Obrir a Google MapsTaula de continguts
40 les relacions: Ab Urbe Condita, Amiternum, Ancona, Aniene, Antemnes, Antrodoco, Apenins, Ascoli Piceno, Asculum, Batalla de l'Àl·lia, Cutília, Eretum, Estrabó, Falacrinum, Fidenes, Gals, Grec antic, Hanníbal Barca (247 aC), Itinerari d'Antoní, Llatí, Llista de vies romanes, Mar Adriàtica, Narsès, Picè, Pons Salarius, Porta Col·lina, Porta Salaria, Rieti, Roma, Sabins, Salina, Tíber, Tòtila, Tit Manli Imperiós Torquat, Titus Livi, Tronto, Via Llatina, Via romana, Via Salària, 390 aC.
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Via Salària і Ab Urbe Condita
Amiternum
Amiternum o Amitermum (en grec antic Ἀμίτερνον) va ser una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum.
Veure Via Salària і Amiternum
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Veure Via Salària і Ancona
Aniene
LAniene és un riu d'Itàlia, que transcorre pel Laci, i és afluent del Tíber.
Veure Via Salària і Aniene
Antemnes
Antemnes (Antemnae Ἀντέμναι) va ser una antiga ciutat del Latium propera a Crostumèria i Caenina.
Veure Via Salària і Antemnes
Antrodoco
Antrodoco és un municipi situat al territori de la província de Rieti, a la regió del Laci, (Itàlia).
Veure Via Salària і Antrodoco
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Veure Via Salària і Apenins
Ascoli Piceno
Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.
Veure Via Salària і Ascoli Piceno
Asculum
Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.
Veure Via Salària і Asculum
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Veure Via Salària і Batalla de l'Àl·lia
Cutília
Cutília o Cutílies (en llatí Cutiliae, en grec antic Κοτυλία) va ser una ciutat de la Sabínia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac anomenat Cutiliae Lacus, segons Plini el Vell, o Lacus Cutiliensis segons Varró, on hi havia una petita illa flotant que el vent canviava d'emplaçament.
Veure Via Salària і Cutília
Eretum
Eretum (Eretum Ἠρητόν) va ser una ciutat dels sabins situada a la via Salària, quan s'unia amb la via Nomentana, prop del Tíber i a menys de 30 km de Roma.
Veure Via Salària і Eretum
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Via Salària і Estrabó
Falacrinum
Falacrinum (o Phalacrine, segons Suetoni) era una estació o taverna de la via Salària al territori de Sabínia, al cor dels Apenins, a 16.000 passes al nord d'Interocrea, segons lItinerari d'Antoní.
Veure Via Salària і Falacrinum
Fidenes
Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.
Veure Via Salària і Fidenes
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Via Salària і Gals
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Via Salària і Grec antic
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Via Salària і Hanníbal Barca (247 aC)
Itinerari d'Antoní
vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).
Veure Via Salària і Itinerari d'Antoní
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Via Salària і Llatí
Llista de vies romanes
Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.
Veure Via Salària і Llista de vies romanes
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Via Salària і Mar Adriàtica
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Veure Via Salària і Narsès
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Veure Via Salària і Picè
Pons Salarius
El pont Salario —en llatí — és un pont italià travessat per la via Salària, que creua el riu Aniene (antigament Anio) a uns 4 km de Roma.
Veure Via Salària і Pons Salarius
Porta Col·lina
La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma.
Veure Via Salària і Porta Col·lina
Porta Salaria
Porta Salaria just abans de la seva demolició el 1871. La Porta Salaria era una porta de la Muralla Aureliana a Roma, demolida en 1921.
Veure Via Salària і Porta Salaria
Rieti
Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.
Veure Via Salària і Rieti
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Via Salària і Roma
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Veure Via Salària і Sabins
Salina
Salines d'Eivissa Salines a la badia de San FranciscoUna salina és un establiment que disposa de les instal·lacions adequades per a obtenir sal a partir de l'evaporació de l'aigua de mar o d'altres indrets amb aigües salines, o a partir de l'extracció de la sal gemma d'una mina o un jaciment.
Veure Via Salària і Salina
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Via Salària і Tíber
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Veure Via Salària і Tòtila
Tit Manli Imperiós Torquat
Tit Manli Imperiós Torquat (en Titus Manlius L. F. A. N. Imperiosus Torquatus) va ser un magistrat romà.
Veure Via Salària і Tit Manli Imperiós Torquat
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Via Salària і Titus Livi
Tronto
El Tronto és un riu d'Itàlia a les Marques, Abruços i Laci.
Veure Via Salària і Tronto
Via Llatina
Via Llatina (en llatí Via Latina, en grec antic ἡ Λατινὴ ὁδός) era una de les principals vies romanes que sortia de les portes de Roma.
Veure Via Salària і Via Llatina
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Veure Via Salària і Via romana
Via Salària
La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.
Veure Via Salària і Via Salària
390 aC
El 390 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Via Salària і 390 aC
També conegut com Via Nomentana.