Taula de continguts
80 les relacions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Bandera, Cap d'estat, Català, Comissió Europea, Consell de la Unió Europea, Consell Europeu, Constitució, Corrupció, Democràcia, Dignitat, Discriminació, Drets humans, Eslovènia, Espanya, França, Gabinet, Himne nacional, Hongria, Igualtat de gènere, Igualtat social, Institut d'Estudis Catalans, Irlanda, Itàlia, Justícia, Lema (heràldica), Lisboa, Lituània, Llibertat, Minoria, Narcotràfic, Països Baixos, Parlament, Parlament Europeu, Pluralisme, Política exterior, Política monetària, Polònia, President de la Comissió Europea, Pressupost, Referèndum, Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005, Referèndum sobre la Constitució Europea a Luxemburg, Roma, Solidaritat, Terrorisme, Tolerància social, Tractat d'Amsterdam, Tractat de Maastricht, Tractat de Niça, ... Ampliar l'índex (30 més) »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Acadèmia Valenciana de la Llengua
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Bandera
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Cap d'estat
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Català
Comissió Europea
La Comissió Europea és el braç executiu de la Unió Europea (UE).
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Comissió Europea
Consell de la Unió Europea
El Consell de la Unió Europea (CUE, abreviat Consell) és l'òrgan legislatiu i pressupostari de la Unió Europea, juntament amb el Parlament Europeu, i exerceix funcions de coordinació i elaboració de polítiques públiques.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Consell de la Unió Europea
Consell Europeu
El Consell Europeu és un òrgan col·legiat que defineix l'orientació política i les prioritats de la Unió Europea (UE).
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Consell Europeu
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Constitució
Corrupció
l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Corrupció
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Democràcia
Dignitat
La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Dignitat
Discriminació
Icona en un armariet d'escombres i utensilis de neteja, a l'aeroport de París Roissy La discriminació és tracte diferent i menyspreador a una persona o col·lectiu per motius arbitraris, en funció d'alguna de les seves característiques, que pot ser ètnica, de gènere, d'orientació sexual, de religió, de parla, d'edat, de salut, d'estament social o qualsevol altra.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Discriminació
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Drets humans
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Eslovènia
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Espanya
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і França
Gabinet
president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Gabinet
Himne nacional
280x280px Un himne nacional és una composició musical que sol relatar de forma patriòtica diferents fets de la història, costums i tradicions d'un país o una nació.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Himne nacional
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Hongria
Igualtat de gènere
Símbol de la igualdat de gènere La igualtat de gènere, també coneguda com a igualtat de sexes (tot i que el gènere i el sexe no sòn el mateix), implica que totes les persones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi hagi una raó biològica per a un tractament diferent.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Igualtat de gènere
Igualtat social
Igualtat social La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d'igual tracte en la justícia per a totes les persones.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Igualtat social
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Institut d'Estudis Catalans
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Irlanda
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Itàlia
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Justícia
Lema (heràldica)
En heràldica, un lema és un mot o una frase sintètica que acompanya una divisa.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Lema (heràldica)
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Lisboa
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Lituània
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Llibertat
Minoria
kurda a Kermanxah (Iran) l'11 de febrer del 2018, en l'aniversari de la Revolució de l'Iran. El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Minoria
Narcotràfic
Mapa de la CIA de connexions internacionals de drogues il·legals (2009) Principals països productors d'heroïna del món (de color vermell) Rutes aèries del narcotràfic supervisades pel Comandament Sud dels EUA El narcotràfic és el negoci il·legal sorgit del conreu, transport i compravenda de droga.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Narcotràfic
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Països Baixos
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Parlament
Parlament Europeu
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Parlament Europeu
Pluralisme
Els filòsofs pluralistes són un conjunt de filòsofs grecs posteriors als monistes que, a diferència d'aquests, opten per una explicació mecanicista del món: presència de diversos elements primers (eterns, immòbils...) moguts per una força externa.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Pluralisme
Política exterior
Política exterior és el conjunt de les decisions i de l'acció duta per un organisme més enllà del seu àmbit competencial.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Política exterior
Política monetària
La política monetària és una política econòmica que usa la quantitat de diners com variable de control per a assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Política monetària
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Polònia
President de la Comissió Europea
El President de la Comissió Europea encapçala la Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і President de la Comissió Europea
Pressupost
''Com Sísif'', caricatura d'Honoré Daumier publicada a ''Le Charivari'' el febrer de 1869: el nou any aixafat pel pes del pressupost (Brooklyn Museum). Un pressupost és la previsió de despeses i ingressos per a un determinat lapse, en general un any.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Pressupost
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Referèndum
Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005
El diumenge, 20 de febrer del 2005, Espanya es convertí en el primer país de la Unió Europea en el qual se celebrà un referèndum sobre el Tractat que estableix una constitució per Europa signat el 29 d'octubre del 2004 a Roma pels caps d'estat dels estats membres.
Referèndum sobre la Constitució Europea a Luxemburg
El referèndum sobre el Tractat que estableix una Constitució per a Europa es va celebrar a Luxemburg el 10 de juliol de 2005 per a decidir si l'estat luxemburguès ratificava la proposta de Constitució per a la Unió Europea.
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Roma
Solidaritat
puny aixecat en solidaritat amb el moviment obrer La solidaritat és una consciència d'interessos, objectius, estàndards i simpaties compartits que crea un sentiment psicològic de pertinença o unitat de grups o classes.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Solidaritat
Terrorisme
Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Terrorisme
Tolerància social
La tolerància social és la disposició a admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d'altres.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Tolerància social
Tractat d'Amsterdam
El Tractat d'Amsterdam és un acord signat el 2 d'octubre de 1997 a la ciutat neerlandesa d'Amsterdam i suposà una revisió i entrada en vigor d'una nova normativa legal de la Unió Europea (UE) després de revisar el Tractat de Maastricht signat l'any 1992.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Tractat d'Amsterdam
Tractat de Maastricht
Mapa de la UE 1992/93 El Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (TUE) (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l'acord i on es van dur a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991).
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Tractat de Maastricht
Tractat de Niça
El Tractat de Niça és un tractat realitzat a la ciutat de Niça per part del Consell Europeu entre els dies 7 i 9 de desembre de 2000 i signat el 26 de febrer de 2001.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Tractat de Niça
Tractat de reforma institucional de la Unió Europea
Imatge del text del Tractat de Lisboa El Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 que substitueix la fallida Constitució Europea projectada el 2004.
Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa
Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.
Tractats de Roma
Països originàriament signataris dels tractats Els Tractats de Roma, en singular Tractat de Roma, és el nom pel qual es coneixen dos tractats signats alhora.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Tractats de Roma
Tràfic d'armes
Una torre d'armes de contraban confiscades a punt de ser cremada a Nairobi, Kenya El tràfic d'armes és el tràfic de contraban d'armes i municions.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Tràfic d'armes
Tràfic de persones
El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb éssers humans amb finalitat generalment lucrativa.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Tràfic de persones
Unió duanera
Suïssa–Liechtenstein Una unió duanera és una àrea de lliure comerç que a més, estableix una tarifa exterior comuna; és a dir, els estats membres estableixen una política comercial comuna vers els estats que no en són membres.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Unió duanera
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Unió Europea
Valéry Giscard d'Estaing
fou un polític francès, president de la República francesa del 1974 al 1981.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Valéry Giscard d'Estaing
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Valencià
Votació per majoria qualificada
Votació per majoria qualificada correspon al sistema de doble majoria reforçada d'Estats membres i de població que ha d'assolir-se en el Consell de la Unió Europea i al Consell Europeu per a l'adopció ordinària de la legislació o de decisions executives, és a dir, quan les votacions es porten a terme basant-se en l'article 16 del Tractat de la Unió Europea, que des del Tractat de Lisboa prescriu en els seus apartats 3r i 4t que: 3.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Votació per majoria qualificada
Zona euro
La zona euro és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і Zona euro
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 1 de febrer
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 11 de novembre
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 17 de juny
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 18 de juliol
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 18 de juny
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 19 d'octubre
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 1957
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 1992
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 1997
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 20 de desembre
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 2001
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 2007
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 2014
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 29 d'octubre
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa і 31 d'octubre
També conegut com Constitució Europea, Constitució per a Europa de 2004, Referèndum sobre la Constitució Europea, Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, Tractat pel que s'estableix una Constitució per Europa, Tractat que estableix una constitució per Europa, Tractat que estableix una constitució per a Europa.