Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Àhmad Sanjar і Dinastia Anuixtigínida

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Àhmad Sanjar і Dinastia Anuixtigínida

Àhmad Sanjar vs. Dinastia Anuixtigínida

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy. La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Similituds entre Àhmad Sanjar і Dinastia Anuixtigínida

Àhmad Sanjar і Dinastia Anuixtigínida tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Amudarià, Balkh, Damasc, Dècada del 1130, Gazni, Gúrides, Gran Khorasan, Hazarasp, Imperi Seljúcida, Kara-khitai, Köneürgenç, Khutba, Khwarizm, Màlik-Xah I, Merv, Nixapur, Oghuz, Qarakhànida, Rayy, Samarcanda, Sarakhs, Sirdarià, Soldanat de Rum, Transoxiana, 8 de maig.

Amudarià

LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.

Àhmad Sanjar і Amudarià · Amudarià і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Àhmad Sanjar і Balkh · Balkh і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Àhmad Sanjar і Damasc · Damasc і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Dècada del 1130

Sense descripció.

Àhmad Sanjar і Dècada del 1130 · Dècada del 1130 і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Àhmad Sanjar і Gazni · Dinastia Anuixtigínida і Gazni · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Àhmad Sanjar і Gúrides · Dinastia Anuixtigínida і Gúrides · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Àhmad Sanjar і Gran Khorasan · Dinastia Anuixtigínida і Gran Khorasan · Veure més »

Hazarasp

Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.

Àhmad Sanjar і Hazarasp · Dinastia Anuixtigínida і Hazarasp · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Àhmad Sanjar і Imperi Seljúcida · Dinastia Anuixtigínida і Imperi Seljúcida · Veure més »

Kara-khitai

El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Àhmad Sanjar і Kara-khitai · Dinastia Anuixtigínida і Kara-khitai · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Àhmad Sanjar і Köneürgenç · Dinastia Anuixtigínida і Köneürgenç · Veure més »

Khutba

La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Àhmad Sanjar і Khutba · Dinastia Anuixtigínida і Khutba · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Àhmad Sanjar і Khwarizm · Dinastia Anuixtigínida і Khwarizm · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Àhmad Sanjar і Màlik-Xah I · Dinastia Anuixtigínida і Màlik-Xah I · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Àhmad Sanjar і Merv · Dinastia Anuixtigínida і Merv · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Àhmad Sanjar і Nixapur · Dinastia Anuixtigínida і Nixapur · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Àhmad Sanjar і Oghuz · Dinastia Anuixtigínida і Oghuz · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Àhmad Sanjar і Qarakhànida · Dinastia Anuixtigínida і Qarakhànida · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Àhmad Sanjar і Rayy · Dinastia Anuixtigínida і Rayy · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Àhmad Sanjar і Samarcanda · Dinastia Anuixtigínida і Samarcanda · Veure més »

Sarakhs

Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

Àhmad Sanjar і Sarakhs · Dinastia Anuixtigínida і Sarakhs · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Àhmad Sanjar і Sirdarià · Dinastia Anuixtigínida і Sirdarià · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Àhmad Sanjar і Soldanat de Rum · Dinastia Anuixtigínida і Soldanat de Rum · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Àhmad Sanjar і Transoxiana · Dinastia Anuixtigínida і Transoxiana · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Àhmad Sanjar і 8 de maig · 8 de maig і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Àhmad Sanjar і Dinastia Anuixtigínida

Àhmad Sanjar té 71 relacions, mentre que Dinastia Anuixtigínida té 186. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 9.73% = 25 / (71 + 186).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Àhmad Sanjar і Dinastia Anuixtigínida. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: