Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Txekà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Txekà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Bolxevisme, Burgesia, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme, Consell de Comissaris del Poble, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Gran Purga, Guerra Civil russa, Gulag, Harvard University Press, Ióssif Stalin, Imperi Rus, KGB, Lavrenti Béria, Lenin, Moscou, Oxford University Press, Penguin Books, Primera Guerra Mundial, Rússia, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, Rus, Sant Petersburg, Socialisme, Soviet de Petrograd, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Txekà · Anarquisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Txekà · Bolxevisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Burgesia і Txekà · Burgesia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Txekà · Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Txekà · Comunisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Consell de Comissaris del Poble і Txekà · Consell de Comissaris del Poble і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Exèrcit Blanc і Txekà · Exèrcit Blanc і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Txekà · Exèrcit Roig і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Gran Purga і Txekà · Gran Purga і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Guerra Civil russa і Txekà · Guerra Civil russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Gulag
Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.
Gulag і Txekà · Gulag і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Harvard University Press
Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.
Harvard University Press і Txekà · Harvard University Press і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Ióssif Stalin і Txekà · Ióssif Stalin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Imperi Rus і Txekà · Imperi Rus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
KGB і Txekà · KGB і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lavrenti Béria
Lavrenti Pàvlovitx Béria (georgià: ლავრენტი პავლეს ძე ბერია, transliterat:Lavrenti Pavles dze Béria; rus: Лаврентий Павлович Берия; 28 de març de 1899 – 23 de desembre de 1953) va ser un polític soviètic, cap de la Seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin.
Lavrenti Béria і Txekà · Lavrenti Béria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Lenin і Txekà · Lenin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Moscou і Txekà · Moscou і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Oxford University Press і Txekà · Oxford University Press і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Penguin Books
Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l'època, un paquet de cigarrets, i que fossin venuts no només a llibreries, sinó també a estacions ferroviàries i en botigues en general.
Penguin Books і Txekà · Penguin Books і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Primera Guerra Mundial і Txekà · Primera Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Rússia і Txekà · Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia і Txekà · República Socialista Federativa Soviètica de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Rus і Txekà · Rus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Sant Petersburg і Txekà · Sant Petersburg і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Socialisme і Txekà · Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Soviet de Petrograd
Una assemblea del Soviet de Petrograd, 1917 El Soviet d'Obrers i Soldats de Petrograd, dit habitualment Soviet de Petrograd, s'establí el març de 1917 després del triomf de la Revolució de Febrer com a organisme representatiu dels obrers de Petrograd.
Soviet de Petrograd і Txekà · Soviet de Petrograd і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Txekà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Txekà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Què tenen en comú Txekà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Semblances entre Txekà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Comparació entre Txekà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Txekà té 85 relacions, mentre que Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques té 480. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 4.96% = 28 / (85 + 480).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Txekà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
