.
Nou!!: Àlgebra і Arrel d'una funció · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Àlgebra і Axioma · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Àlgebra і Índia · Veure més »
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra abstracta · Veure més »
Àlgebra associativa
En matemàtiques, una àlgebra associativa és una estructura algebraica A amb les operacions de suma, multiplicació (que s'assumeix que és associativa), i una multiplicació per escalars per elements d'algun cos K. La suma i la multiplicació proporcionen a A l'estructura d'un anell; la suma i la multiplicació per escalars donen a A l'estructura d'un espai vectorial sobre K. En aquest article emprarem també el terme ''K''-àlgebra per referir-nos a una àlgebra associativa sobre el cos K. Un exemple d'una K-àlgebra és un anell de matrius quadrades sobre un cos K, amb el producte de matrius habitual.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra associativa · Veure més »
Àlgebra de Boole
Làlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en matemàtica, electrònica digital i informàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra de Boole · Veure més »
Àlgebra de Heyting
En matemàtiques, les àlgebres de Heyting (El seu creador va ser Arend Heyting) són conjunts parcialment ordenats especials que constitueixen una generalització de les àlgebres de Boole.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra de Heyting · Veure més »
Àlgebra de Lie
En matemàtiques, una àlgebra de Lie és una estructura algebraica l'ús principal de la qual és estudiar objectes geomètrics com els grups de Lie i varietats diferenciables.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra de Lie · Veure més »
Àlgebra diferencial
En matemàtiques, làlgebra diferencial compren l'estudi d'estructures algebraiques dotades d'una operació de derivació, entesa aquesta com una aplicació unària que satisfà la Regla del producte o Llei de Leibniz.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra diferencial · Veure més »
Àlgebra lineal
L'espai euclidià tridimensional '''R'''3 és un espai vectorial, amb les línies i plans que passen a través de l'origen com a subespais vectorials en '''R'''3. L'àlgebra lineal és la branca de les matemàtiques que tracta l'estudi dels vectors, espais vectorials, transformacions lineals i sistemes d'equacions lineals.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra lineal · Veure més »
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra sobre un cos · Veure més »
Àlgebra universal
Làlgebra universal (de vegades anomenada àlgebra general) és la branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les idees comunes a totes les estructures algebraiques per si mateixes, no exemples ("models") d'estructures algebraiques.
Nou!!: Àlgebra і Àlgebra universal · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Àlgebra і Àrab · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Àlgebra і Babilònia · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Àlgebra і Bhaskara II · Veure més »
Binomi
S'anomena binomi a un polinomi de dos termes.
Nou!!: Àlgebra і Binomi · Veure més »
Carl Benjamin Boyer
va ser un historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Nou!!: Àlgebra і Carl Benjamin Boyer · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Àlgebra і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Àlgebra і Català · Veure més »
Classe lateral
En matemàtiques, si G és un grup, H és un subgrup de G, i g és un element de G, llavors Només quan H és normal coincideixen les classes laterals per la dreta i per l'esquerra, de fet, aquesta és una definició de subgrup normal.
Nou!!: Àlgebra і Classe lateral · Veure més »
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Nou!!: Àlgebra і Coeficient · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Àlgebra і Conjunt · Veure més »
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Nou!!: Àlgebra і Constant matemàtica · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Àlgebra і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Àlgebra і Derivada · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Àlgebra і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Nou!!: Àlgebra і Diofant d'Alexandria · Veure més »
Dirk Struik
va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques neerlandès, resident als Estats Units.
Nou!!: Àlgebra і Dirk Struik · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: Àlgebra і Divisió · Veure més »
Element invers
En matemàtiques, l'invers (també anomenat simètric) d'un element x dins d'un conjunt proveït d'una llei de composició interna amb element neutre (A, *), és un element y de A tal que, on e és l'element neutre de l'operació * en A. Diem aleshores que x és un element invertible.
Nou!!: Àlgebra і Element invers · Veure més »
Element neutre
L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.
Nou!!: Àlgebra і Element neutre · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Àlgebra і Elements d'Euclides · Veure més »
Els nou capítols de les arts matemàtiques
Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.
Nou!!: Àlgebra і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Àlgebra і Equació · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Àlgebra і Equació de segon grau · Veure més »
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Nou!!: Àlgebra і Equació de tercer grau · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: Àlgebra і Equació diofàntica · Veure més »
Equació exponencial
Una equació exponencial és aquella equació en què la incògnita apareix, únicament, en els exponents de potències de bases constants.
Nou!!: Àlgebra і Equació exponencial · Veure més »
Equació funcional
En matemàtiques i en les seves aplicacions, una equació funcional és qualsevol equació que especifica una funció de forma implícita.
Nou!!: Àlgebra і Equació funcional · Veure més »
Equació irracional
Una equació irracional, anomenada també equació amb radicals, és una equació que conté la incògnita (o una expressió algebraica racional de la incògnita) sota un o més signes radicals.
Nou!!: Àlgebra і Equació irracional · Veure més »
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Nou!!: Àlgebra і Equació lineal · Veure més »
Equació logarítmica
Una equació logarítmica és aquella en què la incògnita es troba darrere del símbol de l'operació logaritme.
Nou!!: Àlgebra і Equació logarítmica · Veure més »
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Nou!!: Àlgebra і Equació polinòmica · Veure més »
Espai de Banach
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet.
Nou!!: Àlgebra і Espai de Banach · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Àlgebra і Espai de Hilbert · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Àlgebra і Espai vectorial · Veure més »
Espai vectorial topològic
En matemàtiques, un espai vectorial topològic és una estructura bàsica que combina l'estructura algebraica d'un espai vectorial amb una estructura topològica.
Nou!!: Àlgebra і Espai vectorial topològic · Veure més »
Estructura algebraica
Una estructura algebraica és un conjunt d'elements amb unes propietats operacionals determinades.
Nou!!: Àlgebra і Estructura algebraica · Veure més »
Estructura matemàtica
Imatge d'una estructura bàsica matemàtica. L'estructura matemàtica és un conjunt, o de manera més general, un tipus, que consta d'objectes matemàtics que d'alguna manera s'adjunten o relacionen amb el conjunt, facilitant-ne la seva visualització o estudi, fornint significat a la col·lecció.
Nou!!: Àlgebra і Estructura matemàtica · Veure més »
Factorització
En matemàtiques, la factorització o descomposició en producte de factors és el procés de descompondre un objecte, per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.
Nou!!: Àlgebra і Factorització · Veure més »
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Nou!!: Àlgebra і Factorització dels polinomis · Veure més »
Fórmula
En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.
Nou!!: Àlgebra і Fórmula · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Àlgebra і Funció · Veure més »
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Àlgebra і Futbol Club Barcelona · Veure més »
Gabriel Cramer
fou un matemàtic suís.
Nou!!: Àlgebra і Gabriel Cramer · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Àlgebra і Geometria · Veure més »
Geometria afí
La geometria afí és la geometria dels espai afins.
Nou!!: Àlgebra і Geometria afí · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Àlgebra і Geometria algebraica · Veure més »
Geometria projectiva
La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".
Nou!!: Àlgebra і Geometria projectiva · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Àlgebra і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Àlgebra і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Nou!!: Àlgebra і Grup abelià · Veure més »
Grup cíclic
Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.
Nou!!: Àlgebra і Grup cíclic · Veure més »
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Nou!!: Àlgebra і Grup de Galois · Veure més »
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Nou!!: Àlgebra і Grup de Lie · Veure més »
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Nou!!: Àlgebra і Grup de simetria · Veure més »
Grup quocient
En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.
Nou!!: Àlgebra і Grup quocient · Veure més »
Heró d'Alexandria
Heró d'Alexandria (Heron, ὁ Ἀλεξανδρεύς") va ser un enginyer, inventor i matemàtic de procedència grega, considerat un personatge clau per la ciència antiga durant el període Hel·lenístic clàssic.
Nou!!: Àlgebra і Heró d'Alexandria · Veure més »
Homomorfisme de grups
Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''. '''N''' és el nucli d''''h''' i '''aN''' és una classe lateral d''''h'''. En matemàtiques, donats dos grups (G, ∗) i (H, ·), un homomorfisme de grups de (G, ∗) a (H, ·), de vegades dit senzillament morfisme de grups, és una funció h: G → H tal que per a tot u i v de G es compleix que on l'operació de grup a l'esquerra de l'equació és la de G i la de la dreta és la dH.
Nou!!: Àlgebra і Homomorfisme de grups · Veure més »
Incògnita
En matemàtiques, una incògnita és un nombre o funció que en principi no es coneix.
Nou!!: Àlgebra і Incògnita · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Àlgebra і Integració · Veure més »
Joan Ventallol
Joan Ventallol fou un matemàtic mallorquí del.
Nou!!: Àlgebra і Joan Ventallol · Veure més »
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Abraham Bar Hiyya: Pàgina del Sefer Tzuret editat a Basilea el 1546 que mostra un eclipsi de Sol. Josep Maria Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, la Selva, 29 de novembre de 1897 - Barcelona, 26 de setembre de 1970) fou un historiador i filòleg arabista català.
Nou!!: Àlgebra і Josep Maria Millàs i Vallicrosa · Veure més »
Mahavira (matemàtic)
Mahavira o Mahaviracharya, (Mahavira el professor), fou un matemàtic indi del.
Nou!!: Àlgebra і Mahavira (matemàtic) · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Àlgebra і Mallorca · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Àlgebra і Matemàtiques · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Àlgebra і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu quadrada
Una matriu A d'n per m elements, és una matriu quadrada si el número de files és igual al número de columnes, és a dir, n.
Nou!!: Àlgebra і Matriu quadrada · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Àlgebra і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monomi
S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics, com ara: Un monomi està format per un nombre (el coeficient) i una o més lletres que representen variables indeterminades elevades a un exponent natural o 0 (la part literal).
Nou!!: Àlgebra і Monomi · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Àlgebra і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Nou!!: Àlgebra і Multiplicació · Veure més »
Multiplicació de matrius
En matemàtiques, la multiplicació o producte de matrius és l'operació de multiplicació efectuada entre dues matrius, o bé entre una matriu i un escalar.
Nou!!: Àlgebra і Multiplicació de matrius · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Àlgebra і Nombre · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Àlgebra і Nombre complex · Veure més »
Nombre construïble
Un punt en el pla euclidià és un punt construïble si, donat un sistema de coordenades fix (o un segment lineal fix de longitud unitària), el punt pot ser construït amb regle i compàs.
Nou!!: Àlgebra і Nombre construïble · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Àlgebra і Nombre enter · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Àlgebra і Nombre natural · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Àlgebra і Nombre racional · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Àlgebra і Nombre real · Veure més »
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Nou!!: Àlgebra і Omar Khayyam · Veure més »
Operació binària
Esquema d'operació binària Una operació binària és aquella que està aplicada a dos objectes.
Nou!!: Àlgebra і Operació binària · Veure més »
Papir de Rhind
Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.
Nou!!: Àlgebra і Papir de Rhind · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Àlgebra і Polinomi · Veure més »
Polinomi mònic
En àlgebra, un polinomi mònic és un polinomi de variable única en què el coeficient principal és igual a 1.
Nou!!: Àlgebra і Polinomi mònic · Veure més »
Propietat associativa
En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.
Nou!!: Àlgebra і Propietat associativa · Veure més »
Propietat distributiva
En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.
Nou!!: Àlgebra і Propietat distributiva · Veure més »
Resta
"5 - 2.
Nou!!: Àlgebra і Resta · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Àlgebra і Símbol · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Àlgebra і Si i només si · Veure més »
Sistema algebraic computacional
Un sistema algebraic computacional o sistema d'àlgebra computacional (SAC) (CAS, de l'anglès computer algebra system) és un programa d'ordinador o calculadora avançada que facilita el càlcul simbòlic.
Nou!!: Àlgebra і Sistema algebraic computacional · Veure més »
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat). En matemàtiques, un sistema d'equacions lineals és un conjunt d'equacions lineals que comparteixen el mateix conjunt de variables o incògnites.
Nou!!: Àlgebra і Sistema d'equacions lineals · Veure més »
Springer Science+Business Media
Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).
Nou!!: Àlgebra і Springer Science+Business Media · Veure més »
Subgrup
En teoria de grups, donat un grup G sota una operació binària *, es diu que un subconjunt H de G és un subgrup de G si H amb l'operació * també forma un grup.
Nou!!: Àlgebra і Subgrup · Veure més »
Sulba Sutra
Els Sulba Sutra (del sànscrit: Sulba.
Nou!!: Àlgebra і Sulba Sutra · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Àlgebra і Suma · Veure més »
Sumatori
El sumatori és l'addició d'un conjunt de nombres; el resultat és la seva suma o total.
Nou!!: Àlgebra і Sumatori · Veure més »
Takakazu Seki
, també conegut com, va ser un matemàtic japonès, del període Edo.
Nou!!: Àlgebra і Takakazu Seki · Veure més »
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Nou!!: Àlgebra і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Àlgebra і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Àlgebra і Teoria de nombres · Veure més »
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Nou!!: Àlgebra і Topologia algebraica · Veure més »
Trinomi
En l'àlgebra elemental, un trinomi és un polinomi que consta de tres termes o monomis.
Nou!!: Àlgebra і Trinomi · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Àlgebra і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Nou!!: Àlgebra і Variables dependents i independents · Veure més »
Xàraf-ad-Din at-Tussí
Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.
Nou!!: Àlgebra і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Àlgebra і Xina · Veure més »
Zhu Shijie
Zhu Shijie (朱世杰 (1249-1314), amb nom de cortesia Hanqing (漢卿), pseudònim: Songting (松庭)), fou un matemàtic i educador de l'època Yuan, dedicat tota la vida a la docència de les matemàtiques.
Nou!!: Àlgebra і Zhu Shijie · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Àlgebra і 830 · Veure més »
