Obrir a Google MapsTaula de continguts
67 les relacions: Alí ibn al-Athir, Anunciació, Apolaffar, Arquitectura longobarda, Belisari, Benevent, Bríndisi, Brutis, Cannes (Pulla), Colonització grega, Comune, Cristòfor de Lícia, Crotona, Demòstenes, Dinastia dels Habsburg, Enciclopèdia de l'Islam, Esparta, Ferran el Catòlic, Gai Semproni Grac, Golf de Tàrent, Grottaglie, Hanníbal Barca (247 aC), Heraclea de Lucània, Iapigis, Italià, Itàlia, Llorenç màrtir, Lucans, Magna Grècia, Mario Pasquale Costa, Massafra, Massar, Messapis, Messènia, Molossos, Napoleó Bonaparte, Narsès, Nàpols, Nearc de Tàrent, Neàpolis, Neró, Oliva, Ostrogots, Partenis, Peucecis, Pirros, Pretor, Primera Guerra Mundial, Principat de Tàrent, Província de Tàrent, ... Ampliar l'índex (17 més) »
- Ciutats antigues de Sicília
- Colònies espartanes
- Magna Grècia
- Municipis de Tàrent
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Veure Tàrent і Alí ibn al-Athir
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Veure Tàrent і Anunciació
Apolaffar
Apolaffar (Abu-Jàfar?) fou un emir musulmà de Tàrent.
Veure Tàrent і Apolaffar
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.
Veure Tàrent і Arquitectura longobarda
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Tàrent і Belisari
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Veure Tàrent і Benevent
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Veure Tàrent і Bríndisi
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Veure Tàrent і Brutis
Cannes (Pulla)
Cannes (llatí Cannae, grec antic Κάνναι, italià Canne della Battaglia), en l'antigüetat, era una ciutat de la Pulla a la riba sud de l'Aufidus, (avui en italià Ofanto), a uns 10 km de la desembocadura.
Veure Tàrent і Cannes (Pulla)
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Tàrent і Colonització grega
Comune
El comune (els comuni en plural), a Itàlia, és la divisió administrativa bàsica, tant de províncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.
Veure Tàrent і Comune
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Veure Tàrent і Cristòfor de Lícia
Crotona
Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.
Veure Tàrent і Crotona
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Veure Tàrent і Demòstenes
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Tàrent і Dinastia dels Habsburg
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Tàrent і Enciclopèdia de l'Islam
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Tàrent і Esparta
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Tàrent і Ferran el Catòlic
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Veure Tàrent і Gai Semproni Grac
Golf de Tàrent
El golf de Tàrent (en llatí Tarentinus sinus, en grec antic Ταραντῖνος κόλπος, en italià Golfo di Taranto) és un golf de la mar Jònica situat al sud d'Itàlia, entre la península Salentina i la península de Messàpia o Calàbria.
Veure Tàrent і Golf de Tàrent
Grottaglie
Grottaglie (tarentès Li Vurtàgghie i llatí Criptalium) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Tàrent.
Veure Tàrent і Grottaglie
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Tàrent і Hanníbal Barca (247 aC)
Heraclea de Lucània
Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.
Veure Tàrent і Heraclea de Lucània
Iapigis
Els iapigis (en llatí Ĭāpyges, en grec antic Ἰάπυγες) eren un poble probablement d'origen il·liri, que habitava la part sud d'Itàlia i van donar nom al país (Iapígia).
Veure Tàrent і Iapigis
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Tàrent і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Tàrent і Itàlia
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Veure Tàrent і Llorenç màrtir
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Veure Tàrent і Lucans
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Tàrent і Magna Grècia
Mario Pasquale Costa
Mario Pasquale Costa (Tàrent, 24 de juliol de 1858 - Monte Carlo, 27 de setembre de 1933), fou un compositor, tenor i pianista italià, autor de cançons i d'opereta.
Veure Tàrent і Mario Pasquale Costa
Massafra
Massafra és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Tàrent.
Veure Tàrent і Massafra
Massar
Massar (Abu Mashar) fou emir musulmà de Tàrent, probable successor de Apolaffar.
Veure Tàrent і Massar
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura.
Veure Tàrent і Messapis
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Veure Tàrent і Messènia
Molossos
Moneda de l'Epir amb el nom dels molossos Els molossos (en Μολοσσοί) eren una de les tribus que habitaven l'Epir.
Veure Tàrent і Molossos
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Tàrent і Napoleó Bonaparte
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Veure Tàrent і Narsès
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Tàrent і Nàpols
Nearc de Tàrent
Nearc de Tàrent (en llatí Nearchus, en grec) fou un notable de la ciutat de Tàrent que es va adherir a la causa romana durant la Segona Guerra Púnica, en contra del que van fer la majoria dels seus conciutadans, favorables a l'Imperi Cartaginès.
Veure Tàrent і Nearc de Tàrent
Neàpolis
* Neàpolis de Campània, actual Nàpols.
Veure Tàrent і Neàpolis
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Tàrent і Neró
Oliva
Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).
Veure Tàrent і Oliva
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Tàrent і Ostrogots
Partenis
Els partenis (grec antic οἱ Παρθενίαι, Hoi Partheníai, literalment «fills de noies joves no casades» eren a la ciutat estat d'Esparta a l'antiga Grècia una classe de la població de rang inferior, els quals, segons Antíoc de Siracusa van partir per a fundar la ciutat de Tarent a la Magna Grècia, a la regió actual de la Pulla, a Itàlia.
Veure Tàrent і Partenis
Peucecis
Dones dansaires en la decoració d'una tomba dels peucets, a la necròpolis de ''Ruvo di Puglia''. Els peucecis (en Peucetii) foren un poble del sud d'Itàlia.
Veure Tàrent і Peucecis
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Tàrent і Pirros
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Tàrent і Pretor
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Tàrent і Primera Guerra Mundial
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Veure Tàrent і Principat de Tàrent
Província de Tàrent
La província de Tàrent (en italià provincia di Taranto) és una província que forma part de la regió de la Pulla, a Itàlia.
Veure Tàrent і Província de Tàrent
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Tàrent і Pulla
Pulsano
Pulsano és un municipi de la província de Tàrent, a la regió de la Pulla, Itàlia, a uns 5 km de la costa jònica, al Golf de Tàrent.
Veure Tàrent і Pulsano
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Veure Tàrent і Reggio de Calàbria
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Veure Tàrent і Regne de l'Epir
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Veure Tàrent і Salern
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Veure Tàrent і Samnites
Síbaris
550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.
Veure Tàrent і Síbaris
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Tàrent і Sicília
Tarentí
Comunicació utilitzant el dialecte a Tàrent El tarentí (tarandíne en aquesta llengua) és una llengua parlada a la regió italiana de la Pulla, Basilicata, part de Calàbria i en alguns pobles fronterers de Campània.
Veure Tàrent і Tarentí
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Veure Tàrent і Tàrent
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Veure Tàrent і Tòtila
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Tàrent і Vinya
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Tàrent і 1063
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Tàrent і 1861
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Tàrent і 549
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Tàrent і 661
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Tàrent і 840
Vegeu també
Ciutats antigues de Sicília
- Èrix
- Ínic
- Abacènon
- Agatirna
- Ameselum
- Apol·lònia de Sicília
- Assorus
- Càsmena
- Camarina
- Capizzi
- Caronia
- Catània
- Cefalù
- Enna
- Entel·la
- Erbessos
- Etna (ciutat)
- Gela
- Halesa
- Heloros
- Hibla Inferior
- Hibla Major
- Hibla Menor
- Hipana
- Ieta
- Imàcara
- Licata
- Mègara Hiblea
- Mòtion
- Mactòrion
- Mitístraton
- Naxos (Sicília)
- Netum
- Sciacca
- Segesta (Sicília)
- Selinunt
- Solunt
- Tàrent
- Tíndaris
- Taormina
- Termini Imerese
Colònies espartanes
- Citera
- Cnidos
- Escil·lunt
- Gerontres
- Gortina
- Heraclea Traquínia
- Lapatos
- Lictos
- Locri (municipi)
- Polirrènia
- Tàrent
- Túrios
Magna Grècia
- Casc corinti
- Grec italiota
- Grecànic
- Griko salentino
- Macal·la
- Magna Grècia
- Mamertins
- Pínax
- Partenis
- Tàrent
Municipis de Tàrent
- Castellaneta
- Ginosa
- Grottaglie
- Mandúria
- Martina Franca
- Massafra
- Pulsano
- San Marzano di San Giuseppe
- Tàrent
També conegut com Emirat de Tàrent, Tarant, Taranto, Tarantos, Taras, Tarentins, Tarentum.