Accés més ràpid que el navegador!
148 les relacions: Acord de Múnic, Adolf Hitler, Agricultura, Alemanya, Alexander Dubček, Anschluss, Ateisme, Avió, Český Těšín, Àustria, Bloc de l'Est, Bloqueig de Berlín, Bohèmia, Bratislava, Brno, Camp de concentració, Capitalisme, Cisleitània, Ciutadania europea, Ciutadania múltiple, Comerç, Comerç internacional, Comunisme, Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948, Corona eslovaca, Corona txeca, Corona txecoslovaca, Crisi dels Sudets, Danubi, Darney, Dècada del 1990, Dissolució de Txecoslovàquia, Edvard Beneš, Emil Hácha, Eslovac, Eslovàquia, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Europa Occidental, Exèrcit Roig, Ferrocarril, França, Front Nacional, Generalplan Ost, Govern txecoslovac a l'exili, Gran Bretanya, Hongria, ..., Imperi Austrohongarès, Indústria, Iugoslàvia, Klement Gottwald, Lignit, Llista de presidents de Txecoslovàquia, Londres, Lorena, Madrid, Metre quadrat, Moràvia, Moscou, Moviment per una Eslovàquia Democràtica, Nacionalisme, Nazisme, Or, Organització de les Nacions Unides, Ostrava, Pacte de Varsòvia, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Partit comunista, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Comunista de Txecoslovàquia, Plzeň, Població, Política fiscal, Polònia, Praga, Primavera de Praga, Primer Ministre de la República Txeca, Primera Guerra Mundial, Primera República de Txecoslovàquia, Producte interior brut, Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Referèndum, Regió de Moràvia i Silèsia, Regne d'Hongria (1920–1946), Regne Unit, Renda per capita, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Txecoslovaca, Revolució de Vellut, Revolució romanesa de 1989, Romania, Rutènia, Rutènia subcarpàtica, Saber fer, Segona Guerra Mundial, Segona República Polonesa, Silèsia, Socialisme, Sudets, Tercer Reich, Tercera República Txecoslovaca, Tomáš Garrigue Masaryk, Tractat de Maastricht, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat del Trianon, Transcarpàcia, Txèquia, Txec, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unió monetària, Universitat Carolina de Praga, Václav Havel, 1 d'octubre, 1 de gener, 11 de juliol, 15 de març, 17 de novembre, 1918, 1923, 1927, 1928, 1933, 1938, 1939, 1945, 1948, 1949, 1953, 1960, 1969, 1989, 1991, 1992, 1993, 2004, 2016, 25 de novembre, 28 d'octubre, 29 de març, 31 de desembre, 8 de febrer. Ampliar l'índex (98 més) »
Acord de Múnic
Canvis territorials després de l'Acord. Múnic LAcord de Múnic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Múnic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
Nou!!: Txecoslovàquia і Acord de Múnic · Veure més »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Txecoslovàquia і Adolf Hitler · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Txecoslovàquia і Agricultura · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Txecoslovàquia і Alemanya · Veure més »
Alexander Dubček
Alexander Dubček (Uhrovec, 27 de novembre de 1921 - Praga 7 de novembre de 1992) va ser un polític eslovac que intentà reformar el règim comunista mitjançant la realització de la Primavera de Praga.
Nou!!: Txecoslovàquia і Alexander Dubček · Veure més »
Anschluss
Extensió del Tercer Reich abans de la Segona Guerra Mundial Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.
Nou!!: Txecoslovàquia і Anschluss · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Txecoslovàquia і Ateisme · Veure més »
Avió
avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.
Nou!!: Txecoslovàquia і Avió · Veure més »
Český Těšín
Český Těšín (en polonès Czeski Cieszyn, en alemany Teschen) és un municipi de la regió de Moràvia-Silèsia, a l'est de Txèquia sobre la frontera polonesa, separada per la seva bessona polonesa de Cieszyn pel riu Olše (Olza en polonès).
Nou!!: Txecoslovàquia і Český Těšín · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Txecoslovàquia і Àustria · Veure més »
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Nou!!: Txecoslovàquia і Bloc de l'Est · Veure més »
Bloqueig de Berlín
El bloqueig de Berlín (Berlin-Blockade) és el bloqueig que la Unió Soviètica va imposar a Berlín Oest entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949.
Nou!!: Txecoslovàquia і Bloqueig de Berlín · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Txecoslovàquia і Bohèmia · Veure més »
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Nou!!: Txecoslovàquia і Bratislava · Veure més »
Brno
Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.
Nou!!: Txecoslovàquia і Brno · Veure més »
Camp de concentració
Entrada del camp de concentració d'Auschwitz Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.
Nou!!: Txecoslovàquia і Camp de concentració · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Txecoslovàquia і Capitalisme · Veure més »
Cisleitània
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Txecoslovàquia і Cisleitània · Veure més »
Ciutadania europea
La Ciutadania europea va ser creada pel Tractat de Maastricht signat el 1992 i vigent des del 1993.
Nou!!: Txecoslovàquia і Ciutadania europea · Veure més »
Ciutadania múltiple
Els països en verd permeten la ciutadania múltiple i els que estan en vermell no. En gris estan els països dels quals no existeix informació. En molts països la situació és més complicada que un "Si" o un "No". La ciutadania múltiple és l'estatus d'una persona que és considerada ciutadana segons les lleis de més d'un estat independent.
Nou!!: Txecoslovàquia і Ciutadania múltiple · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Txecoslovàquia і Comerç · Veure més »
Comerç internacional
El comerç internacional és l'intercanvi de béns i serveis a través de les fronteres o territoris internacionals.
Nou!!: Txecoslovàquia і Comerç internacional · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Txecoslovàquia і Comunisme · Veure més »
Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948
El Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948, sovint simplement el cop txec, (el febrer victoriós en la historiografia soviètica) va ser un esdeveniment de finals de febrer en què el Partit Comunista de Txecoslovàquia, amb el suport soviètic, va assumir el control indiscutible sobre el govern de Txecoslovàquia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948 · Veure més »
Corona eslovaca
La corona eslovaca (en eslovac Slovenská koruna o, simplement, koruna; en plural, korun) és l'antiga unitat monetària d'Eslovàquia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Corona eslovaca · Veure més »
Corona txeca
La corona txeca (en txec koruna česká o, simplement, koruna; en plural, korun) és la unitat monetària de la República Txeca.
Nou!!: Txecoslovàquia і Corona txeca · Veure més »
Corona txecoslovaca
Bitllet de 20 '''corones txecoslovaques''' del 1926 dissenyat per Alfons Mucha Moneda de 5 corones de 1925 La corona txecoslovaca (en txec i eslovac koruna československá o, simplement, koruna) fou la moneda de Txecoslovàquia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Corona txecoslovaca · Veure més »
Crisi dels Sudets
Partició de Txecoslovàquia el 1938-1939. La crisi dels Sudets (en alemany, Sudetenkrise) és el nom que van rebre els esdeveniments de 1938 iniciats pels "Sudetendeutsche", una minoria ètnica de l'Europa Central formada per alemanys que vivien a Bohèmia, Moràvia i Silèsia oriental.
Nou!!: Txecoslovàquia і Crisi dels Sudets · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Txecoslovàquia і Danubi · Veure més »
Darney
Darney és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Txecoslovàquia і Darney · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Txecoslovàquia і Dècada del 1990 · Veure més »
Dissolució de Txecoslovàquia
Bandera oficial de Txecoslovàquia (1918-1992), que va heretar un dels 2 països que var sorgir; la República Txeca. S'entén per dissolució de Txecoslovàquia la dissolució de l'antic estat de Txecoslovàquia, escindit en dos nous estats, la República Txeca i Eslovàquia, escissió que va entrar en vigor l'1 de gener de 1993.
Nou!!: Txecoslovàquia і Dissolució de Txecoslovàquia · Veure més »
Edvard Beneš
Edvard Beneš (Kožlany, 1884 – Sezimovo Ústí, 1948) va ser el segon President de Txecoslovàquia entre els anys 1935 i 1948, període interromput per l'ocupació alemanya entre 1938 i 1945, durant la qual va romandre a l'exili.
Nou!!: Txecoslovàquia і Edvard Beneš · Veure més »
Emil Hácha
Emil Hácha (Trhové Sviny, Imperi Austrohongarès, 12 de juliol de 1872- Praga, República Txecoslovaca, 26 de juny de 1945) va ser un advocat txec i el tercer president de Txecoslovàquia de 1938 a 1945 Des de març de 1939 va presidir el Protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Emil Hácha · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Eslovac · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Txecoslovàquia і Eslovàquia · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Txecoslovàquia і Estat sobirà · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Txecoslovàquia і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Txecoslovàquia і Europa · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Txecoslovàquia і Europa Central · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Txecoslovàquia і Europa de l'Est · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Txecoslovàquia і Europa Occidental · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Txecoslovàquia і Exèrcit Roig · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Txecoslovàquia і Ferrocarril · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Txecoslovàquia і França · Veure més »
Front Nacional
* Front Nacional Contrarevolucionari, coalició de dretes que es va presentar a les Eleccions generals espanyoles de 1936.
Nou!!: Txecoslovàquia і Front Nacional · Veure més »
Generalplan Ost
El Generalplan Ost (GPO) fou un pla secret nazi de genocidi i neteja ètnica, concebut per ser realitzat als territoris ocupats per Alemanya a l'Europa de l'Est durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Txecoslovàquia і Generalplan Ost · Veure més »
Govern txecoslovac a l'exili
El govern txecoslovac a l'exili (també anomenat oficialment govern provisional de Txecoslovàquia) va ser el títol informal que va rebre el Comitè d'Alliberament Nacional Txecoslovac, inicialment reconegut diplomàticament pel govern britànic.
Nou!!: Txecoslovàquia і Govern txecoslovac a l'exili · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Txecoslovàquia і Gran Bretanya · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Txecoslovàquia і Hongria · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Txecoslovàquia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Txecoslovàquia і Indústria · Veure més »
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Nou!!: Txecoslovàquia і Iugoslàvia · Veure més »
Klement Gottwald
Klement Gottwald (23 de novembre de 1896, Dědice (Vyškov), Moràvia del Sud, aleshores a l'Imperi Austrohongarès (actualment a la República Txeca) - Praga 14 de març de 1953) fou un polític comunista, durant molts anys dirigent del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ o CPCz o CPC), primer ministre i president de Txecoslovàquia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Klement Gottwald · Veure més »
Lignit
El lignit és una varietat del carbó de qualitat intermèdia entre el carbó de torba i el bituminós.
Nou!!: Txecoslovàquia і Lignit · Veure més »
Llista de presidents de Txecoslovàquia
A més de la llista de presidents de Txecoslovàquia, s'hi posa també la llista dels dirigents del Partit Comunista durant el període 1948-1989 en què aquesta organització va exercir el control de l'estat.
Nou!!: Txecoslovàquia і Llista de presidents de Txecoslovàquia · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Txecoslovàquia і Londres · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Txecoslovàquia і Lorena · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Txecoslovàquia і Madrid · Veure més »
Metre quadrat
Un metre quadrat és la unitat d'àrea en el Sistema Internacional d'Unitats que es representa amb el símbol m².
Nou!!: Txecoslovàquia і Metre quadrat · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Txecoslovàquia і Moràvia · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Moscou · Veure més »
Moviment per una Eslovàquia Democràtica
El Moviment per una Eslovàquia Democràtica (en eslovac Hnutie za Demokratické Slovensko, HZDS) és un partit polític conservador nacional d'Eslovàquia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Moviment per una Eslovàquia Democràtica · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Txecoslovàquia і Nacionalisme · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Txecoslovàquia і Nazisme · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Txecoslovàquia і Or · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Txecoslovàquia і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Ostrava
Ostrava Ostrava (en alemany: Ostrau) és la tercera ciutat més gran de la República Txeca amb una població de 320.000 habitants.
Nou!!: Txecoslovàquia і Ostrava · Veure més »
Pacte de Varsòvia
El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
Nou!!: Txecoslovàquia і Pacte de Varsòvia · Veure més »
Pacte Mólotov-Ribbentrop
El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.
Nou!!: Txecoslovàquia і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Veure més »
Partit comunista
Un partit comunista és un partit polític que basa la seva ideologia i pràctiques polítiques en la teoria marxista en qualsevol de les seves modalitats o escoles i la implementació d'una societat comunista. El partit comunista, a diferència dels partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes (que es creen en la segona meitat del), sorgeix en la primera meitat del com a resultat de la I Guerra Mundial (1914-1918), la Revolució Russa (1917) i, sobretot, per la creació de la Internacional Comunista.
Nou!!: Txecoslovàquia і Partit comunista · Veure més »
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Nou!!: Txecoslovàquia і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
Partit Comunista de Txecoslovàquia
345x345px 200x200px El Partit Comunista de Txecoslovàquia (txec i eslovac: Komunistická Strana Československa) (KSČ) va ser un partit polític de Txecoslovàquia que va existir entre 1921 i 1992.
Nou!!: Txecoslovàquia і Partit Comunista de Txecoslovàquia · Veure més »
Plzeň
Plzeň (Pilsen en alemany) és la capital de la regió de Plzeň (República Txeca) i està situada en el punt on conflueixen els rius Úhlava, Úslava, Radbuza i Mže, va ser fundada pel rei Venceslau II l'any 1295.
Nou!!: Txecoslovàquia і Plzeň · Veure més »
Població
Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.
Nou!!: Txecoslovàquia і Població · Veure més »
Política fiscal
La política fiscal és una branca de la política econòmica que configura els pressupostos de l'Estat, i els seus components, la despesa pública i els impostos com a variables de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica, esmorteint les oscil·lacions dels cicles econòmics i contribuint a mantenir una economia creixent, de plena ocupació i sense inflació alta.
Nou!!: Txecoslovàquia і Política fiscal · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Txecoslovàquia і Polònia · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Txecoslovàquia і Praga · Veure més »
Primavera de Praga
La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.
Nou!!: Txecoslovàquia і Primavera de Praga · Veure més »
Primer Ministre de la República Txeca
El Primer Ministre de la República Txeca (Seznam českých premiérů) és el cap de govern de la República Txeca.
Nou!!: Txecoslovàquia і Primer Ministre de la República Txeca · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Txecoslovàquia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Primera República de Txecoslovàquia
La Primera República de Txecoslovàquia (txec/eslovac: Československá republika), és l'estat txecoslovac que va existir des de 1918 fins a 1938.
Nou!!: Txecoslovàquia і Primera República de Txecoslovàquia · Veure més »
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Nou!!: Txecoslovàquia і Producte interior brut · Veure més »
Protectorat de Bohèmia i Moràvia
El Protectorat de Bohèmia i Moràvia (en alemany Reichsprotektorat Böhmen und Mähren, en txec Protektorát Čechy a Morava) fou un protectorat ètnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual República Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya.
Nou!!: Txecoslovàquia і Protectorat de Bohèmia i Moràvia · Veure més »
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Nou!!: Txecoslovàquia і Referèndum · Veure més »
Regió de Moràvia i Silèsia
La Regió de Moràvia i Silèsia (en txec: Moravskoslezský kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, situada al nord-oest de la regió històrica de Moràvia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Regió de Moràvia i Silèsia · Veure més »
Regne d'Hongria (1920–1946)
El Regne d'Hongria (també conegut com la Regència) existí de 1920 a 1946 i va ser un país de facto sota el poder del regent Miklós Horthy.
Nou!!: Txecoslovàquia і Regne d'Hongria (1920–1946) · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Txecoslovàquia і Regne Unit · Veure més »
Renda per capita
FMI (abril de 2018) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.
Nou!!: Txecoslovàquia і Renda per capita · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Txecoslovàquia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Nou!!: Txecoslovàquia і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »
República Socialista Txecoslovaca
La República Socialista Txecoslovaca (en txec/eslovac: Československá socialistická republika) va ser el nom oficial de Txecoslovàquia des de 1960 fins poc després de la Revolució de Vellut, el 1989.
Nou!!: Txecoslovàquia і República Socialista Txecoslovaca · Veure més »
Revolució de Vellut
La Revolució de Vellut fou un procés pacífic iniciat el novembre de 1989 pel qual l'estat comunista de Txecoslovàquia va evolucionar tot aplicant mesures econòmiques liberals, i que al cap de poc es va dissoldre en dos nous estats amb llurs sistemes polítics definitivament democràtics, el txec i l'eslovac, el 1993.
Nou!!: Txecoslovàquia і Revolució de Vellut · Veure més »
Revolució romanesa de 1989
La revolució romanesa de 1989 va ser un seguit de disturbis que van tenir lloc durant el desembre de 1989, per tal de derrocar el govern comunista i autoritari de Nicolae Ceauşescu.
Nou!!: Txecoslovàquia і Revolució romanesa de 1989 · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Txecoslovàquia і Romania · Veure més »
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Nou!!: Txecoslovàquia і Rutènia · Veure més »
Rutènia subcarpàtica
Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.
Nou!!: Txecoslovàquia і Rutènia subcarpàtica · Veure més »
Saber fer
El saber fer (en anglès, know how, i en francès savoir faire, forma coneguda internacionalment) és una forma de transferència de tecnologia i de coneixement en general per mitjà de l'experiència.
Nou!!: Txecoslovàquia і Saber fer · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Txecoslovàquia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Segona República Polonesa
La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.
Nou!!: Txecoslovàquia і Segona República Polonesa · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Txecoslovàquia і Silèsia · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Txecoslovàquia і Socialisme · Veure més »
Sudets
Una vista des del refugi Zygmuntówka, Góry Sowie Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polonès) és una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohèmia i Silèsia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Sudets · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Txecoslovàquia і Tercer Reich · Veure més »
Tercera República Txecoslovaca
Durant la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va desaparèixer com a estat del mapa d'Europa.
Nou!!: Txecoslovàquia і Tercera República Txecoslovaca · Veure més »
Tomáš Garrigue Masaryk
Tomáš Garrigue Masaryk (Hodonín, Moràvia, 7 de març de 1850 - 14 de setembre de 1937) fou el fundador de la República de Txecoslovàquia.
Nou!!: Txecoslovàquia і Tomáš Garrigue Masaryk · Veure més »
Tractat de Maastricht
Mapa de la UE 1992/93 El Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (TUE) (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l'acord i on es van dur a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991).
Nou!!: Txecoslovàquia і Tractat de Maastricht · Veure més »
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.
Nou!!: Txecoslovàquia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Nou!!: Txecoslovàquia і Tractat del Trianon · Veure més »
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Nou!!: Txecoslovàquia і Transcarpàcia · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Txecoslovàquia і Txèquia · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Txecoslovàquia і Txec · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Txecoslovàquia і Txecoslovàquia · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Txecoslovàquia і Ucraïna · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Txecoslovàquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Txecoslovàquia і Unió Europea · Veure més »
Unió monetària
Una unió monetària és la situació en què diferents estats han acordat compartir una mateixa moneda.
Nou!!: Txecoslovàquia і Unió monetària · Veure més »
Universitat Carolina de Praga
La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.
Nou!!: Txecoslovàquia і Universitat Carolina de Praga · Veure més »
Václav Havel
Václav Havel (es pronuncia:; Praga, Txecoslovàquia, 5 d'octubre de 1936 – Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 18 de desembre del 2011) fou un escriptor, dramaturg i polític txec.
Nou!!: Txecoslovàquia і Václav Havel · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1 d'octubre · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1 de gener · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Txecoslovàquia і 11 de juliol · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Txecoslovàquia і 15 de març · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Txecoslovàquia і 17 de novembre · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1918 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1923 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1927 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1928 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1933 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1939 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1945 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1948 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1949 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1953 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1960 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1969 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1989 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1992 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Txecoslovàquia і 1993 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Txecoslovàquia і 2004 · Veure més »
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Nou!!: Txecoslovàquia і 2016 · Veure més »
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Txecoslovàquia і 25 de novembre · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Txecoslovàquia і 28 d'octubre · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Txecoslovàquia і 29 de març · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Txecoslovàquia і 31 de desembre · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Txecoslovàquia і 8 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
República Txecoslovaca, República de Txecoslovàquia, Segona República Txecoslovaca, Txecoeslovàquia, Txecoslovac, Txecoslovaca.
