Similituds entre Tropes auxiliars romanes і Vespasià
Tropes auxiliars romanes і Vespasià tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Anatòlia, Any dels quatre emperadors, Bataus, Brigants, Britànnia, Canninefates, Centurió, Claudi, Dinastia Flàvia, Domicià, Emperador romà, Galba, Gàl·lia, Juli Cèsar, Juli Civilis, Legió romana, Lió, Magúncia, Mèsia, Neró, Pannònia, Plini el Vell, Província romana de Síria, Quint Petil·li Cerial, Rin, Sàrmates, Senat Romà, Tit (emperador), Tràcia, Tribú.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Tropes auxiliars romanes · Anatòlia і Vespasià ·
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Any dels quatre emperadors і Tropes auxiliars romanes · Any dels quatre emperadors і Vespasià ·
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Bataus і Tropes auxiliars romanes · Bataus і Vespasià ·
Brigants
Els brigants (llatí Brigantes) foren un poble de Britània, sobre el que va governar la famosa reina Cartimandua.
Brigants і Tropes auxiliars romanes · Brigants і Vespasià ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Tropes auxiliars romanes · Britànnia і Vespasià ·
Canninefates
Els canninefates (en Canninefates) eren probablement una tribu germànica del poble dels bataus, més que no pas un grup separat.
Canninefates і Tropes auxiliars romanes · Canninefates і Vespasià ·
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Centurió і Tropes auxiliars romanes · Centurió і Vespasià ·
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Claudi і Tropes auxiliars romanes · Claudi і Vespasià ·
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Dinastia Flàvia і Tropes auxiliars romanes · Dinastia Flàvia і Vespasià ·
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Domicià і Tropes auxiliars romanes · Domicià і Vespasià ·
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Emperador romà і Tropes auxiliars romanes · Emperador romà і Vespasià ·
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Galba і Tropes auxiliars romanes · Galba і Vespasià ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Tropes auxiliars romanes · Gàl·lia і Vespasià ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Juli Cèsar і Tropes auxiliars romanes · Juli Cèsar і Vespasià ·
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Juli Civilis і Tropes auxiliars romanes · Juli Civilis і Vespasià ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Legió romana і Tropes auxiliars romanes · Legió romana і Vespasià ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Lió і Tropes auxiliars romanes · Lió і Vespasià ·
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Magúncia і Tropes auxiliars romanes · Magúncia і Vespasià ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Mèsia і Tropes auxiliars romanes · Mèsia і Vespasià ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Neró і Tropes auxiliars romanes · Neró і Vespasià ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Pannònia і Tropes auxiliars romanes · Pannònia і Vespasià ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Plini el Vell і Tropes auxiliars romanes · Plini el Vell і Vespasià ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Província romana de Síria і Tropes auxiliars romanes · Província romana de Síria і Vespasià ·
Quint Petil·li Cerial
en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.
Quint Petil·li Cerial і Tropes auxiliars romanes · Quint Petil·li Cerial і Vespasià ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Rin і Tropes auxiliars romanes · Rin і Vespasià ·
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Sàrmates і Tropes auxiliars romanes · Sàrmates і Vespasià ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Senat Romà і Tropes auxiliars romanes · Senat Romà і Vespasià ·
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Tit (emperador) і Tropes auxiliars romanes · Tit (emperador) і Vespasià ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Tràcia і Tropes auxiliars romanes · Tràcia і Vespasià ·
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Tropes auxiliars romanes і Vespasià
- Què tenen en comú Tropes auxiliars romanes і Vespasià
- Semblances entre Tropes auxiliars romanes і Vespasià
Comparació entre Tropes auxiliars romanes і Vespasià
Tropes auxiliars romanes té 288 relacions, mentre que Vespasià té 122. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 7.32% = 30 / (288 + 122).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Tropes auxiliars romanes і Vespasià. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: