Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Tomàs d'Aquino

Índex Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Taula de continguts

  1. 155 les relacions: Abadia, Abadia de Fossanova, Abat, Accident vascular cerebral, Advent, Agustí d'Hipona, Al-Farabí, Albert el Gran, Ambròs de Milà, Ambroise Gardeil, Anselm de Canterbury, Antonin-Dalmace Sertillanges, Apologètica, Argument ontològic, Aristòtil, Aristotelisme, Averrois, Averroisme, Avicenna, Avinyó, Étienne Tempier, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Basílica de Santa Sabina, Bíblia, Boeci, Bolonya, Bonaventura de Bagnoregio, Carles I d'Anjou, Càntic dels Càntics, Cinc vies, Club dels Jacobins, Colònia (Alemanya), Companyia de Jesús, Concili de Lió II, Concili de Trento, Concili Vaticà I, Corpus Christi, Cristianisme, Dante Alighieri, Désiré-Joseph Mercier, Déu en el cristianisme, Demagògia, Diego Velázquez, Doctor de l'Església, Domingo Báñez, Domingo de Soto, Edat mitjana, Encíclica, Epistemologia, Escolàstica, ... Ampliar l'índex (105 més) »

  2. Alumnes de la Universitat de Nàpols Frederic II
  3. Doctors de l'Església
  4. Dominics
  5. Dominics italians
  6. Escriptors italians del segle XIII
  7. Filòsofs aristotèlics
  8. Filòsofs del segle XIII
  9. Màgia
  10. Noblesa d'Itàlia
  11. Persones de la província de Frosinone
  12. Sants de la família dominica

Abadia

El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.

Veure Tomàs d'Aquino і Abadia

Abadia de Fossanova

LAbadia de Fossanova, anteriorment coneguda com a Fossa Nuova, és un monestir cistercenc ubicada a Itàlia, més precisament a la Província de Latina, a prop de l'estació de ferrocarril de Priverno, uns 67 quilòmetres al sud-est de Roma.

Veure Tomàs d'Aquino і Abadia de Fossanova

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa.

Veure Tomàs d'Aquino і Abat

Accident vascular cerebral

Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.

Veure Tomàs d'Aquino і Accident vascular cerebral

Advent

251x251px Creta estil Advent laberint fet amb 2500 espelmes enceses al Centre de Meditació Cristiana i Espiritualitat de la diòcesi de Limburg a l'Església Santa Creu a Frankfurt del Main-Bornheim LAdvent (en llatí: adventus Redemptoris, 'vinguda del Redemptor') és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús.

Veure Tomàs d'Aquino і Advent

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Veure Tomàs d'Aquino і Agustí d'Hipona

Al-Farabí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.

Veure Tomàs d'Aquino і Al-Farabí

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Veure Tomàs d'Aquino і Albert el Gran

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Veure Tomàs d'Aquino і Ambròs de Milà

Ambroise Gardeil

Ambroise Gardeil (29 de març de 1859, Nantes - † 2 d'octubre de 1931) fou un frare dominic i teòleg francès.

Veure Tomàs d'Aquino і Ambroise Gardeil

Anselm de Canterbury

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.

Veure Tomàs d'Aquino і Anselm de Canterbury

Antonin-Dalmace Sertillanges

Antonin-Dalmace Sertillanges (Clarmont d'Alvèrnia, 16 de novembre de 1863 - † Sallanches, 26 de juliol de 1948) fou un religiós dominic, filòsof i teòleg francès, considerat un dels màxims exponents del neotomisme durant la primera meitat del.

Veure Tomàs d'Aquino і Antonin-Dalmace Sertillanges

Apologètica

Lapologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista.

Veure Tomàs d'Aquino і Apologètica

Argument ontològic

Largument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposat per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.

Veure Tomàs d'Aquino і Argument ontològic

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Tomàs d'Aquino і Aristòtil

Aristotelisme

Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.

Veure Tomàs d'Aquino і Aristotelisme

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Veure Tomàs d'Aquino і Averrois

Averroisme

L'averroisme és el terme aplicat a dues tendències filosòfiques de l'escolàstica des de finals del, la primera de les quals estava basada en les interpretacions de l'aristotelisme pel filòsof Averrois i el seu intent de conciliar-ho amb l'islam.

Veure Tomàs d'Aquino і Averroisme

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Veure Tomàs d'Aquino і Avicenna

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Veure Tomàs d'Aquino і Avinyó

Étienne Tempier

Étienne Tempier (mort el 3 de setembre del 1279) fou bisbe de París a finals del.

Veure Tomàs d'Aquino і Étienne Tempier

Basílica de Sant Serni de Tolosa

La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.

Veure Tomàs d'Aquino і Basílica de Sant Serni de Tolosa

Basílica de Santa Sabina

Interior de '''Santa Sabina''' Santa Sabina all'Aventino és una basílica de Roma construïda al sobre el turó de l'Aventí i dedicada a santa Sabina.

Veure Tomàs d'Aquino і Basílica de Santa Sabina

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure Tomàs d'Aquino і Bíblia

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Veure Tomàs d'Aquino і Boeci

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Veure Tomàs d'Aquino і Bolonya

Bonaventura de Bagnoregio

Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano.

Veure Tomàs d'Aquino і Bonaventura de Bagnoregio

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Tomàs d'Aquino і Carles I d'Anjou

Càntic dels Càntics

Il·lustració del primer vers, del segle XV El Càntic dels càntics (en hebreu, שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.

Veure Tomàs d'Aquino і Càntic dels Càntics

Cinc vies

Les cinc vies (quinque viae) és el nom que rep un seguit d'arguments per demostrar l'existència de Déu que van ser formulats per Tomàs d'Aquino a la seva Summa Teològica basant-se en la lògica i en la definició tradicional de Déu en la teologia cristiana, aplicant suposicions a partir d'observacions empíriques.

Veure Tomàs d'Aquino і Cinc vies

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Veure Tomàs d'Aquino і Club dels Jacobins

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Veure Tomàs d'Aquino і Colònia (Alemanya)

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure Tomàs d'Aquino і Companyia de Jesús

Concili de Lió II

És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.

Veure Tomàs d'Aquino і Concili de Lió II

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Veure Tomàs d'Aquino і Concili de Trento

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Veure Tomàs d'Aquino і Concili Vaticà I

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Veure Tomàs d'Aquino і Corpus Christi

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Tomàs d'Aquino і Cristianisme

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Tomàs d'Aquino і Dante Alighieri

Désiré-Joseph Mercier

Désiré-Joseph Mercier també anomenat Desiré Félicien François Joseph Mercier (Braine-l'Alleud, 21 de novembre de 1851 - Brussel·les, 23 de gener de 1926) va ser un arquebisbe (1906-1926) i metropolità (1907-1926) de Bèlgica.

Veure Tomàs d'Aquino і Désiré-Joseph Mercier

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Veure Tomàs d'Aquino і Déu en el cristianisme

Demagògia

La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.

Veure Tomàs d'Aquino і Demagògia

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Veure Tomàs d'Aquino і Diego Velázquez

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Veure Tomàs d'Aquino і Doctor de l'Església

Domingo Báñez

''Commentaria in secundam secundae D. Thomae'', 1586 Domingo Báñez, (Valladolid, 29 de febrer de 1528 - Medina del Campo,1604) fou un frare dominic i teòleg castellà.

Veure Tomàs d'Aquino і Domingo Báñez

Domingo de Soto

''De iustitia et iure'', 1568. Domingo de Soto (Segòvia, 1494 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.

Veure Tomàs d'Aquino і Domingo de Soto

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Tomàs d'Aquino і Edat mitjana

Encíclica

Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.

Veure Tomàs d'Aquino і Encíclica

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Veure Tomàs d'Aquino і Epistemologia

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Veure Tomàs d'Aquino і Escolàstica

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Tomàs d'Aquino і Església Catòlica Romana

Església de Grècia

LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Tomàs d'Aquino і Església de Grècia

Església dels Jacobins de Tolosa

L'església dels Jacobins de Tolosa és un dels exemples més importants de l'arquitectura religiosa llenguadociana del.

Veure Tomàs d'Aquino і Església dels Jacobins de Tolosa

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Veure Tomàs d'Aquino і Essència

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Tomàs d'Aquino і Estat sobirà

Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Veure Tomàs d'Aquino і Estoïcisme

Estudiant

Estudiants en una aula de la Universitat de Hèlsinki. Un estudiant és aquella persona dedicada a l'estudi de coneixements, aprenentatge o pràctica sobre alguna matèria, art o professió.

Veure Tomàs d'Aquino і Estudiant

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Veure Tomàs d'Aquino і Evangeli

Ex nihilo

Ex nihilo és un terme en llatí que significa «del no-res».

Veure Tomàs d'Aquino і Ex nihilo

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Veure Tomàs d'Aquino і Família benedictina

Fe

''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Veure Tomàs d'Aquino і Fe

Filòsof

Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.

Veure Tomàs d'Aquino і Filòsof

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Tomàs d'Aquino і Filosofia

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Veure Tomàs d'Aquino і Filosofia antiga

Fra Angelico

Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».

Veure Tomàs d'Aquino і Fra Angelico

Francesc de Sales

Francesc de Sales (Thorens-Glières, Ducat de Savoia, 21 d'agost del 1567 - Lió, 28 de desembre de 1622) va ser un sant de Savoia i bisbe de Ginebra.

Veure Tomàs d'Aquino і Francesc de Sales

Francisco de Vitoria

Francisco de Vitoria O.P. (Burgos, Espanya; 1483/1486 - Salamanca, Espanya; 12 d'agost de 1546) va ser un frare dominic espanyol.

Veure Tomàs d'Aquino і Francisco de Vitoria

Francisco de Zurbarán

Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, Badajoz, 7 de novembre de 1598 - Madrid, 27 d'agost de 1664).

Veure Tomàs d'Aquino і Francisco de Zurbarán

Francisco Suárez

Francisco Suárez (Granada, 1548 - Lisboa, 1617) fou un jesuïta, destacat filòsof i teòleg de l'edat moderna.

Veure Tomàs d'Aquino і Francisco Suárez

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Veure Tomàs d'Aquino і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Gener de Benevent

Gener (en italià, Gennaro), Sant patró de Nàpols, és un sant i màrtir per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Veure Tomàs d'Aquino і Gener de Benevent

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.

Veure Tomàs d'Aquino і Girolamo Savonarola

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Veure Tomàs d'Aquino і Gregori el Gran

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Veure Tomàs d'Aquino і Gregori IX

Gregori X

Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.

Veure Tomàs d'Aquino і Gregori X

Henri Bergson

Henri Louis Bergson (París, 18 d'octubre de 1859 - París, 4 de gener de 1941) fou un escriptor, filòsof i professor universitari francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.

Veure Tomàs d'Aquino і Henri Bergson

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Veure Tomàs d'Aquino і Hohenstaufen

Hugues Felicité Robert de Lamennais

Felicité Robert de Lamennais, també conegut com a Félicité Lamennais (Saint-Malo, 19 de juny de 1782 - París, 27 de febrer de 1854), fou un sacerdot i filòsof francès.

Veure Tomàs d'Aquino і Hugues Felicité Robert de Lamennais

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Veure Tomàs d'Aquino і Ignasi de Loiola

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Veure Tomàs d'Aquino і Immanuel Kant

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Veure Tomàs d'Aquino і Innocenci IV

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Tomàs d'Aquino і Inquisició

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Tomàs d'Aquino і Islam

Jacques Maritain

Jacques Maritain (París, 18 de novembre de 1882 – Tolosa, 28 d'abril de 1973) fou un filòsof catòlic francès.

Veure Tomàs d'Aquino і Jacques Maritain

Jean Gerson

Jean Gerson o Jean Charlier Gerson (Rethel, 14 de desembre de 1363 -Lió, 12 de juliol de 1429), va ser un teòleg i filòsof francès.

Veure Tomàs d'Aquino і Jean Gerson

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Veure Tomàs d'Aquino і Jeroni d'Estridó

Joan de la Creu

Joan de la Creu —en castellà Juan de la Cruz— és el nom religiós de Juan de Yepes Álvarez (Fontiveros, Àvila, 1542 - Úbeda, Jaén, 1591), que va ser un frare carmelita, prevere i místic que l'any 1568, pels consells de santa Teresa de Jesús, va emprendre la reforma entre els germans de l'orde, fundant la branca dels carmelites descalços.

Veure Tomàs d'Aquino і Joan de la Creu

Joan de Sant Tomàs

Joan de Sant Tomàs O.P. (juliol de 1589, Lisboa - † 6 de juny de 1644) fou un frare dominic portuguès, filòsof i teòleg de la segona escolàstica pertanyent a l'Escola de Salamanca i confessor del rei Felip IV de Castella.

Veure Tomàs d'Aquino і Joan de Sant Tomàs

Joan Duns Escot

fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.

Veure Tomàs d'Aquino і Joan Duns Escot

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Veure Tomàs d'Aquino і Joan XXII

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Veure Tomàs d'Aquino і John Locke

John Peckham

John Peckham o Pecham (Patcham, Sussex, 1220 o 1225 - Mortlake, 1290) va ser un sacerdot franciscà anglès, teòleg i arquebisbe de Canterbury.

Veure Tomàs d'Aquino і John Peckham

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Veure Tomàs d'Aquino і La Divina Comèdia

Laci

Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Veure Tomàs d'Aquino і Laci

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.

Veure Tomàs d'Aquino і Lleó XIII

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Veure Tomàs d'Aquino і Llenguatge

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Veure Tomàs d'Aquino і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Ludovico Antonio Muratori

Luigi Antonio Muratori, llatinitzat com a Ludovicus Antonius Muratori, àlies Lamindius Pritanius (Vignola, 21 d'octubre de 1672 - Mòdena, 23 de gener de 1750), fou historiador, erudit i eclesiàstic italià.

Veure Tomàs d'Aquino і Ludovico Antonio Muratori

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p.

Veure Tomàs d'Aquino і Maimònides

Monte Cassino

Monte Cassino, o Montecassino, és un puig rocallós a uns 130 km al sud de Roma (Itàlia), uns 2 km a l'oest de la ciutat de Cassino, que compta amb 520 m d'altitud.

Veure Tomàs d'Aquino і Monte Cassino

Monte San Giovanni Campano

Monte San Giovanni Campano és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci, situat a uns 90 km al sud-est de Roma i a uns 14 km a l'est de Frosinone.

Veure Tomàs d'Aquino і Monte San Giovanni Campano

Museu de Belles Arts de Sevilla

El Museu de Belles Arts de Sevilla és el més important museu d'art d'Andalusia, considerat el segon més important d'Espanya, si més no pel que fa a pintura d'autors nacionals.

Veure Tomàs d'Aquino і Museu de Belles Arts de Sevilla

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Tomàs d'Aquino і Nàpols

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Veure Tomàs d'Aquino і Oligarquia

Ontologia

Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.

Veure Tomàs d'Aquino і Ontologia

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Tomàs d'Aquino і Orde del Cister

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Tomàs d'Aquino і Orde dels Predicadors

Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

Veure Tomàs d'Aquino і Orde mendicant

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Veure Tomàs d'Aquino і Oriola

Orvieto

Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.

Veure Tomàs d'Aquino і Orvieto

Papa Urbà IV

Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.

Veure Tomàs d'Aquino і Papa Urbà IV

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Tomàs d'Aquino і París

Pare de l'Església

Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.

Veure Tomàs d'Aquino і Pare de l'Església

Pere Llombard

Exemplar de ''Libri Quatuor Sententiarum'' del segle XIII Pere Llombard (vers 1100–París, 20 de juliol de 1160), o Petrus Lombardus, fou un teòleg escolàstic, autor de Quatre llibres de sentències, que es convertí en el llibre de text més estès pel que fa als estudis de Teologia.

Veure Tomàs d'Aquino і Pere Llombard

Pius V

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.

Veure Tomàs d'Aquino і Pius V

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Veure Tomàs d'Aquino і Pius X

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Veure Tomàs d'Aquino і Pius XI

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Veure Tomàs d'Aquino і Plató

Problema dels universals

En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Veure Tomàs d'Aquino і Problema dels universals

Projecte Gutenberg

El Projecte Gutenberg (PG) és una base de dades de llibres electrònics en domini públic, i per això poden ser reutilitzats sense restriccions.

Veure Tomàs d'Aquino і Projecte Gutenberg

Propietat privada

La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.

Veure Tomàs d'Aquino і Propietat privada

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Veure Tomàs d'Aquino і Protestantisme

Pseudo-Dionís l'Areopagita

Pseudo-Dionís l'Areopagita, o simplement Pseudo-Dionís, va ser un autor anònim Grec, teòleg cristià i filòsof neoplatònic de finals del segle V a principis del VI, que va escriure com pseudo-epígraf un conjunt d'obres conegudes com a Corpus Areopagiticum o Corpus Dionysiacum.

Veure Tomàs d'Aquino і Pseudo-Dionís l'Areopagita

Quaresma

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.

Veure Tomàs d'Aquino і Quaresma

Réginald Garrigou-Lagrange

Réginald Garrigou-Lagrange O.P. (21 de febrer de 1877, Auch, França - 15 de febrer de 1964, Ciutat del Vaticà) fou un frare dominic francès, teòleg i filòsof.

Veure Tomàs d'Aquino і Réginald Garrigou-Lagrange

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Veure Tomàs d'Aquino і Regne de Sicília

Roccasecca

Roccasecca és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.

Veure Tomàs d'Aquino і Roccasecca

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Tomàs d'Aquino і Roma

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Veure Tomàs d'Aquino і Sant

Santa Maria sopra Minerva

Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.

Veure Tomàs d'Aquino і Santa Maria sopra Minerva

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Veure Tomàs d'Aquino і Santíssima Trinitat

Santoral

El santoral és el calendari litúrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa.

Veure Tomàs d'Aquino і Santoral

Sentit (percepció)

Esquema dels sentits humans fet l'any 1619 Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques.

Veure Tomàs d'Aquino і Sentit (percepció)

Siger de Brabant

Siger de Brabant (Ducat de Brabant, c. 1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic, principal figura de l'averroisme llatí.

Veure Tomàs d'Aquino і Siger de Brabant

Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

Veure Tomàs d'Aquino і Studium generale

Summa contra Gentiles

Summa contra Gentiles és una obra escrita per Tomàs d'Aquino en llatí, que defensa la fe cristiana i és considerada un dels escrits de l'apologètica medieval.

Veure Tomàs d'Aquino і Summa contra Gentiles

Summa Teològica

Sant Tomàs d'Aquino sostenint la Summa (fresc de Fra Angelico al convent de Sant Marc de Florència, vers 1442) ''Summa Theologiæ'', Pars secunda, prima pars. (còpia de Peter Schöffer, 1471) La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval.

Veure Tomàs d'Aquino і Summa Teològica

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Tomàs d'Aquino і Teologia

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Veure Tomàs d'Aquino і Tirania

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Tomàs d'Aquino і Tolosa de Llenguadoc

Tomàs de Vio

Tomàs de Vio O.P. (20 de febrer de 1469, Gaeta - † 10 d'agost de 1534, Roma) també conegut com a Cardenal Gaietà o Gaetano (en italià), fou un cardenal, Mestre General de l'Orde de Predicadors i diplomàtic de la Santa Seu.

Veure Tomàs d'Aquino і Tomàs de Vio

Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.

Veure Tomàs d'Aquino і Tomás de Torquemada

Tomisme

Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.

Veure Tomàs d'Aquino і Tomisme

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Veure Tomàs d'Aquino і Univers

Usura

La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.

Veure Tomàs d'Aquino і Usura

Via Àpia

Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.

Veure Tomàs d'Aquino і Via Àpia

Zeferino González y Díaz Tuñón

Ceferino González y Díaz Tuñón O.P. (Villoria, 28 de gener de 1831 - Madrid, 29 de novembre de 1894) va ser un sacerdot dominic que va arribar a ser cardenal, així com arquebisbe de Sevilla i Toledo.

Veure Tomàs d'Aquino і Zeferino González y Díaz Tuñón

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Tomàs d'Aquino і 1 de maig

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Veure Tomàs d'Aquino і 1225

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Tomàs d'Aquino і 1274

1879

199x199px;Països Catalans.

Veure Tomàs d'Aquino і 1879

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Tomàs d'Aquino і 28 de gener

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Veure Tomàs d'Aquino і 4 d'agost

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Tomàs d'Aquino і 6 de desembre

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Veure Tomàs d'Aquino і 7 de març

Vegeu també

Alumnes de la Universitat de Nàpols Frederic II

Doctors de l'Església

Dominics

Dominics italians

Escriptors italians del segle XIII

Filòsofs aristotèlics

Filòsofs del segle XIII

Màgia

Noblesa d'Itàlia

Persones de la província de Frosinone

Sants de la família dominica

També conegut com Sant Tomàs d'Aquino, Tomista.

, Església Catòlica Romana, Església de Grècia, Església dels Jacobins de Tolosa, Essència, Estat sobirà, Estoïcisme, Estudiant, Evangeli, Ex nihilo, Família benedictina, Fe, Filòsof, Filosofia, Filosofia antiga, Fra Angelico, Francesc de Sales, Francisco de Vitoria, Francisco de Zurbarán, Francisco Suárez, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gener de Benevent, Girolamo Savonarola, Gregori el Gran, Gregori IX, Gregori X, Henri Bergson, Hohenstaufen, Hugues Felicité Robert de Lamennais, Ignasi de Loiola, Immanuel Kant, Innocenci IV, Inquisició, Islam, Jacques Maritain, Jean Gerson, Jeroni d'Estridó, Joan de la Creu, Joan de Sant Tomàs, Joan Duns Escot, Joan XXII, John Locke, John Peckham, La Divina Comèdia, Laci, Lleó XIII, Llenguatge, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Ludovico Antonio Muratori, Maimònides, Monte Cassino, Monte San Giovanni Campano, Museu de Belles Arts de Sevilla, Nàpols, Oligarquia, Ontologia, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Orde mendicant, Oriola, Orvieto, Papa Urbà IV, París, Pare de l'Església, Pere Llombard, Pius V, Pius X, Pius XI, Plató, Problema dels universals, Projecte Gutenberg, Propietat privada, Protestantisme, Pseudo-Dionís l'Areopagita, Quaresma, Réginald Garrigou-Lagrange, Regne de Sicília, Roccasecca, Roma, Sant, Santa Maria sopra Minerva, Santíssima Trinitat, Santoral, Sentit (percepció), Siger de Brabant, Studium generale, Summa contra Gentiles, Summa Teològica, Teologia, Tirania, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs de Vio, Tomás de Torquemada, Tomisme, Univers, Usura, Via Àpia, Zeferino González y Díaz Tuñón, 1 de maig, 1225, 1274, 1879, 28 de gener, 4 d'agost, 6 de desembre, 7 de març.