Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Torà (llei jueva) і Xavuot
Torà (llei jueva) і Xavuot tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Èxode, Bíblia, Deu manaments, Deuteronomi, Israel, Jerusalem, Judaisme, Levític, Llibre de Rut, Llibre dels Nombres, Mont Sinaí, Péssah, Sukkot, Talmud, Tribus d'Israel.
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Èxode і Torà (llei jueva) · Èxode і Xavuot ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Torà (llei jueva) · Bíblia і Xavuot ·
Deu manaments
editorial.
Deu manaments і Torà (llei jueva) · Deu manaments і Xavuot ·
Deuteronomi
Deuteronomi (del Δευτερονόμιον, Deuteronómion, "segona llei"; hebreu דְּבָרִים, Devārīm, " paraules") és el cinquè llibre de la Torà i per tant de la Bíblia.
Deuteronomi і Torà (llei jueva) · Deuteronomi і Xavuot ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Israel і Torà (llei jueva) · Israel і Xavuot ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Torà (llei jueva) · Jerusalem і Xavuot ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Judaisme і Torà (llei jueva) · Judaisme і Xavuot ·
Levític
El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia.
Levític і Torà (llei jueva) · Levític і Xavuot ·
Llibre de Rut
El llibre de Rut és un dels llibres de l'Antic Testament, anomenat així per l'heroïna Rut, considerada una jueva exemplar per la pietat mostrada amb la seva sogra.
Llibre de Rut і Torà (llei jueva) · Llibre de Rut і Xavuot ·
Llibre dels Nombres
El llibre dels Nombres és el quart de la Torà, i per tant de la Bíblia, i que en hebreu és anomenat ba-midbar במדבר, "en el desert." En la Septuaginta, el nom és Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que és un registre del cens del poble al Sinaí i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessàries.
Llibre dels Nombres і Torà (llei jueva) · Llibre dels Nombres і Xavuot ·
Mont Sinaí
El mont Sinaí (o), també anomenat l'Horeb o Jabal Musa (‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia.
Mont Sinaí і Torà (llei jueva) · Mont Sinaí і Xavuot ·
Péssah
El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu: פסח, // 'passar per alt', en ídix: פסח) és la principal celebració de les tres festivitats jueves, on es celebra la narració bíblica dels israelites escapant de l'esclavitud d'Egipte.
Péssah і Torà (llei jueva) · Péssah і Xavuot ·
Sukkot
Sukkot (en hebreu) o Festa de les Cabanyelles o Festa dels Tabernacles és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme, sent les dues altres Xavuot i Péssah.
Sukkot і Torà (llei jueva) · Sukkot і Xavuot ·
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Talmud і Torà (llei jueva) · Talmud і Xavuot ·
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Torà (llei jueva) і Tribus d'Israel · Tribus d'Israel і Xavuot ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Torà (llei jueva) і Xavuot
- Què tenen en comú Torà (llei jueva) і Xavuot
- Semblances entre Torà (llei jueva) і Xavuot
Comparació entre Torà (llei jueva) і Xavuot
Torà (llei jueva) té 156 relacions, mentre que Xavuot té 21. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 8.47% = 15 / (156 + 21).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Torà (llei jueva) і Xavuot. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
